«Sortirem de la crisi transformant l'actual model econòmic».
| Autor | Miquel Valls |
| Cargo | President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona |
| Páginas | 21-26 |
Page 21
Nascut a Barcelona el 1943, llicenciat en Ciències Econòmiques, màster en Gestió Gerencial per l'Escola d'Alta Direcció i Administració (EADA) i diplomat en Direcció d'Empreses per IESE, la se va vida està vinculada a la Cambra des de l'any 1996, i n'ha estat el president des del 2002. Recentment, ha renovat el seu mandat per tercera vegada i també presideix el Consell General de Cambres de Catalunya. És vicepresident del Consell Superior de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació d'Espanya, de l'Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani (ASCAME) i membre del comitè espanyol de la Chambre de Commerce Internationale (CCI).
Vinculat també molt directament a d'altres institucions com ara Fira de Barcelona, i convertit en un autèntic referent al nostre país, exposa des del seu coneixement, experiència i sinceritat la seva valoració actual del context socioeconòmic i aporta la seva particular visió d'aquells sectors que han d'impulsar l'economia i de les reconversions necessàries per recuperar la confiança empresarial.
Page 22
P: Quins són els seus principals objectius en la seva tercera legislatura al capdavant de la Cambra?
R: En aquesta legislatura, que va començar el mes de juny de 2010, les línies bàsiques són: consolidar l'actuació dels últims anys, com a referents en el camp de la defensa de les infraestructures a Catalunya; promocionar la internacionalització de les empreses -que ha estat sempre un dels objectius bàsics de la Cambra de Comerç al llarg dels seus 125 anys d'història-, i promoure tot allò relacionat amb la innovació i la transferència de tecnologia per a les empreses, sobretot per a les petites i les mitjanes. Aquests objectius, a més, es veuen accentuats per la situació de crisi en què vivim, de la qual difícilment en sortirem si no és amb aquesta modernització i aquesta transformació del model econòmic que tenim ara. Es tracta d'un model que, sobretot els darrers quinze anys, s'ha basat en una economia centrada en la construcció i en el món immobiliari, la qual ha produït molta riquesa, però que, a causa de la crisi sistèmica actual -que també és una crisi mundial des de l'agost del 2007-, ens ha portat a una situació en què una part importantíssima d'aquest sector ha quedat malmesa. S'ha destruït la riquesa i ha desaparegut la capacitat de les Administracions Públiques per generar ingressos. D'una banda, hi ha una situació difícil de les Administracions Públiques, atesa la falta d'ingressos, per a la recaptació d'impostos i, de l'altra, hi ha la gran problemàtica que ha comportat l'augment de l'atur que estem patint en els últims anys, tot i que tradicionalment a Catalunya estem dos o tres punts per sota de l'índex d'Espanya.
P: Per on veu la sortida a la crisi actual?
R: Ningú al món no podia preveure una crisi com aquesta, ni els grans gurús, i s'ha demostrat que, a la llarga, ningú l'encerta. Tot i que el 2005 i el 2006 es parlava de la bombolla immobiliària, en aquest país era absolutament impensable que els valors immobiliaris baixessin de preu; eren un valor refugi per a la societat espanyola i se suposava que la compra d'un pis era el millor sistema per estalviar, es comprava pensant que tindria un efecte renda al cap dels anys. Sempre es deia que els estalvis, abans que al banc, millor en pedra; aquesta era bàsicament la definició de la societat catalana, però també de l'espanyola. Hem vist, sorprenentment, com en els darrers tres anys aquests valors han caigut. I aquesta és una realitat sorprenent, per inesperada, tot i que al final, si mirem enrere ens adonem que això ja ha passat abans i que la història, abans o després, es repeteix. La crisi immobiliària ha col·lapsat, perquè no hi ha més demanda a uns determinats preus. Però els mercats sempre s'equilibren i la prova és que als Estats Units, quan hi va haver la crisi dels 80 -i tal com va fer també el Govern suec a finals dels 90-, es va crear un mecanisme mitjançant el qual es van anar acumulant tots els actius immobiliaris no realitzables. Després els van ficar en un organisme, conegut com a «banc dolent» i, al cap de deu anys en el cas de Suècia, van anar anar construint les propietats i van aconseguir compensar una part important de les pèr- dues -tot i que no van arribar a guanyarhi diners-. En el cas dels Estats Units, van fer lots, els van posar a subhasta i els van treure al mercat; així, una propietat que potser valia un o dos milions de dòlars, la van treure a 50.000 o a 20.000 dòlars, al preu que hi havia demanda, però hi havia gent que deia «jo compro i d'aquí a deu anys ja hi guanyaré diners». I així és com s'han resolt, al llarg dels anys, les crisis immobiliàries i com es resoldrà aquesta.
Els inversors van allà on tenen un sistema jurídic fiable i segur, i Espanya ofereix totes les garanties
Avui tenim exemples molt clars d'empreses immobiliàries que no estaven palanquejades, que tenen un capital invertit en pedres, i aquest segur que d'aquí a uns anys es tornarà a recuperar si no es necessita per viure o per obtenir una renda. Tot això ens ha fet canviar una mica la visió sobre l'economia clàssica, que aquí sempre havia estat l'economia del treball, la d'anar creant riquesa a poc a poc. En els darrers anys s'havia anat derivant cap a una economia molt especulativa, una economia en què la part de l'economia real era petita i en què la part de l'economia financera lligada a aqu esta real s'havia multiplicat exponencialment, amb les subprimes, els derivats, els estructurats, etc. I, al final, el que passava era que hi havia un valor real i un gran cercle al voltant amb un valor basat en el que allò valia inicialment; allò tenia un valor real i tota la resta era especulació. Això ara està passant amb les matèries primeres, com ara el petroli i algunes altres. De fet, l'economia és això, la història econòmica reprodueix episodis d'aquest tipus i cada 80 o 90 anys passen coses així i tot es reajusta. Són les crisis sistèmiques, i ara estem immersos en una.
P: Quins >destacaria, especialment, d'entre els objectius aconseguits en aquests anys?
R: Jo vull destacar, sobretot, el fet que hem convertit la Cambra de Comerç en un referent de la defensa de la modernització de les infraestructures a Catalunya. Aquest ha estat un tema que hem defensat i pel qual hem lluitat moltíssim, i també en el seu moment va ser el nostre posicionament pel que fa al finançament d'aquestes infraestructures, és a dir, respecte als diners que l'Estat havia de destinar a equilibrar aquestes infraestructures. Vam ser molt actius quan es va...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba