Crònica parlamentària de Catalunya

Una de les funcions del Parlament és impulsar l’acció política i de govern amb mecanismes reglamentaris que operen al marge dels procediments legislatius. En aquest sentit, a continuació es comenten les mocions i les resolucions referides a la llengua catalana que ha aprovat la Cambra durant el segon semestre.

Resolucions aprovades:

Resolució 661/IX de 10 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre el Pla econòmic i inancer de reequilibri de la Generalitat 2012-2014 (núm. tram. 259-00002/09 ), (BOPC 352, de 13.07.2012, pàg. 3 a 6, apartats 4 i 8.2).

Aquesta Resolució té origen en el debat en el plenari del " Pla econòmic i inancer de reequilibri de la Generalitat 2012-2014 " presentat pel Govern (BOPC 328, de 6.06.2012, pàg. 15; amb correcció d’errades publicades al BOPC 331 , de 11.06.2012, pàg. 70). Transcripció del debat en el Ple (DSPC-P 62, de 5.07.2012, pàg. 58).

La Resolució tracta de la llengua en els apartats sobre l’ensenyament i l’acollida dels immigrants. En relació amb l’ensenyament, la Cambra reitera el seu compromís amb un model d’escola catalana en llengua i en

Page 217

continguts que no segregui els infants i joves per raó de la llengua familiar i que contribueixi a construir una societat més democràtica, lliure i cohesionada. I manifesta que l’ensenyament a Catalunya, amb el català com a llengua vehicular i emprant el mètode de la immersió lingüística, ha de continuar sent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada (apartat 4).

Pel que fa a l’acollida dels immigrants, el Parlament insta el Govern a respectar el que preveu la Llei 10/2010, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, sobre el paper que ha de jugar la llengua catalana com a llengua comuna. També l’insta a establir l’aprenentatge de la llengua catalana com a equivalència del que, en el marc europeu, es coneix com a competències lingüístiques bàsiques per accedir a l’arrelament social i altres tràmits legals en què es valori el grau d’integració, abans de la i de 2012 (apartat 8.2. sobre l’acollida als immigrats).

Resolució 664/IX de 10 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre el desplegament de la Llei 10/2010, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, respecte al coneixement de la llengua catalana (núm. tram. 250-01064/09 ), (BOPC 357, de 23.07.2012, pàg. 15).

Com en la Resolució 661/IX, el Parlament insta l’executiu a aplicar la Llei 10/2010 respecte del paper de la llengua catalana, com a llengua comuna, i a establir l’aprenentatge de la llengua catalana com a competències lingüístiques bàsiques per accedir a l’arrelament social i altres tràmits legals en què es valori el grau d’integració, a similitud del que preveu el marc europeu.

Resolució 691/IX d’11 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre la defensa de la llengua catalana a les Illes Balears (núm. tram. 250-01051/09 ), (BOPC 357, de 23.07.2012, pàg. 19).

La Resolució és el resultat d’una Proposta per donar suport parlamentari a l’Associació de Jubilats per Mallorca i a una persona per la vaga de fam de juliol de 2012 en defensa de la llengua catalana, i va ser presentada pel grup parlamentari d’ERC.

El text expressa la necessitat de respectar els drets dels catalanoparlants i dóna suport a les iniciatives cíviques d’arreu del territori del domini lingüístic català que promouen la defensa de la llengua catalana i assolir el màxim estatut legal per al català, especialment la vaga de fam que van fer dues persones del casal cultural Can Alcover, de Palma. La Cambra també manifesta la conveniència que el president del Govern Balear retiri la modificació de la Llei 3/2007 de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, perquè vulnera la Declaració universal dels drets lingüístics i atempta contra els drets dels catalanoparlants reconeguts per l’Estatut d’autonomia balear. I, sobre aquest afer, acorda demanar la mediació de la directora general de l’UNESCO.

Resolució 692/IX d’11 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre els drets dels catalanoparlants a les Illes Balears i la convocatòria de reunió de la Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull (núm. tram. 250-01053/09 ), (BOPC 357, de 23.07.2012, pàg. 20).

Emmarcada en els mateixos fets que la Resolució anterior, el text dóna suport a la vaga de fam en defensa del català a les Illes Balears a proposta del grup parlamentari d’ICV-EUiA.

El Parlament reitera en aquesta Resolució la necessitat de respectar els drets dels catalanoparlants i dóna suport a totes les iniciatives cíviques que, arreu del territori del domini lingüístic català, tinguin per objectiu defensar la llengua catalana i l’assoliment del màxim estatut legal per al català. També conté una referència expressa a la vaga de fam que van dur a terme dues persones del casal cultural Can Alcover, de Palma. Davant d’aquests fets, insta el Govern a transmetre al Govern Balear el seu desacord amb la política lingüística que aplica i a convocar una reunió d’urgència de la Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull.

Page 218

Resolució 700/IX d’11 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre el suport a la xarxa escolar de la Bressola, de la Catalunya Nord (núm. tram. 250-00992/09 ), (BOPC 357, de 23.07.2012, pàg. 23).

El Parlament lamenta el tancament de l’escola de la Bressola de Càldegues (Alta Cerdanya) donada la seva tasca pedagògica de normalització lingüística del català a la Catalunya Nord. En aquest sentit, insta el Govern a donar suport a la xarxa escolar de la Bressola a la Catalunya Nord, per ajudar al seu manteniment i evitar tancaments de centres de la xarxa.

Resolució 742/IX de 27 de setembre, del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern (núm. tram. 255-00006/09 ), (BOPC 390, de 2.10.2012, pàg. 3, apartats I.3; III.1; V.3.2.5; V.5.1; V.8.1).

Aquesta Resolució és el resultat del debat de política general tingut en el Ple els dies 25, 26 i 27 de setembre de 2012, i conté referències a la llengua i a la política lingüística en diferents apartats:

Sobre el dret a decidir, el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí i que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el foment de la cultura i la llengua pròpies, entre altres coses (apartat I.3).

Amb l’objectiu de garantir la cohesió social, el progrés econòmic i la normalització i el foment de la llengua i la cultura pròpies, el Parlament reconeix el moment excepcional que viu Catalunya i manifesta que és imprescindible reforçar les estructures i els instruments d’estat (apartat III.1).

Per promoure la igualtat d’oportunitats, el Parlament considera necessària l’actuació de l’Agència d’Acollida de Catalunya (prevista a la Llei 10/2010) per oferir formació en llengua catalana i coneixement de la societat catalana a totes les persones immigrades a Catalunya (apartat V.3.2.5).

Quant a la política lingüística, la Cambra insta el Govern a vetllar pel compliment de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, perquè tots els productes que es venen a Catalunya estiguin etiquetats en català. També l’insta a defensar per tots els mitjans administratius, jurídics i polítics la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran, i a potenciar la llengua i la cultura d’Aran. D’igual manera, l’insta a emprendre les accions necessàries per garantir l’ensenyament en llengua catalana al País Valencià a tot el sistema educatiu (apartat V.5.1).

Finalment, amb relació als mitjans de comunicació públics, es constata la necessitat de refermar el compromís amb un model de mitjans de comunicació públics en llengua catalana, garant de la pluralitat i la innovació i impulsor de produccions i empreses del sector audiovisual català, i d’assegurar els ingressos per mitjà del inançament mixt i suicient a la ràdio i la televisió públiques i facilitar la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9 al País Valencià i Catalunya (apartat V.8.1).

Mocions aprovades (subsegüents a una interpel?lació):

Moció 122/IX de 19 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre el manteniment de la immersió lingüística a les escoles (núm. tram. 302-00166/09 ), (BOPC 364, de 30.07.2012, pàg. 32).

En relació amb el sistema educatiu d’immersió lingüística, el Parlament insta el Govern a recórrer les sentències que malmetin efectivament el sistema d’immersió lingüística a les escoles catalanes. Alhora, també manifesta la disconformitat del Parlament respecte de les sentències del Tribunal Suprem en matèria d’immersió lingüística i sobre el català com a llengua vehicular a l’escola; i insta l’executiu a garantir el model d’escola catalana en llengua i continguts existent a Catalunya.

Page 219

A banda, el Parlament declara el següent:

1. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa, en referència a les activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, les exposicions del professorat, els llibres de text i el material didàctic, les activitats d’aprenentatge i d’avaluació i les comunicacions amb les famílies.

2. Els infants que cursen el segon cicle d’educació infantil tenen dret a rebre l’ensenyament en català i a no ser separats en centres, ni en grups classe diferents, segons la seva llengua habitual. S’han de respectar els drets lingüístics individuals dels alumnes, d’acord amb la legislació vigent.

3. En funció de la realitat sociolingüística de l’alumnat, els centres educatius han de posar en pràctica metodologies d’immersió lingüística per potenciar l’aprenentatge de la llengua catalana i han de traduir per al període d’acollida de les famílies procedents d’altres països en una de llurs llengües d’ús familiar.

4. Cada centre educatiu ha de concretar, en el seu projecte educatiu, els principis pedagògics i organitzatius propis del centre i el projecte lingüístic, per aconseguir normalitzar l’ús de la llengua catalana en les actuacions docents i administratives i el tractament de les diferents llengües al centre.

5. Per facilitar la integració dels alumnes estrangers que s’incorporen al sistema educatiu de Catalunya, els centres han de prestar atenció preferent a l’aprenentatge de la llengua catalana.

6. S’han de continuar garantint les hores de professorat necessàries a cada centre per desenvolupar el projecte lingüístic i l’atenció lingüística individualitzada dels alumnes nouvinguts i que no tinguin prou coneixements de català.

7. Les sentències i interlocutòries judicials que posen en qüestió la immersió lingüística posen en perill el model de consens social i pedagògic.

8. Les sentències del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística, atesos els recursos pendents de resolució, especialment el recurs d’inconstitucionalitat sobre la Llei 12/2009, d’educació, i atesos també els treballs del Govern espanyol per elaborar una futura llei orgànica de millora de la qualitat educativa, es reairma en la defensa del model d’immersió lingüística en català, com a model d’èxit educatiu i de cohesió social, i es constata la necessitat de garantir el model d’escola catalana i de règim lingüístic i d’immersió lingüística vigents i la necessitat de blindar-los.

El Parlament també desplega una activitat notable en l’àmbit de la normalització de l’ús social de la llengua a través de la seva funció de control de l’acció política i de govern. Per acomplir aquesta funció típica del parlamentarisme, que li permet supervisar i vigilar l’acció governamental, la Cambra disposa d’un conjunt d’instruments. Les més habituals són les preguntes orals, que es responen en el Ple o en Comissió, i les preguntes escrites.

Preguntes orals al Govern per respondre en el Ple:

Pregunta sobre els atacs del Partit Popular a la llengua i la cultura catalanes de 2 de juliol (núm. tram. 310-00249/09 ), (BOPC 349, de 10.07.2012, pàg. 55).

Plantejada pel Subgrup Parlamentari de SI per conèixer el capteniment de l’executiu sobre els continus atacs del Partit Popular contra la llengua i la cultura catalana arreu dels Països Catalans.

Page 220

El conseller de Cultura manifesta el desacord i la preocupació del Govern vers aquests atacs. Desacord perquè una llengua no es construeix còmodament des dels recursos, les sentències, les prohibicions, ni les supressions. I preocupació perquè l’única cosa que aconsegueixen aquests atacs és plantar llavors que poden afectar la cohesió social. Alhora, recorda que el català és la vuitena llengua europea, i que l’executiu català la defensa, com una línia vermella que no es pot depassar. En aquest sentit, referma que el Govern continuarà amb les accions desplegades en aquest àmbit, com són: la defensa de la unitat de la llengua; la defensa del reconeixement internacional i especialment europeu; el reforçament de les polítiques de suport; i el manteniment de l’esperit de la institució Ramon Llull. Manifesta també el rol del Parlament per deinir clarament les opcions sobre la llengua i la necessitat que tots els partits polítics espanyols apliquin l’article 3 de la Constitució que disposa: «s’han de respectar i promoure totes les llengües de l’Estat». Per últim, pel que fa a la llengua manifesta que la millor política a promoure és la de la pau i la tranquil·litat. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 61, de 4.07.2012, pàg. 4).

Preguntes orals al president de la Generalitat:

Pregunta sobre l’actuació del Govern davant dels atacs a la llengua catalana de 29 de juny (núm. tram. 317-00162/09), (BOPC 349, de 10.07.2012, pàg. 57).

Plantejada pel Grup Parlamentari d’ERC, sobre els esdeveniments polítics relacionats amb la llengua com són les sentències del Tribunal Suprem sobre l’ús de la llengua a l’escola catalana per conèixer el capteniment del Govern enfront dels atacs al model d’escola i nervi social i nacional de Catalunya.

El president destaca la importància d’aquesta pregunta sobre la llengua, tant des del punt de vista de la identitat, com de l’estructura i l’ànima del país. En aquest sentit, explica que l’Executiu defensarà el model d’immersió en català, malgrat les sentències, resolucions, etc. que hi pugui haver, perquè és un model socialment acceptat per més del 90% de la societat catalana i per una amplíssima majoria de la cambra. A més, afegeix un argument jurídic: que la Llei d’educació de Catalunya (LEC) va ser àmpliament votada pel Parlament i està vigent, un fet que està per damunt de qualsevol decret que pugui ser impugnat; i que els apartats que parlen del català a l’escola de la LEC no estan impugnats, per la qual cosa no hi ha d’haver cap sentència contrària. Una qüestió diferent és que a nivell estatal es promogui una iniciativa legislativa, a través de la legislació bàsica, que modifiqui la LEC. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 61, de 4.07.2012, pàg. 15).

Preguntes escrites al Govern:

Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre les activitats de l’Espai Llull de l’Alguer de 17 de maig (núm. tram. 314-19674/09), (BOPC 324, de 30.05.2012, pàg. 99).

Plantejada pel Grup Parlamentari d’ICV-EUiA per saber quines activitats ha realitzat l’Espai Llull, representació de la Generalitat a l’Alguer (Sardenya), el 2011 i durant els primers mesos de l’any 2012. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 377, de 12.09.2012, pàg. 56).

Al marge dels procediments legislatius i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern, hi ha altres funcions en les quals el Parlament també desplega una activitat política relacionada amb la normalització de l’ús social de la llengua. En aquest apartat, per tant, es comenten els procediments de la pràctica parlamentària que han estat substanciats durant el segon semestre de 2012: una declaració de la Junta de Portaveus, el discurs d’investidura de la X Legislatura, i un informe especíic.

Page 221

Declaracions de la Junta de Portaveus:

Declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya de reconeixement de la unitat de la llengua catalana de 17 de juliol (núm. tram. 401-00036/09 ).

Aquesta resolució ha estat aprovada en la reunió de la Junta de Portaveus del 17 de juliol de 2012, com a resultat de la proposta plantejada pels grups parlamentaris de CIU, PSC, ICV-EUiA i el Subgrup Parlamentari de SI. Tal com preveu l’article 147.3 del Reglament de la Cambra, aquest tipus de declaracions s’aproven per majoria i es diferencien de les declaracions institucionals de la Cambra en el fet que aquestes s’adopten en el Ple, per unanimitat de tots els grups, i es llegeixen durant la sessió plenària.

La Declaració esmentada no s’ha publicat al BOPC, ni se n’ha fet lectura en el Ple, per la qual cosa no hi ha publicada la seva transcripció al Diari de Sessions, però sí es pot consultar a la pàgina web de la Cambra. El seu contingut literal és el següent:

"El català és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), les comarques històriques del Rosselló, el Conlent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe (Múrcia) i el Principat d’Andorra.

Així doncs, la llengua catalana és parlada en un ampli domini, establert cientíicament i reconegut internacionalment. Històricament ha rebut diverses denominacions, com també passa avui, com a expressió de la riquesa de les seves varietats i modalitats, que coniguren un gran patrimoni expressiu, lèxic i històric, amb el qual s’han fet i s’han creat grans obres literàries i culturals que fan part de la cultura europea i universal.

El fet que la comunitat lingüística catalana s’estengui per quatre estats i, a més, per diverses administracions subestatals, comporta que la llengua tingui una gran diversitat d’estatus jurídics i que els drets juridicolingüístics de les persones catalanoparlants variïn segons l’àmbit territorial. En algunes comunitats autònomes de l’Estat espanyol, a més, el català és una llengua minoritària o que pot resultar minoritzada per l’acció dels governs autonòmics respectius.

Atès el valor de la llengua com a element cultural de primer ordre per a la transmissió de la cultura i del saber i, alhora, d’uns valors identificadors d’una comunitat cultural, més enllà de les vicissituds històriques i les realitats polítiques en què aquesta comunitat i aquesta llengua s’estableixen, es fan necessaris l’impuls de mesures de foment de la cultura en la llengua en què s’expressa i el seu reconeixement com a patrimoni històric però alhora viu i amb voluntat de continuïtat social i de futur.

Per això, davant la diversitat d’administracions i de marcs normatius en què la llengua catalana és una realitat social i cultural, calen instruments de cooperació, sempre prenent com a base el respecte a la seva pluralitat institucional i territorial, però també el principi de la realitat de la unitat de la llengua, establerta i reconeguda cientíicament i internacionalment.

El Parlament de Catalunya manifesta:

1. Que la llengua catalana és estesa i viva arreu de diversos territoris i que tant la comunitat acadèmica i cientíica internacional com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries utilitzen la denominació català per a referir-se a la llengua que es parla a la Catalunya del Nord, a l’Estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. Que l’aprovació de les modificacions legislatives impulsades pels governs balear i aragonès comportarien un detriment de l’estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua en l’ensenyament, la comunicació i l’ús social tant als territoris respectius com

   Page 222

   al conjunt del domini lingüístic.

3. Que les iniciatives legislatives dels governs balear i aragonès no s’ajusten a la Declaració universal dels drets lingüístics, que va ésser aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats.

4. Que cal respectar els criteris que els estaments cientíics, acadèmics i culturals estableixen, el quals palesen la unitat de la llengua catalana, i que cal respectar també l’àrea geogràica de les llengües i les relacions entre els territoris en què cadascuna és parlada, d’acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i la Declaració universal dels drets lingüístics.

5. Que cal denunciar l’ús de denominacions de la llengua catalana impròpies, que contravinguin als principis cientíics i acadèmics i que no reconeguin la realitat cultural de la unitat de la llengua.

6. Que cal continuar impulsant acords amb institucions, entitats i associacions dels territoris que tenen la llengua catalana com a part de llur patrimoni cultural per a col·laborar en el seu estudi, foment i aprenentatge.

7. Que cal trametre aquesta declaració al Govern de l’Estat i demanar-li que actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana i que adopti les mesures corresponents, d’acord amb el que estableix el mandat constitucional d’especial respecte i protecció de les llengües de l’Estat que no són el castellà.

   8. Que cal emprendre mesures i iniciatives de col·laboració, tant polítiques i institucionals com culturals, cientíiques i acadèmiques, que contribueixin a difondre la realitat de la llengua catalana i la seva unitat davant organismes oicials i internacionals, entre els quals la UNESCO."

   Discursos:

   Discurs del Debat del programa i votació d’investidura del diputat Artur Mas i Gavarró , candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya (tram. 201-00001/10) de 20 de desembre. Tinguda del debat (DSPC-C 2, de 20.12.2012, pàg. 5).

   En el discurs d’investidura de la X Legislatura, tingut el 20 de desembre, el candidat a president s’ha referit a la llengua com un dels punts del seu programa de Govern. En aquest sentit, ha airmat que Catalunya té tots els atributs per ser considerat un país perquè disposa d’una cultura i una llengua pròpies. Alhora, ha defensat el sistema educatiu català i la immersió lingüística, com un pilar fonamental de la societat catalana, posant èmfasi en el model d’immersió lingüística com a tret essencial de la convivència i la cohesió social del país i element essencial per a la igualtat d’oportunitats. El model d’immersió lingüística de Catalunya és un model avalat pels seus resultats i respectat internacionalment, defensat majoritàriament per la societat catalana i sinònim d’èxit i de progrés.

   Informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya:

   Informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre l’observança del pluralisme polític en la televisió i la ràdio corresponent al juliol del 2012 de 7 de novembre (núm. tram. 337-00036/09), (BOPC 405, de 19.11.2012, pàg. 37).

   L’Informe esmentat també té en compte la qüestió de la llengua i es pot consultar a l’Arxiu del Parlament, donat que no està publicat al BOPC.