Les relacions convivencials d'ajuda mútua

Autor:Adolfo Lucas Esteve
Càrrec de l'autor:Profesor i Magistrado, Universitat Abat Oliva
Pàgines:531-542
RESUMEN

1. Introducció - 2. Requisits de constitució - 2.1. Requisits subjectius - 2.1.1. Àmbit d’inclusió - 2.1.2. Àmbit d’exclusió - 2.2. Requisits objectius - 2.3. Requisits formals - 3. Règim jurídic de les relacions convivencials d’ajuda mútua: els pactes - 4. Causes d’extinció de les relacions convivencials d’ajuda mútua - 5. Efectes de l’extinció - 5.1. Revocació dels apoderaments - 5.2. Efectes... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 531

1. Introducció

Serà objecte d’aquest capítol l’estudi que el nou Llibre II del Codi civil de Catalunya realitza de les relacions convivencials d’ajuda mútua, regulades al Títol IV. La regulació d’aquestes relacions no és una novetat al dret civil català doncs ja teníem una regulació d’aquesta realitat a la Llei 19/1998, de 28 de desembre. Aquesta Llei dedicava nou articles a la regulació de les situacions convivencials d’ajuda mútua. El Codi civil de Catalunya en dedica els articles 240-1 al 240-7.

Com a punt de partida cal dir que hi hagut una modificació en quant a la denominació d’aquestes relacions, que s’anomenaven situacions convivencials d’ajuda mútua a la Llei 19/1998, mentre que al Codi civil de Catalunya es denominen relacions convivencials d’ajuda mútua. Aquesta, podríem dir que és una molt petita novetat o modificació del Codi civil de Catalunya respecte de la llei 19/1998. Les principals diferències entre amb-dues regulacions estan en les supressions del Codi civil de Catalunya, respecte de la Llei 19/1998:

  1. En primer lloc, al Codi civil de Catalunya desapareix l’article 7 de la Llei 19/1998,que regulava el dret a una compensació econòmica per raó de treball a favor d’aquell convivent que havia treballat per l’altre o altres sense contraprestació deguda, generant una situació de desigualtat econòmica que impliqui un enriquiment injust. Segons el Preàmbul del Llibre II del Codi civil de Catalunya aquest dret desapareix de la regulació del contingut d’aquestes relacions convivencials d’ajuda mútua en tant que «partia d’un estricte paral·lelisme amb el matrimoni i amb les parelles estables, perquè difícilment es donarà, atès que la finalitat de les relacions convivencials d’ajuda mútua és posar remei a les dificultats pròpies de la gent gran».

  2. En segon lloc, s’elimina de la regulació del Codi civil de Catalunya la norma que permetia atribuir l’ús de l’habitatge, quan aquest era de titularitat conjunta, a un dels cotitulars. En aquest sentit el Preàmbul justifica aquesta supressió en tant que la qüestió s’ha de resoldre per les regles pròpies de la comunitat, sense oblidar, a més,

Page 532

que la norma anterior no establia cap criteri orientatiu ni limitació temporal a aquesta possible atribució de l’ús a un cotitular.

També caldria aturar-se en el fet de que el Codi civil de Catalunya inclogui a la seva regulació aquestes relacions convivencials d’ajuda mútua i exclogui de la mateixa l’acolliment de persones grans deixant la seva regulació pel futur llibre sisè en matèria d’obligacions i contractes en tant que en aquest tipus d’acolliments hi intervé una contraprestació. En tot cas, dependrà de la idea de contracte que es professi.

D’altra banda, i respecte a la possible inclusió de les relacions convivencials d’ajuda mútua al títol III del llibre II, cal dir que si be és cert que l’article 231-1 confirma l’heterogeneïtat del fet familiar (seguint la mateixa línia de l’article 39 CE), el seu contingut no sembla estirar-se tant com per a recollir aquestes relacions convivencials (que no es mencionen). Si la interpretació que sosté l’article 231-1 és taxativa, no quedaria altre remei que considerar-les com una institució parafamiliar. Tot i aquesta altra naturalesa, el seu fonament i finalitat confirmarien que no és enrevessat que aquestes relacions finalment s’hagin inclòs al llibre II en tant que solució molt més apropiada que qualsevol altre i, fins i tot, que com a llei especial.

Un cop analitzades aquestes qüestions prèvies, veurem quins són els requisits exigits legalment per tal de poder constituir aquestes relacions convivencials d’ajuda mútua al Codi civil de Catalunya.

2. Requisits de constitució

Als efectes de constituir vàlidament una relació convivencial d’ajuda mútua el Codi civil de Catalunya exigeix diversos requisits que podem classificar en subjectius, objectius i formals.

2.1. Requisits subjectius

El Codi civil de Catalunya diferencia, dins de l’article 240-2, aquells grups de persones entre els que es pot constituir una relació convivencial d’ajuda mútua i aquells grups entre els qui no es podria constituir una relació d’aquest tipus. Partint d’aquesta premissa diferenciarem entre un àmbit d’inclusió i un d’exclusió.

2.1.1. Àmbit d’inclusió

Partint d’aquest article 240-2 CCCat, que regula els requisits personals, s’estableix que podran constituir relacions convivencials d’ajuda mútua les persones o grups que reuneixin els següents requisits:

  1. Que sigui majors d’edat amb el que queden exclosos els menors d’edat. ¿I els menors emancipats? Al respecte podríem dir que els menors emancipats s’equiparen als majors d’edat (article 211-7 CCCat) i, a més, el fet de constituir una relació convivencial d’ajuda mútua no implica cap acte pel que precisi, de conformitat amb l’article 211-12 CCCat, el consentiment dels pares o del curador. La resolució de la qüestió dependrà de si el precepte vol referir-se a majoria d’edat com a edat i no a la capacitat d’obrar plena (GEtE Alonso y cAlErA). Crec que el problema és més teòric que

    Page 533

    pràctic perquè amb la regulació d’aquestes relacions convivencials d’ajuda mútua, com diu el Preàmbul de la Llei, s’està pensant en solucionar problemes de la gent gran. A més, encara que la resposta, com hem dit, sigui en principi favorable per al menor emancipat sempre haurem de diferenciar entre la capacitat per a constituir la relació i la capacitat per a realitzar certs actes dins de la relació.
    b) Que les persones que integren el grup estiguin unides entre elles per vincles de parentiu en línia col·lateral sense límit de grau. Es tracta aquesta d’una millora de la nova regulació respecte de la llei anterior, en tant que referint-se només als parents col·laterals ja exclou d’una forma obvia als parents en línia recta.

  2. També poden acollir-se a aquesta regulació les persones o grup de persones que no tinguin cap relació de parentesc però que entre elles existeixi una relació de simple amistat o companyia.

  3. El nombre màxim de persones que poden formar el grup serà de quatre, jugant aquest límit només en cas que no siguin parents en línia col·lateral perquè si són parents en línia col·lateral no hi ha limitació en el nombre de integrants d’aquest tipus de relacions. En aquest punt es planteja que la llei no diu res d’aquells casos en què la convivència és entre parents en línia col·lateral i amics (rocA i triAs). En aquest sentit estableix que s’ha d’admetre que aquest límit només afecta a aquelles persones que no siguin parents entre elles i que convisquin amb persones que sí siguin parents, amb el que qualsevol nombre de germans no podrien conviure amb més de quatre amics (rocA i triAs citant a pArA mArtín i GrAmunt FombuEnA).

2.1.2. Àmbit d’exclusió

El mateix precepte estableix que no podran acollir-se a aquesta regulació i, per tant, no formaran entre ells una relació convivencial d’ajuda mútua les persones que estiguin unides entre elles per un vincle matrimonial o que formin una parella estable segons els requisits legalment establerts per a constituir-la. Evidentment, tampoc aquelles persones o grups de persones que no reuneixin els requisits anteriorment citats.

Desapareix doncs la expressió «família nuclear» que utilitzava la Llei 19/1998, al seu article 2, i que no feia més que excloure a les mateixes persones que expressament (cònjuges i parelles estables i, en el seu cas, els fills d’aquests) o tàcitament (parents en línia recta) exclou el Codi civil de Catalunya, com ja hem vist.

2.2. Requisits objectius

Les persones o grups de persones que reuneixin els requisits establerts a l’apartat anterior hauran de conviure en el mateix habitatge habitual, sense contraprestació, i, a més, compartir les despeses comunes i/o el treball domèstic per poder constituir una relació convivencial d’ajuda mútua, i tot això amb voluntat de permanència i d’ajuda mútua (art. 240-1 CCCat). Seran, per tant, necessaris els següents requisits:

  1. Que convisquin, i comparteixin, de forma habitual, el mateix habitatge.
    b) El Codi civil de Catalunya introdueix un element de intencionalitat per tal de poderse acollir a aquesta regulació, i és que entre les persones o grup de persones, perquè puguin ser considerades en relació convivencial d’ajuda mútua, existeixi una voluntat de permanència i d’ajuda mútua.

Page 534

Respecte al requisit de la permanència suposa una exclusió de totes aquelles relacions que, malgrat reunir tots els requisits anteriors, es donen amb un caràcter transitori o temporal. S’exigeix, per tant, certa estabilitat.

També s’exigeix una voluntat d’ajuda mútua no en quant al fet de compartir despeses sinó com una voluntat d’ajuda (rocA i triAs). Seguint amb aquesta idea, la doctrina considera que el requisit de l’ajuda mútua és, en realitat, el concepte bàsic per a determinar que estem davant d’una relació convivencial d’ajuda mútua, en tant que aquesta ajuda, a més d’un component moral evident, no estarà necessàriament vinculada a l’aspecte econòmic i així ho mostra la pròpia llei en establir a l’article 240-4.1 CCCat que els convivents poden pactar, fins i tot, que el treball i la càrrega econòmica sigui assumida íntegrament per un dels convivents, sense que, evidentment, aquest pacte suposi cap...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA