Títols d'adquisió i extinció exclusius del dret de propietat: accessió, ocupació i abandonament

AutorAdolfo Lucas Esteve
Páginas199-217
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
CAPÍTOL 9
TÍTOLS D’ADQUISICIÓ I
EXTINCIÓ EXCLUSIUS DEL
DRET DE PROPIETAT: ACCESSIÓ,
OCUPACIÓ I ABANDONAMENT
I. L’ACCESSIÓ
1. Introducció
1.1. Ubicació sistemàtica de l’accessió en el dret civil català
El Codi civil de Catalunya regula l’accessió en la secció primera del capítol II («Títols
d’adquisició exclusius del dret de propietat») del títol IV del llibre V. L’enquadra, doncs,
dins dels mitjans d’adquirir la propietat que no són aplicables a altres drets reals: l’accessió
no és un mecanisme pel que puguin ser adquirits els altres drets reals diferents del domini.
Al seu torn, l’esmentada secció segona es desplega en tres subseccions, referides a les
disposicions generals, l’accessió immobiliària i l’accessió mobiliària.
1.2. Regulació: quan s’aplica el Codi civil de Catalunya
1.2.1. Dret interterritorial: l’aplicació del règim de
l’accessió del Codi civil de Catalunya
En el cas que en un supòsit d’accessió puguin estar-hi involucrades diverses legisla-
cions, haurem d’acudir a les normes de dret interterritorial, de competència exclusiva de
200 JESÚS GÓMEZ I JOAN-PAU PRAT
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
l’Estat (article 149.1.8 de la Constitució). Com a mitjà d’adquirir un dret real (la propie-
tat), l’accessió resta sotmesa a la llei del lloc on radiqui l’objecte que s’adquireix, d’acord
amb l’article 10.1 del Codi civil espanyol. En aquesta matèria no hi ha normes establertes
per convenis internacionals subscrits per Espanya, de manera que cal acudir al dret inter-
nacional privat autònom (en el nostre cas, l’esmentat Codi civil espanyol). En el cas que la
possible col·lisió de normes aplicables es produís entre lleis espanyoles (conicte interregi-
onal), el criteri (article 16.1 del Codi civil) seria el mateix: la llei del lloc d’ubicació del bé.
Exemple 1: un ciutadà francès és propietari, a Girona, d’un solar, sobre el qual hi edi-
ca, per error, un ciutadà britànic amb materials importats del Marroc. La llei aplica-
ble serà la del país de situació de l’immoble, Espanya, i, dins d’Espanya, la comunitat
autònoma en què estigui ubicat: Catalunya. Hom fa, doncs, una abstracció total de la
nacionalitat –o veïnatge civil– de les persones involucrades en el fet adquisitiu i de la
procedència dels materials amb que la construcció es va realitzar.
Exemple 2: un escultor català executa, a París, una estàtua sobre materials que perta-
nyen a un ciutadà alemany. Plantejat a Espanya el litigi sobre la propietat de l’estàtua,
la norma aplicable (art. 10.1 del Codi civil espanyol) serà la francesa, que és la cor-
responent al lloc on es va executar l’obra (i, si escau, es va produir l’efecte adquisitiu
propi de l’accessió).
El criteri de la ubicació el conrma l’article 111-3.1 CCCat, el qual estableix, com a
regla de principi, que «[e]l dret civil de Catalunya té ecàcia territorial».
1.2.2. El Codi civil de Catalunya
Un cop determinada la llei aplicable, si resulta ser la catalana, hem d’estar al que
ens indica l’article 542-2 CCCat, segons el qual «l’accessió es regeix per les disposicions
d’aquest codi, sens perjudici de les classes d’accessió que tinguin una regulació especíca,
cas en el qual s’aplica la legislació especial i, supletòriament, les disposicions d’aquest
codi».
Entre les lleis especials podem citar el RD legislatiu 21/2001, de 20 de juliol, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei d’aigües i la Llei 22/1988, de costes, ambdues estatals.
El Codi no inclou el règim dels fruits dins de l’accessió, sinó en una secció a part (ar-
ticles 541-3 i 541-4), a diferència del CC espanyol. Ubicació sistemàtica, la del CCE, que
ha estat molt criticada, per entendre’s que els fruits (naturals, civils, industrials) són con-
seqüència del ius fruendi (dret a gaudir) de la cosa, i la destinació dels mateixos serà la que
marqui el règim jurídic de l’objecte (així, podran ser atribuïts a l’usufructuari, arrendatari
o creditor pignoratiu). Així ho reconeix el mateix Codi civil de Catalunya, en assenyalar
que «[e]ls fruits pertanyen als propietaris del bé, llevat que existeixi un dret que n’atribueixi
la percepció a una persona diferent» (article 541-3.1 CCCat).
2. Concepte, naturalesa jurídica i classes
2.1. Concepte i naturalesa jurídica
D’acord amb l’article 542-1 CCCat, «[l]a propietat d’un bé atribueix el dret a adqui-
rir, per accessió, allò que se li uneix, amb l’obligació de pagar, si escau, la indemnització
que correspongui».

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR