Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l'alguerès
| Autor | Adrià Martín Mor, Francesc Ballone |
| Cargo | Adrià Martín Mor, professor Serra-Húnter del Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental (Universitat Autònoma de Barcelona). Les seves línies de recerca són les tecnologies de la traducció i les llengu?es minoritzades. adria.martin@uab.cat 0000-0003-0842-3190 - Francesc Ballone, doctor en lingu?ística aplicada i... |
| Páginas | 82-93 |
TECNOLOGIES LINGÜÍSTIQUES PER A LLENGÜES MINORITZADES: EL CAS
DE L’ALGUERÈS
Adrià Martín Mor*
Francesc Ballone**
Resum***
La tecnologia pot jugar un rol decisiu en els processos de normalització lingüística. La creació de recursos lingüístics
—amb el potencial formatiu o de disseminació que comporten, especialment en llengües en procés d’estandardització—
és una possibilitat que cal tenir present en dissenyar estratègies per a la normalització. Aquest article se proposa contribuir
al procés de normalització de l’alguerès, varietat parlada a l’Alguer (Sardenya) per unes dotze mil persones, mitjançant
una anàlisi de les obres de consulta digitals i dels recursos lingüístics existents. En la primera part se proporcionen dades
sobre el context sociolingüístic i se fa un estat de la qüestió sobre el procés d’estandardització de l’alguerès. La segona
tecnològic que podrien dur-se a terme en paral·lel al procés d’estandardització de l’alguerès.
Paraules clau: alguerès; tecnologies lingüístiques; llengües minoritzades; llengües en perill; estandardització lingüística.
LINGUISTIC TECHNOLOGIES FOR MINORITY LANGUAGES: THE CASE OF
ALGHERESE
Abstract
Technology can play a decisive role in linguistic normalisation processes. The creation of linguistic resources (with
the potential they have for education or to encourage the spread of languages, especially those in the process of
standardisation) is a possibility that should be taken into account in designing normalisation strategies. This article
proposes contributing to the process of normalising Algherese, a variety spoken in Alghero (Sardinia) by around twelve
data about the sociolinguistic context and establishes the current situation regarding the process of standardising
Algherese. The second part seeks to identify, with references to other language communities in similar situations,
actions in the technological sphere that could be carried out in parallel with the process of standardising Algherese.
Keywords: Algherese; linguistic technologies; minority languages; endangered languages; linguistic standardisation.
*Adrià Martín Mor, professor Serra-Húnter del Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental (Universitat
Autònoma de Barcelona). Les seves línies de recerca són les tecnologies de la traducció i les llengües minoritzades. adria.martin@
uab.cat 0000-0003-0842-3190
** Francesc Ballone, doctor en lingüística aplicada i membre corresponent de l’Alguer per la Secció Filològica de l’IEC. Els seus
camps de recerca són la fonètica segmental del català i del sard, i també la prosòdia i la sociolingüística catalana. fballone@iec.cat
*** Els autors d’aquest article signen com a ciutadans de la República catalana proclamada pel Govern legítim de Catalunya, en
protesta per l’empresonament i l’exili d’activistes i membres del Govern i en solidaritat amb la ciutadania que va patir la repressió
de l’Estat espanyol arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017.
Citació recomanada: Martín Mor, Adrià, i Ballone, Francesc. (2020). Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas
de l’alguerès. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 73, 82-93. https://doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3397
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 83
Sumari
1 El context sociolingüístic de l’alguerès
1.1 La varietat no dominant algueresa en el context pluricèntric del català
1.2 Procés de normativització de la llengua escrita
1.3 Obres digitals de consulta disponibles
2 Recursos de suport lingüístic per a llengües minoritzades
2.1 Implementació i recursos lingüístics per a l’alguerès
3 Conclusions
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 84
1 El context sociolingüístic de l’alguerès
L’Atlas of the world’s languages in danger
contínuum que va des de safeextinct, passant per vulnerable i , severely i critically endangered.1
(UNESCO, 2003). Sis d’aquestos criteris són agrupats en una primera subcategoria que fa referència a la
vitalitat de la llengua, en què s’inclouen, per exemple, la transmissió intergeneracional o l’adaptabilitat a
nous dominis i mitjans (response to new domains and media). Dos criteris més fan referència a les actituds
lingüístiques a diversos nivells (en el pla institucional i en un altre de més individual), mentre que l’últim
factor fa referència a la urgència de la necessitat de documentació. El document adverteix que cap d’aquestos
factors, per ell mateix, no pot ésser utilitzat per a avaluar la vitalitat d’una llengua, sinó que és mitjançant la
precisa. En el cas del català alguerès (l’única varietat del català inclosa en l’Atlas), la UNESCO li atribueix
l’estatus de llengua .
En el cas d’Ethnologue,2 una altra publicació que té per objectiu catalogar l’estatus de les llengües del món pel
que fa al seu risc d’extinció, l’escala de vulnerabilitat té tretze nivells, que van del 0 (llengua “internacional”)
al 10 (extingida).3 A diferència de la publicació anterior, Ethnologue recull les varietats del català que se
parlen a l’Estat espanyol, a la república francesa i a l’Estat italià, i ne proporciona els corresponents nivells
de vulnerabilitat. En el cas del català alguerès, la publicació se basa en Argenter (2008) per atribuir-li 7.480
parlants i l’estatus de 4, educational (Eberhard, Simons i Fennig, 2019), categoria reservada als idiomes amb
una certa presència en l’àmbit de la formació bàsica.4
Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de l’Alguer, 2015 (EULA), elaborada per la Direcció General de Política
Lingüística de la Generalitat de Catalunya (Ballone, 2017), els algueresos de major edat (més de divuit anys)
que tenen una bona competència oral activa en català són el 30,7%5 de la població (c. 12.000, sobre un total
de 44.000 residents), xifra que puja al 72,1% en termes de bona comprensió oral.6 Pel que fa a la llengua
escrita, solament el 3,0% dels algueresos declara saber produir un text de manera autònoma,7 mentre que poc
El mateix estudi reporta valors dramàtics pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, com
que solament el 3,6% dels genitors més joves (18-44 anys) declara utilitzar aquest idioma com a llengua
són decisivament més positius, vist que quasi tres algueresos de cada quatre (72,1%) mostren el desig teòric
de voler conèixer i utilitzar la pròpia varietat de català (2017: 28). Aquesta actitud positiva vers la llengua
històrica de l’Alguer és evident també en el percentatge de persones que voldrien la introducció de les
llengües locals —alguerès inclòs— en les escoles de Sardenya (2017: 27), percentatge que abraça la quasi
totalitat de la població resident, és a dir, el 92,3%. Considerant aquesta darrera xifra, és evident la distància
entre la voluntat popular de poder tenir una instrucció pública també en català i la falta d’aquesta llengua en
l’ensenyament curricular.8 Aquesta absència resulta encara més greu si considerem que el català de l’Alguer
és tutelat, juntament amb altres llengües de l’estat, per la constitució italiana (art. 6), per una llei ordinària
estatal (Llei 482/1999) i per dues lleis regionals sardes (Llei 26/1997 i Llei 22/2018).
1 La publicació també preveu una categoria per a les llengües revitalitzades.
2 Es pot consultar l’obra aquí.
3 Alguns d’aquestos nivells tenen subseccions (com ara 8a, moribund, i 8b, nearly extinct). La categorització completa, juntament
amb la metodologia utilitzada, se pot trobar al web.
4 En el cas de l’alguerès, aquesta presència s’havia d’atribuir, en l’època de la publicació d’Argenter (2008), al Projecte Palomba,
relatiu a l’escola elementare (de sis a deu anys) i media (d’onze a tretze anys), i al Projecte Costura (cf. Bosch i Rodoreda, 2007),
reservat a una classe d’alumnes d’educació infantil de segon cicle (de tres a sis anys). De moment, cap d’aquestos projectes està actiu.
5 Aquest percentatge inclou els usuaris que tenen com a mínim la “capacitat de portar a terme una conversa sencera sense massa
problemes” (Ballone, 2017: 11).
6 Aquest percentatge inclou els usuaris que tenen poc o cap problema de comprensió, independentment de la rapiditat de parla de
l’interlocutor (Ballone, 2017: 10).
7 La xifra puja al 6,5% si s’hi inclouen els usuaris que declaren que estan aprenent a escriure en alguerès normatiu, tot i que encara
no dominen aquest codi (Ballone, 2017: 12).
8 Caria (2006) oferia una panoràmica exhaustiva de la situació sociolingüística del català alguerès, en la qual destacava una primera
secció sobre la presència de la llengua en els mitjans de comunicació, en l’administració i en l’ensenyament.
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 85
1.1 La varietat no dominant algueresa en el context pluricèntric del català
Ammon (2005: 1540) posa en relleu el paper mediador de la noció de pluricentrisme (Clyne, 1992) en la
resolució de les tensions originades entre diversos centres culturals o polítics d’una mateixa llengua en
processos d’estandardització i de normativització. La dimensió política d’aquestos processos és evident;
Ammon (2005: 1536), de fet, proposa diverses categories en funció de la situació política de les comunitats
implicades (pluriestatal, pluriregional i plurinacional). Les tensions esmentades, a més, poden ésser
agreujades en el cas de les llengües minoritzades o en perill d’extinció, a causa de la urgència d’assolir un
estàndard escrit com a primer pas per a la supervivència.
No solament la llengua és parlada en diversos estats i regions, sinó que, tal com fa notar Mas (2019: 211), “[l]
Tenint en compte el context sociolingüístic de l’alguerès descrit a l’apartat 1 (El context sociolingüístic
de l’alguerès) —especialment el fet que és l’única varietat del català considerada en perill d’extinció
per la UNESCO—, juntament amb la condició d’ésser “la més perifèrica de les comunitats dins l’àmbit
procés d’estandardització de l’alguerès poden ésser analitzats des de la perspectiva de la teoria dels centres.
En aquest sentit, en termes de Muhr (2012), caldria considerar l’alguerès una varietat no dominant (VND)
d’emprendre accions, seguint l’exemple d’altres VND, com ara la valenciana (Mas, 2019).
1.2 Procés de normativització de la llengua escrita
Els dos estudis considerats tradicionalment com a primers exemples de gramàtica de l’alguerès, és a dir, la
Grammatica del dialetto algherese odierno (1906) de Joan Palomba i la Gramàtica algueresa de Joan Pais,
publicada pòstuma el 1970, no poden ésser inserits en realitat plenament en el procés de normativització
de l’alguerès modern, vist que en el primer cas, més que d’una gramàtica, se tracta d’una aproximació
descriptiva (molt parcial i insegura) a la fonètica de l’alguerès, i, en el segon cas, d’un treball normatiu de
tipus prefabrià.9
Mossa; aquestos constituïen el material didàctic dels cursos d’alguerès de l’Escoleta del Bon Pescador,
començats el 1959 i acabats el 1970.
La primera publicació que ha permès a centenars d’algueresos de familiaritzar amb l’alguerès normatiu és la
Santa Missa (Nughes i Sanna, 1980), seguida, alguns anys després, per l’obra que probablement ha tengut
més impacte sobre el procés de normativització d’aquesta varietat de català, és a dir, el Diccionari català
de l’Alguer (a partir d’ara, DCA), a cura de Josep Sanna. Un altre text fonamental dins aquest procés és El
català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit (a partir d’ara, MÀR), curat per Luca Scala (2003) i publicat
per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquestos documents, integrats sovent per diccionaris i gramàtiques del
català general, han constituït la base que ha permès en els darrers decennis la producció d’una gran quantitat
de textos i publicacions en alguerès normatiu. En diversos casos, però, en aquesta producció escrita són
presents variants formals que van més enllà del simple àmbit estilístic, i, de fet, són el resultat de l’adopció
sard[u], dueny[u] (“amo”), porqued[u] (“porc petit”), etc. Alguns autors han mostrat preferència pel
u en sardismes
(porquedu) i o en castellanismes i/o italianismes (duenyo), mentre altres han preferit el criteri contextual
utilitzat al DCA, segons el qual s’escriu ubotaiu, “boter”)
i o si és precedida de consonant (porquedo). Com a resultat, en literatura trobem paraules com sard
chdich), i s’utilitza el grafema y per
indicar la conjunció i.
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 86
escrites en tres maneres diferents, és a dir, sardusardo (criteri
contextual), sard (model del català general).
lo, pel qual són disponibles en literatura
almenys dues propostes: la primera, proposada per Pais (1970) i utilitzada en la Missa en alguerès, segons
la qual s’ha d’utilitzar la forma el després de paraula acabada amb: vocal, -[k], -[p], -[t], -[t
s]
(M’agrada més la carn que el peix, M’acab el còmpito), sempre que el mot que segueix l’article no
comenci amb [d
s], cas en el qual el mateix article conserva la forma lo(s)
(veig los relotges); la segona, present a MÀR, preveu l’ús de la forma el després de paraula que acaba amb
vocal (talla-te els cabells), r muda (obrir els ulls), preposició amb (amb el temps), i consent l’ús de lo en
els altres casos (lo pare).
c) Ús de l’accentuació general (alguerès) o local (alguerés) en els casos on el timbre de e tònica correspon a
la pronúncia valenciana i no a aquella del català oriental.
de amic / d’amic, se hi vol
comprar / s’hi vol comprar, etc.).
nostro, vostro, algua,
etc.) o més adherents a la llengua general (nostre, vostre, aigua, etc.).
Aquestes (i altres) diferències formals han sovent alimentat la idea en una part de la població que l’alguerès
i els operadors lingüístics. Per aquesta raó, la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català
de l’Alguer10 (a partir d’ara, Consulta) ha creat un grup de treball per a la normativització del català de
associacions i operadors lingüístics locals, i externes, tenint com a punt de referència les normes del català
general, a partir de l’ i de la Gramàtica catalana de l’IEC.
1.3 Obres digitals de consulta disponibles
Si considerem les taxonomies dialectals més comunes en la dialectologia catalana (per ex., Veny, 1982[2002]),
l’alguerès resulta la varietat amb el nombre més reduït de parlants. La situació no canvia gaire en el vessant
de l’Estat italià, del qual l’Alguer fa part, considerant que els catalanoparlants històrics constitueixen una
entre les minories quantitativament menys representatives de la República.11 Tot i això, la supervivència
del català en un racó aïllat de Sardenya ha suscitat l’interès de nombrosos estudiosos, que s’ha manifestat
—entre d’altres— en la producció d’un nombre impressionant d’articles i recerques de tipus especialment
lingüístic i sociolingüístic.12
Aquest interès és visible també en termes de recursos digitals presents en la xarxa en pàgines web d’accés
lliure. Ne mostrem aquí baix alguns exemples:
a) Corpus orals: és possible trobar en la xarxa —en conjunt— centenars d’hores de producció oral, a voltes
amb algun tipus d’estructuració i informació basilar sobre context, informants i temes tractats,13 i altres
voltes amb material penjat amb informació complementària escassa o inexistent. Un exemple de corpus
oral ben estructurat és el Corpus Oral de l’Alguerès, que contén diverses hores de parla espontània i
orals recollits.
b) Corpus lèxics tematitzats: fan part d’aquesta categoria els reculls de mots pertanyents a camps semàntics
Atles lingüístic del domini català, que reporta milers de termes tradicionals per
cadascuna de les dues-centes varietats de català seleccionades, alguerès inclòs.
10 La Consulta és un òrgan consultiu del municipi de l’Alguer instituït el 2018 per participar a les activitats de tutela i promoció de
l’alguerès, en una òptica unitària de la llengua catalana.
11 Cf. Orioles (2003).
12 Cf., a títol d’exemple, Ibba (2004).
13 Per exemple, els materials produïts pel mitjà de comunicació local Catalan TV i que se poden trobar al seu canal de YouTube.
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 87
c) Corpus lèxics: en aquest àmbit, el treball que de moment ha tengut l’impacte major sobre la comunitat
dels usuaris de l’alguerès és el Diccionari de alguerés, un projecte col·laboratiu de diccionari en línia que
naix a partir de la inserció en una plataforma web del text del DCA, integrat per material provinent d’altres
estudis, com Corbera Pou (2000), i també de l’activitat de recerca en àmbit del lèxic tradicional portada a
terme per alguns voluntaris del grup de treball. En la xarxa són disponibles també altres indrets on s’han
recollit porcions de lèxic alguerès, com el Diccionari català-valencià-balear (a partir d’ara, DCVB) i
algunes breus videolliçons que tenen com a tema paraules o maneres de dir tradicionals.14
d) Recollides de textos escrits: aquesta categoria inclou documents històrics,15 cançoners,1617
articles a la Viquipèdia18 i altres tipologies de textos.
relatives al teatre (Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer), pàgines
institucionals (Comune Alghero), música (Pino Piras), etc.
Recordem que tot el material citat és disponible en pàgines d’accés lliure, però fem notar que, en molts casos,
l’accés efectiu és subordinat al coneixement directe de les adreces en què se troba el corpus o a la inserció
limitar la consulta del mateix material a usuaris no especialistes. A partir d’aquestes consideracions, el grup
de treball de l’IEC a l’Alguer està portant a terme el projecte www.llenguamia.cat —actualment (desembre
de diferents tipologies de material digital present a la xarxa, a través d’un treball d’indexació de contingut
i l’atribució a cada objecte indexat d’una sèrie de paraules clau lligades, per exemple, al tema tractat, a la
tipologia de mitjà que caracteritza el contingut (vídeo, àudio, text), a l’autor, etc.19
2 Recursos de suport lingüístic per a llengües minoritzades
i reculls de textos), mentre que en la present tractarem recursos i aplicacions de suport lingüístic, com ara
correctors i traductors.
La pregunta a la qual intentarem donar resposta en els paràgrafs següents és si una llengua minoritzada se
per sobreviure, també d’eines de suport lingüístic digital.
Tal com recorda el relator especial de les Nacions Unides en qüestions de minories al seu informe, “[i]
nnovations such as using new technologies and the Internet offer encouraging approaches to reaching small
groups or widely dispersed minorities” (United Nations Special Rapporteur on minority issues, 2017). És
probablement per aquest potencial que hi ha diversos exemples de comunitats lingüístiques minoritzades
que s’han organitzat al voltant de grups d’usuaris de tecnologia (Martín-Mor, 2017). També des de l’àmbit
acadèmic són innombrables les iniciatives adreçades a generar tecnologies per a llengües minoritzades.
En aquest sentit, experiències com la de la comunitat bascòfona resulten d’un alt interès, pel fet que
contribueixen a establir un seguit de bones pràctiques (de manera força estructurada) que poden ésser
represes per altres comunitats com a full de ruta. El grup IXA, ja el 2001, posava en relleu la importància de
la col·laboració entre acadèmia i associacions de voluntaris, i proposava una metodologia de cinc fases per
al desenvolupament de tecnologies (Agirre et al., 2001), començant per simples corpus textuals i acabant per
eines per al processament automàtic de traduccions.20
14 Vegeu-ne un exemple aquí.
15 Vegeu-ne un exemple aquí
16 Vegeu-ne un exemple aquí.
17 Vegeu-ne un exemple aquí.
18 Vegeu-ne un exemple aquí.
19 El projecte Els sons del català és una plataforma didàctica que permet als usuaris dels diferents territoris del domini de familiaritzar
amb la fonètica de les varietats del català. El projecte té previst inserir, per a la primera part del 2020, també l’apartat alguerès.
20 Atès que l’article referenciat és del 2001, creiem que el grup se referia a la traducció automàtica quan esmentava “translation of
noun phrases and simple sentences” (Agirre et al., 2001: 5).
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 88
No és casual que entre les tecnologies que el grup IXA proposa en una primera fase hi hagi els corpus textuals.
És, de fet, sobre la base de corpus textuals que se poden construir recursos lingüístics com ara correctors
traducció automàtica estadística (TAE) o neuronal (TAN) sense grans inversions de recursos (ni humans
ni econòmics). Per contra, l’absència d’un corpus digital consistent —una situació ben habitual en l’àmbit
de les llengües minoritzades—, si bé impedeix el desenvolupament de tecnologies com les esmentades, pot
ésser suplida amb estratègies alternatives. En qualsevol cas, la cerca i compilació de corpus paral·lels solen
concentrar una part considerable dels esforços dels projectes de recerca en llengües minoritzades. Entre les
estratègies habituals per a augmentar la mida dels corpus per a llengües minoritzades, hi ha l’ús de tècniques
de web scraping
2018), o la combinació de corpus especialitzats amb corpus generals. Més recentment, algunes línies de
recerca apunten cap a una metodologia per suplir la manca de corpus paral·lels amb retraducció (back-
translation) per a la creació de motors de TAE i de TAN (Artetxe, Labaka, i Agirre, 2018; Artetxe, Labaka,
Agirre, i Cho, 2018). En el camp de les tecnologies de reconeixement de la parla, de manera paral·lela, la
disponibilitat de corpus orals facilita el desenvolupament de tecnologies de base estadística.21
En aquest sentit, la UNESCO (2008) suggereix que el programari lliure “can play an important role as a
practical instrument for development as its free and aspirations make it a natural component of development
efforts in the context of the Millennium Development Goals”. De fet, tal com fan notar Paricio-Martín i
Martínez Cortés (2010: 7) per a la llengua aragonesa, la possibilitat d’unir esforços amb altres comunitats
mitjançant l’ús o l’adaptació de plataformes existents a les pròpies necessitats contribueix a l’alta presència
de llengües minoritzades en els programes lliures i de codi obert.22 En el cas del català, això és especialment
cert en casos com el dels correctors gramaticals i de la traducció automàtica (TA): LanguageTool, un dels
correctors gramaticals més utilitzats i amb llicència lliure, incorpora el català amb un nombre de regles molt
superior al de llengües amb molts més parlants (com ara l’anglès, l’italià o el castellà);23 Apertium, en el
camp de la traducció automàtica basada en regles (TABR), incorpora, a més, llengües tan poc avesades a
tenir presència en aquestes tecnologies com el sard (Tyers, Alòs i Font, Fronteddu, i Martín-Mor, 2017) o
l’occità.
A banda de l’avantatge que suposa per a les llengües minoritzades la possibilitat de fer servir plataformes
al programari de propietat. Mas (2019) analitza diverses eines de suport lingüístic (entre les quals hi ha els
esmentats LanguageTool i Apertium, i també programari de propietat) i la manera com presenten les variants
del català, ja que:
“[a] diferència d’un text escrit, que haurà d’utilitzar una variant o una altra indefectiblement, el corrector o
per la normativa i deixar-ne la tria al criteri de l’usuari, siga en peu d’igualtat, siga recomanant-ne l’ús d’unes
en detriment d’altres.” (Mas, 2019: 213.)
manera més pròxima a l’acadèmia que el programari comercial, que tendiria més a l’isolament territorial”
denominació català/valencià) com en el de la representació de la variació.
21 Resulten d’interès en aquest sentit projectes com ara Common Voice, una plataforma col·laborativa impulsada per Mozilla amb
l’objectiu de generar tecnologies de reconeixement lingüístic per a qualsevol llengua del món. La plataforma ofereix als usuaris la
possibilitat de carregar corpus textuals i, en un segon moment, enregistrar directament a la plataforma la lectura de segments del
corpus. Se genera així un corpus oral prou consistent (amb variació dialectal i idiolectes) per a entrenar sistemes de base estadística
(Ardila et al., 2019).
2016).
23 Segons l’apartat Languages del web de l’eina LanguageTool.
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 89
En qualsevol cas, malgrat aquesta tendència cap al pluricentrisme del programari lliure en català, cal fer
ressaltar que cap dels programes analitzats per Mas no inclou l’alguerès, una de les varietats de la llengua
amb una necessitat més urgent de tecnologies lingüístiques (vegeu l’apartat 2.1, Implementació i recursos
lingüístics per a l’alguerès).
2.1 Implementació i recursos lingüístics per a l’alguerès
En termes generals, és evident el gran desequilibri quantitatiu entre les nombroses obres de consulta digital en
o gramaticals pensats per a aquesta varietat. Ja hem citat la importància dels corpus textuals digitalitzats
(tant per fer un exemple) a LanguageTool. En realitat, com hem comentat a 1.2 (Procés de normativització
de la llengua escrita), els textos locals de referència normativa (especialment DCA i MÀR) estan actualment
en fase de revisió per part de la Consulta; altres reculls lèxics, com el del projecte Diccionari de alguerés,
tenen una funció més divulgativa que normativa, i, per tant, no poden constituir —de moment— una base
alguereses, com que el portal que allotja el diccionari no permet recuperar les entrades més que a partir del
lema de les paraules.24
Un cas anàleg és el de la Viquipèdia catalana, que inclou articles escrits en alguerès, però que no permet
—a diferència del que passa en altres versions de la Viquipèdia, com ara la mateixa Viquipèdia sarda—
de recuperar de manera automatitzada les entrades escrites en català de l’Alguer (Martín-Mor, 2017: 378).
Un altre obstacle a una eventual immediata possibilitat d’estructurar una base de dades per un programari
lliure de correcció automàtica és que no hi ha encara cap estudi general i sistemàtic sobre la morfologia
verbal algueresa, la qual se discosta sovent dels models de les altres varietats (inclosa la balear) i que, per
tant, no pot sempre utilitzar models de referència normatius ja aplicats en altres varietats catalanes.
La pregunta és retòrica i la resposta és, òbviament, negativa. El mateix Grup per a la Normativització de
l’Alguerès està produint, juntament amb propostes de revisió normativa, documents detallats que permeten
començar la digitalització i indexació de les entrades del DCA sobre les quals s’aplica la revisió. Igualment,
ja a partir d’ara seria possible introduir tota la part del DCA que representa l’àmbit tecnicoespecialístic
modern, per al qual no és prevista cap diferència formal entre varietat local i general.25
l’alguerès en la majoria dels aparells de butxaca (telèfons, tauletes, lectors de llibres electrònics, etc.),26 amb
predictiu.
de l’alguerès en la tecnologia. Aquesta proposta se basa en l’ús de programari amb llicència lliure, ja que ne
de l’alguerès encara és en curs, és evident que manquen els fonaments sobre els quals se podria construir
la majoria de les tecnologies esmentades a l’apartat 2 (Recursos de suport lingüístic per a llengües
24 Se poden utilitzar, però, buscadors genèrics d’internet (com Google o DuckDuckGo) per recuperar les entrades marcades amb les
etiquetes alg. i Alg. amb una cerca com: “’alg.’ site:dcvb.iec.cat”.
25 També en els pocs casos en què alguna diferència és possible, com en la formació del plural dels mots acabats en consonant
sibilant seguida per una altra consonant (asterisc/asteriscos
compatibles (asteriscos).
26 Segons la guia elaborada per Softcatalà, un 75% dels dispositius mòbils (telèfons, tauletes, lectors de llibres electrònics, etc.) se
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 90
minoritzades). Amb tot, les obres de referències normatives, degudament digitalitzades, ja podrien servir de
podria ésser adaptat al cas de l’alguerès: el diccionari Hunspell de valencià27 conté les entrades del diccionari
de català general i les amplia amb les formes pròpies del valencià. Quant al programa per a la correcció
gramatical LanguageTool, incorpora tres varietats del català (“central”, valencià i balear). Un exemple
il·lustratiu és el dels possessius: LanguageTool mira de garantir la coherència en un mateix document, tal
com mostra la imatge següent.
Imatge 1. Incoherència en l’ús de possessius detectada per LanguageTool.
Una anàlisi de la normativa per a l’alguerès permetria convertir en regles informàtiques les regles lingüístiques
per tal d’informar sobre l’adequació de les produccions textuals a l’alguerès normatiu. Qüestions com la
triada de l’accentuació local (alguerés) o general (alguerès) podrien ésser incorporades entre les opcions de
personalització:
Idealment, l’existència d’aquestos primers recursos contribuiria a un increment de la producció de textos
digitals i, per conseqüència, a la disponibilitat de corpus sobre els quals eventualment se podrien desenvolupar
de base per a traductors estadístics o motors de reconeixement de veu (vegeu la secció 2, Recursos de suport
lingüístic per a llengües minoritzades). El procés de creació de corpus digitals se pot agilitzar per mitjà de
l’adaptació de manera automatitzada de textos escrits en altres varietats del català. En aquest sentit, la de
27 Hunspell
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 91
l’adaptador de variants de Softvalencià oferiria, un cop més, una via per explorar: se tracta d’un conjunt
de macros de Python per a adaptar textos del català central al valencià. Mentre això no és possible, se pot
recórrer a la TABR. Apertium, de fet, ja ofereix algunes combinacions lingüístiques que inclouen variants,
com ara en el cas del català i el valencià, el portuguès europeu i del Brasil, o l’occità general i l’aranès. El fet
manera que se’n facilitaria l’adopció.
3 Conclusions
Les dades sociolingüístiques presentades revelen una situació crítica, amb una alta predisposició de la
ciutadania algueresa cap a l’ús de la llengua que no se correspon amb l’ús social. És en aquest context
d’emergència que les iniciatives empreses —també des de l’àmbit polític— per revertir les xifres topen amb
la necessitat imperiosa de disposar d’un marc normatiu de referència. Per elaborar aquest marc, però, és urgent
disposar de recursos lingüístics bàsics. La tecnologia pot ésser un element que contribueixi a la disrupció
d’aquest cercle viciós, propi de les situacions de llengües en perill. Més encara, el sol fet de desenvolupar
tecnologies lingüístiques pot enriquir el procés d’estandardització, alhora que el procés d’estandardització
facilita la tasca del desenvolupament. És convenient, doncs, per tal d’afavorir aquesta retroalimentació, que
els progressos en tots dos àmbits avancin de manera paral·lela i coordinada.
Com recordàvem ara, la població algueresa demanda en bona part instruments que li permetin d’ampliar els
coneixements i, per tant, incrementar l’ús social de la llengua. També en aquest pla formatiu la tecnologia és
un agent col·laborador irrenunciable: un cop generats els instruments lingüístics, convé emprendre accions
entre l’àmbit acadèmic, el sector públic i l’associacionisme, habituals en comunitats de llengües minoritzades,
solen portar resultats positius. Atès que ja hi ha exemples d’associacions de la resta del domini lingüístic que
han reforçat la seva presència al territori de l’Alguer, una línia de treball paral·lela amb associacions que
treballin amb les tecnologies lingüístiques (Softcatalà, Amical Wikimedia, etc.) comportaria, ben segur, un
augment de la presència de l’alguerès en la tecnologia.
Per últim, tal com s’ha esmentat a l’apartat 1.2 (Procés de normativització de la llengua escrita), cal considerar
que els avenços assolits en termes de normativització en el marc de la Consulta fan menys arbitrària (en tant
que més consensuada) la presa de decisions, la qual cosa agilitzarà el procés de normalització de l’alguerès
en la tecnologia. Serà indispensable, doncs, que se publiquin en format digital i obert les obres de referència
de caràcter normatiu de l’alguerès. És justament aquesta digitalització el que determinarà la viabilitat de la
resta de tecnologies que encara no existeixen per a l’alguerès.
Agirre, Eneko, Aldezabal, Izaskun, Alegria, Iñaki, Arregi, Xabier, Arriola, Jose Mari, Artola, Xabier, i Soroa,
Aitor, et al. (2001). Developing language technology for a minority language: progress and strategy.
ELSNews, 10(1. Special issue on minority languages), 4-5.
Ammon, Ulrich. (2005). Pluricentric and divided languages. Sociolinguistics. An International Handbook of
the Science of Language and Society, 2, 1536-1543.
Ardila, Rosana, Branson, Megan, Davis, Kelly, Henretty, Michael, Kohler, Michael, Meyer, Josh, i Weber,
Gregor, et al. (2019). Common Voice: a massively-multilingual speech corpus. ArXiv:1912.06670
[Cs].
Argenter, Joan A. (2008). L’Alguer (Alghero), a Catalan linguistic enclave in Sardinia. International Journal
of the Sociology of Language, 2008(193-194).
Argenter, Joan A. (2010). Comunitat perifèrica local, llengua tradicional i invisibilitat del centre. Revista de
l’Alguer, 9(9), 127-136.
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 92
Artetxe, Mikel, Labaka, Gorka, i Agirre, Eneko. (2018). Unsupervised statistical machine translation.
ArXiv:1809.01272 [Cs].
Artetxe, Mikel, Labaka, Gorka, Agirre, Eneko, i Cho, Kyunghyun. (2018). Unsupervised neural machine
translation. Proceedings of the Sixth International Conference on Learning Representations.
Ballone, Francesc (ed.). (2017). Els usos lingüístics a l’Alguer 2015. Generalitat de Catalunya, Departament
de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.
Bosch i Rodoreda, Manuel. (2007). El català de l’Alguer, entre la desaparició i la dissolució. Dins Germà
Colón Domènech i Lluís Gimeno Betí (ed.), Ecologia lingüística i desaparició de llengües (p. 35-52).
Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
Caria, Rafael. (2006). El català a l’Alguer: Apunts per a un llibre blanc. Revista de Llengua i Dret, 46.
Clyne, Michael. (1992). Pluricentric languages – Introduction. Dins Michael Clyne (ed.), Pluricentric
languages (p. 1-10). https://doi.org/10.1515/9783110888140.1
Corbera Pou, Jaume. (2000). Caracterització del lèxic alguerès. Palma: Universitat de les Illes Balears.
Parallel corpora preparation for
machine translation of low-resource languages: Turkish to English cardiology corpora. Dins Maite
Melero, Martin Krallinger, i Aitor Gonzalez-Agirre (ed.), Proceedings of the LREC 2018 Workshop
“MultilingualBIO: Multilingual Biomedical Text Processing” (p. 12-15).
Eberhard, David M., Simons, Gary F., i Fennig, Charles D. (ed.). (2019). Ethnologue: Languages of the
World (22a ed.).
Forcada, Mikel L. (2009). Apertium: Traducció automàtica de codi obert per a les llengües romàniques.
Linguamática, 1(1), 13-23.
Ibba, Joan. (2004). . L’Alguer: Edizioni del Sole.
Martín-Mor, Adrià, i Beccu, Alessandro. (2016). Sa tradutzione de Facebook in sardu. Revista Tradumàtica:
Tecnologies de la Traducció, 14, 85-99. https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.179
Martín-Mor, Adrià. (2017). Technologies for endangered languages: The languages of Sardinia as a case in
point. MTm, 9, 365-386.
Mas, Josep Àngel. (2019). El pluricentrisme de la llengua catalana en els principals correctors i traductors
automàtics. Revista de Llengua i Dret, 71, 208-222. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3229
Moseley, Christopher (ed.). (2010). Atlas of the world’s languages in danger (3a ed.). UNESCO.
Muhr, Rudolf (ed.). (2012). Non-dominant varieties of pluricentric languages. Getting the picture. https://
doi.org/10.3726/978-3-653-01621-5
Nughes, Antoni, i Sanna, Josep. (1980).
Orioles, Vincenzo. (2003).
tutela. Roma: Il Calamo.
Pais, Joan. (1970, a cura de Pasqual Scanu). Gramàtica algueresa. Barcelona: Editorial Barcino.
Palomba, Joan. (1906 [2001], a cura de Francesco Bertino). Grammatica del dialetto algherese odierno.
L’Alguer: Edicions Obra Cultural de l’Alguer.
Paricio-Martín, Santiago Jorge, i Martínez-Cortés, Juan Pablo. (2010). New ways to revitalise minority
languages: the impact of the internet in the case of Aragonese. Digithum, 12, 1-11.
Adrià Martín Mor, Francesc Ballone
Tecnologies lingüístiques per a llengües minoritzades: el cas de l’alguerès
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 93
ELSNews, 10(1. Special issue on minority
languages), 1-2.
Sanna, Josep. (1988). Diccionari català de l’Alguer. L’Alguer, Barcelona: Fundació del II Congrés de la
Llengua Catalana.
Scala, Luca. (2003). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Tyers, Francis M., Alòs i Font, Hèctor, Fronteddu, Gianfranco, i Martín-Mor, Adrià. (2017). Rule-based
machine translation for the Italian–Sardinian language pair. The Prague Bulletin of Mathematical
Linguistics, 108(1), 221-232. https://doi.org/10.1515/pralin-2017-0022.
UNESCO. (2003). Language vitality and endangerment.
UNESCO. (2008). Proprietary and free and open source software.
United Nations Special Rapporteur on minority issues. (2017). Language rights of linguistic minorities: A
practical guide for implementation.
Veny, Joan. (1982[2002]). Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia. Palma: Moll.
