Taula rodona a valència sobre llengua i administració
| Autor | Cartes Duarte i Montserrat |
| Páginas | 189-190 |
Page 189
Els dies 28, 29 i 30 d'octubre es va fer a València, en els locals de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, una Taula rodona sobre llengua i administració, restringida al contacte entre tècnics sobre la matèria i, doncs, no oberta al públic.
Els antecedents d'aquesta sessió els trobem en la Taula rodona sobre les llengües nacionals en l'àmbit de l'Administració realitzada a València del 5 al 7 de maig de 1980 i organitzada per la Diputació Provincial de València, i en el Col·loqui sobre Llengua i Administració que tingué lloc a Barcelona del 3 al 7 d'octubre de 1983 organitzat per l'Escola d'Administració Pública. En aquests dos antecedents, com està previst que succeeixi també en aquesta ocasió, han estat publicades les actes corresponents.1
Aquesta taula rodona, organitzada eficaçment pel Gabinet d'ús i ensenyament del valencià de l'esmentada Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i de manera directa pel Servei d'ús, que dirigeix Rafael L. Ninyoles, fou duta a terme amb especialistes sobre aquest tema de la Comunitat Valenciana, del País Basc, de Galícia i de Catalunya. Hi hagué també una invitació a especialistes de les Illes Balears, que a última hora no es pogueren desplaçar a València.
S'inicià la taula rodona amb una salutació de benvinguda del senyor Bal-tasar Vives, Director General d'Educació Bàsica i Ensenyaments Especials de la Generalitat Valenciana. Afegim-hi que els participants a la taula rodona foren rebuts pel ^enyor Cebrià Ciscar, Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana,
Page 190
La primera exposició de la taula rodona correspongué a la senyora M. José Azurmendi, psicolingüista i sociolingüista, professora de la Universitat del País Basc, que presentà una anàlisi del marc legal, de la situació actual, de les actuacions normalitzadores i dels estudis realitzats sobre l'euskera en l'administració del País Basc.
A continuació, el senyor Gotzon Egía, de la Unitat de normalització lingüística de la Diputació Foral de Guipúscoa, presentà una documentada descripció dels nivells de coneixement i d'ús de l'euskera entre els funcionaris del País Basc, amb una referència posterior a altres aspectes de coordinació, llenguatge administratiu, etc.
El segon dia de la taula rodona el senyor Xaime Rei, Alcalde de Redon-dela, féu una exposició sobre la història sociolingüística de Galícia des del segle xv, amb una visió general de les actuacions dutes a terme per al ple recobrament de l'ús oficial del gallec a les diverses institucions de Galícia.
En la comunicació posterior el senyor Xosé Gonzalez, del Servei de normalització de l'idioma de l'Ajuntament de Redondela i de l'Associació de funcionaris per a la normalització lingüística a Galícia, analitzà de manera sistemàtica els articles de la Llei de Normalització Lingüística gallega, amb una presentació de la situació actual en cada un dels aspectes que s'hi tracten.
En la darrera exposició del dia 29, el senyor Guillem Badenes, Cap del Gabinet d'ús i ensenyament del valencià de la Generalitat Valenciana, forní una informació completa sobre la situació lingüística a la Comunitat Valenciana amb una explanació dels problemes plantejats en relació amb el nom de la llengua, de l'existència de zones lingüístiques diferenciades de parla xurra, dels progressos assolits en l'àmbit de l'ensenyament (incloent-hi una referència als diversos nivells educatius i a la recent creació de la Junta de Qualificació del Valencià, per a adults), del reciclatge lingüístic de funcionaris, de les campanyes de normalització i de les enquestes sociolingüístiques realitzades.
Finalment, el dia 30 d'octubre es presentaren les comunicacions de Miquel Strubell, Cap del Servei de Normalització de l'ús oficial de la llengua catalana de la Generalitat de Catalunya, i meva sobre la situació lingüística general a Catalunya, la posició actual del català en l'àmbit de l'administració i les actuacions normalitzadores que s'han dut a terme i que a hores d'ara es preparen.
Destaquem, encara, que una de les conclusions importants de la taula rodona fou que tingués continuïtat en una segona taula rodona de característiques semblants, però amb un procediment de treball temàtic una mica diferent i amb la participació també d'altres tècnics procedents d'altres organismes (per cada Comunitat Autónoma un tècnic d'ajuntaments, un de Diputacions i un del Govern autònom), que podria tenir lloc a Barcelona.
-------------------------
