Societats: en especial, la seva constitució. De l'1 de setembre del 2010 fins a l'actualitat: què ha canviat i què més canviarà?

AutorJavier Micó Giner
CargoNotari de Sabadell
Páginas62-78

Page 62

Les previsions normatives contingudes al Reial Decret-Llei 13/2010 relatives al procediment de constitució de societats i a la publicitat de convocatòria de la junta general, així com pel que fa als estatuts tipus aprovats per l'Ordre JUS/3185/2010, han estat objecte d'interpretacions divergents en l'aplicació pràctica, per la qual cosa la Direcció General dels Registres i del Notariat ha emès diverses Instruccions aclaridores.

El desembre del 2010 em van sol·licitar una conferència per al Col·legi d'Advocats on expliqués els canvis que suposava la Llei de Societats de Capital i el Reial Decret-Llei 13/2010, del 3 de desembre. Per a LA NOTARIA va ser necessari passar d'un treball divulgatiu per a Advocats a un per a Notaries, introduint elements pràctics (models notarials) bàsics per a una unificació de les formes i els costos i consideracions d'abast corporatiu. També vaig recollir tot el publicat per notaris i registradors sobre la matèria, treballs que, en la majoria dels casos, ja es troben a Internet, d'autors com Víctor GARRIDO PALMA, Miguel Ángel ROBLES PEREA, Jorge LÓPEZ NAVARRO, José Ángel GARCÍA-VALDECASAS,

Page 63

Manuel MARTÍNEZ, Vicente MARTORELL, Eduardo AMAT, Marta FLORIANO o Luis LORENZO SERRA, entre d'altres.

Aquest fet, sumat a les constants vicissituds de les normes noves que donen lloc a Resolucions i Instruccions diverses, va fer que el treball s'estengués fins a superar les 100 pàgines.

La impossibilitat de publicar un treball d'aquesta extensió en aquesta revista ha fet necessària la supressió de gran part del mateix. Així, de cada sis pàgines inicials només se'n salvarà una. Aquest és el motiu de l'ús constant dels punts suspensius. L'única opció és introduir les tisores sense pietat, citar autors diversos i deixar un tre- ball que amenaça amb ser un resum «sincopat». Perd brillantor i explicació, però segur que amb els coneixements previs i lectures es poden omplir els buits.

El treball queda reduït a 34 fulls que semblen més un conjunt de titulars que un treball sistemàtic. Atesa l'actualitat, l'article s'inicia amb les Instruccions més recents de la Direcció General dels Regis- tres i del Notariat (a 15 de juny del 2011). En qualsevol cas, em reservo el dret de publicar-lo íntegre al lloc web o en alguna editorial, perquè es pugui usar íntegrament o remetre'l a qui ho sol·liciti.

1. Les Instruccions de la DGRN
1. a Instrucció del 18 de maig del 2011

Quan s'ha de reescriure i reinterpretar una norma un cop i un altre, no és una bona senyal.

Al marge de les Resolucions sobre la matèria, s'ha dictat la Instrucció del 18 de maig del 2011.

És una veritable llàstima que les revistes jurídiques triguin en publicar els articles doctrinals. Si el meu s'hagués publicat quan el vaig remetre, al gener del 2011, ara podria atribuir-me facultats profètiques. Els que em coneixen o van assistir a la Conferència en sabran les raons. El cert és que les meves crítiques (junt amb les de molts altres) han motivat que la pròpia DGRN reconegui les ombres pràctiques de les normes dictades. Així, la Instrucció diu:

«Les previsions normatives contingudes al citat Reial Decret-Llei 13/2010 relatives al procediment de constitució de societats i a la publicitat de convocatòria de la junta general, així com quant als estatuts-tipus aprovats per l'Ordre JUS/3185/2010 han estat objecte d'interpretacions divergents en l'aplicació pràctica.

Era i és molt més senzill imposar en totes les escriptures la remissió telemàtica als Registres i no limitar-ho a un tipus d'escriptures o de societats

A més, el control previ sobre el compliment de les obligacions fiscals com a requisit perquè pugui practicar-se la inscripció de la societat, en aplicació del que es disposa als articles 86.1 del Reglament del Registre Mercantil i 54 del Text refós de la Llei sobre l'Im- post de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, ha plantejat dubtes sobre si ha d'acreditar-se documentalment l'exempció o no.

Per tot això, i tenint en compte els problemes sorgits sobre l'aplicació de les refe- rides normes del Reial Decret-Llei 13/2010, així com de l'Ordre JUS/3185/2010, del 9 de desembre, i en exercici de les competències atribuïdes a aquest Centre Directiu pels articles 260 i següents de la Llei Hipotecària en matèria d'organització i funcionament dels Registres de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, els articles 309 i 312, apartats 1 i 4, del Reglament Notarial, així com pel Reial Decret 1203/2010, del 24 de setembre, pel que es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Justícia, disposo:...»

Vegem cada article:

Primer

«Les societats de capital es constituiran preferentment per mitjans telemàtics. En especial, les societats de responsabilitat limitada el capital social de les quals no superi els 30.000 euros, que tinguin entre els socis només persones físiques i en què l'estructura de l'òrgan d'administració sigui un administrador únic, dos amb facultats mancomunades o diversos solidaris, es constituiran preferentment per via telemàtica, segons el procediment previst als apartats 1 i 2 de l'article 5 del Reial Decret-Llei 13/2010, del 3 de desembre».

A qui es dirigeix? La veritat és que ens seguim trobant en presència d'un brindis al sol. «Preferentment» no exclou altres sistemes. Insisteixo, era i és molt més senzill imposar en totes les escriptures la remissió telemàtica als Registres i no limitar-ho a un tipus d'escriptures o de societats.

Per tant, no podem obligar ningú a usar la via telemàtica; podem aconsellarho, però poc més.

Segon

«Els notaris hauran d'informar els seus clients sobre el procediment de constitució telemàtica quan es pretengui la constitució d'una societat de responsabilitat limitada amb les característiques descrites als apartats 1 i 2 de l'article 5 del Reial Decret-Llei 13/2010, del 3 de desembre. Aquesta informació contindrà tots els elements caracteritzadors del procés constitutiu, amb indicació expressa dels terminis i la reducció de costos previstos al citat precepte».

Com només podem aconsellar-ho, l'únic que podem fer és informar. La violència d'aquesta informació en l'acte de la signatura, quan l'Assessor pot haver optat pel sistema presencial perquè part dels seus honoraris van vinculats a l'obtenció del CIF, al pagament d'impostos, la redacció d'estatuts, etc., sembla inne- gable. No seria improbable que tinguem demandes de responsabilitat civil per no haver informat degudament. Proposo, doncs, que consti a totes les escriptures una advertència (es complica molt si ens hem d'aturar en totes a verificar abans si compleixen el tipus legal del 5. U i Dos, per la qual cosa el més senzill és fer-ho constar a totes com a informació).

Així, la primera clàusula que no ha de faltar en tota escriptura és la de compliment de l'obligació d'informació.

Tercer

«Llevat d'indicació expressa en sentit contrari de l'atorgant o atorgants, que haurà de figurar en l'escriptura de constitució, els notaris hauran de seguir el procediment telemàtic previst al citat Reial Decret-Llei, amb especial observança dels terminis previstos per a l'autorització de l'escriptura pública de constitució, el compliment de

Page 64

les obligacions addicionals i l'aplicació dels aranzels reduïts.

L'incompliment d'aquestes obligacions podrà desencadenar per al notari una responsabilitat disciplinària, sempre que l'in- compliment li fos imputable, d'acord amb les normes legals que regeixen el seu règim disciplinari».

El «preferentment» es vincula ara amb el fet que, si no se segueix el procediment telemàtic, ha de ser per indicació expressa dels atorgants en sentit contrari. De nou, per evitar reclamacions, caldrà consignar a les escriptures aquesta indicació expressa.

La segona clàusula que no ha de faltar en l'escriptura és la indicació dels atorgants contrària a la tramitació telemàtica i, per tal d'evitar aquesta omissió, res millor que incorporar un paràgraf on optin per aquesta via o no.

Quart

«Quan la còpia autoritzada de l'escriptura pública que remeti el notari que l'autoritza al Registre mercantil per via telemàtica documenti la constitució d'una societat de responsabilitat limitada amb les característiques descrites als apartats u i dos de l'article 5 del Reial Decret-Llei 13/2010, el registrador mercantil haurà de complir els terminis de qualificació i inscripció i les obligacions addicionals previstos al citat precepte, amb aplicació dels aranzels reduïts que s'hi estableixin. L'acte de constitució quedarà exempt en tot cas de les taxes de publicació al Butlletí Oficial del Registre mercantil.

L'incompliment per part del notari de les obligacions previstes a l'article 5 del citat Reial Decret-Llei 13/2010, no podrà ser causa de denegació d'inscripció pel regis- trador mercantil ni, en general, impedirà la continuació del procés constitutiu. Aquest incompliment del notari en cap cas eximirà el registrador mercantil del compliment de les obligacions relatives al procés de constitució, ni de l'aplicació dels aranzels reduïts previstos al mateix.

L'incompliment d'aquestes obligaci ons podrà desencadenar per al registrador mercantil una responsabilitat disciplinària, sempre que l'incompliment li fos imputable, d'acord amb les normes legals que regeixen el seu règim disciplinari.

Amb independència de la funció de qualificació, el Registrador mercantil només entendrà que la constitució de la societat no se sotmet al règim previst als apartats u i dos de l'article 5 del Reial Decret-Llei 13/2010, quan la societat que es pretén constituir no reuneixi les característiques tipològiques descrites a la norma (tipus social, capital social, socis persones físiques, estructura de...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR