Regulació legal

AutorMaria del Mar Dotú i Guri
Páginas35-80

Page 35

1. Supòsits en que es determina la obligació legal d’aliments

L’existència o naixement de la prestació d’aliments exigeix acumulativament la concurrència d’una sèrie de requisits:

  1. L’existència d’un vincle entre deutor i creditor: Tal i com hem vist i requisit essencial per a ser deutor i/o reclamant de la prestació d’aliments cal una relació de parentiu entre les parts, relació que ve legalment taxada i que refereix a la línea ascendent i descendent, sense limitació de grau, al cònjuge o parella de fet i als germans. (col·laterals de segon grau). Així ho recull nombrosa jurisprudència de les nostres Audiències Provincials.

    Page 36

  2. Situació de necessitat del creditor alimentista7:

    Una part de la doctrina entre ells. EGEA han vingut a determinar i definir "necessitat" com aquella situació d’aquell que no té el que es considera objectivament indispensable per a la seva subsistència perquè ha consumit tot el seu patrimoni .És a dir la manca de recursos propis suficients per a garantir la pròpia subsistència.

    Tal determinació resulta essencial per quant determinarà el dret a reclamar la prestació d’aliments i determinarà, de la mateixa manera, des de quan es pot fer tal reclamació i la seva quantia ja que aquesta es fixarà en funció de l’abast de la necessitat acreditada .

    La situació de necessitat s’ha d’entendre més enllà d’una situació d’estretor econòmica o.

    Page 37

    de crisi puntual el que ha obligat a la jurisprudència a fixar un determinat paràmetre erga omnes, determinant una iguala entre persones de característiques similars o assimilables. Així la STS de 23 3.2000 va fer una interpretació restrictiva al establir que la incapacitat per a l’obtenció de recursos propis o una feina que els proporcioni ha de ser permanent, ja total o parcial, i conseqüència de causes o causa extraordinària i en tot supòsit greu -malalties, casos fortuïts-. En qualsevol cas la jurisprudència del Tribunal Suprem ha considerat que la obligació de la prestació d’aliments es incompatible amb qualsevol persona amb una llicenciatura universitària amb plena capacitat física i mental, major de. 30 anys ateses que les oportunitats d’una societat moderna que els exclou de ser persones considerades com a necessitats d’aliments. Resulta evident, atesa la conjuntura econò-mica actual, tal consideració resulta, punt menys agosarada i, conseqüentment s’hauria de posar en tela de judici havent-se de sotmetre de nou a estudi .

    En qualsevol cas les necessitats son. única i exclusivament de caràcter personal i no po-

    Page 38

    den incloure als membres de la família quina dependència ho és del sol·licitant de la prestació en tant que aquests, en tot cas, podran reclamar a qui legalment els correspongui. (SABE 20 1.1997)

    La càrrega de la prova de la situació de necessitat recau sobre aquell qui la sol·licita, es a dir el demandant qui ha de donar, per exigència jurisprudencial, tot tipus d’explicació o, almenys explicació suficient, de la seva situ-ació així com sobre la persona del demandat. No així el demandat i, com a contraposició a la postura processal del sol·licitant, i en seu a oposició haurà d’al·legar i acreditar que el demandant té recursos suficients per al seu manteniment o, en el seu cas, la manca de propis per a fer front a la prestació objecte de reclamació .

    Tals exigències ho son en ares a aconseguir que ambdues parts col·laborin a l’aportació d’informació quin accés, en altre cas, seria difícil acreditació de contrari .

  3. Capacitat econòmica de la persona obligada a prestar aliments: La obligació de prestar aliments no arriba mai a néixer quan aquell pa-

    Page 39

    rent obligat al seu compliment no pugi sense que tal càrrega suposi un detriment del propi sosteniment o d’aquelles persones que en depenguin i tinguin un dret preferent d’aliments (fills menors d’edat).

    L’alimentista està obligat a satisfer la prestació de necessitat de l’alimentat amb tots els seus recursos disponibles (capital, rendiment de treball, rèdits de bens propis i altres), caldrà una valoració global del seu patrimoni que ha d’incloure actius i passiu, entenent per tals aquelles càrregues que tingui, fills, edat ..

    Malgrat aquests paràmetres la imprecisió en els termes usats en la legislació tant comú com autonòmica, amb expressions tals com:. "recursos i possibilitats, mitjans econòmics. -article 146 del codi civil i 237-6 2 del codi civil català- que tenen un clar caràcter genèric ha donat peu a una amplia discrecionalitat judicial que permet als Tribunals mode-rar l’obligació de la prestació d’aliments ateses les circumstàncies de cada cas de manera individualitzada i per raons d’equitat.

    Page 40

2. Elements de la prestació d’aliments
A L’element qualitatiu

En el seu aspecte qualitatiu, és a dir les despeses que inclouen la prestació s’han de distingir diferents paràmetres. Així de l’anàlisi de la legislació que resulta aplicable, és a dir d’aquells articles que defineixen el concepte bàsic de la prestació d’aliments en un sentit ampli, tant pel que fa a la legislació que regeix en territori de dret comú, com en territori que regeix el dret autonòmic català, resulta la coincidència dels elements que composen la prestació d’aliments regulada en la llei civil -article 142 del codi civil i 237 1 del codi civil català- i que son:.

SUSTENTO Concepte que només recull el codi civil. Entès com aquella acció de propiciar allò necessari i indispensable per a viure, des d’un punt de vista alimentari .

Tal element dota del caràcter personal i intransmissible de la prestació d’aliments, en la mesura que fa indisponible el seu objecte en tant que el dret a reclamar els aliments. és irrenunciable, intransmissible i inembar-gable i no pot ser objecte de compensació en.

Page 41

el sentit de que ningú no pot renunciar a la pròpia vida el que priva de la disponibilitat dels aliments futurs en tant que essencial per a la subsistència i supervivència .

HABITACIÓN/HABITATGE Concepte que es troba en ambdues legislacions (Codi civil i Codi Civil Català). Entès com aquell espai vivenda de propietat aliena respecte de l’alimentat, en tant que procurat per l’alimentista, que usa per a sí mateix en el que fixa la seva residència. Tal dret d’ús. és, per a l’alimentat, inalienable en tant que la possessió del espai habitació té un caràcter personal que s’acota en la necessitat del qui ostenta la prestació d’aliment i que fineix quan aquesta obligació desapareix per la causa que sigui.

Tal prestació es pot fer efectiva ja sigui ce-dint la possessió de part de la vivenda pròpia ja sigui facilitant una vivenda independent a l’alimentat per a al seva ocupació incloent les despeses per a garantir l’habitabilitat de l’espai habitació .

VESTIDO/VESTIT Concepte que es troba en ambdues legislacions (Codi civil i Codi Civil. Català). Peça o conjunt de peces de roba que.

Page 42

s’usen per a tapar el cos tant per cobrir-lo en raó del moment social quin pudor obligarà, en cada moment, a tapar determinades zones, com per protegir-lo de les inclemències climàtiques que siguin corresponents.

L’obligació de vestir refereix al pagament de les peces necessàries a la finalitat descrita, peces que s’adequaran, en cada cas a l’estatus social de cada persona i que, en l’exigència de la pensió d’aliment s’haurà de mantenir en la mesura de les possibilitats de l’alimentista.

ASSISTÈNCIA MÈDICA Concepte que es troba en ambdues legislacions (Codi civil i Codi. Civil Català). Inclou i s’ha d’entendre aquella despesa de medicaments i tractaments sanitaris de caràcter privat que la família ha determinat necessaris i que, com a tals s’han d’incloure dins de la categoria dels aliments. Despeses pel manteniment d’un bon estat de salut, medicaments i tractaments curatius. El Tribunal Suprem ha reconegut com a tal i, dins del marc expressat, les despeses de desintoxicació i rehabilitació d’un toxicòman en centre especialitzat.

En aquest sentit, també, s’ha pronunciat en sentència de. 20 de novembre de. 1999 de.

Page 43

l’Audiència Provincial de Barcelona al deter-minar que tals despeses s’han d’excloure del concepte de despesa extraordinària i s’han d’incloure en la pensió d’aliments .(En lo referente al tema de los gastos extraordinarios y su posibilidad de incluirse en la cuantía global de la pensión alimenticia, hemos de decir que los gastos de mutua médica están incluidos en el concepto amplio del art. 142 CC, por lo que al respecto ninguna consideración especial cabe efectuar)

DESPESES FUNERÀRIES Concepte que només recull el codi civil català. Sorprèn sobre manera la inclusió d’aquestes despeses dins del que constitueix la pensió d’aliments. Així si aquesta es genera a favor d’una determinada persona i ho és de manera intransferible ha de finir amb la seva mort; punt més quan aquestes despeses (de darrera malaltia, enter-rament, incineració, sepeli i funeral) formen part, tal i com recull l’article 34 2 del codi de successions, de les càrregues de la herència i, conseqüentment aquell obligat a pagar tals despeses és l’hereu. Tal circumstància però ja esta prevista pel legislador en tant que en el propi article recull que nomes serà de càrrec.

Page 44

de l’alimentista les despeses descrites en el supòsit en que no pugin ser satisfetes per altres vies; és a dir el que es busca es la garantia de que tothom tingui un enterrament digne malgrat la situació patrimonial del mort i dels seus possibles hereus .

És condició indispensable per a que es generi tal obligació, i en qualsevol cas, l’existència d’una reclamació...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR