Ressenya de les principals sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
| Autor | Victor Esquirol |
| Cargo | Notari de El Masnou |
| Páginas | 82-85 |
- El text íntegre de les Sentències es pot consultar a www.poderjudicial.es.
Page 82
Publicades el segon i el tercer trimestre de 2010
Les primes de les assegurances de vida contractades pel causant són computables per a calcular les llegítimes
Sentència núm. 14/2010, de 7 d’abril (Ponent: José Francisco Valls Gumbau)
Resum: Es planteja si la prima única de l’assegurança Vida Caixa satisfeta pel causant de 89 anys d’edat per import de 1.860.000 euros, a canvi d’una pensió vitalícia i d’un capital per al cas de mort de import similar al de la prima, ho ha estat en frau dels drets legitimaris i si s’ha de computar o no en el cabal relicte. La sentència d’instància qualifica l’assegurança com un contracte que presenta les característiques d’un vitalici sense que hi hagi cap simulació ni es pugui presumir una donació. En canvi, la sentència de l’Audiència Provincial el qualifica com una assegurança de vida, declara que la prima única abonada s’ha de computar en el relictum i considera que es va subscriure en frau de drets legitimaris.
El TSJC confirma la sentència de l’Audiència i conclou que la subscripció del contracte esmentat no té altra explicació que defraudar els possibles drets legitimaris dels seus fills, amb els que no tenia bona relació. Afirma que el causant no tenia necessitat de concertar aquest contracte per cobrir les seves necessitats, ni es pot justificar amb els beneficis d’una inversió que li produïa un menor benefici que una simple imposició a termini. També esmenta l’art. 88 de la Llei 50/1980 del Contracte d’Assegurança (LCS), que disposa:
“La prestación del asegurador, deberá ser entregada al beneficiario, en cumplimiento del contrato, aun contra las reclamaciones de los herederos legítimos y acreedores de cualquier clase del tomador del seguro. Unos y otros podrán, sin embargo, exigir al beneficiario el reembolso del importe de las primas abonadas por el contratante en fraude de sus derechos.”
D’una altra banda, continua dient el TSJC que el CS, vigent en el moment de l’obertura de la successió, no diu res sobre la qüestió (com tampoc no ho diu actualment el CCCat), si bé la doctrina considera col·lacionables, com a donació, les primes d’assegurança de vida pagades pel causant, llevat d’assegurances socials o altres de tipus mutualista; i tot i que no s’ha de confondre col·lació amb computació, aplica el mateix règim a aquests efectes.
Comentari: A la pràctica diària els notaris ens plantegem sovint la qüestió del tractament successori de les assegurances de vida en relació a la llegítima, especialment quan es pacten per al cas de defunció del causant i aquest és a més a més el prenedor de l’assegurança, això és, qui el contracta i qui paga la prima de l’assegurança.
D’una banda, és evident que la indemnització per l’assegurança de vida és un dret que naix en morir el causant i que no ha format part en cap moment del seu patrimoni, per la qual cosa no s’hauria de computar per a calcular la llegítima. D’altra banda, no és menys cert que l’esmentada indemnització produeix un enriquiment als beneficiaris a esquenes de l’herència, de tal manera que, malgrat ésser una relació jurídica convinguda pel causant, pot resultar paradoxalment que l’hereu, successor en la personalitat jurídica del causant, resulti menys afavorit per la mort d’aquest que el beneficiari designat en el contracte d’assegurança. Però en definitiva, la voluntat del causant és lliure… excepte en matèria legitimària.
Page 83
Malgrat que malauradament ni el CS ni el CCCat regulen la qüestió, la doctrina és pràcticament unànime en considerar que la indemnització no forma part del relictum a efectes de la computació de la llegítima (ROCA TRIAS, Institucions del Dret civil de Catalunya, 2009, 7a edició, pàg. 558 i 560; JOU, Comentarios al Código de Sucesiones, 1996, pàg. 1204; Navas, “Assegurança de vida en cas de mort de l’assegurat, composició del cabal hereditari i quantum legitimari”, RCDP, vol. 4, 2004, pàg. 233; ROCA-SASTRE MUNCUNILL, Derecho de Sucesiones, pàg. 48). La LCS, apunta també en aquesta direcció en disposar a l’art. 84, 3er que, si no hi hagués beneficiari designat, el capital formarà part del patrimoni del prenedor (per la qual cosa, a sensu contrario, si hi ha beneficiari, no en forma part) i a l’art. 88, 1er...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba