La subjecció als diversos drets civils vigents a Espanya: especial considerado de l'estranger que adquireix la nacionalitat espanyola
| Autor | M. Esperanza Ginebra Molins |
| Cargo | Doctora en Dret Departament de Dret civil Universitat de Barcelona |
| Páginas | 67-112 |
La subjecció als diversos drets civils vigents a Espanya: especial considerado de l'estranger que adquireix la nacionalitat espanyola(1)
INTRODUCCIÓ
D'un temps ençá, sobretot a partir de les previsions contingudes en alguns Estatuts d'Autonomia i en algunes disposicions catalanes recents, el concepte de veinatge civil ha rebut diverses envestides, fonamentalment des de dos angles: d'una banda, s'ha pervertit el concepte de veinatge civil, i de l'altra sembla haver perdut la seva exclusivitat a l'hora de determinar la «subjecció-submissió» a un deis diversos drets civils vigents a Espanya.
A) D'una banda, s'ha pervertit el concepte de veinatge civil. Amb aixó volem dir que aquest concepte, que va sorgir, mes o menys reflexivament, per donar solució a una necessitat molt concreta, com era la de determinar qui estava subjecte a cadas-cun deis diversos drets civils que subsistien a l'Estat espanyol, ha estat «utilitzat» recentment per a finalitats que no teñen res a veure ni amb aquest origen, ni amb el propi concepte de veinatge civil, ni amb l'ámbit en el qual aquest concepte opera. S'acudeix al terme «veinatge civil» com a criteri que quantifica Parrelament de la persona en un determinat territori, prescindint del seu concepte, i en ámbits absolutament dispars. S'han atribuít, així, nous i «pintorescos» efectes, en concret, al veinatge civil cátala.
En aquest sentit, un deis parágrafs que ha afegit a l'art. 25 de la Llei catalana 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport, la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes (DOGC núm. 2948, 09.08.1999), estableix que «[T]enen la considerado d'esportistes catalans», a efectes de poder participar en les seleccions catalanes, «els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veinatge civil en aquest territori, d'acord amb les normes generáis aplicables» (art. 25.3)(2). La referencia al «ius soli» («els nascuts a Catalunya»), que és la que dona origináriament i de manera indefinida la possibilitat de participar en les seleccions catalanes, se sitúa fora del veinatge civil; al marge d'aixó, s'alludeix genéricament al veinatge civil, pero únicament per donar entrada a una possibilitat derivativa o sobrevinguda d'ésser considerat cátala a aquests efectes. Per tant, al marge de la poca oportunitat d'emprar el concepte de veinatge civil, el qual només s'utilitza quant ais criteris derivatius que el determinen i per a una qüestió totalment aliena al concepte de veinatge civil, si el que es pretenia era no deixar aquest tema a la variabilitat que comporta el concepte de condició política o el de veinatge administratiu, s'hauria pogut establir un determinat termini de residencia especialment qualificat, sense necessitat d'esmentar el veinatge civil.
La perversió del concepte de veinatge civil es manifesta també en un altre ámbit, ja que el fet de teñir veinatge civil cátala s'ha configurat com un deis requisits per regular les indemnitzacions a favor d'aquelles persones residents a Catalunya que, havent patit privació de llibertat en els supósits previstos en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia, no compleixin els requisits exigits en la Disp. 18.a. de la Llei de pressupostos generáis de VEstat per a 1990, quant al temps de privació de llibertat. Així ho estableix la Resolució del Conseller de la Presidencia de la Generalitat de Catalunya d'1.08.1999 (DOGC núm. 2969,7.09.1999), partint d'una Resolució del Parlament de Catalunya que insta al Govern de la Generalitat que elabores un estudi sobre el nombre de catalans afectáis per aquests casos, com a mesura previa a la preparado del Projecte de llei que ho reguli. Qué podría estar mes lluny de la finalitat per a la qual sorgí el concepte de veinatge civil? Novament s'«utilitza» aquí el terme «vei'natge civil» com a criteri que quantifica Parrelament en un territori, prescindint del seu concepte.
B) D'altra banda, actualment, sobretot a partir de l'Estat de les Autonomies, el veinatge civil sembla haver perdut la seva exclusivitat a l'hora de determinar la «subjecció-submissió» a un deis diversos drets civils vigents a Espanya, concretament en el cas deis drets civils cátala i balear. Aixó és el que propicien els art. 7.2 EAC i 6.2 EAIB, deis quals ens n'ocuparem de seguida, i que regulen, respectivament, la subjecció als drets civils cátala i balear de qui adquireix la nacionalitat espanyola en funció del veinatge administratiu.
-
EL VEINATGE CIVIL DE QUI ADQUIREIX LA NACIONALITAT ESPANYOLA
1.1. Les dues primeres edicions del C.c. (1888-1889)
El C.c., en la seva redacció de 1889, com tampoc no ho havia fet en la seva primera edició (1888)(3), no es pronunciava expressament sobre a quin deis diversos drets civils vigents a Espanya quedava subjecte qui adquiría la nacionalitat espanyola. Aquesta qüestió fou destacada per E. Suñer y Sala en la Sessió de Y Academia de Jurisprudencia y Legislación de 19 d'abril de 1899. Segons aquest académic, Festranger que adquiría «la ciudadanía española» podia optar per la legislado «que mejor convenga á su modo de ser»; si l'estranger naturalitzat no feia ús d'aquesta opció, «habrá que acudir al modo como haya adquirido la ciudadanía que podrá ser por el jus soli, por modificación de ciudadanía, ó por vecindad»(4).
En el marc d'aquesta manca de regulació codificada, alguns Projectes oficiáis i privats d'Apéndix catalans havien pretés regular la subjecció al dret civil cátala deis estrangers que adquirien la nacionalitat espanyola. Quant ais Projectes privats, destaquen l'art. 4.4t del Projecte Romaní-Trías (1903)(5) i l'art. 13.4t del Projecte Permanyer Y Ayats (1915)(6). Respecte deis Projectes oficiáis, l'art. 12.5é del Projecte d'Apéndix de 1930 declarava «subjectes» («[Q]uedarán sujetos...») al «Derecho especial de Cataluña» «[L]os extranjeros que al adquirir la ciudadanía española fijen su residencia o tengan su domicilio en Cataluña, a no ser que manifiesten su voluntad en contrario»(7), l'art. 11.5é de l'Avantprojecte d'Apéndix de la Comissió Jurídica Assessora de 1931 reproduí l'art. 12.5é de 1930(8).
A mes d'aixó, el Projecte d'Apéndix de 1930 (art. 12) i l'Avantprojecte de 1931 (art. 11) regulaven la subjecció al dret civil cátala de qui recuperava la nacionalitat espanyola si quan la van perdre estaven subjectes a la llei catalana(9). Els Projectes privats d'Apéndix Romaní-Trías (1903) i Permanyer y Ayats (1915), en canvi, no es referien expressament al cas de la recuperació de la nacionalitat espanyola(10).
Davant de la manca de regulado al Codi sobre a quin deis diversos drets civils vi-gents a Espanya quedava subjecte qui adquiría o recuperava la nacionalitat espanyola, era una opinió comuna en la doctrina que la recuperació de la nacionalitat espanyola havia de comportar la recuperació del veinatge que tingues la persona en el moment de la pérdua de la nacionalitat(11). Aixó queda reflectit també en la Conclu-sió 31 del Il Congrés Jurídic Cátala (1971), que es limita a establir que la recuperació de la nacionalitat espanyola havia de comportar sempre, d'una manera automática, la de la regionalitat civil catalana, si una persona l'ostentava en perdre la dita nacionalitat(12).
Al marge d'aquest supósit, la doctrina estava dividida peí que fa a quin deis diversos drets civils vigents a Espanya quedava subjecte qui adquiría la nacionalitat espanyola. Mentre uns autors partien que qui adquiria la nacionalitat espanyola passava a estar subjecte necessáriament a l'anomenat «derecho común»(13); altres, en canvi, no admetien aquest criteri(14), com tampoc no el van admetre ni la Sentencia de l'Audiencia Territorial de Barcelona de 17 de febrer de 1966(15) ni la sentencia del Jutjat de Primera Instancia núm. 3 de Barcelona de 12 de setembre de 1963(16).
La STS de 14 de desembre de 1967 va resoldre aquesta qüestió partint de criteris clarament uniformistes i discriminatoris per ais «derechos forales». Segons aquesta sentencia: «[A]l adquirir un extranjero la ciudadanía española y con ello el estatuto personal de los nacionales ha de entenderse que queda sujeto al derecho civil que, por ser de aplicación a la mayoría de los españoles íntegramente y a todos en parte (título preliminar, título IV, Leyes especiales, Ley Hipotecaria, etc.), es denominado derecho común, sin perjuicio de que, obtenida la nacionalidad, pueda ampararse en lo dispuesto en el art. 15 para obtener la condición de aforado»(17). Per al TS, l'adquisició de la nacionalitat anava lligada a la subjecció al «derecho común»; per poder adquirir la «condición de aforado» calia ser préviament «espanyol».
Com es podia esperar, aquesta tesi del TS, clarament favorable a l'anomenat «derecho común», no passá desapercebuda per a la doctrina, com ho demostren els abundants pronunciaments favorables i contraris a qué va donar lloc(18). Segons M. Liría Lafarga, la manca de regulado de quin era el veinatge civil que corresponia a qui adquiria la nacionalitat espanyola s'havia d'intentar resoldre en funcio de quin fos el criteri peí qual s'adquiria aquesta nacionalitat(19).
No fou fins a la Reforma del Títol Preliminar de 1974 que el C.c. regula expressament aquesta qüestió en l'art. 15.1. Poc abans d'aquesta reforma, pero, com a reacció contra la STS de 14 de desembre de 1967(20), la Llei 13 de la Compilado navarresa (Llei 1/1973, d'l de mar?) havia establert, en termes de presumpció, que en l'expedient d'adquisició o recuperació de la nacionalitat espanyola es «presumiría» que adquiria la «condición foral de navarro» l'estranger que residís a Navarra quan obtenia la nacionalitat espanyola; a mes, segons la Llei 12.11, «[L]os navarros que hubieren perdido la nacionalidad española, al recuperarla recobrarán también su condición foral»(21).
1.2. La redacció donada a l'art. 15 per la reforma del Títol Preliminar del C.c. de 1974 (D 1836/1974, de 31 de maig)
La reforma delTítol Preliminar del C.c. de 1974 (D. 1836/1974, de 31 de maig) regula per primera vegada al C.c. a quin deis diversos drets civils...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba