La sostenibilitat de l'oficina notarial
| Autor | José Luis Fernández Lozano |
| Cargo | Degà del Col·legi de Notaris d' Astúries |
| Páginas | 9-14 |
Page 9
El notari és un funcionari públic autoritzat per donar fe, conforme a les lleis, dels contractes i altres actes extra-judicials. Així ens defineix la nostra Llei del Notariat al seu article 1, definició que, gairebé a punt de complir un segle i mig, ha restat invariable des de l’any 1862. Allò que caracteritza el notari d’una forma substancial és la seva condició de funcionari públic, però també, configurant una realitat inescindible, com Rodríguez Adrados ha deixat establert magistralment, el notari és un professional del Dret. Aquesta doble realitat, aquest caràcter híbrid, va ser plasma-da al Reglament Notarial.
I és precisament aquest doble aspecte el que ha donat a la institució notarial la fortalesa i prestigi 1 que encara gaudeix, però també el que ha suscitat, en alguns casos, una certa incomprensió 2 de la qual s’han intentat aprofitar alguns agents econòmics 3, àvids i preparats per ocupar qualsevol forat que pugui quedar lliure al món de la seguretat jurídica preventiva, en quant aquesta comporta signinificat econòmic.
No és estrany, per tant, que, donada la condició de funcionari públic que té el notari, el seu despatx i dependències tinguin la consideració d’«oficina pública», sent exigible que reuneixi «les condicions adequades per a la deguda prestació de la funció pública notarial, havent d’estar constituïda per un conjunt de mitjans personals i materials ordenats per al compliment d’aquesta finalitat» (article 2 del Reglament Notarial).
El servei que presta l’oficina notarial és un servei públic, però, a diferència d’altres serveis públics, el responsable d’aquesta oficina (el notari) té la condició de funcionari públic. I és per aquesta raó per la qual, per al sosteniment de l’oficina notarial, així com per a l’adequada i digna subsistència del notari, l’Estat, que ha delegat en ell, sota la seva exclusiva responsabilitat, la fe pública notarial, així com la custòdia i conservació del protocol notarial, la propietat del qual només pertany a l’Estat, ha de garantir, a través d’un aranzel 4 suficient, la percepció d’uns honoraris que garanteixin el compliment d’aquestes atencions.
L’aranzel notarial ha d’ajustar-se a determinats criteris (que de vegades s’obliden i que són d’obligat compliment). Són aquests:
1) La percepció no pot en cap cas diferir del cost mitjà ponderat del document incrementat amb els drets corresponents 5.
2) Els aranzels s’han de determinar a un nivell que permeti la cobertura de les despeses de funcionament i conservació de les oficines on realitzin les activitats o serveis els notaris, inclosa la seva retribució professional 6.
Page 10
Per tant, l’aranzel no es pot en cap cas fixar de manera que no es cobreixi el cost de la seva elaboració, però, a més a més, degut al treball i la responsabilitat que suposa caldria afegir una quantitat més per la justa retribució del notari. És ben sabut que hi ha excepcions per aquest principi general, com la dels documents de caràcter gratuït per a l’interessat establerts per llei 7 o pel propi Reglament Notarial (article 130, torn especial de documents de caràcter gratuït 8 ).
El servei que presta l’oficina notarial és un servei públic. L’Estat ha de garantir, mitjançant un aranzel suficient, la percepció d’uns honoraris que garanteixin el compliment d’aquestes atencions
L’aranzel anterior al vigent va ser aprovat pel Decret de 25 de març de 1971. Divuit anys després 9, el Real Decret 1426/1989, de 17 de novembre, aprova l’Aranzel vigent, que respon a quatre principis bàsics, tal i com es dedueix al seu preàmbul, tot destacant especialment el de cobertura de despeses 10, segons el qual els aranzels es determinaran a un nivell que permeti la cobertura de les despeses de funcionament i conservació de les oficines, inclosa la retribució dels notaris.
Actualment hi ha una gran dispersió normativa en matèria de l’aranzel notarial. La norma principal, ja ressenyada, s’inclou al Reial decret 1426/1989, de 17 de novembre, i fa referència als principals documents notarials (escriptures, actes i testimoniatges); hem d’acudir, en canvi, al Decret de 15 de desembre de 1950 per minutar la intervenció notarial a les pòlisses. Però, a més a més d’aquestes dues normes, cal tenir en compte més de seixanta normes que estableixen reduccions, bonificacions o exempcions dels aranzels notarials 11. Aquesta dispersió dóna lloc al fet que l’aplicació concreta i correcta de l’aranzel sigui veritablement difícil no ja per al ciutadà o per al professional, sinó també per al propi fedatari. 12.
Des de l’aprovació per Reial decret de 17 de novembre de 1989 de l’aranzel notarial només hem conegut normes que han establert reduccions 13 o exempcions. No obstant això, no s’ha arribat a abordar amb serietat l’elaboració d’un nou aranzel 14, la qual cosa constitueix una necessitat urgent.
Permet l’aranzel vigent 15 atendre l’adequada sostenibilitat de l’oficina pública notarial? La resposta és clarament negativa a la vista, entre d’altres, de les següents circumstàncies:
1) La falta d’actualització de l’aranzel 16. Els notaris, sense necessitat d’especials anuncis per part del Govern, experimentem tots els anys una
Page 11
reducció econòmica: la que es produeix com a conseqüència de la falta d’adaptació de l’aranzel 17 a l’IPC. En efecte, des de novembre de 1989 fins el juny de 2011, l’IPC ha experimentat un augment del 108 % 18, dada com-provable a través de les dades publicades per l’INE (http://www.ine.es).
2) Les rebaixes aranzelàries sistemàticament realitzades, de forma demagògica, sense basar-se en un estudi rigorós dels costos de l’oficina notarial. Des de l’aprovació de l’aranzel vigent, s’han aprovat contínues rebaixes aranzelàries (en relació amb adquisició de l’habitatge, préstecs hipotecaris, societats telemàtiques, etc.). Aquestes rebaixes, en coincidir en el temps amb un període d’extraordinària expansió econòmica, van ser absorbides per l’increment d’operacions produït, per la qual cosa els seus efectes negatius no es van deixar sentir. No obstant això, avui, amb la gravíssima recessió econòmica 19 que travessem, les rebaixes aplicades sense cap estudi econòmic 20 han donat lloc a un fet mai observat abans: la insostenibilitat de l’oficina notarial (es pot estimar en un 15 % el nombre de notaries que es troben en pèrdues 21 ).
3) La repercussió negativa de la demarcació notarial de l’any 2007 (Reial decret 173/2007). Sobre la base de l’estadística notarial de contractació dels anys de màxima expansió econòmica al nostre país, es procedeix a la creació de més d’una centena de places notarials. El resultat d’aquesta demarcació, la revisió de la qual és urgent i molt necessària 22, salta als ulls si analitzem els resultats dels últims concursos notarials: la destrucció de l’anomenada carrera notarial. Les places de primera (situades a capitals de província o poblacions de més de setanta-cinc mil habitants) queden desertes 23 donat que no són «rendibles» 24, en existir un nombre excessiu de notaries demarcades.
4) L’increment de les obligacions notarials i, paral·lelament, del cost de l’oficina notarial. Des de l’any 1989 (data de la publicació de l’aranzel actual) fins avui, l’increment d’obligacions i responsabilitats dels notaris ha estat extraordinari, com a conseqüència d’una política 25 d’increment de la col·laboració amb les administracions públiques.
L’elaboració de l’índex únic electrònic 26 (que ha suposat la necessitat de contractar, si més no, un empleat per notaria dedicat només a aquesta tasca), les majors i millors infraestructures telemàtiques 27, les inversions realitzades en matèria informàtica, la col·laboració en matèria de blanqueig de capitals (amb els majors requisits a l’hora de redactar les escriptures, la qual cosa s’ha traduït en més temps per emprar per document autoritzat), entre altres supòsits, han donat lloc a un destacat increment de costos que es pot xifrar en més d’un 40% 28 respecte als costos que existien l’any 1989.
5) La notarialització de la pòlissa.
L’aranzel de les pòlisses es regula en un Decret de 1950, sent avui un aranzel de màxims. No obstant això, després de la reforma del Reglament Notarial de 2007, s’ha produït un increment notable de les obligacions i del temps que el notari ha de dedicar a la «intervenció» 29 de la pòlissa, ha-vent-se...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba