Desjudicialitzar: el repte d’una societat civil madura i democràtica
| Autor | Francisco Ramos Méndez |
| Cargo | Catedràtic de Dret Processal Universitat Pompeu Fabra |
| Páginas | 27-52 |
Page 27
En aquest número de LA NOTARIA es publica el document final de la Comissió de treball d’assessorament sobre desjudicialització en l’àmbit civil (Barcelona, abril 2010), elaborat en el si del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
El document en qüestió és, en la meva opinió, un document sensat i pragmàtic, que aborda un tema susceptible d’aixecar passions trobades amb una immensa dosi de sentit comú. Al mateix temps, la perspectiva de què parteix és global, és a dir, no se circumscriu a un sector particular o d’interès exclusiu per a un grup determinat d’interessats. La qüestió s’aborda en els seus diversos components, en tots els escenaris en què té reflex, fent un diagnòstic molt valuós de la situació real i deixant entreveure en el seu rerefons molt més del que diu el text. No és freqüent trobar-se amb aquest tipus d’anàlisis independents en el marc de les institucions públiques, per la qual cosa cal saludar amb esperança aquest tipus de propostes constructives. A les línies que hi ha a continuació pretenc subratllar algunes circumstàncies relatives a la filosofia de
Page 28
base de perquè desjudicialitzar és la tasca sensata que ens exigeix la societat civil actual.
El quid de la qüestió es planteja clarament en el frontis mateix del document: la viabilitat d’una actuació legislativa encaminada a sostreure determinades activitats ara molt judicialitzades de l’àmbit judicial en què es produeixen. Dit així, descarnadament, sembla que s’estaria pretenent un espoli en tota regla de l’omnipresent i, aparentment, il·limitada promesa constitucional de tutela judicial efectiva. Davant d’una proposta de desfalc així, l’amenaça dissuasiva per no alterar l’estat ancestral de les coses passa freqüentment per invocar l’apocalipsi.
Una simple consideració de l’obvietat ens faria veure de seguida que el que promet la Constitució no és més –i no es poc– que la tutela judicial, quan s’usa, produeix o intervé, sigui efectiva. Això vol dir que el sistema judicial de protecció dels drets ha de ser eficaç en funció dels objectius per als quals està predisposat. Però el que no promet i el que, per descomptat, no exclou la Constitució és que hi hagi altres mecanismes de tutela igualment homologables constitucionalment, que no només no confronten amb el sistema judicial, sinó que poden sobreviure en la majoria dels casos completament al marge d’aquest, mantenint objectius coincidents o similars. D’altra banda, és perfectament conforme amb la Constitució, legislar en qualsevol matèria de forma que la més mínima incidència, discrepància, confrontació, punt de vista divergent o simple disceptació no aboquin sense més ni més en un escenari judicial i a desembeinar les espases o la destral de guerra. Sigui quina sigui la filosofia jurídica de base que es professi, sembla que aquest tipus d’actuacions legislatives menys proclives a la confrontació a ultrança serien les que més beneficis...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba