Els subjectes internacionals i la seva representació

Autor:Jaume Munich i Gasa Joan Pinol i Rull
Càrrec de l'autor:Catedratic de Dret Internacional Public
Pàgines:5-46
RESUMEN

Introducció. Objectius. 1. Els subjectes internacionals i altres actors de la societat internacional. 1.1. Concepte i elements constitutius de l'Estat. 1.1.1. Els principis de la igualtat sobirana, de la no-intervenció i de la continuïtat de l'Estat. 1.1.2. El reconeixement d'estats i de governs. 1.2. Les organitzacions internacionals. 1.2.1. Concepte i classes. 1.2.2. L'atribució de... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO
Introducció

Els actors en l'SM* són les forces socials organitzades amb influència trans-fronterera destacada sobre el conjunt. El DIP reconeix d'entre ells com a subjectes amb personalitat internacional els estats i gairebé totes les OI; també alguns altres ens no estatals, però no la majoria.

Els subjectes internacionals tenen un conjunt de competències cap a l'exterior per:

- celebrar tractats,

- rebre i enviar representants (ius legationis),

- exigir responsabilitats a altres subjectes (per exemple, acudint a tribunals internacionals), etc,

- i també gaudeixen de privilegis i immunitats.

Tot això configura una personalitat jurídica internacional plena, encara que en el cas de les OI estigui limitada als objectius del tractat, cosa que implica drets i obligacions internacionals.

D'altres actors, en canvi, tenen algunes atribucions molt limitades i de manera variable entre les que s'han assenyalat abans. Alguns només tenen drets (o fins i tot obligacions) atorgats pel DIP i controlats normalment per les OI, o fins i tot han arribat a signar acords similars a convenis, sotmetent-se en tot o en part al DIP. Però en cap cas no han arribat a gaudir de personalitat internacional; aquesta es té plenament o no es té en absolut.

Aquest mòdul té una rellevància pràctica per a professionals del dret i de lajus-tícia, perquè molt sovint, quan hi ha un cas relatiu a una persona física o jurídica estrangera, cal fer ús de certs documents consulars. Alguna vegada, fins i tot, cal recórrer a les missions diplomàtiques, i això pot succeir també si el client té problemes en un país estranger. Per aquesta raó, en el tema de la representació exterior dels subjectes internacionals, l'atenció se centra sobretot en les relacions consulars, pel fet que el consolat és la institució on normalment han d'acudir els professionals abans esmentats. Page 6

Objectius

Els objectius bàsics d'aquest mòdul són els següents:

  1. Conèixer bé quins són els elements necessaris per tenir la personalitat internacional.

  2. Diferenciar clarament subjectes i actors internacionals i comprendre que es pot ser tots dos alhora.

  3. Descriure els elements constitutius de l'Estat i els principis que se'n deriven.

  4. Distingir reconeixement d'estats i de governs.

  5. Relacionar el principi de continuïtat de l'Estat i la successió d'estats.

  6. Comprendre les diferències entre la subjectivitat dels estats i la de les OI.

  7. Enumerar els altres ens i les situacions jurídiques de rellevància internacional i saber quins tenen personalitat internacional i quins no.

  8. Conèixer les diverses funcions que poden desenvolupar cadascun dels òrgans d'acció exterior de l'Estat.

  9. Saber on acudir en cas de trobar-se en supòsits de tràfic jurídic internacional i saber utilitzar algun dels serveis que ofereixen els òrgans de la representació internacional de l'Estat.Page 7

1. Els subjectes internacionals i altres actors de la societat internacional
1.1. Concepte i elements constitutius de l'Estat
  1. Concepte

    Hi ha molts precedents d'organitzacions territorials, amb estructures polítiques variables i estables durant un temps llarg (imperis romà, persa, bizantí; els diferents imperis xinesos o indis, etc). S'aplica aquí, però, un concepte restrictiu d Estat, que va iniciar la seva evolució en un marc concret: el de determinades parts de l'Europa occidental a partir dels segles xm i xiv. Aquest model es va estendre i fixar amb uns trets característics a la Pau de Westfàlia del 1648. O

    Un Estat és qualsevol organització territorial amb una població en què el lligam de nacionalitat crea obligacions i drets mutus envers el seu Estat, amb un sistema de poder organitzat amb formes polítiques variades, jurídicament independent de qualsevol altre Estat, i per tant no sotmès a cap jerarquia exterior, excepte al respecte deí DIP.

    Posteriorment, aquest model d'Estat ha estat imitat o impulsat a la resta del planeta, especialment després del 1945 amb la descolonització. Sovint, però, només s'adopten les formes externes de l'organització de l'Estat desenvolupat, sense que hi hagi correspondència amb la realitat política i econòmica dels diferents països. Això comporta disfuncions greus en el mateix DIP, tenint en compte les diferències enormes de cohesió interna, d'avenç econòmic o respecte als drets humans dins de cada Estat.

  2. Elements

    De la definició exposada es desprenen clarament quatre elements sense els quals no existiria un Estat:

    1) El territori: no hi ha cap límit objectiu de grandària: hi ha estats enormes com Canadà o minúsculs com Andorra o San Marino. Encara que no sigui una situació habitual, tampoc no cal sempre una determinació exacta de les fronteres per ser un Estat (com és encara el cas d'Israel), sempre que hi hagi un espai on l'Estat exerceixi les seves competències sobiranes de manera indiscutible.Page 8

    Els subjectes internacionals i la seva representació

    El territori no abasta només la part terrestre, sinó que inclou també l'espai aeri i determinats espais marítims.

    2) La població: conjunt de persones físiques o jurídiques que tenen un vincle de nacionalitat amb l'Estat i sobre les quals aquest té competències sobiranes i exclusives d'ordre personal (amb excepcions puntuals derivades de normes internacionals corn ara l'estàndard mínim de l'estranger o els Drets Humans), com imposar-los normativa civil, penal, processal, fiscal, etc. La interrelació entre població i territori fa que es puguin mantenir lligams jurídics amb nacionals fora del territori estatal, i alhora que l'Estat, dins del seu territori, pugui crear lleis per als estrangers.

    3) L'organització política: conjunt d'institucions que conformen, tant territorialment (províncies, regions, estats federats, poder central) com funcionalment (poders legislatiu, executiu i judicial), l'estructura de poder i control sobre els seus espais i població (a l'interior) i l'exercici de relacions amb altres subjectes del DIP (a l'exterior).

    4) La sobirania: implica la plenitud, l'exclusivitat i l'autonomia o independència (no-submissió a cap altre poder excepte el DIP) en l'exercici de les seves competències territorials i personals (a l'interior) i en les seves relacions internacionals (a l'exterior).

    La sobirania es pot autolimitar mitjançant tractats o per costum. Fins i tot s'hi pot renunciar totalment per integrar-se en un altre Estat. Aquestes limitacions, segons el TIJ, han de ser expresses i no poden presumir-se.

    El DIP s'imposa, però, a les competències estatals en tot allò que regula (així, els drets humans ja no són una competència exclusiva de l'Estat, ni tampoc ho és la protecció del medi ambient). Així i tot, hi ha, com recorda l'article 2.7 de la Carta de l'ONU, unes competències exclusives de l'Estat, variables segons el desenvolupament de la regulació internacional sobre diferents matèries:Page 9

    Els subjectes internacionals i la seva representació

    Ninguna disposición de esta Carta autorizarà a las Naciones Unidas a intervenir en los asuntos que son esencialmente de la jurisdicción interna de los Estados, ni obligarà a los Miembros a someter dichos asuntos a procedimientos de arreglo conforme a la presente Carta; però este principio no se opone a la aplicación de las medidas coercitivas prescritas en el capitulo VII.

    Carta de les Nacions Unides, art. 2.7.

    Cal recordar, d'altra banda, que la interdependència internacional creixent fa que aquesta sobirania s'exerceixi cada cop més formalment, i que es buidi sovint de substància real. Els països més febles han d'acceptar, de grat o per força, determinades regles del joc que els imposen les grans potències, com la llibertat de comerç, juriditzada en el Tractat de l'OMC, o la limitació en la possessió d'armes atòmiques, recollida en el Tractat de no-proliferació nuclear (TNP).

1.1.1. Els principis de la igualtat sobirana, de la no-intervenció i de la continuïtat de l'Estat

Una conseqüència de la sobirania estatal és l'existència d'uns principis estructurals del DIP que, malgrat el seu nom, són autèntics costums internacionals: el principi de la igualtat sobirana, de la immunitat dels estats, de la continuïtat de l'Estat i el de la prohibició de la intervenció.

El principi de la no-intervenció comporta el dret de tot Estat sobirà de dirigir els seus afers sense ingerències exteriors; malgrat que els exemples de violacions d'aquest principi no siguin rars, el Tribunal considera que "aquest forma part del dret internacional consuetudinari"...

TU. Afer de les activitats militars i paramilitars a Nicaragua i en contra d'aquesta. Sentència de 27 de juny de 1986, par. 202.

  1. El...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA