Sentencia de 7/1995 de 13 de març

AutorCol.legi de Notaris de Catalunya

La Sala Civil del TSJ de Catalunya ha vist el recurs de cassació presentat contra la sentencia que va dictar en grau d'apellació la Secc. la. de P Audiencia Provincial de Girona, com a resultat de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia seguides davant el JPI núm. 3 s'aquella ciutat, sobre declaració de pacte reversional i altres punts. Aquest recurs de cassació va ser interposat per la Sra. Carmen C. S., representada per la procuradora Sra. Lasala Buxeres assistida del lletrat Sr. Congost i Colomer. La part contra la qual es recorre és el Sr. Miquel D. B. i el Sr. Rossend D. B., representáis peí procurador Sr. Ramentol Noria i defensats peí lletrat Sr. Dilmé i Ros.

Antecedente de fet

Primer: El dia 30 març 1989, la representació deis Srs. Miquel D. B. i Rossend D. B. va interpossar una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra els ignorats hereus o l'heréncia jacent de la Sra. M. Dolors C. S. La representació esmentada va establir, en síntesi, els fets i fonaments de dret que va considerar convenients i va demanar que es dictes una sentencia en qué s'estimés la demanda i en qué: Ir. Que es declares que el pacte reversional que conté Pescriptura de capítols matrimonials que va autoritzar el 10 set. 1962 el notari de Girona Sr. Jaime Genover i que va atorgar el Sr. Narcís D. R. tenint en compte el matrimoni del seu fill amb la Sra. María Dolors C. S. a favor del Sr. Felipe D. B., es va produir perqué el donatari havia mort sense descendencia. 2n. Que es declares que els beneficiaris de la reversió deis béns son els parents que en el moment de teñir lloc de la reversió resultarien cridats ab intestat a la seva herencia. 3r. Que es declares que aquests parents son els aquí demandats ja que son els dos únics filis supervivents del donant. 4t. Es declares la nul.litat de Pescriptura que va atorgar la Sra. Maria Dolores C. S. davant el notari de Girona Sr. Ramón Coll el 9 juny 1988, amb motiu de la mort del seu marit Sr. Felipe D., en alló que afecta les finques resgistrals 368, 369, 370 i 408, que no pertanyien al causant per aplicació del pacte reversional i, per tant, no podien ser objecte d'inventari. 5é. Es declares la nuMitat deis assentaments registráis a qué va donar lloc Pescriptura, com també de la nota marginal transcrita. 6é. S'ordenés la inscripció en el Registre de la Propietat d'aquestes demandants per meitats i parts indivises iguals. 7é. Es condemnés els demandats que s'oposessin a la demanda al pagament de totes les costes del judici. Es va admetre la demanda i es van citar a termini per edictes els demandats, els quals no van comparéixer dintre del termini; pero restant les actuacions pendents de Pacompliment de providencia per millor proveír de data 27 Nov. 1989, comparegueren les germanes Sres. Carme i M. del Pilar C. S., formulant diversos i respectius escrits, que el magistrat jutge de la instancia tingué per presentats, i el mateix va dictar sentencia amb data 2 març 1992, la qual conté la següent: «Decisió: Estimo la demanda que va interposar el procurador dels tribunals en nom i representació deis Srs. Miquel D. B. i Rossend D. B. i les seves germanes, les Sres. Carme C. S. i Pilar C. S., i déc: Ir. Declarar que el pacte reversional que conté Pescriptura de capítols matrimonials que va autoritzar el 10 set. 1962 el notari de Girona, el Sr. Jaime Genover i que va atorgar el Sr. Narcís D. R., tenint en compte el matrimoni del seu fill amb la Sra. María Dolores C. S. a favor del Sr. Felipe D. B. es va produir perqué el donatari havia mort sense descendencia. 2n. Declarar que els beneficiaris de la reversió dels béns (descrits en aquesta escriptura) son els parents que en el moment de la reversió resultarien cridats ab intestato a la seva herencia. 3r. Declarar que aquests parents son els demandants Srs. Miquel D. B. i Rossend D. B., ja que son els dos únics filis supervivents del donant. 4t. Declarar la nuMitat de l'escriptura que va atorgar la Sra. María Dolores C. S. davant el notari de Girona Sr. Ramón Coll el 9 de juny 1988, amb motiu de la mort del seu marit, el Sr. Felipe D., en alió que afecti les finques registráis 368, 369, 370 i 408, que no pertanyien al causant per aplicació del pacte reversional i, per tant, no podien ser objecte ¿'inventan. 5é. Declarar la nuMitat dels assentaments registráis a qué va donar lloc aquesta escriptura, com també de la nota marginal transcirta. 6é. Ordenar la inscripció en el Registre de la Propietat de Girona d'aquestes finques a favor dels Srs. Miquel D. B. i Rossend D. B. per meitats i parts indivises iguals. 7é. Condemnar els demandats al pagament de totes les costes del judici».

Segon: Les Sres. Carme i M. del Pilar C. S. varen interposar recurs d'apellació contra aquesta sentencia, el qual va ser admés; se'n va substaciar Tacada, i la Secc. la. de l'Audiencia Provincial de Girona va dictar una sentencia amb data 4 març 1993, la qual conté la decisió següent: «Decisió: Desestimem el recurs d'apellació que va formular el procurador Sr. Joaquín Sendra Blanxart i Carlos Javier Sobrino Cortés en nom i representació de les Sres. Carmen C. S. i María del Pilar C. S. respectivament contra la sentencia del dia 2 març 1992, que va dictar el Jutjat de Primera Instancia núm. 3 de Girona en les actuacions de menor quantia núm. 0150/89, de qué aquest rotllo prové. Confirmem íntegrament la decisió i imposem les costes d'aquesta aleada a l'apeMant».

Tercer: La procuradora Sra. Lasala Buxeres va formalitzar un recurs de cassació en representació de la Sra. Carmen C. S.; va fonamentar el recurs en els motius següents:

Primer. A l'empara del que estableix l'art. 1692.4 LLEC, ja que la sentencia contra la qual es recorre infringeix l'art. 68, par. 3r. CDCC, ates que no l'aplica i hauria de ferho.

Segon. A l'empara el mateix article i del mateix apartat, ja que la sentencia contra la qual es recorre infringeix l'art. 341 CDCC perqué l'interpreta erróniament.

Tercer. A l'empara de l'art. 1692.4 LLEC, ja que la sentencia contra la qual es recorre infringeix l'art. 647 CC perqué no l'aplica i hauri de ferho.

Quart. A l'empara del mateix precepte i del mateix apartat de la Llei d'enjudiciament civil, ha que la sentencia contra la qual es recorre aplica l'art. 82.2 CDCC i no és procedent que ho faci.

Cinqué. A l'empara del que estableix l'art. 1692.4 LLEC, ja que la sentencia contra la qual es recorre infringeix el principi general del dret que ningú no pot anar válidament contra els seus...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR