Sprachpolitik und gesellschaftliche Alphabetisierung: zur Entwicklung der Schreibkompetenz in Katalonien seit 1975

AutorElena Heidepriem
Páginas505-509

Münch, Christian H., Sprachpolitik und gesellschaftliche Alphabetisierung: zur Entwicklung der Schreibkompetenz in Katalonien seit 1975, Frankfurt am Main: Peter Lang, 2006, 254 p. (VarioLingua; 29). ISBN 3-631-53763-8.

Page 505

Política lingüística i alfabetització social: el desenvolupament de la competència escrita a Catalunya a partir de 1975

Sumari

  1. Introducció

  2. Llengua escrita i escriptura a Catalunya

  3. Àmbits de recerca i qüestions teòriques

  4. Perfils comunicatius

  5. Descripció de la recerca

  6. Anàlisis lingüístiques

  7. Anàlisis de perfils

  8. Resum i classificació sociopolítica dels resultats

  9. Consideracions finals

  10. Bibliografia

  11. Annex

L’obra que presenta Christian H. Münch, recercador associat a l’Institut de Llengües i Literatura Romàniques de la Universitat de Frankfurt, és una versió reduïda de la seva tesi doctoral, que va presentar a la Universitat de Munic la tardor de 2003.

El seu tema d’estudi se centra en la interacció entre política lingüística i el singular procés d’alfabetització social que va tenir lloc a Catalunya durant la dècada dels anys noranta del segle XX. Mitjançant una anàlisi de la situació i l’actitud lingüístiques de la població catalana durant el darrer terç del segle XX, presenta Catalunya com un cas excepcional de canvi en l’equilibri de la correlació que existeix en el repartiment de les funcions específi-Page 506ques entre dues llengües en societats bilingües o bilingüitzades. Münch exposa el procés de transformació múltiple que va tenir lloc en la pràctica del bilingüisme a Catalunya des del punt de vista de la parla i l’escriptura.

La combinació de la seva formació acadèmica i el seu coneixement de la realitat social catalana, adquirit en part durant les seves estades a Catalunya, li han permès de tractar el seu tema d’estudi des d’un vessant fins ara poc usual entre els estudiosos de la llengua i la sociolingüística catalanes.

Malgrat la quantitat de bibliografia existent pel que fa a les conseqüències de la dictadura franquista sobre el coneixement i l’ús de la llengua catalana entre la població del Principat, aquest treball es diferencia d’altres en el sentit que Münch no centra el seu estudi en l’etapa de repressió franquista, sinó que en pren el darrer període com a punt inicial i de referència del discurs políticolingüístic de la Catalunya dels anys vuitanta i dels seus efectes lingüístics i sociolingüístics en la nostra societat actual.

L’autor aprofundeix en l’anàlisi del procés d’alfabetització social que va tenir lloc a Catalunya durant el darrer terç del segle passat des de l’òptica dels mateixos parlants. Així, el nucli central de la seva recerca es desenvolupa a partir de l’observació de la competència escrita en català, o la seva manca, d’una població adulta alfabetitzada durant la seva infantesa en castellà.

L’autor basa l’anàlisi en el model dels perfils comunicatius, que vincula anàlisis lingüístiques i sociolingüístiques i que desplega a partir de la teoria desenvolupada per Peter Koch i Wulf Oesterreicher, director de la seva tesi.

Inclou un qüestionari, preparat específicament per a aquesta recerca i que hi figura com a annex, que consta de 28 preguntes relacionades amb el nivell d’instrucció de l’individu, la llengua de la seva alfabetització inicial, els seus usos lingüístics en l’àmbit privat i laboral, la seva competència escrita en català i la seva actitud envers la seva pròpia qualitat lingüística. Amb aquestes dades Münch construeix un corpus textual, que estudia posteriorment. En primer lloc, presenta les anàlisis lingüístiques, que s’apliquen al conjunt del corpus textual i que demostren la influència de la competència oral en l’escrita. En segon lloc, tracta de manera conjunta diferents aspectes de l’observació i presenta 24 casos d’estudi, en els quals es concatenen anàlisis comunicatives, lingüístiques i de contingut. El resultat d’aquest treball aporta, doncs, informació sociolingüística i relacionada amb la comunicació quotidiana dels parlants i permet situar el procés d’aprenentatge dins el context del desenvolupament social i de les mesures politicolingüístiques concretes del moment.

Page 507

Münch descriu el procés d’alfabetització en qualsevol llengua com aquella etapa d’adquisició i aprenentatge lingüístic al final de la qual hom disposa d’un domini de diferents capacitats lingüístiques gràfiques relacionades amb un sistema semiòtic de símbols, un domini d’una norma lingüística, i amb ella el de la seva ortografia i les seves eines lèxiques i gramaticals, i un domini de determinades tradicions discursives. Actualment la competència escrita, a més de l’oral, de qualsevol llengua es configura com a requisit imprescindible per poder participar en els diferents àmbits de la vida social. En la nostra societat aquest procés d’alfabetització no acaba amb l’etapa escolar, ni tan sols la universitària, sinó que s’allarga, si més no, durant tot el cicle laboral de les persones. Normalment els processos d’alfabetització d’adults completen les fases d’alfabetització inicials i compensen la manca de certes capacitats d’escriptura.

A Catalunya, durant la segona meitat del segle passat, una part important de la població que s’expressava quotidianament en la seva llengua pròpia, el català, a l’hora de escriure ho feia en castellà, fos per imposició, per manca de competència escrita o senzillament per haverne adquirit el costum. En societats on existeix un bilingüisme o multilingüisme social estable es dóna generalment una correlació en el repartiment de les funcions específiques entre les llengües presents. Ara bé, què passa en una societat bilingüe, o bilingüitzada on no existeix aquest equilibri? Què passa si aquest desequilibri ha estat acompanyat durant molt de temps d’un desconeixement de la llengua escrita per part de la majoria de la seva població adulta? A Catalunya podem afirmar que, partint d’aquesta situació, aquest desequilibri ha estat superat, si més no, entre la població autòctona. Però, quins han estat els factors que ho han permès? Quin paper hi han tingut les institucions públiques? I quin els mateixos ciutadans?

El marc de referència d’aquest procés de transformació es troba en els treballs duts a terme en el postfranquisme en els àmbits de l’alfabetització i la política lingüística. Durant els anys noranta va tenir lloc un important increment de la competència escrita en català entre la població adulta del Principat. La proliferació de cursos de llengua catalana i la introducció dels certificats de llengua per part de l’Administració de la Generalitat hi van tenir un paper fonamental. Com es van enfrontar els parlants adults al desafiament que els implicava l’adquisició de la competència escrita en la seva pròpia llengua? Quines van ser les motivacions que els van portar a fer aquest aprenentatge? Quin paper van tenir els mateixos parlants en el procés general d’alfabetització i de recuperació del valorPage 508 social de la llengua? En la resposta a aquestes qüestions hi tenen a veure tant factors lingüístics i comunicatius de les persones com el context polític i sociolingüístic català d’aquell moment.

Münch tracta el context polític i sociolingüístic en la primera part de la seva obra. En primer lloc introdueix el lector alemany en la història de la llengua catalana, des dels seus inicis fins a la Renaixença, passant posteriorment a l’època franquista (1939-1975) de repressió política i lingüística. El seu pas per la història social de la llengua acaba amb una introducció de la política lingüística iniciada als anys vuitanta i abraça fins a l’esdeveniment dels Jocs Olímpics, fent especial atenció a la importància que a partir dels anys noranta va tenir la introducció dels certificats de llengua, especialment, el del nivell C de coneixements mitjans de llengua catalana.

El gruix de l’obra el dedica a l’anàlisi dels factors lingüístics i comunicatius dels parlants i del paper que van tenir les seves motivacions en el procés general d’alfabetització social de la població catalana. La seva recerca gira al voltant de tres qüestions fonamentals:

a) Anàlisi de la influència de la parla en l’escriptura. En aquest sentit treballa bàsicament sobre les preguntes següents: en quin grau es basaven els parlants en la seva competència oral en català en l’exercici de la seva escriptura? Quins elements i experiències de la llengua oral van trobar acceptació en els texts escrits? On es van situar les fronteres per als elements propis de la llengua oral en els mitjans escrits? Quin valor van tenir des del punt de vista normatiu?

b) Estudi de l’àmbit comunicatiu dels parlants. Atès que el procés d’aprenentatge va tenir lloc en un context social d’un elevat grau de bilingüisme, com es va caracteritzar el dia a dia dels parlants entre català i castellà, entre les activitats de parla i escriptura? Quina relació es va donar entre les pràctiques comunicatives de cadascun dels parlants individuals i el canvi general del seu entorn comunicatiu?

c) Verificació de l’important paper que va tenir el context politicolingüístic i ideològic del moment en els processos d’adquisició i aprenentatge de la llengua, tant des del punt de vista de cada cas individual com del procés general d’alfabetització social. En quina mesura es pot interpretar la pràctica comunicativa dels parlants individuals com a resultat de les mesures de política lingüística?

Page 509

A partir de la seva recerca Münch conclou que el particular desenvolupament que va tenir lloc a Catalunya durant els anys noranta va marcar el seu procés d’alfabetització social fins avui. Lluny de ser aquest un procés unidimensional, atribuïble només a la política lingüística i als seus actors, mitjançant l’establiment de mesures concretes, el dinàmic marc de canvis socials i comunicatius en què va tenir lloc va aportar un element clau per a l’èxit de l’empresa, que va ser la motivació dels parlants.

L’experiència catalana demostra que l’adquisició de la competència escrita d’una llengua no només és important per se, sinó pel fet que condueix indirectament a l’èxit dels processos d’alfabetització social, ja que ofereix a les persones perspectives que afegeixen un valor concret a la competència escrita que acaben d’adquirir. La probabilitat de succés associada a l’èxit econòmic aparellat amb la identificació amb una llengua i la seva cultura constitueix un important estímul en els processos d’alfabetització.

Segons l’autor, l’èxit aconseguit a Catalunya amb aquest procés d’alfabetització social pot servir d’exemple a altres societats europees en èpoques d’arribada d’importants fluxos migratoris, moment en què l’alfabetització d’adults pren una important significació, sobretot si existeix la voluntat d’integrar culturalment i lingüística els immigrants en la societat d’acollida.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR