La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: definició de qüestions clau, revisió de polítiques i delimitació del públic de la traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics (disponible en CA i EN)
| Autor | Melissa Wallace - Esther Monzó Nebot |
| Cargo | lectora de Traducció i Interpretació del Departament de Llengües i Literatures Modernes de la Universitat de Texas - Professora titular del Departament de Traducció i Comunicació, Universitat Jaume I, Espanya |
| Páginas | 1-12 |
LA TRADUCCIÓ I LA INTERPRETACIÓ JURÍDIQUES EN ELS SERVEIS PÚBLICS:
DEFINICIÓ DE QÜESTIONS CLAU, REVISIÓ DE POLÍTIQUES I DELIMITACIÓ DEL PÚBLIC
DE LA TRADUCCIÓ I LA INTERPRETACIÓ JURÍDIQUES EN ELS SERVEIS PÚBLICS
Melissa Wallace*
Esther Monzó Nebot**
Resum
Aquesta secció monogràca de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law presenta els resultats de
sis perspectives crítiques sobre els reptes que plantegen per a les institucions públiques les polítiques i les pràctiques
de traducció i interpretació en les societats modernes. Amb una mirada crítica i empírica, els articles que s’hi recullen
ofereixen dades i reexions sobre la importància de la disponibilitat lingüística en el gaudi de drets fonamentals i en
possibilitar que les institucions executin el seus mandats amb eciència. L’article introductori revisa la funció dels
serveis públics en les actuals societats multilingües, i també de la traducció i la interpretació en el marc de les polítiques
que regeixen la disponibilitat lingüística. Tot seguit, examina teories més o menys implícites, sovint contradictòries,
de la traducció i la interpretació amb un breu debat sobre les funcions que s’atribueixen, de forma prescriptiva o
descriptiva, a traductores i intèrprets. Finalment, es presenten els articles de la secció monogràca, que s’estructuren
al voltant de dos eixos: a) una revisió de pràctiques que forneix dades per a la denició i la reforma de les polítiques
públiques, i b) una revisió fonamental de la funció mateixa de la traducció i la interpretació en els serveis públics (TISP)
a través d’estudis que ofereixen comparatives de les necessitats i de les percepcions de la TISP en àmbits diversos, com
també dels reptes que ha d’afrontar la formació davant les realitats emergents.
Paraules clau: traducció i interpretació jurídiques; polítiques de traducció; disponibilitat lingüística; justícia social;
minories; multilingüisme; drets lingüístics; migració.
LEGAL TRANSLATION AND INTERPRETING IN PUBLIC SERVICES: DEFINING KEY
ISSUES, RE-EXAMINING POLICIES, AND LOCATING THE PUBLIC IN PUBLIC SERVICE
INTERPRETING AND TRANSLATION
Abstract
This monographic section of the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law presents the ndings of six
critical perspectives on translation and interpreting policies and practices in modern societies that pose challenges for
public institutions. Taking a critical and empirical stance, the papers provide data and reections on how language access
is critical to fullling fundamental rights and ensuring the ability of institutions to implement their mandates effectively.
The introductory article reviews the role of public services in present-day multilingual societies and of translation and
interpreting in relation to the policies governing language access. It goes on to review conicting implicit theories of
translation and interpreting by providing a brief discussion of the roles prescribed and described for translators and
interpreters. Finally, it proceeds to present the papers, which are constructed around two axes: (a) an examination of
practices capable of providing evidence for policy redesign and reform; and (b) a fundamental review of the role of
public service interpreting and translation (PSIT) itself, conducted by means of comparative studies which examine the
needs and perceptions of PSIT in various domains, and the challenges of training in the face of emerging realities.
Keywords: legal interpreting and translation; translation policies; language access; social justice; minorities;
multilingualism; language rights; migration.
* Melissa Wallace, lectora de Traducció i Interpretació del Departament de Llengües i Literatures Modernes de la Universitat de
Texas, campus de San Antonio (Estats Units) i coordinadora del Postgrau en Estudis de Traducció i Interpretació. melissa.wallace@
utsa.edu 0000-0002-7522-7969.
** Esther Monzó Nebot, professora titular del Departament de Traducció i Comunicació, Universitat Jaume I (Espanya), directora del
Màster Universitari en Investigació en Traducció i Interpretació i coordinadora del grup de recerca Traducció i Postmonolingüisme
(TRAP). monzo@uji.es 0000-0001-5658-9967.
Citació recomanada: Wallace, Melissa, i Monzó Nebot, Esther. (2019). La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis
públics: denició de qüestions clau, revisió de polítiques i delimitació del públic de la traducció i la interpretació jurídiques en els
serveis públics. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 1-12. https://doi.org./10.2436/rld.i71.2019.3311
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 2
Sumari
1 Polítiques, pràctiques i protocols per al multilingüisme: revisions necessàries
2 El lloc de la traducció i la interpretació en els serveis públics
3 Una reconceptualització de la interpretació i la traducció per als serveis públics
4 La secció monogràca
4.1 Revisions de polítiques i pràctiques
4.2 Quina traducció i quina interpretació per als serveis públics? Percepcions i expectatives
5 Conclusions
Bibliograa
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 3
1 Polítiques, pràctiques i protocols per al multilingüisme: revisions necessàries
En les darreres dècades, el poder simbòlic de la llengua en les relacions socials i culturals, però també
personals, s’ha anat reconeixent cada vegada més àmpliament, cosa que es reecteix en l’increment de la
reexió sobre les polítiques lingüístiques i de la regulació explícita d’aquestes polítiques. L’augment del
reconeixement només es pot atribuir en part als canvis provocats per la globalització dels conictes, de
les relacions econòmiques, de les cadenes de producció o dels contactes personals. Un esperó igualment
important n’han estat les reaccions contra una negació normalitzada i políticament interessada de la diversitat,
unida a la generalització del coneixement del nostre dret a l’esfera pública, en termes de Habermas (1962),
això és, el dret compartit a participar en les deliberacions i les decisions polítiques. No es pot seguir ignorant
que aquesta esfera pública és ara multilingüe, però, tot i així, les polítiques monolingües segueixen afavorint
l’anhel d’hegemonia de les llengües occidentals més poderoses —i de les idees que s’hi vehiculen.
Davant el callament de la natura essencial i instrumental del multilingüisme, que exclou les diferents
minories (lingüístiques), s’aixequen veus que s’oposen a les polítiques tàcites de les pràctiques monolingües
d’institucions i individus (vegeu, entre d’altres, Phillipson, 1990; Lippi-Green, 1994; Skutnabb-Kangas, 1999;
Blanchet, 2016) i que reclamen mesures per arranar els considerables obstacles econòmics, administratius
i ideològics que entrebanquen el suport i el manteniment de la diversitat lingüística i cultural (The Study
Group on Language at the United Nations, 2018). Amb el pretext de mesures que malden per una eciència
de costs, es mantenen les polítiques agrantment discriminatòries i assimilacionistes dels grups dominants,
les quals s’han acabat desemmascarant en els estudis conductuals, culturals, sociològics, losòcs i polítics.
Tanmateix, en aquesta benvinguda onada de canvis, el silenci de les polítiques de traducció és atuïdor. I,
això no obstant, “no hi ha política lingüística sense política de traducció” (Meylaerts, 2011: 744; vegeu
especialment Diaz Fouces, 2002). Tot i que la solució adoptada sigui callar la possibilitat mateixa de la
traducció, la posició d’una societat respecte de la disponibilitat de serveis d’interpretació i de traducció en fa
palesa l’actitud envers la diferència (Monzó Nebot, 2018). Quan la importància de protegir els drets d’altri
és cabdal, també ho és la traducció (vegeu Miller, 2001; Giridhar, 2011; Abel, 2013; Nakane, 2013; Gómez
Guzmán, 2018).
Una política de serveis públics que prioritzi l’accés en condicions d’igualtat requereix, en les societats
contemporànies, una política de multilingüisme que inclogui una política de traducció, això és, una guia
per prendre decisions i per actuar en el món real en l’àmbit de la disponibilitat lingüística i per confeccionar
protocols sistemàtics per a procediments i interaccions on el multilingüisme vehiculat a través de la traducció
és una realitat diària. Aquestes polítiques de disponibilitat lingüística mitjançada per la traducció presenten
inevitablement diferències notables entre sistemes (Ozolins, 2010) en funció de les seves condicions marc,
entre les quals s’ha destacat especialment la tradició d’un país en la lluita pels drets (Ozolins, 2000: 24). Les
interaccions multilingües en els serveis públics ofereixen un context ben ric per analitzar, en la concurrència
de diferents diversitats lingüístiques, les jerarquies en què les societats organitzen les llengües i les varietats
lingüístiques (Blommaert, Collins i Slembrouck, 2005: 198). Aquest volum desvela les polítiques tàcites que
menen l’acció en diferents sistemes i conrma que la traducció i la interpretació en els serveis públics (TISP)
permet observar les divisions socialment arrelades entre els qui tenen drets i els qui no en tenen.
2 El lloc de la traducció i la interpretació en els serveis públics
En efecte, els drets civils i constitucionals mantenen un lligam indissociable amb la disponibilitat lingüística
mitjançada, en l’esfera pública, per la traducció. Això no obstant, la funció de la traducció i la interpretació
com a vehicle de la disponibilitat depèn fortament del que entenem que ha de ser i fer un servei públic,
i per a qui ho ha de fer. Entenem els serveis públics com a mecanismes de distribució i organització per
mantenir l’ordre i la normalitat o com a mitjans per satisfer les necessitats més íntimament vinculades als
drets fonamentals? I si optem per fer que els serveis de la res publica protegeixin les nostres societats,
quins drets hem de tenir en compte? Els drets humans?, els de les persones residents?, els de la ciutadania?
Totes aquestes preguntes se’ns plantegen com a conseqüència dels canvis que s’estan succeint en els distints
nodes de les xarxes globals que conguren les societats contemporànies. El món empíric exigeix que el món
acadèmic i les persones responsables de la formulació de polítiques reconeguin les complexitats creixents
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 4
del món actual i hi reaccionin (vegeu, entre d’altres, Bauböck, 2006; Cuadra i Staaf, 2012; Blommaert, 2013;
Strokosch i Osborne, 2016; Spencer, 2017).
Mentre esperem respostes que puguin generar consens i recursos cientícs, socials i polítics, la TISP fa
possible el multilingüisme en una multitud d’espais, amb polítiques de traducció i d’interpretació més o
menys espontànies i més o menys estratègiques, amb objectius més o menys burocràtics i més o menys
emancipadors, i seguint denicions més o menys tradicionals i més o menys innovadores de la traducció i la
interpretació. Davant les noves realitats, la investigació en el camp de la TISP ja està generant coneixement
i propostes per retre compte de fenòmens emergents de complexitat creixent.
De la interpretació (i la traducció) en els serveis públics, se n’ha dit que és un camp dirigit per les institucions,
el resultat de propostes imaginatives que malden per trobar solucions rendibles a demandes reals i urgents
(Ozolins, 2000: 32). A més de destacar la natura heterònoma del camp i la dependència de la TISP de les
nances públiques, aquesta armació fa èmfasi en el fet que són les institucions les que necessiten la TISP
per poder comunicar-se amb les persones usuàries i poder complir els seus mandats. Això té repercussions
importants per a les persones responsables de la formulació de polítiques, ja que és el funcionariat qui
necessita que se li reconegui el dret a la interpretació, sense el qual no podria complir les seves funcions
(vegeu Gustafsson, Norström i Höglund, en aquest volum). Quan la comunicació amb les persones usuàries
no funciona, les normes no es poden donar a conèixer i, per tant, no poden acatar-se, amb la qual cosa
l’eciència de l’Administració és impossible d’assolir i no es pot fer arribar una imatge rendible a les
contribuents. Així, la conança en el conjunt del sistema es veu afeblida (vegeu Strandvik, 2019).
En aquest sentit, la TISP té, efectivament, una doble funció: d’una banda, aporta els mitjans perquè el
funcionariat pugui gaudir del seu propi dret a oferir un accés efectiu als serveis bàsics i, de l’altra, garanteix
els drets dels individus a accedir a aquests serveis i fer efectiva la seva ciutadania (entesa en un sentit ampli).
De fet, la TISP s’ha descrit com una professió nascuda d’una tradició de justícia social i igualtat (Garber,
1997) i ben arrelada en aquesta justícia social (Bancroft, 2015). Aquest arrelament s’ha arribat a idealitzar,
però, tot i que ara resultaria ingenu pensar que la traducció i la interpretació permeten corregir en la pràctica
els desequilibris de poder social i personal (Angermeyer, 2013), les intèrprets i les traductores dels serveis
públics continuen essent els agents que permeten respectar i reconèixer l’alteritat d’aquest món (vegeu
Fishman, 1993) i donar a les minories el poder de reclamar el lloc que els correspon en l’esfera pública.
La disponibilitat de serveis de traducció i d’interpretació s’ha vinculat a processos col·lectius de construcció
de conança en comunitats migrants (Çiçek, 2002) i a la integració social d’aquestes comunitats (Hernández
Sacristán, 1997); també s’ha vist que un major reconeixement de grups lingüístics altrament minoritzats,
a través de serveis de traducció i interpretació, millora l’autoestima i les competències dels grups (Tapio i
Takkinen, 2012). A més a més, s’ha constatat que la traducció i la interpretació tenen benecis importants per
als migrants que les exerceixen, i l’exercici mateix s’ha caracteritzat com a signe (Aguilar-Solano, 2015) o
mitjà (Pena, 2016) de la seva integració social. Tanmateix, actuar com a traductora o intèrpret també implica
obrir la porta a experiències traumàtiques, especialment en contextos delicats (Lipton, Arends, Bastian,
Wright i O’Hara, 2002; Doherty, MacIntyre i Wyne, 2010; Crezee, Jülich i Hayward, 2011; Costa i Briggs,
2014; Bancroft, 2017: 209), i més sense la formació adequada. A més, ser utilitzat com a intèrpret sense
consentiment, com ocorre diàriament arreu del món amb els infants —especialment els migrants—, pot tenir
conseqüències emocionals negatives i crear traumes (Gustafsson et al., en aquest volum).
La traducció i la interpretació comporten oportunitats i riscos de gran envergadura. Aquest monogràc en
detecta en àmbits de la traducció i la interpretació jurídiques on encara no disposem de prou dades per
basar-hi un disseny de polítiques ecient. La secció se centra en les poblacions vulnerables que possibiliten i
alhora necessiten la disponibilitat lingüística, i investiga els efectes de la interpretació (denominada language
brokering o intermediació lingüística quan s’utilitzen infants com a intèrprets) en infants que van haver de
mitjançar entre les seves famílies i les administracions (Gustafsson et al. en aquest volum) o les estratègies
per generar anitat amb els infants durant entrevistes amb la policia mitjançades amb intèrprets (Salaets i
Balogh en aquest volum). La perspectiva des de l’altre cantó ens l’ofereix una enquesta entre els agents de les
forces de seguretat, la qual recull les seves percepcions i creences en l’àmbit de la traducció i la interpretació
(Adams i Alonso Rodríguez en aquest volum).
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 5
3 Una reconceptualització de la interpretació i la traducció per als serveis públics
Si acceptem que les polítiques són guies per a actuar, especialment quan ho fem col·lectivament, el disseny
de polítiques s’ha de basar en un coneixement integral de les possibilitats d’actuació i de les conseqüències
de les decisions de caràcter pràctic i estructural. No cal dir que aquest coneixement no es pot obtenir sinó
amb una anàlisi detallada del món empíric, dels instruments, els recursos, els processos i les interaccions
necessàries per a conduir i millorar les actuacions. Les anàlisis, les dades obtingudes i —el que és més
important— la manera com entenem què és millorar depenen de la teoria o de la idea que tinguem, més
o menys implícitament, del que és la TISP. De la mateixa manera, el valor d’aquesta teoria més o menys
implícita dependrà de la capacitat que demostri per orientar les actuacions dintre del seu propi camp d’acció.
Aquestes armacions ens inviten, en primer lloc, a estudiar com inueix el que sabem de la TISP en les
concepcions que tenim del camp i, en segon lloc, a dissenyar una teoria o a adoptar-ne una de les existents
que ens permeti descriure i explicar les complexitats en joc, i explicar-les per poder fer-ne prediccions.
Només així podrem detectar on són els nodes del sistema que necessiten millores, quines accions podem
posar en marxa i quins riscos impliquen. Això equival a dir que, perquè les pràctiques siguin ecients, calen
polítiques ecients, i que, perquè les polítiques siguin ecients, calen dades contrastades sobre el que és
ecient i el que no ho és. Al cap i a la , les polítiques són judicis sobre el que és possible i desitjable en una
situació concreta i sobre com hi volem arribar.
Pel que fa a la traducció i la interpretació, aquestes teories implícites del que pensem que han de ser s’han
expressat a través del debat sobre el rol, això és, la funció de traductores i intèrprets en el teatre de la
interacció. En tota situació triàdica, només la intèrpret o la traductora coneix les tradicions i els marcs de
comprensió de les interlocutores. Només la mediadora lingüística pot tenir la imatge de com entenen les
altres participants el món empíric, la situació i l’una a l’altra. Atès l’avantatge que tenen, han de preveure i
resoldre les diferències oportunes o s’han de limitar a fer de canal o conducte i trobar el material lingüístic
més adequat per passar a una llengua L2 el que s’ha dit en L1?
Després d’una primera època en què la metàfora del conducte (Reddy, 1979) va servir d’inspiració per guiar
la pràctica i la redacció dels codis deontològics (Merlini, 2015: 28), possiblement per revestir-se d’autoritat i
prestigi (Lambert, 2018), un nombre cada cop major d’estudis mostren que les intèrprets actuen seguint la seva
pròpia ètica personal (Anderson, 1978; Bot, 2003; Inghilleri, 2008; Valero Garcés, 2016) i transgredeixen les
exigències d’imparcialitat que els imposen els codis anant més enllà de les conductes prescrites i intermediant,
assumint tasques addicionals i decidint quan està justicat ometre o afegir informació (Bancroft, 2017:
205 i seg.). Disposem d’estudis que apunten que les intèrprets perceben els desequilibris de poder, i que
aquesta consciència les porta a anivellar jerarquies recorrent a pràctiques no ortodoxes, com ara ometre i
afegir informació (Patel, 2002: 223), de manera que donen i retiren la veu i decideixen quins missatges i
participants atenyen l’esfera pública i quan hi arriben.
Ens podem preguntar si la coexistència de pràctiques i prescripcions ortodoxes i heterodoxes ens hi assenyala
un problema que podem resoldre o si només és testimoni de la diversitat de contextos, agents, propòsits i
requisits que es troben en la TISP. Aquesta segona opció sembla que compta amb un suport creixent, ara que
els contorns i el contingut del rol de traductores i —majoritàriament— intèrprets es deneixen com a arrelats
i negociats en les interaccions (vegeu, entre d’altres, Mason, 2009; Aguirre Fernández Bravo, en aquest
volum). Aquesta heterodòxia possiblement normalitzada assenyala una necessitat de reconsiderar les teories
sobre la TISP; i no ens referim només als codis i principis que guien la pràctica, sinó a com transmetem
a les traductores i les intèrprets el que se n’espera. La segona part d’aquesta secció monogràca revisa
assumpcions i aspectes problemàtics de les teories implícites sobre la interpretació en l’àmbit de les llengües
de signes (Pérez Senra en aquest volum) i verbals (Aguirre Fernández Bravo en aquest volum) a través de
l’estudi de les percepcions de les intèrprets i les usuàries, per a la qual cosa es proposa una eina que permet
avaluar les pròpies concepcions sobre el rol de les intèrprets (Aguirre Fernández Bravo en aquest volum). A
més, la secció ofereix una revisió crítica d’objectius, reptes i bones pràctiques en la formació de traductores
i intèrprets per als serveis públics, on s’assenyalen temes que requereixen major atenció i es proposen noves
actuacions (Valero Garcés, en aquest volum).
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 6
4 La secció monogràca
Com hem comentat ja en paràgrafs anteriors, el volum 71 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of
Language and Law presenta els resultats de sis estudis crítics que acaren els reptes (relativament) nous
que plantegen per a les institucions públiques les necessitats de traducció i interpretació de les societats
modernes. El nostre objectiu és donar a conèixer les particularitats d’un conjunt de situacions on intèrprets
i traductores professionals i no professionals comparteixen espais socials, alhora que detectem els temes i
reptes clau que posen traves a la justícia o a la professionalització, per poder proposar, nalment, mesures
que acosten les institucions a una gestió ecient tant dels seus objectius com de les seves necessitats de
traducció i interpretació.
Les autores adopten una perspectiva crítica davant els reptes amb què s’enfronten les poblacions vulnerables
(sol·licitants d’asil, menors, supervivents de violència sexual, etc.) quan han d’interactuar amb serveis
públics amb una disponibilitat lingüística decient per manca de planicació institucional, per una aplicació
insucient o nul·la de les polítiques lingüístiques o per una absència de voluntat política. Cal destacar
que les autores d’aquesta secció monogràca fan avançar el camp denint qüestions clau que afecten les
polítiques i les pràctiques, com ara les necessitats de poblacions especialment vulnerables, els efectes de
la interpretació en el desenvolupament personal, les percepcions, les expectatives i les experiències de
totes les participants en les situacions interpretades i traduïdes o les demandes de formació i de recerca
que planteja la TISP. En fer-ho, es miren amb perspectives renovades polítiques cabdals en matèria de
comunicació pública i disponibilitat lingüística en una àmplia gamma de serveis públics dintre de l’àmbit de
la traducció i la interpretació jurídiques, alguns dels quals comporten dicultats d’accés considerables per a
les investigadores. El volum se centra especícament en les bases empíriques indispensables per dissenyar
polítiques i protocols, que es complementen amb revisions crítiques dels temes clau per a la formació, la
pràctica, la recerca i la formulació de polítiques. Cada subapartat inclou tres contribucions amb autores de
procedència ben diversa, amb distints parells d’idiomes i poblacions d’usuàries diferents. Des dels centres
sanitaris suecs ns als cossos de seguretat de les illes Canàries, les editores d’aquesta secció monogràca
busquen exposar i qüestionar els aspectes locals i globals d’aquesta anàlisi dels nous reptes de la TISP.
4.1 Revisions de polítiques i pràctiques
El volum 71 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law inclou tres contribucions on
s’examinen minuciosament les polítiques i els protocols relatius al multilingüisme vehiculat a través de la
traducció i la interpretació en tres àmbits diferents.
Kristina Gustafsson, Petra Höglund i Eva Norström (“Language interpreting and brokering in Swedish public
service institutions: the use of children for multilingual communication”) investiguen, en les polítiques i les
pràctiques de Suècia en matèria de disponibilitat lingüística, la utilització d’infants com a intermediadors
lingüístics en els serveis públics. L’estudi d’aquestes autores treu a la llum discrepàncies entre les pràctiques
consolidades que prescriuen la intervenció d’intèrprets professionals i una realitat documentada en què els
infants actuen habitualment i repetidament com a intermediadors en una àmplia gamma de situacions. A més
d’abordar el problema des de la perspectiva de les polítiques dissenyades, les autores fan un pas més enllà
i paren l’atenció deguda a la càrrega psicosocial que suposa per als infants l’actuació com a intèrprets (o,
millor dit, intermediadors lingüístics) a través de l’anàlisi d’un valuós corpus d’entrevistes amb migrants
adults que van exercir de mediadors quan eren infants. Les conclusions que planteja l’estudi al voltant de les
possibles violacions dels drets dels infants, de la discriminació que van patir les seves famílies i de la manca
de seguretat jurídica constitueixen una reexió de gran abast per a les persones responsables de polítiques.
Heidi Salaets i Katalin Balogh (“Interpreter-mediated questioning of minors (ImQM): the voice of the children
and their rapport with interpreters”) treballen en l’àmbit dels infants que han de ser entrevistats per agents
policials. La seva perspectiva considera tot el personal que hi intervé com a equip, i explora les complexitats de
les interaccions conferint un èmfasi especial a les expectatives i les possibilitats respecte del rol de la intèrpret.
Sobre la base d’una observació experimental realitzada amb infants amencs, equips d’entrevistes i intèrprets
(de les combinacions hongarès-holandès, italià-holandès i llengua de signes amenca-holandès), els resultats
que obtenen ens donen una perspectiva esclaridora sobre la percepció que els infants tenen del rol de la
intèrpret, d’on conclouen que aquesta pot ser cabdal per a la generació de conança entre els agents i l’infant.
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 7
Les autores posen en dubte la neutralitat i la invisibilitat que s’exigeix en la majoria dels codis deontològics
de l’àmbit de la interpretació, i presenten com a necessitat indispensable el replantejament integral d’aquests
codis per poder explicar la complexitat i satisfer els requisits de les interaccions amb infants.
La contribució de Heather Adams i Paula Alonso Rodríguez (“The linguistic and interpreting needs of security
forces in Gran Canaria: a preliminary study”) se centra en l’àmbit de les forces de seguretat, i estudia com
perceben aquests agents les seves necessitats d’interpretació i traducció i com avaluen les seves experiències
amb traductores i intèrprets. Les lliçons extretes de les seves percepcions poden servir tant a les investigadores
com a les responsables de polítiques per renar estudis i propostes. Les necessitats de les forces de seguretat
en termes de multilingüisme tenen repercussions greus en les seves possibilitats de preveure i gestionar les
amenaces a la seguretat, i la complexitat d’aquest context, com armen Adams i Alonso Rodríguez, comença
a fer-se visible tant en els treballs acadèmics com en els documents de polítiques. Efectivament, aquest àmbit
és un dels menys explorats, la qual cosa fa d’aquesta contribució una font valuosa de dades per a anàlisis
futures.
4.2 Quina traducció i quina interpretació per als serveis públics? Percepcions i expectatives
Aquesta part del monogràc inclou tres estudis que ens inviten a replantejar-nos les nostres nocions sobre
la traducció i la interpretació. Els estudis ofereixen eines i dades empíriques sobre pràctiques i percepcions
i revisen les assumpcions en què es fonamenta la formació d’intèrprets i traductores per als serveis públics.
La primera contribució d’aquesta part, la signa Elena Aguirre Fernández Bravo (“Interpreter role (self-)
perception: a model and an assessment tool”), que ens ofereix un model exible, basat en estudis previs, per
a la descripció del rol de la intèrpret en distints nivells. El model permet moure’s entre rols més maquinistes,
que prescriuen neutralitat, i d’altres de més intervencionistes. L’autora ofereix nou escales que situen en
un contínuum categories exibles i no prescriptives. Aquesta eina de diagnosi es pot adaptar per a perls
professionals, per a usuàries nals i per a intèrprets i intèrprets en formació, perquè aprenguin a avaluar
críticament les seves expectatives en qualsevol situació d’interpretació. Aquest model permet lar prim en
la descripció, alhora que incorpora el metallenguatge necessari per articular les reexions. Com suggereix
l’autora, l’eina pot contribuir de manera considerable a alinear les expectatives de tots els grups implicats:
usuàries, intèrprets, responsables de la contractació i, també, de la formulació de polítiques.
En l’àmbit de la interpretació en llengua de signes en les sales judicials, Belén Pérez Senra (“La interpretación
judicial en lengua de signos: una cuestión de rol. La percepción de las intérpretes de lengua de signos de la
Comunidad Valenciana de su rol ante el tribunal”) duu a terme un estudi empíric que revela una manca de
comprensió i coneixement mútua entre els agents que es troben en una sala de vistes. Com l’autora argumenta,
les percepcions discrepants compliquen la negociació de posicionaments i de rols, la qual cosa deriva en
malentesos entre les persones participants en la vista mitjançada per la intèrpret. L’autora defensa que les
concepcions de la interpretació de llengua de signes i del rol de les intèrprets en serveis públics presenten una
càrrega ideològica sobre les jerarquies entre participants i entre llengües, i que cal redenir col·lectivament
aquestes concepcions de manera exible perquè les intèrprets puguin adaptar-se a les diferents demandes que
plantegen les situacions.
La contribució de Carmen Valero Garcés (“Training public service interpreters and translators: facing
challenges”) ofereix una visió global de la formació universitària en l’àmbit de la TISP i en destaca aspectes
positius, però també de negatius, que obrin bretxes entre la formació i les demandes socials: unes bretxes
que, en últim terme, tenen repercussions en la professionalització del camp. En el moment de fer balanç
de les experiències d’investigadores, professionals i formadores en l’àmbit de la TISP, l’article posa en
relleu diversos àmbits poc explorats, inclosa la recerca que duu a terme l’estudiantat, la manca d’atenció
a la traducció en TISP o la necessitat d’ampliar les nocions de traducció i interpretació en la formació
per abastar el que les futures traductores i intèrprets necessitaran en les seves carreres professionals. Es
presenten iniciatives de procedència geogràca variada que han desenvolupat amb èxit protocols educatius.
El document reïx a identicar les millors pràctiques i explora diverses sistematitzacions de problemes que
comparteixen diferents contextos culturals, amb la qual cosa constitueix una guia per a les reexions futures
sobre el disseny o la reforma de programes de formació.
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 8
5 Conclusions
Fa temps que som conscients que la llengua mai no és innocent (Barthes, 1953). De fet, és un instrument
polític i una institució. La llengua és poder i és jerarquia (Bourdieu, 1978) i, de la mateixa manera, el silenci
forçat és dolor (Berman, 2013). Les institucions actuen com a operadores competents de les nostres societats
diverses quan ens ofereixen solucions perquè tothom pugui ser escoltat i experimentar una comunicació
efectiva amb l’Administració. Les societats actuals es componen de sectors de població cada vegada més
nombrosos que parlen llengües diferents de la majoritària del sistema. Quan els serveis públics no els donen
l’accés a les solucions per ser escoltats, però, silencien l’alteritat. Ja sigui per manca de coneixement, de
planicació o de voluntat política, aquesta omissió és dolosa. El silenci que imposa aquesta negligència és
un acte de violència institucional (i institucionalitzada). La rellevància de la traducció i la interpretació en els
serveis jurídics públics de les societats democràtiques modernes no pot negar-se.
Per prendre decisions sobre la distribució dels recursos cal tenir en compte una multitud de factors,
interdependències, riscos i resultats possibles. Les responsables de la formulació de polítiques pateixen en els
darrers temps fretures greus. A més de les limitacions de temps, s’han reduït dràsticament els recursos, alhora
que la complexitat social ha esdevingut cada cop més visible en un context de societats de diversitat creixent
que demanden pràctiques més participatives i representatives. Amb l’anàlisi crítica de les pràctiques actuals
i amb la proposta de solucions plausibles basades en dades, les contribucions d’aquesta secció monogràca
reclamen que la revisió de pràctiques ha de ser també una responsabilitat compartida. Les autores dels
articles que s’hi inclouen ens inviten a participar en l’esfera pública, on totes tenim veu en la producció i
la circulació dels discursos. Les contribucions d’aquesta secció monogràca, com també el debat que en
sorgirà, es poden interpretar com la base d’anàlisis comparades d’alternatives per al disseny de polítiques.
Ens calen més contribucions com les que presentem aquí, amb dades recopilades i analitzades rigorosament,
per desenvolupar el camp de la TISP i les polítiques que la incloguin. Accedir a les responsables de la
formulació de polítiques no sempre és fàcil, però és inútil si en arribar-hi no tenim dades irrefutables. Dintre
de l’àrea que abasten les investigacions en TISP, la interpretació judicial ha rebut una atenció relativament
prominent. Tanmateix, altres aspectes de la traducció i la interpretació jurídiques en l’àmbit dels serveis
públics han assolit un interès insucient. La zona grisa de la interpretació jurídica, com la denominen
Bancroft, Bendana, Bruggeman, i Feuerle (2013: 96), assenyala espais de la interpretació en serveis públics
i de la interpretació jurídica on les dades són insucients. En concret, aquesta secció monogràca sobre la
traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics analitza les zones grises de les forces de seguretat
(Adams i Alonso Rodríguez; Salaets i Balogh) i dels serveis socials (Gustafsson et al.), però també tracta
altres interseccions clau: entre la interpretació judicial i les llengües de menor difusió (Pérez Senra), entre
el rol i la formació (Aguirre Fernández Bravo), entre la recerca i la gestió de personal (Valero Garcés),
entre els codis deontològics i les realitats desateses (Salaets i Balogh), entre els axiomes disciplinaris i les
demandes socials (Valero Garcés), entre les polítiques i les pràctiques (Gustafsson et al.), entre la traducció
i les ideologies lingüístiques (Pérez Senra), i entre les percepcions i la realitat (Adams i Alonso Rodríguez;
Pérez Senra). Aquestes interseccions requereixen una atenció escrupolosa i una anàlisi rigorosa, i haurien de
tenir-se en compte en tot esforç sistemàtic per fer avançar la recerca en TISP.
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 9
Bibliograa
Abel, Laura K. (2013). Language access in the federal courts. Drake Law Review, 61, 593-638.
Adams, Heather, i Alonso Rodríguez, Paula. (2019). The linguistic and interpreting needs of security forces
in Gran Canaria: a preliminary study. Revista de Llengua i Dret, 71, 45-61.
Aguilar-Solano, María. (2015). Non-professional volunteer interpreting as an institutionalized practice in
healthcare: a study on interpreters’ personal narratives. Translation & Interpreting, 17(3), 132-148.
Aguirre Fernández Bravo, Elena. (2019). Interpreter role (self-)perception: a model and an assessment tool.
Revista de Llengua i Dret, 71, 62-72.
Anderson, R. Bruce W. (1978). Interpreter roles and interpretation situations: cross cutting typologies. Dins
David Gerver i H. Wallace Sinaiko (ed.), Language, interpretation and communication (p. 130-217).
Nova York, Londres: Plenum Press.
Angermeyer, Philipp Sebastian. (2013). Multilingual speakers and language choice in the legal sphere.
Applied Linguistics Review, 4(1). doi:10.1515/applirev-2013-0005.
Bancroft, Marjory. (2015). Community interpreting. A profession rooted in social justice. Dins Holly
Mikkelson i Renee Jourdenais (ed.), The Routledge handbook of interpreting (p. 217-235). Londres,
Nova York: Routledge.
Bancroft, Marjory. (2017). The voice of compassion: exploring trauma-informed interpreting. Dins Carmen
Valero-Garcés i Rebecca Tipton (ed.), Ideology, ethics and policy development in public service
interpreting and translation (p. 195-219). Bristol: Multilingual Matters.
Bancroft, Marjory, Bendana, Lola, Bruggeman, Jean, i Feuerle, Lois. (2013). Interpreting in the gray zone:
where community and legal interpreting intersect. Translation & Interpreting, 5, 94-113. doi:10.12807/
ti.105201.2013.a05.
Barthes, Roland. (1953). Le degré zéro de l’écriture. París: Éditions du Seuil.
Bauböck, Rainer (ed.). (2006). Migration and citizenship. Legal status, rights and political participation.
Amsterdam: Amsterdam University Press.
Berman, Harold J. (2013). Law and language. Effective symbols of community. Cambridge: Cambridge
University Press.
Blanchet, Philippe. (2016). Discriminations : combattre la glottophobie. París: Textuel.
Blommaert, Jan. (2013). Citizenship, language and superdiversity: towards complexity. Journal of Language,
Identity & Education, 12(3), 193-196. doi:10.1080/15348458.2013.797276.
Blommaert, Jan, Collins, James, i Slembrouck, Stef. (2005). Spaces of multilingualism. Language &
Communication, 25(3), 197-216. doi:10.1016/j.langcom.2005.05.002.
Bot, Hanneke. (2003). The myth of the uninvolved interpreter interpreting in mental health and the
development of a three-person psychology. Dins Louise Brunette, Georges L. Bastin, Isabelle Hemlin
i Heather Clarke (ed.), The critical link 3: Interpreters in the community. (Proceedings of the Third
International Conference on Interpreting in Legal, Health and Social Service Settings, Montréal,
Canada 2001) (p. 27-35). Amsterdam: John Benjamins.
Bourdieu, Pierre. (1978). Ce que parler veut dire. Le Français Aujourd’hui, 41, 51-57.
Çiçek, Kemal. (2002). Interpreters of the court in the Ottoman Empire as seen from the Sharia court records
of Cyprus. Islamic Law & Society, 9, 1-15. doi:10.1163/156851902753649252.
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 10
Costa, Beverley, i Briggs, Stephen. (2014). Service-users’ experiences of interpreter in psychological therapy:
a pilot study. International Journal of Migration, Health and Social Care, 10, 231-244. doi:10.1108/
IJMHSC-12-2013-0044.
Crezee, Ineke, Jülich, Shirley, i Hayward, Maria. (2011). Issues for interpreters and professionals working in
refugee settings. Journal of Applied Linguistics and Professional Practice, 8, 253-273.
Cuadra, Carin Björngren, i Staaf, Annika. (2012). Public social services’ encounters with irregular migrants
in Sweden: amid values of social work and control of migration. European Journal of Social Work,
17(1), 88-103. doi:10.1080/13691457.2012.739556.
Diaz Fouces, Oscar. (2002). La planicació de la mediació lingüística. Dins Diaz Fouces, Oscar, Marta García
González i Joan Costa Carreras (ed.), Traducció i dinàmica sociolingüística (p. 85-110). Barcelona:
Llibres de l’Índex.
Doherty, Sharon M., MacIntyre, Anna M., i Wyne, Tara. (2010). How does it feel for you? The emotional
impact and specic challenges of mental health interpreting. Mental Health Review Journal, 15(3),
31-44.
Fishman, Joshua A. (1993). Ethnolinguistic democracy. Varieties, degrees and limits. Language International,
5(1), 11-17.
Garber, Nathan. (1997). Community interpretation: a personal view. Dins Roda Roberts, Silvana E. Carr,
Diana Abraham i Aideen Dufour (ed.), The critical link 2: Interpreters in the community (p. 9-20).
Amsterdam: John Benjamins.
Giridhar, Kavitha R. (2011). Justice for all: protecting the translation rights of defendants in international war
crime tribunals. Case Western Reserve Journal of International Law, 43(3), 799.
Gómez Guzmán, Carmen. (2018). Les sentències Covaci i Sleutjes: abast del dret a traducció de documents
essencials en processos penals dins la Unió Europea. Revista de Llengua i Dret, 70, 71-85. doi:10.2436/
rld.i70.2018.3177.
Gustafsson, Kristina, Norström, Eva, i Höglund, Petra. (2019). Language interpreting and brokering in
Swedish public service institutions: the use of children for multilingual communication. Revista de
Llengua i Dret, 71, 13-26.
Habermas, Jürgen. (1962). Strukturwandel der Öffentlichkeit: Untersuchungen zu einer Kategorie der
bürgerlichen Gesellschaft. Frankfurt: Suhrkamp.
Hernández Sacristán, Carlos. (1997). Traductor, traducción y mediación intercultural. Dins Carlos Hernández
Sacristán i Rica Morant Marco (ed.), Lenguaje y emigracin (p. 247-260). València: Universitat de
València.
Inghilleri, Moira. (2008). The ethical task of the translator in the geo-political arena. From Iraq to Guantánamo
Bay. Translation Studies, 1, 212-223. doi:10.1080/14781700802113556.
Lambert, Joseph. (2018). How ethical are codes of ethics? Using illusions of neutrality to sell translations.
The Journal of Specialised Translation, 30, 269-290.
Lippi-Green, Rosina. (1994). Accent, standard language ideology, and discriminatory pretext in courts.
Language in Society, 23, 163-198.
Lipton, George, Arends, Marie, Bastian, Kerry, Wright, Bernadette, i O’Hara, Peter. (2002). The psychosocial
consequences experienced by interpreters in relation to working with torture and trauma clients: a
West Australian pilot study. Synergy, Winter, 3-7.
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 11
Mason, Ian. (2009). Role, positioning and discourse in face-to-face interpreting. Dins Raquel de Pedro
Ricoy, Isabelle A. Perez i Christine W. L. Wilson (ed.), Interpreting and translating in public service
settings. Policy, practice, pedagogy (p. 52-73). Manchester: St. Jerome.
Merlini, Rafaella. (2015). Empathy: A ‘zone of uncertainty’ in mediated healthcare practice. Cultus, 8, 27-49.
Meylaerts, Reine. (2011). Translational justice in a multilingual world: an overview of translational regimes.
Meta: Journal des Traducteurs, 56(4), 743-757. doi:10.7202/1011250ar.
Miller, Katrina R. (2001). Access to sign language interpreters in the criminal justice system. American
Annals of the Deaf, 146(4), 328-330. doi:10.1353/aad.2012.0188.
Monzó Nebot, Esther. (2018). Translators and interpreters as agents of diversity. Managing myths and
pursuing justice in postmonolingual societies. Dins Esther Monzó Nebot i Juan Jiménez-Salcedo (ed.),
Translating Justice in a Postmonolingual Age (p. 9-34). Delaware: Vernon Press.
Nakane, Ikuko. (2013). Language rights in Japanese criminal courts: Bridging the gap between legal
professionals and language professionals. Asian Studies Review, 37(3), 302-318. doi:10.1080/10357
823.2013.771134.
Ozolins, Uldis. (2000). Communication needs and interpreting in multilingual settings: the international
spectrum of response. Dins Roda Roberts, Silvana E. Carr, Diana Abraham i Aideen Dufour (ed.), The
critical link 2: Interpreters in the community (p. 21-33). Amsterdam: John Benjamins.
Ozolins, Uldis. (2010). Factors that determine the provision of public service interpreting: comparative
perspectives on government motivation and language service implementation. JoSTrans, 14.
Patel, Nimisha. (2002). Speaking with the silent: addressing issues of disempowerment when working with
refugee people. Dins Hitesh Raval i Rachel Tribe (ed.), Working with interpreters in mental health (p.
219-237). Hove: Brunner & Routledge.
Pena, Carmen. (2016). Public service interpreting and translation (PSIT) as a social integration tool. New
Voices in Translation Studies, 14.
Pérez Senra, Belén. (2019). La interpretación judicial en lengua de signos: una cuestión de rol. La percepción
de las intérpretes de lengua de signos de la Comunidad Valenciana de su rol ante el tribunal. Revista
de Llengua i Dret, 71, 73-87.
Phillipson, Robert. (1990). Review article: glottopolitics and linguistic warfare. World Englishes, 9(1), 85-94.
Reddy, Michael. (1979). The conduit metaphor. Metaphor and Thought, 2, 285-324.
Salaets, Heidi, i Balogh, Katalin. (2019). Interpreter-mediated questioning of minors (ImQM): the voice of
the children and their rapport with interpreters. Revista de Llengua i Dret, 71, 27-44.
Skutnabb-Kangas, Tove. (1999). Linguistic human rights - Are you naive, or what? TESOL Journal, 8(3),
6-12.
Spencer, Sarah. (2017). Multi-level governance of an intractable policy problem: migrants with irregular
status in Europe. Journal of Ethnic and Migration Studies, 44(12), 2034-2052. doi:10.1080/136918
3x.2017.1341708.
Strandvik, Ingemar. (31 de gener de 2019). La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia
[Apunt de blog]. Consultat a https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2019/01/31/la-comunicacio-juridica-i-la-
claredat-lexemple-de-suecia-ingemar-strandvik
Strokosch, Kirsty, i Osborne, Stephen P. (2016). Asylum seekers and the co-production of public services:
understanding the implications for social inclusion and citizenship. Journal of Social Policy, 45(4),
673-690. doi:10.1017/S0047279416000258.
Melissa Wallace, Esther Monzó Nebot
La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: denició ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 12
Tapio, Elina, i Takkinen, Ritva. (2012). When one of your languages is not recognized as a language at all.
Dins Jan Blommaert, Sirpa Leppnen, Pivi Pahta i Tiina Risnen (ed.), Dangerous multilingualism.
Northern perspectives on order, purity and normality (p. 284-308). Nova York: Palgrave Macmillan.
The Study Group on Language at the United Nations. (2018). Multilingualism in international organizations
and international co-operation. Final report. Nova York: Language and the UN. Consultat a http://
www.languageandtheun.org/symposium2018report.html
Valero Garcés, Carmen. (2016). Aproximaciones desde la ética en la interpretación en casos de violencia de
género. Babel, 62(1), 67-85. doi:10.1075/babel.62.1.04val.
Valero Garcés, Carmen. (2019). Training public service interpreters and translators: facing challenges.
Revista de Llengua i Dret, 71, 88-105.
