El testament hològraf a Andorra; testament parentum inter liberos

AutorNúria Rodríguez Olivé
Páginas108-136

Page 108

I Introducció

El sistema de fonts del dret civil andorrà comporta l'aplicabilitat subsidiària del Dret civil català, en l'estat que es trobava abans de Decret de Nova Planta de 1716.

A Catalunya, el dret civil català va quedar en un estat de "petrificació" -sense possibilitat d'evolucionar- des de l'any 1716 fins la segona meitat del segle XX, en la qual va experimentar un procés de codificació, primer, mitjançant la promulgació de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, i de desenvolupament, després, mitjançant la promulgació de nombroses lleis especials.

I, per més que en els preàmbuls de les modernes lleis catalanes normalment s'apel·la al respecte de la tradició històrica i a la tradició jurídica catalana, el cert és que el dret civil a Catalunya ha evolucionat i, en algunes institucions, s'ha separat d'aquella tradició jurídica catalana, la qual, en canvi, s'ha conservat amb tota la seva puresa a Andorra.

Una d'aquestes institucions és la que constitueix l'objecte del present estudi: el testament hològraf i la seva modalitat parentum inter liberos.

Tal i com veurem en aquest treball, en el dret civil català tradicional no s'admetia de forma generalitzada la validesa del testament hològraf, sinó únicament, una modalitat especial que s'anomenava parentum inter liberos. És a dir, únicament s'admetia la validesa del testament (hològraf = escrit a mà i signat pel propi testador, sense interven-Page 109ció de notari ni de testimonis)1 si en ell feia disposicions a favor dels fills o, també, segons alguns autors, si feia institució d'hereus als fills i deixava l'usdefruit vidual al cònjuge.

En canvi, en el dret civil català vigent en l'actualitat no existeix cap mena d'especialitat. Efectivament, l'actual Codi de Successions per Causa de Mort de Catalunya admet i regula de forma general el testament hològraf, sense cap limitació per raó del seu contingut.

Plantejament metodològic:

Aquest estudi es dividirà en dues parts diferenciades:

A. La primera, de caràcter marcadament historicista, consistirà en un examen de les fonts del dret andorrà i del dret català tradicional per determinar si el testament hològraf i la seva especialitat parentum inter liberos era aplicable al dret andorrà. Continuarem amb l'examen de les fonts i la doctrina catalana per esbrinar perquè es va suprimir a Catalunya aquesta especialitat, per acabar amb l'examen de la qüestió de si a Andorra ha d'entendre's vigent o també derogada aquesta especialitat testamentària.

B. La segona, destinada a l'examen d'alguns problemes pràctics que presenta la figura del testament parentum inter liberos.

Efectivament, una vegada demostrada la subsistència a Andorra d'aquesta modalitat testamentària, passarem a l'estudi d'aquesta institució en sí i dels problemes pràctics que es plantegen, com ara, la determinació de l'àmbit d'aplicació de la novel·la 107 de Justinià o els problemes que se susciten al dret internacional privat. O, per exemple, el problema de determinar si un testament hològraf que no respecti els límits del parentum inter liberos, fet per un andorrà, pot tenir eficàcia com a codicil, o si pot servir com a element integrador de la voluntat del testador. En aquest punt de la possible validesa com a codicil, la metodologia historicista tornarà a cobrar protagonisme per demostrar que en aquest punt el dret civil català s'ha allunyat de la tradició històrica, la qual continua vigent a Andorra.

També ens plantejarem breument què passa si els hereus volen donar compliment a la voluntat del testador continguda en un testament hològraf que sigui nul i la transcendència tributària que això pot tenir en relació amb l'Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries a Andorra.

Per últim, donarem una breu pinzellada al procés judicial per l'adveració del testament hològraf, la seva protocol·lització notarial i els efectes d'un i altre tràmit. Page 110

II Inadmissibilitat a andorra del testament hològraf com a forma testamentària generalment vàlida. Subsistència excepcional de la especialitat testamentària parentum inter liberos
1. Examen de les fonts del dret andorrà i del dret català tradicional per determinar si el testament hològraf i la seva especialitat parentum inter liberos era aplicable al dret andorrà
1.1. Precedents

L'origen de la figura jurídica del testament està força allunyada del que significa la mateixa avui dia i de la seva funció actual2.

En els seus orígens, el testament era la fórmula que donà el dret per permetre a les persones obtenir un hereu quan aquest no es podia determinar segons les regles de les XII Taules. Bàsicament, quan una persona no tenia sui, és a dir, fills barons, ni agnati (o uns i altres estaven en parador desconegut), o quan la quantia de l'herència era tan petita que cap dels hereus abintestato es prestaria a acceptar-la, ateses les obligacions que li imposaven les XII Taules.

Així, en aquests supòsits, i amb la finalitat d'assegurar els sacra, el pare es veia en la necessitat de fer una mena d'adopció (adoptio o abrogatio mortis causa), de una persona que portaria el compliment de les domestica mores.

Es tractava més aviat d'un acte de naturalesa sacra, més que no pas de disposició de béns. Per això s'havia de fer amb solemnitat: mitjançant una declaració expressa davant dels comitia calata, davant del poble i amb intervenció dels pontifices. La solemnitat de l'acte remarcava el caràcter sacramental del testament. El més important era conservar els sacra o patrimoni espiritual de la família. Aquest fet tenia una gran transcendència en l'organització de l'Estat. Per això, els comitiis havien de donar el seu vist i plau.

Però els plebeus no tenien accés als comitia calata, raó per la qual, en una primera fase, no podien accedir al testament.

Per això sorgí una nova forma d'atorgar testament, que venia a ser una forma subrogada de la primera. Els plebeus únicament participaven realment de la vida pública de l'Estat quan formaven part de l'exèrcit. Per això s'admeté que es pogués fer també testament davant de l'exèrcit en ordre de batalla o davant les centúries congregades en ordre militar (testamentum in procinctu).

Així, doncs, segons afirma IGLESIAS3, en l'època clàssica es reconeixien dues classes de testament4 esmentades per GAI: el testament calatis comitis, que s'atorgava davant Page 111dels comicis curiats (comitia curiata), presidits pel pontifex maximus i el testament in procinctu, que s'atorgava davant de l'exèrcit en peu de guerra.

Sembla ser que hi havia una altra forma de disposar del patrimoni per després de la mort, si bé no es tractava d'un autèntic testament. Era la per aes et libram agitur. No era un testament sinó d'una mancipatio del patrimoni de qui es trobava en perill de mort, el qual transmetia tot el seu patrimoni a un amic, el qual quedava subjecte a donar a aquest patrimoni el destí que li havia encomanat el dissonant. Però el que rebia el patrimoni no era considerat un hereu.

En l'època postclàssica hi havia dues classes de testament: l'escrit (per escripturam) i l'oral (per nuncupationem). En ambdues classes de testament havien d'intervenir testimonis, en número diferent, segons els supòsits i els moments històrics. Encara que intervingués un escrivà (testamentarius) en l'atorgament del testament escrit, sempre era necessària la intervenció dels testimonis.

En les darreries del dret postclàssic, varen aparèixer dues formes públiques de testament: el testamentum apud acta conditum, atorgat de paraula davant l'autoritat judicial o municipal, i el testamentum principi oblatum, que s'atorgava davant l'emperador i...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR