Sent�ncies d'Inter�s Notarial del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya
| Autor | Víctor Esquirol Jiménez |
| Cargo | Notari del Masnou |
| Páginas | 287-295 |
Page 287
(Ponent: M.ª Eugènia Alegret Burgués)
DOCTRINA. El dret d'acréixer ordenat per la testadora exclou l'aplicació de l'article 144. 2 CS.
En el testament notarial s'ha de presumir la concordança entre la voluntat de la testadora i la literalitat de les paraules i expressions utilitzades.
RESUM. La testadora havia nomenat hereus per parts iguals als seus fills, als quals designava nominalment, ordenant expressament el dret d'acréixer entre ells i sense establir cap substitució vulgar. Un dels hereus va premorir a la testadora. Es planteja si s'ha d'aplicar el dret d'acréixer a favor dels germans o si el lloc del fill premort el poden ocupar els seus fills per aplicació de l'art. 144, 2 CS, segons el qual quan el testador crida als seus fills per parts iguals, encara que els designi nominativament, s'entenen inclosos els descendents els pares dels quals hagin mort abans de la delació.
Els tribunals d'instància van donar preferència a l'aplicació de l'art. 144. 2, ja que, segons la sentència objecte del recurs, l'expressió "con derecho de acrecer" que consta en el testament no es veu avalada pels actes de la testadora anteriors, coetanis, ni posteriors a l'atorgament (bàsicament, la testadora havia permès que el fill premort i els seus fills residissin en la part de finca que segons les seves instruccions particionals els hi hagués correspost).
El TSJC cassa la sentència. Desprès d'examinar la regulació actual i històrica del dret d'acréixer i de l'art. 144. 2 CS, conclou que aquest precepte és subsidiari de la voluntat de la testadora, que és la norma de la successió, cosa que posen en dubte les sentències d'instància i que resulta del propi art. 144.1, al començar dient "llevat que aparegui que és una altra la voluntat del testador...". La diferència rau en què el TSJC considera que, en la interpretació de la voluntat de la testadora, s'ha d'atendre en primer lloc a "la pròpia literalitat quan les paraules emprades no resultin ambigües, contradictòries o dubtoses o es reveli que una altra va ser la intenció del causant", en aplicació de l'axioma in claris non fit interpretatio. I afegeix que "en el testament notarial s'ha de presumir la concordança entre la voluntat del testador i la literalitat de les paraules i expressions que utilitza un tècnic en dret tan qualificat com el notari; s'ha de suposar que el notari, que coneix la transcendència de les diferents institucions, ha traduït correctament la voluntat del testador en les expressions que utilitza". El fet que la testadora estableixi el dret d'acréixer entre els hereus i a més no faci ús de la substitució vulgar (clàusula gairebéPage 288 d'estil en els testaments oberts) no fan dubtar al TSJC sobre la veritable voluntat de la testadora.
(Ponent: Núria Bassols i Muntada)
DOCTRINA. Els defectes formals del testament hològraf no es poden subsanar per aplicació del principi favor testamenti.
RESUM. Es tracta d'un suposat testament hològraf la protocol·lització notarial del qual ha sigut denegada pels tribunals d'instància, per no reunir els requisits de l'art. 120 CS. En concret: falta l'expressió del lloc d'atorgament, conté paraules tatxades i no esmenades que afecten al nom de l'hereu i la prova pericial de l'autografia és negativa. El recurrent al·lega el principi favor testamenti per donar validesa al document.
El TSJC desestima el recurs, ja que considera que "el principi favor testamenti no permet que qualsevol document, per més sospitós que resulti, hagi d'esser acceptat com a declaració d'últimes voluntats del difunt... sinó, simplement que en cas de dubtes prevaldrà la validesa del testament. Però en el cas debatut no estem davant de dubtes sinó davant d'un document que no reuneix els mínims necessaris per ésser catalogat com a disposició d'últimes voluntats." Recorda també la sentència que el testament hològraf té un caràcter excepcional a Catalunya, ja que el Dret civil català anterior a la Compilació no l'admetia amb caràcter general.
(Ponent: Núria Bassols i Muntada)
DOCTRINA. El vot de pobresa fet per un religiós no té per se eficàcia civil. Per tant, si aquest vol renunciar als seus béns a favor de l'Ordre a la que pertany, ha d'atorgar les corresponents donacions subjectes a les limitacions i formalitats de la legislació civil.
RESUM. Un frare mor intestat i el Convent al que pertanyia demana que se'l declari com a propietari dels seus béns, ja que considera que aquests havien estat adquirits pel causant amb contravenció de les normes de l'Ordre, que disposen que tots els béns adquirits pels seus membres pertanyen al Convent.
El TSJC resol en contra de les pretensions del Convent, al·legant que "malgrat la normativa eclesiàstica, en el moment actual la normativa constitucional ha privat d'eficàcia civil a les incapacitats canòniques, per exigència del principi d'igualtat amb la resta de ciutadans... La validesa civil de la renuncia a tots els béns, per part del religiós, resta subjecta a la normativa civil, del Títol II, llibre II del CC, que regula la donació, que pretenen protegir al donant de la despossessió absoluta dels seus béns i també emparar els seus drets legitimaris... Conseqüentment, les donacions hauran de respectar la forma ad validitatem si la naturalesa dels béns ho exigeixen (escriptura pública per la donació de béns immobles, arts. 632 i 633 del CC), el religiós ha de reservar-se en propietat o en usdefruit el necessari per una còngrua subsistencia i, a més, la donació no pot comprendre els béns futurs, és a dir aquells que el donant no por disposar al temps de la donació (art. 632 del CC)."
Page 289
(Ponent: Mª Eugènia Alegret Burgués)
DOCTRINA. L'acció de rescissió per lesió ultradimidium no és aplicable a les compravendes mercantils de béns immobles i caduca als 4 anys del perfeccionament de la venda encara que aquesta es formalitzi en document privat.
RESUM. Es planteja si la rescissió per lesió és aplicable en una compravenda d'un terreny urbanitzable entre dues societats mercantils.
-
El TSJC declara en primer lloc que "la possibilitat de compravenda mercantil de béns immobles no ha estat encara proclamada per la jurisprudència, malgrat la tendència doctrinal i dels tribunals favorable a admetre-la." Així com la doctrina...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba