Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat contra qualificacions de la propietat i mercantils
| Páginas | 58-75 |
Page 58
Publicades el primer semestre de 2010
Per Fernando Agustín Bonaga. Notari de Calatayud
Resolució de 27 d’abril de 2010 (BOE 150, de 21 de juny de 2010: 9827)
Admet la pròrroga d’una anotació preventiva d’embargament que va caducar en un dia inhàbil i respecte de la qual es va presentar el manament de pròrroga el següent dia hàbil. No s’aplica la regla de l’art. 5 del Codi civil, sinó que el còmput dels terminis establerts pel Reglament hipotecari té la seva pròpia regulació a l’art. 109; en particular, els fixats per mesos o anys es computen de data en data i si l’últim dia és inhàbil, es prorroguen fins al primer dia hàbil següent.
Resolució de 22 d’abril de 2010 (BOE 153, de 24 de juny de 2010: 10032)
Denega la pròrroga d’una anotació preventiva d’embargament, perquè es va presentar el manament un cop transcorregut el termini de vigència de l’anotació de 4 anys (art. 86 LH). Res no canvia el fet que el manament s’hagués presentat dins del termini, però per error, en un registre incompetent; sense perjudici que, en concórrer raons d’urgència, es podria haver demanat al registre del lloc d’atorgament que sol·licités l’assentamentde presentació al registre competent mitjançant la remissió de telecòpia (art. 418-a RH).
Resolució d’11 de març de 2010 (BOE 99, de 24 d’abril de 2010: 6515)
Denega la cancel·lació d’una anotació preventiva d’embargament a favor de l’Agència Tributària per caducitat, havent passat 6 mesos des de la pròrroga de l’embargament (art. 81 LGT), que aporta un certificat de l’Agència que acredita que està al corrent de les seves obligacions tributàries, però només a efectes d’obtenir una subvenció pública.
El termini de l’art. 81 es refereix a la durada de l’embargament com a mesura cautelar, però no a la durada de la seva anotació preventiva, al qual s’aplica el termini general de 4 anys de durada de les anotacions (art. 86 LH). És a dir, que el termini de 6 mesos és per ordenar la conversió de l’embargament preventiu en definitiu, i el de 4 anys per presentar el manament al registre. A més la certificació, expedida només a efectes d’obtenir una subvenció, no acredita el pagament de la quantitat concreta, la reclamació de la qual va motivar l’anotació.
Resolució de 5 de novembre de 2009 (BOE 7, de 8 de gener de 2010: 340)
Després d’haver caducat l’assentament de presentació d’un manament d’embargament, el registrador despatxa una escriptura posterior en la qual el deutor ven a un tercer. Després d’haver-se tornat a presentar el manament judicial d’embargament, la Direcció en denega l’anotació perquè el procediment apareix entaulat contra una persona, el deutor, diferent del titular registral (principi de tracte successiu). Encara que en el moment d’adoptar-se la resolució judicial la finca encara pertanyés al deutor, s’ha deixat caducar l’assentament, per la qual cosa escau despatxar els títols posteriors que tanquen el registre als títols incompatibles presentats després (principi de prioritat).
Page 59
Resolució de 5 d’abril de 2010 (BOE 126, de 24 de maig de 2010: 8287)
Es refereix a l’escriptura de compravenda, atorgada el 18 de juny de 2009, d’una finca rústica al foli registral de la qual consta un arrendament per nota marginal de 9 de setembre de 1935 (vigent segons la LAR-1935). Els atorgants de l’escriptura manifesten la llibertat d’arrendaments. La Direcció admet la inscripció de la compravenda sense necessitat de cancel·lar o aclarir la subsistència de l’arrendament, per aquestes raons: — De la qualificació impugnada només resulta la constància de l’arrendament mitjançant la nota al marge de la inscripció de domini de l’arrendador, que la LAR-1935 exigia al mer efecte de coordinació; però no consta la inscripció en si de l’arrendament (que s’hauria d’haver realitzat al llibre especial).
— La LAR-1935 no condicionava la inscripció de la transmissió a la notificació a l’arrendatari per garantir-li el dret d’adquisició preferent (introduït l’any 1980).
— Tot i que no en consta la durada, sens dubte l’arrendament ja no estava vigent en el moment d’atorgar-se l’escriptura qualificada, ja que a la Llei estatal 1/1992, d’arrendaments històrics, la màxima pròrroga possible no pot excedir del 2002 (i la llei valenciana sobre la mateixa matèria no resulta aplicable per falta de sol·licitud de reconeixement en el termini de 2 anys des que va entrar en vigor).
Resolució de 6 d’abril de 2010 (BOE 132, de 31 de maig de 2010: 8660)
Declara inscriptible, sense necessitat d’autorització administrativa, la venda a quatre compradors de sengles participacions indivises d’una finca de propietat privada, encara que accessòria a una concessió administrativa de ferrocarril de servei particular. Ni dels antecedents ni de la inscripció de la finca accessòria en resulta l’afectació a la concessió; tampoc constacap nota marginal d’incorporació de tal finca accessòria a la inscripció d’aquesta. Ja des de la Reial ordre de 26 de febrer de 1867, aquest tipus de finques queden sotmeses al règim registralcomú, per la qual cosa cal entendre que no formen part de l’obra pública, perquè no consta que es destini directament i exclusivament al seu servei o explotació.
Tampoc és cap obstacle que la determinació quantitativa de la quota concreta transmesa a tres dels quatre adquirents s’alteri posteriorment per acord entre la part venedora i cada un dels tres adquirents afectats, sense intervenció del quart. Es tracta de quatre vendes diferents i la participació que posseeix la venedora és molt superior a la que correspon a la societat que no compareix.
Resolució de 19 d’abril de 2010 (BOE 138, de 7 de juny de 2010: 9074)
Denega la inscripció d’una expropiació forçosa, perquè en el moment de presentar-la, la finca està inscrita a nom d’una persona que no ha intervingut en el procediment i que la va adquirir mitjançant una subhasta en execució de la hipoteca que gravava la finca.
Aquesta solució la imposa el dret constitucional a la tutela judicial efectiva i els principis registrals de legitimitat, tracte successiu, prioritat i protecció del tercer hipotecari.
[Vegeu també: «tracte successiu»; i el subepígraf «cancellació » dins d’«hipoteques»]
Resolució de 3 de març de 2010 (BOE 82, de 5 d’abril de 2010: 5442)
Denega la cancel·lació de diversos assentaments sollicitada mitjançant una instància acompanyada de fotocòpies de providències judicials, perquè només la documentació autèntica i pública pot accedir al registre. Però a més, hi ha altres obstacles:
— Es pretén cancel·lar una anotació d’embargament que va motivar una adjudicació inscrita, que al seu torn va servir de tracte a transmissions posteriors. L’anotació ja es va cancel·lar al seu moment per manament judicial; els altres assentaments subsisteixen però estan sota la salvaguarda dels tribunals, per la qual cosa només es poden rectificar per les vies de l’art. 40 LH.
— També es pretén la cancel·lació d’una anotació de demanda de l’incident de nul·litat d’actuacions en un procediment judicial. L’anotació no es pot cancel·lar perquè mai es va practicar, ja que al seu moment es va denegar per falta de notificació a titulars posteriors.
Resolució de 9 de març de 2010 (BOE 99, de 24 d’abril de 2010: 6513)
Al seu moment es va inscriure un dret de superfície subjecta a la condició resolutòria de construir un centre que hauria d’estar en funcionament en una data determinada, de manera que, un cop sobrepassada aquesta data, n’hi hagués prou, per fer constar la reversió a favor de l’Ajuntament cedent, amb una acta notarial que acredités que, després de quatre visites notarials, no hi hagués cap persona ni activitat al local. Posteriorment, es van inscriure una hipoteca i dos embargaments per deutes del superficiari.
La Direcció denega ara la reversió automàtica pretesa en virtut d’una acta notarial autoritzada en els termes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba