Ressenya de les principals sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Autor:Víctor Esquirol Jiménez
Cargo:Notari del Masnou
Páginas:112-114
 
EXTRACTO GRATUITO

Page 112

SERVITUD DE PROPIETARI

Les servituds constituïdes pel propietari únic dels predis dominant i servent per signe aparent entre ells subsisteixen en cas de venda d’un d’aquests, si es pacta d’aquesta manera. Concepte de signe aparent. És el que es visualitza de manera clara des del predi servent

Sentència núm. 30/2012, de 10 de maig (ponent: Maria Eugènia Alegret Burgués)

Resum: El 1991, el propietari únic d’un edifici el declara en règim de propietat horitzontal i configura la porteria com un element privatiu. Aquesta porteria és l’únic accés a un celobert on es troben els comptadors de subministraments i la maquinària de l’ascensor, un celobert que es declara element comú. Posteriorment, ven la porteria i fa constar a l’escriptura que l’entitat privativa és l’únic accés a aquest celobert, que aquest accés l’utilitza el personal autoritzat per la comunitat de propietaris i companyies subministradores i que la compradora coneix i accepta aquesta «situació possessòria», però no es constitueix expressament cap servitud amb aquests termes. La qüestió que es planteja és deter-minar si existeix o no una servitud de pas sobre aquest element privatiu en favor de la comunitat.

El TSJC es decanta a favor de l’existència o subsistència de la servitud. En primer lloc, declara que la llei vigent sobre la matèria, el Codi Civil de Catalunya, remet, per a la constitució de les servituds, a la legislació vigent en aquest moment de la constitució (DT 16), que era la Llei 13/1990, de l’acció negatòria, les immissions, les servituds i de les relacions de veïnatge, que permet la servitud constituïda pel propietari únic dels predis dominant i servent, sobre la base de la definició de servitud que fa l’article 4.1 segons el qual és un dret real que grava parcialment un immoble en benefici d’un altre i, especialment, l’article 7, que estableix que l’existència d’un signe aparent de servituds entre dues finques que pertanyen a un únic propietari no es considera, si se’n transmet una, un títol suficient perquè la servitud continuï, si en l’acte d’alienació no es disposa així. De tot això, el TSJC n’infereix que, des de la promulgació de la Llei 13/1990, es pot constituir a Catalunya la servitud per acte unilateral del propietari únic d’un edifici i posar en relació de servei un element privatiu amb els elements comuns. És aquesta relació de servei la que es pot considerar com un signe aparent suficient per donar lloc a l’anomenada servitud per destí del pare de família i que, per signe aparent, s’ha d’entendre el que es visualitza de manera clara des de l’interior del predi servent, segons indicava anteriorment l’article 283 del CDCC. Només queda que aquesta servitud, existent en el moment de la venda del predi servent, perdurava més enllà de la venda, cosa que s’aconsegueix no només mantenint aquesta relació de servei, sinó també si en l’escriptura de venda se’n disposava la continuïtat. El fet que la compradora hagi acceptat explícitament aquesta...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA