El resurgir de los serenos en el ámbito local: entre la seguridad privada y la convivencia ciudadana
Autor | Vicenç Aguado i Cudolà |
Cargo | Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona |
Páginas | 112-128 |
EL RESSORGIR DELS SERENOS A L’ÀMBIT LOCAL: ENTRE LA SEGURETAT
PRIVADA I LA CONVIVÈNCIA CIUTADANA
Vicenç Aguado i Cudolà*
Resum
L’augment de fets delictius i de conductes incíviques ha comportat una percepció d’inseguretat ciutadana i d’un ús abusiu
de l’espai públic en la població de determinats municipis. Davant d’aquestes situacions, s’ha plantejat la possibilitat
Premià”, es basa en la possibilitat que els municipis, a través de contractes de serveis, encarreguin a empreses de
determinats àmbits de l’espai públic. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta
àmbit de
THE RESURGENCE OF SERENOS AT A LOCAL LEVEL: BETWEEN PRIVATE
SECURITY AND PEACEFUL PUBLIC COEXISTENCE
Abstract
The increase in crime and antisocial behaviour has led to a perception of public insecurity and the misuse of public
spaces amongst the inhabitants of a number of towns. In response to this, the possibility of reclaiming the historical
gure of the sereno (watchman) has been raised, from two dierent approaches. The rst, dubbed the “Premià model”,
is based on the possibility of local authorities using their procurement powers to hire private security companies
to perform some of their functions, in partnership with the local police, to be carried out in specic parts of public
spaces. This model would appear to be based on the current Law on Private Security, which entails greater exibility
with regard to the presence of private security in public spaces, albeit with certain limitations. The second, dubbed the
“Gramenet model”, is a broadly-based one, entailing the gure of the agent cívic (civilian ocer), through employment
schemes for those who, for employment-related reasons, are at risk of social exclusion, and founded on the need to
guarantee peaceful coexistence and the proper use of public spaces. In addition to systematising and analysing these
two models, this article examines their t within the current regulatory framework. In the former case, there will be
a need to clarify the scope of private security in the face of potentially indiscriminate growth in their scope of action.
In the latter, there is a need to specify the degree to which local authorities can take action with regard to peaceful
coexistence and enforcing the proper use of public spaces.
Key words: private security; public spaces; civilian ocer; peaceful coexistence; public procurement of services.
* Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona. Departament de Dret Administratiu, Dret
Processal i Dret Financer i Tributari. Facultat de Dret, av. Diagonal, 684. 08028 Barcelona. vaguado@ub.edu, @Vicenc_Aguado.
ORCID 0000-0002-0759-2622.
Citació recomanada àmbit local: entre la seguretat privada i la
Revista Catalana de Dret Públic, 61, 112-128. https://doi.org/10.2436/rcdp.i61.2020.3487.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 113
Sumari
1
2 La seguretat en l’àmbit local
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 114
1 Els antecedents: la gura històrica del sereno1
Les poblacions es van protegir des de l’
nits. És especialment durant el regnat de
ciutats, viles i llocs del Principat de Catalunya amb motiu de la guerra amb el rei Pere el Cruel de Castella.
2Ordinacions de la ciutat de Lleida (segle XVI) (Pleyan i de
Porta, 1873: 238-240), on s’establien les següents disposicions:
- Després del seny del lladre es prohibia anar sense llum.
- Si algú era trobat sense armes quedava a disposició de la cort del batlle.
- Si algú era trobat amb armes era castigat: a) amb espasa i amb llum (perdre l’espasa); b) amb espasa simple
i sense llum (3 dies de presó i perdre espasa); c) fortament armat (15 dies de presó i perdre l’espasa); d) amb
ballesta o espingarda (60 dies de presó).
especialment per ser reconeguts i evitar que les possibles agressions es produïssin en l’anonimat i generessin
Princeps Namque.
,
quan feien la seva ronda donaven l’hora i l’estat del temps:
’enderrocament de
les muralles.
F
de donar ocupació a les persones en atur que havien treballat en l’
en un barrio de Valencia dos serenos, y a su imitación se establecieron en toda la ciudad, con el intento
de evitar los robos y asesinatos que allí eran frecuentes durante la noche” (Pi y Arimon, 1854: 195) De la
completíssima descripció de les seves funcions (Pi y Arimon, 1854: 195-196):
1
Catalunya. Voldria agrair molt sincerament al doctor Juli Ponce, director del Seminari, per haver-me convidat a participar-hi. També
,
i dels Projectes de Ciutat,
Seguretat Ciutadana. A tots ells el meu agraïment per l’atenció i la informació proporcionada, que ha servit per a l’elaboració
2 D’acord amb el Diccionari català-valencià-balear
en aquest enllaç.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 115
a todo Lance y de que si algún vecino le pedía lumbre pudiese dársela prontamente. Llevaba asimismo un
palo alto, con un pincho de Hierro para su defensa. Cuando un Sereno era llamado por alguno a cualquiera
hora de la noche para ir a buscar al mé
cualquier cosa precisa, como carne, medicinas u otra especie semejante lo ejecutaba con prontitud; y nadie
él pedía, por reputarse persona pública. Cuidaba de que nadie insultase las casas de
su barrio, subiendo o escalando balcones y ventanas, y si por descuido de los vecinos se quedaba alguna
puerta abierta, avisaba a su dueño para que la cerrase, como igualmente si se pegaba fuego a alguna casa.
Si alguien solicitaba que le acompañase a la suya o a su posada por ser muy tarde, o por ignorar el camino,
ejecutábalo gustosamente procurando si era forastero conocerle por lo que pudiese convenir; pero siempre
barrio su paradero por el tiempo que le sobraba de hora en hora en que había de andar, en paradero seguro y
resguardado de la inclemencia, pero de modo que pudiese oír si se le llamaba de alguna casa, y que pudiesen
los Serenos de los barrios inmediatos ayudarle, si algo se le ofrecía, llamándoles con la seña especial que
patrullas dependientes del ejército tenían orden de no impedir a los Serenos el desempeño de sus funciones,
cuidado de acudir a sus urgencias durante la noche y abstenían de vocear a las inmediaciones de la casa para
no incomodarle. Por todos esto
pero se les permitía aceptar las que aquellos les ofrecían voluntariamente. Los domingos de cada semana
pasaban a las casas de sus respectivos barrios a recibir lo que les daban en recompensa de su trabajo.”
del alumbrado y serenos en los pueblos, al mismo tiempo que contribuye en gran manera a la comodidad y
seguridad de sus habitantes, evita la perpetración de varios delitos que no llegarían a cometerse si la soledad
y las sombras de la noche no asegurasen la impunidad de sus autores”. És obligatori en totes les capitals
A començaments del segle XX trobem el Reial decret de 24 de febrer de 1908, sobre vigilància i seguretat,
del municipi:
demarcació.
- Havien de cooperar amb la investigació amb els cossos de vigilància i seguretat.
- Havien de donar compte de la temptativa o perpetració de delictes o faltes.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 116
Ferreira.
Durant la II República es dicta el Decret d’11 de juliol de 1934, uns mesos abans de la revolució d’octubre.
mantenerle y cooperar a la prevención y persecución de delitos y delincuentes”. D’acord amb aquesta
comerciantes e industriales”.
3
han d’incorporar-se a les plantilles de personal dels municipis els vigilants
part de la vigilància va comportar la seva integració a les plantilles dels municipis.
2 La seguretat en l’àmbit local
molt més amplis als establerts a la legislació bàsica estatal.
Pel que fa a la legislació sobre policies locals, cal esmentar d’una banda el previst en la Llei orgànica
2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat (LOFCS), que regula les policies locals en el seu
3
Fernando .
moment d’elaboració d’aquest treball en aquest enllaç i en aquest altre.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 117
(ed.)
Aguado i Cudolà, 2007 sí d’apuntar algunes qüestions de rellevància. D’entrada cal subratllar
els espais públics”. Aquesta qüestió té una gran rellevància, com veurem, més endavant, per la possible
intervenció de l’anomenada seguretat privada en aquests espais. També cal referir-nos a d’altres qüestions
local el ejercicio de las funciones que impliquen la participación directa o indirecta en el ejercicio de las
potestades públicas o en la salvaguardia de los intereses generales. Igualmente son funciones públicas, cuyo
cumplimiento queda reservado a funcionarios de carrera, las que impliquen ejercicio de autoridad, y en
general, aquellas que en desarrollo de la presente Ley, se reserven a los funcionarios para la mejor garantía
de la objetividad, imparcialidad e independencia en el ejercicio de la función”.
a l’atribució d’autoritat pública, segons l’article 92.3 de l’LRBRL, en qualsevol cas la condició de funcionari
públic:
la autoridad. Nuestra doctrina ha admitido que la legislación administrativa sectorial pueda atribuir
la condición de agente de la autoridad (STC 90/2018, de 6 de septiembre, FJ 4). Pero sucede que, en
este punto, la norma estatal es clara en el sentido de considerar funciones públicas reservadas a
funcionarios aquellas que, en el ámbito local, impliquen ejercicio de autoridad y, consecuentemente,
limita la condición de agente de la autoridad a los funcionarios al servicio de la administración local,
de la autoridad, con lo que no se ajusta a dicha limitación. Dado que ya ha quedado establecido que no
se trata de funcionarios públicos no es posible que se les atribuya, en el ejercicio de sus tareas de
asistencia a la policía local, la condición de agente de la autoridad. Se incurre así en una contradicción
insalvable por vía interpretativa determinante de la inconstitucionalidad y nulidad del inciso ‘teniendo a los
efectos anteriores la consideración de agentes de la autoridad’ del art. 24.2 de la Ley Foral 23/2018” (les
lletres en negreta són de l’autor).
4
Una altra qüestió és la relativa a la mancomunitat de serveis de policia local. Inicialment l’LOFCS, en
l’establir l’àmbit territorial de les policies locals com el municipi, va impossibilitar acudir a aquestes
4
reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals”.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 118
de desembre, complementà
establir els requisits que permetien l’esmentada fórmula:
local, podrán asociarse para la ejecución de las funciones asignadas a dichas policías en esta Ley.
és sempre seguretat pública només que prestada per particulars (Casino Rubio, 2015a: 131-143), d’altres,
en canvi, han defensat que la seguretat privada presenta certs trets diferenciadors, encara que de forma
ni més a una prestació indiscriminada d’aquest tipus de serveis. Cal destacar que la seguretat privada no
).
La regulació inicial d’aquest àmbit es trobava a la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, que
esdevingué un pas rellevant en la legitimació i consolidació d’aquests serveis per particulars. A partir de
consideraven propis de les forces i cossos de seguretat. Cal dir que, segons aquesta normativa, les entitats
podria ser la via pública o parcs i jardins. D’aquesta forma, hi ha diversos pronunciaments jurisprudencials
prestació de serveis en l’espai públic.
Aquesta Llei fou substituïda per la Llei 5/2014, de 4 d’abril, de seguretat privada, que ha produït una
detectius privats i personal de seguretat privada per fer front a actes deliberats o riscos accidentals, o per
la visita intermitent i programada als diferents llocs de vigilància establerts o als distints llocs objecte de
ús comú;
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 119
- esdeveniments culturals, esportius o qualsevol altre esdeveniment de rellevància social que es desenvolupi
en vies o espais públics o d’ús comú;
- recintes i espais oberts que es trobin delimitats.
seria
necessària la decisió de l’forces
serveis també la poden dur a terme guardes rurals.
Fins ara, constituïa un dels criteris de delimitació dels àmbits de les forces i cossos de seguretat respecte a
pretén l’actual Llei de seguretat privada, pot esdevenir una forma d’adaptació a la realitat, per defugir de
Caldria, al meu parer, que es delimités amb claredat els espais públics on pot intervenir i que se sotmetés a
3 El “Model Premià”: els serenos com a vigilants privats
La preocupació per la seguretat, especialment en aquells moments en qu
robatoris o d’altres tipus de delictes, ha comportat diverses iniciatives de la ciutadania, que de vegades no
El País
patrulla vecinal impide dos robos nocturnos tras una oleada de cuatro” (El Periódico de Aragón, 3 de abril de
ante el incremento de la sensación de fragilidad” (Diari de Tarragonaància
de maig de 2019).
5 D’acord amb la informació obtinguda, per a la prestació d’aquests serveis ha de concretar-se la
que presta el servei tindrà una formació i supervisió per la policia local. Abans del servei s’elaborarà un pla
en delictes i infraccions administratives quan no es pot esperar policia local.6 També portaran el distintiu
control amb vehicles retolats de l’empresa de seguretat.
5 Font:
6
5/2014, de 4 d’abril, de seguretat privada, la protecció jurídica d’agent de l’autoritat aplicada al personal de seguretat privada es limita
als casos en qu
les forces i cossos de seguretat”.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 120
4 La convivència ciutadana i els usos de l’espai públic
é
sus servicios, equipamientos, infraestructuras, instalaciones y espacios públicos, los entes locales podrán, en
de acuerdo con los criterios establecidos en los artículos siguientes.” Aquesta regulació té com objecte
ciutat, que és un dret humà emergent recollit a la Carta europea de salvaguarda dels drets humans en la ciutat
mesura a garantir-ne l’efectivitat. D’una banda, els drets permeten el gaudiment d’aquest espai sense més
limitacions que el respecte envers els drets de les altres persones i els interessos generals del veïnat. La
ciutadania a l’espai públic, que s’ha de tenir en compte respecte a la potestat normativa local, les polítiques
Per garantir aquests usos de l’espai públic no solament resulta necessari l’establiment de normes, sinó
diversos mecanismes, entre els quals els anomenats agents cívics poden tenir una rellevància important.
; Carrera Fossas, 2017)
les veus i la música que acompanya el consum d’alcohol a la via pública (Almodóvar Iñesta, 2003). Des
d’usos en l’espai públic. Ara bé, l’establiment de mesures de prohibició i sanció no sempre esdevenen prou
d’Aro.7
8 Camprodon,9 Calella,10 Badalona,11 Castelldefels,12 l’Hospitalet del Llobregat,13 Cambrils.14 La
aspectes com la distància social o l’ús de les mascaretes ha portat alguns municipis com el Prat de Llobregat
prevenció.15
7 El Punt Avui
8 Diari de Girona”.
9 Diari de Girona”.
10Calella reforça la vigilància nocturna amb quatre agents cívics per evitar els ‘botellons’”.
11Badalona inicia una campanya per promoure un oci nocturn cívic i respectuós amb el descans del veïnat” .
12 VilapressCastelldefels combate el incivismo del ocio nocturno con un equipo de mediación”.
13 El Periódico de Catalunya”.
14”.
15 El Far, Informatiu del Baix Llobregat i l’Hospitalet
compliment de les normes de prevenció de la COVID-19”.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 121
5 El “Model Gramenet”: Els serenos com a agents cívics nocturns
veïnals han produït:
Eldiario.es, 16 de juny de 2017).
o per altres tipus de circumstàncies fan horaris intempestius en els quals hi ha menys persones a la via
agressions o robatoris. La possibilitat d’acompanyament pot generar un efecte dissuasiu respecte als
mica
de acompañamiento de mujeres en la Feria” (Diario de Jerez
tipus de serveis han estat acceptats i ben percebuts i valorats per la ciutadania.16
Fernando León de Aranoa. L’alt nivell d’aturats, especialment a partir dels 45 anys, comporta l’adopció
com són: a) ser promogudes i participades per entitats o corporacions de dret públic o entitats sense ànim
de lucre; b) proporcionar treball remunerat, formació, habituació social i laboral, serveis d’acompanyament
resultats han d’aplicar-se a l’augment d’estructures de producció i d’inserció.
17
d’elements del mobiliari urbà, dels serveis de recollida d’escombraries, detectar quan els contenidors estan
plens o quan s’han produït elements de vandalisme. Des d’aquest vessant tindrien tant una funció dissuasiva
16
El Periódico de Catalunya
de Santa Coloma valoren positivament aquest primer any de servei dels serenos o agents cívics nocturns”, i s’hi recullen declaracions
mesura, per un possible intrusisme professional envers les forces i cossos de seguretat, n’han canviant després la percepció i han
assenyalat que la coordinació havia funcionat bé. Consultable a la següent .
17 http://serenosgijon.com
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 122
Són contractats a través d’un pla d’ocupació del municipi entre persones més grans de 45 anys aturades que
364 dies a l’any (solament fan festa el dia del sereno, que és el 18 d’octubre). Tenen un conjunt de trenta-
dos protocols on es fa una relació detallada de les situacions en qu es poden trobar i de les quals podem
18 Trobem serveis d’informació
informació, es facilita a l’usuari del servei o bé es trasllada la consulta a través de l’emissora. Un altre
persones o béns, la seva funció es limita essencialment a la recollida de dades visuals i l’avís a les forces i
cossos de seguretat. Trobem, a més a més, situacions relatives al desallotjament de clients sense que hi hagi
es troben implicats menors, avisaran la policia. Quan els carrers s’omplen de gent en bars de copes, els
prudentment, evitant posar en perill la integritat física i avisant els cossos policials. Si observen un local
obert, en el cas que resulti sospitosa la situació, avisaran el propietari o, si no és factible, el reforç.
pot generar un doble efecte. D’una banda, proporciona seguretat a la persona que ha d’anar a aquests llocs
de més d’una persona suposa un element de dissuasió per prevenir cometre delictes. També s’hi preveuen
18
carrer. Protocol 05. Situació: Contenidor cremant. Protocol 06. Situació: Paperera o contenidor tirats al carrer. Protocol 07. Situació:
Porta d’una comunitat oberta. Protocol 08. Situació: Local comercial amb els llums encesos o desperfectes. Protocol 09. Situació:
Baralla de dues persones a la via pública. Protocol 10. Situació: Presenciem un robatori en un comerç. Protocol 11. Situació: Tumult o
determinat. Protocol 13. Situació: Presenciem un lleu accident de trànsit. Protocol 14. Situació: Accident de trànsit amb ferits greus.
per qualsevol circumstància. Protocol 24. Situació: Som detinguts per la Policia. Protocol 25. Situació: Trobem qualsevol element al
Situació: Necessitem ajuda d’un company.”
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 123
necessari l’ajuda dels companys.
i cossos de seguretat, ni amb el personal de seguretat privada. No es tracta d’una intervenció directa amb
comunicació a aquells que els correspon les funcions de seguretat. É
problemàtiques de diversa índole i origen (accidents, actes incívics, fets delictius), que permet a l’Ajuntament
poden donar o negar la versemblança i constituir un element de valoració discrecional, tal com assenyala
19 Pot resultar necessari,
20
instrumentals que en depenen, dels quals podrà rebre encàrrecs i encomanes de gestió”. Per ser considerat
a l’article 32 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, on es preveu l’anomenada
,
de contractació corresponent.
com la gestió
6 El contracte de serveis per a la prestació de serveis de serenos
contractes del sector públic, que preveu diversos tipus contractuals en funció de l’objecte. La contractació
contractes de serveis aquells l’objecte dels quals són prestacions de fer consistents en el desenvolupament
d’una activitat o dirigides a l’obtenció d’un resultat distint d’una obra o subministrament, inclosos aquells en
qu
19
20
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 124
21
(Amoedo Souto, 2000)
, 1997). Per la seva banda, la contractació d’agents
de programes ocupacionals de l’Ajuntament directament per aquest o bé a través d’una societat instrumental
cívics per a la temporada compresa del 15 de juny al 30 d’octubre de 2017, per procediment negociat sense
desenvolupament del municipi, aconseguir potenciar l’ocupació local a través de la contractació temporal
de 4 persones per donar suport a part de la temporada d’estiu amb objecte de millorar els serveis de la platja
com a agents cívics, entre les quals trobem: la vigilància del trànsit, dels aparcaments, dels pantalans,
i els caps de setmana d’octubre s’encarregaran d’obrir els banys de la platja La Arena, a les 10 del matí.
domicilis. Per assolir els objectius del paràgraf anterior, l’empresa adjudicatària incrementarà el patrullatge
7 Conclusions: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
ben diferenciats.
21
C-283/1999, Comissió contra República Italiana), 29 d’abril de 2004 (Assumpte C-171/2002, Comissió contra República Portuguesa) i
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 125
projecten en l’àmbit de l
indiscriminada de la seguretat privada que buidi de contingut les funcions públiques atribuïdes a les forces i
són els garants dels drets i llibertats ciutadanes d’acord amb el mandat constitucional establert a l’article 104
de la Constitució. L’espai públic com a àmbit de delimitació entre seguretat pública i privada s’ha de matisar.
La Llei de seguretat privada ha recollit aquesta realitat i permet una certa actuació de la seguretat privada
de protecció de persones i béns davant de perills sinó en una gestió de l’espai públic. L’ordenació de la
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 126
Referències bibliogràques
Aguado i Cudolà, Vicenç. (2007). Derecho de la Seguridad Pública y Privada
Aguado i Cudolà, Vicenç. (2008). Seguridad pública, convivencia ciudadana y protección civil. Dins Andrés
Comentarios al régimen municipal
especial de Barcelona
Aguado i Cudolà, Vicenç. (2015). Los conceptos de seguridad pública y seguridad ciudadana. Título
El nuevo régimen
de la Seguridad ciutadana
Aguado i Cudolà, Vicenç. (2018). Artículo 149.1.29ª: Las competencias en materia de seguridad pública.
Comentarios a la Constitución espanyola, (tomo II) (p. 1458-1474).
Almodóvar Iñesta, El consumo de alcohol en las vías públicas: régimen jurídico y competencia
administrativa
Amoedo Souto, Carlos-Alberto. (2000). Poder policial y Derecho administrativo. A Coruña: Universidade
da Coruña.
Amoedo Souto, Carlos-Alberto. (2018). Los encargos a medios propios e instrumentales: ¿hacia un nuevo
Estudio sistemático de la ley de contratos del sector público
, Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983).
Barcelona Llop, Javier. (1997a). Policías locales y competencias municipales en materia de seguridad y
policía. Revista española de Derecho administrativo, 95, 365-384.
Barcelona Llop, Javier. (1997b). Policía y Constitución
Barcelona Llop, Javier. (1998). El régimen jurídico de la policía de seguridad (un estudio de derecho
administrativo). Oñati: IVAP.
Barcelona Llop, Javier. (2002). La administración de la seguridad ciudadana: selección de problemas a
Revista Vasca de Administración Pública, 64, 73-96.
Barcelona Llop, Javier (ed.). (2003a). Régimen de la policía local en el derecho estatal y autonómico.
Barcelona: Librería Bosch.
Barcelona Llop, Javier. (2003b). Libertades económicas comunitarias y actividad de seguridad privada. Dins
Estudios de derecho público económico: libro homenaje al prof. Dr.
D. Sebastián Martín-Retortillo
Barcelona Llop, Javier. (2003c). La administración de la seguridad ciudadana: Selección de problemas a
Seguridad ciudadana y globalización, Seminarios Duque de Ahumada
Barcelona Llop,
Cuadernos de Derecho Local, 7, 151-164.
Barcelona Llop, Javier (2006). Sobre el modelo policial español y sus posibles reformas
Alternativas.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 127
Barcelona Llop,
Remón Peñalver (eds.), Comentarios a la Constitución española
Casino Rubio,
235/2001, de 13 de diciembre). Justicia administrativa: Revista de Derecho administrativo, 15.
Casino Rubio,
Régimen de la policía local
en el Derecho estatal y autonómico (p. 339-370). Barcelona: Bosch.
Casino Rubio, Revista
catalana de seguretat pública, 17, 83-91.
Casino Rubio,
seguridad pública. Anuario de Derecho Municipal, 2, 106-123.
Casino Rubio, Cano Campos (coord.),
Lecciones y materiales para el estudio del derecho administrativo, vol. 7 (Servicios públicos) (p. 13-
Casino Rubio, Istituzioni
del federalismo: Rivista di studi giuridici e politici, 4, 743-771.
Casino Rubio, Justicia
administrativa: Revista de Derecho administrativo, 56, 7-20.
Casino Rubio, Seguridad pública y Constitución
Casino Rubio,
Ayuntamientos. Anuario de Derecho Municipal, 9, 123-141.
Casino Rubio,
Estudios sobre la Ley Orgánica
de Seguridad Ciudadana
Cuns Lousa, Xulio, i Veiga Ferreira, .
Anuario Brigantino, 23, 255-310.
, Antonio. (2009). Las doce en punto y sereno: Historia, avatares y anécdotas de los
serenos de Madrid
,
administrativo, con el ejemplo de la seguridad privada y otros. Revista española de Derecho
administrativo, 94, 203-220.
La seguridad privada: régimen jurídico-administrativo. Valladolid:
Revista catalana de
seguretat pública, 17, 93-127.
Estudios sobre la Ley Orgánica de
Seguridad Ciudadana
Abajo las murallas!!! Memoria acerca de las ventajas que reportaría a
Barcelona, y especialmente a su industria, de la demolición de las murallas que circuyen la Ciudad.
Barcelona: Imprenta del Constitucional.
Vicenç Aguado i Cudolà
El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 61, 2020 128
, Xavier, i Carrera Fossas, (2017).
i límits per a l’equilibri entre descans veïnal i necessitat d’oci nocturn als municipis. Dins Working
Papers, 349. Barcelona:
Pi y Arimon, Andrés Avelino. Barcelona antigua
y moderna
Pleyan i de Porta, Josep. (1873). Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más
principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos. Lleida: Impremta de
l’enllaç https://quinalafem.blogspot.com/2017/01/1613-la-lleida-del-cinc-cents.html
Simon Palmer, Faroleros y serenos (Notas para su historia)
Viciano, Pau. (2006). Violencia y sociedad en una villa medieval: Castellón de la Plana en el siglo XV.
Hispania. Revista Española de Historia, vol. LXVI, 224, 851-882.