Registres lingüístics I llenguatge notarial

AutorXavier Terrado i Pablo
CargoProfessor de l'Estudi General de Lleida
Páginas35-46

Page 35

La llengua i el dret son institucions socials nascudes de la llibertat humana, de I'afany de 1'home per fer-se a si mateix i per construir enseras el seu entorn social. Els documents notaríais reflecteixen algunes facetes de les institucions jurídiques. L'estudi de tais documents ha de realitzar-se te-nint en compte que les estructures lingüístiques i les estructures jurídiques es condicionen mútuament. En les pagines que segueixen, intentarem mostrar que la noció de registre lingü'tstic és útil per a l'explicació de certes ca-racterístiques de la documentado notarial, per tal com fa palesa la interrela-ció entre els fets lingüístics i les institucions socials.

A casa nostra, la noció de registre ha estat aplicada a la documentado notarial per Joan Miralles i Montserrat.1 En aquest article ens ocuparem de quatre tipus de registre, que denominaran directe, testamentan t contractual i capitular. L'exemplificació es fara sempre amb textos aragonesos del se-gle xv.2

Concebem la producció d'un text com un procés regulat per un codi, el qual, d'acord amb el context social, selecciona una varietat concreta de llen-guatge. A les diferentes varietats de llenguatge mitjancant les quals es pot actualitzar un codi les denominaren! registres. Aquest terme, l'utilitzem en l'accepció que posseeix dins la teoría sociolingüística de M. A, K. Halliday.3Page 36

Podem dir que la redacció deis documents que estudiarem fou un procés re-gulat peí codi del uenguatge notarial4Les distintes situacions5en qué tingué lloc l'acte de Uenguatge determinaren l'actualitzacíó d'aquest codi per mitjá de diversos registres de Uenguatge notarial. Cal teñir en compte que la situació no és tal sois l'entorn físic observable. Forma també part de la si-tuació el coneixement que els parlants teñen de les convencions socials propies d'una cultura determinada. S'hi ha d'incloure endemés la idea que cada interlocutor es forma de si mateix i de l'altre: el que cadascú espera de l'altre i el que cadascú creu que l'altre espera d'eU. I convé, per últún, as-senyalar que el coneixement que els interlocutors poseeixen del Uenguatge i la seva capacitat per adequar-lo a les circumstánríes concretes de l'acte elo-cutiu constitueixen factors derísius de la situació.

Si distintes situacions suposen l'ús de registres diferents, podem preguntar-nos quins son els factors que determinen les diferencies entre unes situacions i unes altres. Halliday explica aquest punt dient que els tipus de situació lingüística difereixen en tres aspectes:6

  1. Qué está succeínt.

  2. Qui está participant en aUó que succeeix.

  3. Quin paper té el Uenguatge en aUó que succeeix.

    Al primer aspecte es refereix la categoria situacional que, traduint l'anglés field of discourse, denominarem camp del discurs? L'elecció d'un camp de-Page 37 terminal posa en acció el component ideaciond delsisterna. La noció de camp dona rao del carácter de l'acció realitzada pels interlocutors (qué están fent) i de la finalitat de tal acció (per a qué ho están fent)7El tema de llur conversa (de qué están parlant) és tan sois un aspecte del concepte general «qué es-tan fent».

    Al segon aspecte assenyalat per Halliday correspon la categoría que ano-menarem tenor del discurs8la qual posa en acció el component interpersó-nal del sistema. Aquesta categoría és responsable de les variacions en el llen-guatge segons l'índole deis interlocutors i segoris el tipus de relació que s'es-tablebd entre ells. Les relacions professor/alumne, client/dependent, metge/ pacient, jutge/acusat reflecteixen tipus de relació interpersonal.

    La tercera categoría que cal teñir en compte és el mode del del dtscurs.9Aquesta categoría posa en acció el component textual del sistema. El mode determina l'estructura d'un text, els recursos que asseguren la seva cohesió interna i el genere al qual pertany: narratiu, descriptiu, expositiu...10

    El registre directe

    Aquest registre pretén reflectir amb fidclitat les paraules pronunciades pels interlocutors. Els textos que el posseeixen son testimonis inestimables de la llengua parlada en époques pretérites.

    El camp del dtscurs está constituit precisament per les paraules deis interlocutors. L'acte de paraula és, en determináis contextos, una acció social significativa, que pot ésser interpretada dintre del sistema de normes i con-vencions d'una cultura i d'una societat. En els. textos que hern treballat, l'in-térpret de tal acció és generalment el jutge, el qual ha de decidir quant al carácter suposadament delictiu del cas que se li exposa. Ara bé, abans de prendre la seva decisió, haura de teñir en compte altres factors, com el tenor i el mode del discurs. Una disputa verbal entre dos iguals pot ser que no siguí delictiva. La mateixa disputa entre un inferior i un representant de l'au-toritat pública té moltes probabilitats d'ésser considerada com a acte delic-Page 38 tiu, per tal com altera el sistema de telacions interpersonals. Heus ací per qué els notaris procuren reflectir curosament el tenor del discurs i també el to en qué varen ésser pronunciades les paraules, les seves connotacions pejoratives, la construcció de les frases, en definitiva, el mode del discurs.

    Poques son les colleccions documentáis en les quals es poden trobar mos-tres de registre directe. Una d'elles és Documentos lingüísticos del Alto Aragón, de Tomás Navarro Tomás, apareguda l'any 1957 a New York en edició facsímil. Son concretament els documents núm. 135 i núm. 145 els que con-tenen passatges en estil directe. Vegem-ne un:

    Fue ally García Salamanya, e dixo:

    -¡Et como, don Lop de Soduaz ? don Pedro Gauarret! ¿Vosotros que-rez leuar por tuerca las bestias de Auay por el cuerpo? Dasi ara veremos como las ne leuarez. Ves, moco, da dos bathalladas a la canpana, que sé replegué la gent

    (doc. núm. 135).

    Pel que fa a la térra plana, a la zona de la valí de l'Ebre, la documentació notarial conservada a diversos arxius de Saragossa ofereix també sovint mos-tres de registre directe. Son d'especial interés els processos inquisitorials, so-bretot els que recullen meticulosament paraules herétiques pronunciades pels acusats.11En altres ocasions queden anotades les paraules que poden ésser in-dici d'odi o de desig de venjanca. Aquest es el cas del text següent:

    Dize que algunos dias fablando con Juhan Sánchez y Pero Sánchez cer-qua los Jaénes, les hoyo dezir senblantes palabras:

    -Estos traydores de Jaénes, no les basta que deposaron contra nuestro padre y lo fizieron quemar, que ahun a nosotros no nos dexan bibir y nos quiere

    sacar del mundo.

    E mas, dize que por quanto este deposawt tenia enemiga grande con los Jaénes, porqae hauian trebaxado en fazer lo matar y danyar, fablando con Pero Sánchez le dixo este deposant senblantes palabras:

    -Gana tengo de dar vna buena cuchillado (sk) a vno destos Jaénes, pues van con mal comigo.

    Y el dicho Pedro le dixo senblantes palabras:

    -Cata, miraldo que el tiewpo es malo y os poriais perder; empero si se fazia y acahecia, set cierto que nunqua os faltare y en todo lo que pueda».12Page 39

    Segons la seva finalitat, I'acte verbal que constitueix el camp del discurs presenta diverses modalitats: difamado, resistencia a l'autoritat, persuasió, apellado,13informada... Alguns textos manif estén di verses d'aqüestes modalitats, com podem veure en el següent document, que procedeix de la ciutat de Terol:

    (...), Vero Soriano (...) ad altas vozes cridando dixo:

    -Justicia! Justicia! Justicia! (Apellado)

    (...) plegó ad aquell el (...) judez, el qual dixo:

    -¿Qué as, hombre, de qué te clamas?

    -Clamóme de mossen Guido, que se me (Informado)

    tiene mi filia por fuerza: que le hauia

    firmado por tiewpo de VIIIo awyos et ha

    complido el día de Sant Miguel próximo

    passado.

    Et la hora ribo allí el dito mosse

    Guido

    dixiendo tales o semblantes palauras;

    -¿Qué as, orat? ¿Qué as, orat? (Difamado)

    Et la hora dixo el dito Vero Soriano:

    -Yo me clamo de usos ? demawdo justicia, (Informado)

    que me teneys mi filia por fuerza.

    Et la hora el dito mosse» Guido, present

    el dito judez, dixo tales o semblantes

    par aulas:

    -Tu mientes. Si el judez no fues devant, (Difamado)

    yo't faria...

    Et la hora el dito honorable judez, bisto

    que deuant d'el lo hauia desonrado, por

    tanto q«e lo condepnaua (...)».14

    Les paraules que figuren en el marge dret entre paréntesis no formen part del text. Les hem posades a fi d'indicar en cada cas la modalitat del camp del discurs. La varietat fonamental en aquest text és la difamado, per talPage 40 com el jutge condemna mossén Guido perqué «hauia desonrado» Pedro Soriano, en tractar-lo de boig («orat») i de mentider («tu mientes»).

    Hem vist ja el camp del díscurs. Podem ara, en aquest mateix document, analitzar el tenor del discurs, que reflectira les relacions entre els tres interlocutor s:

    superior.............................inferior

    jutge --------------------------- Pedro Soriano

    mossén Guido ---------------------- Pedro Soriano

    jutge --------------------------- Mossén Guido

    La relació entre el jutge i Pedro Soriano es manifesta lingüístícament en dos fets: el tractament de tu implicat en l'expressió «¿Qué as?»15i en l'após-trofe «hombre». La forma tu era usual en el segle xv per a parlar a persones de menor dignitat. Quant a «hombre», sembla denotar una actitud afable i protectora per part del jutge.

    La relació entre mossén Guido i Pedro Soriano queda reflectida en les formes de tractament; l'inferior tracta de vos el superior i el superior tracta de tu l'inferior. El títol de «mossén» aplicat a una persona és un símptoma de la seva pertinenc,a a una dasse social elevada.

    No apareixen en el document les paraules textuals del diáleg entre mossén Guido i el jutge. Ambdós pertanyen a una dasse elevada, pero el jutge, grá-cíes a les funcions que exerceix, es troba en una situado de privilegi dintre de la situado descrita.

    Hem parlat ja del camp i del tenor. Caldrá dir ara alguna cosa sobre el mode del discurs en el document terolenc que estem analitzant. El mode del registre directe és el diáleg espontani recollit acuradament peí notari. Les paraules textuals son introduides generalment per les expressions: dixo o bé dixo tales o semblantes paraulas.

    El mode d'expressió es manifesta en una sintaxi afectiva i directa: frases senzilles i no gaíre extenses, abundancia de formes interrogatives i exclamati-ves. Escassejen els elements lógics d'enllag: l'única partícula ¡Ilativa emprada per Pedro Soriano és el que plurivalent: «que se me tiene», «que le hauia firmado».

    El carácter afectiu de Fexpressió queda reflectit en la posposició del pro-nom al verb: «clamóme», i també en la utüització del pronom emfátic yo: «Yo me damo». I és, per últim, una clara mostra que ens trobem davant d'un Uenguatge popular i afectiu l'ús del pronom personal en la fundó que la gra-Page 41 matica llatina anomenava datiu étic: «se me tiene mi filia», «me teneys mi filia».

    El registre testamentari

    És propi deis testaments. Es tracta d'un registre ben diferent del registre directe. En els testaments no interessa Pacte de paraula en si mateix, sino el contingut de l'acte de paraula. I no ens ha de desorientar el fet que els dos registres coincideixen sovint en la utilització de la primera persona («dexo a ...») («yo me clamo...): el catnp del discurs és diferent en un registre directe i en un registre testamentari.

    El mode del discurs és el monóleg en primera persona, per mitjá del qual el testador expressa la seva voluntat.

    El tenor del discurs manifesta l'actitud imperativa del parlant. Els oients, generalmente els hereus, no poden discutir les decisions del testador, tan sois poden acceptar la seva part de l'heréncia o renunciar-hi. El dialeg no és pos-sible en aquesta situado.

    L'actitud imperativa es reforga amb construccions on abunden verbs de voluntat:

    Item dexo, quiero ? mando que me seya leuado vn anyal de pan (.,.).

    16

    La impossibilitat del dialeg está expressament consignada a rúltima clausula de gairebé tots els testaments:

    Item quiero que qualquiere que uerna contra esti mi testamre«f sia .de-seredado con V solidos por legitima.»17

    El futur imperfet d'indicatiu i el present de subjuntiu son els temps d'un mode de discurs orientat cap a l'esdevenidor. I aixó és logic: alió que es prescriu en el text únicament pot posar-se en vigor un cop hagi mort el testador, i és forcós que la mort es produeixi després de la redacció del tes-tament.

    Presentarem a continuado un fragment de l'esborrany d'un testament i el fragment corresponent en el text testamentari definítiu. L'esborrany va ser redactat per un sacerdot a la capcalera d'un moribund i fou després aprofitat peí notari Pascual Domínguez per a redactar el text definitiu del testament. La labor del notari va consistir a afegir un protocol inicial i a precisar alguns aspectes de les clausules. Va modificar també el llenguatge, conferint-li un caire mes técnic.Page 42

    Esborrany 18

    Manda su sepultara en cime«terio de Sant Nicolás de Cascant.

    Ítem quiere qwe'l sia feíta vna caxa de fust.

    Ítem quiere que'l sian dos o tres clérigos a su sepultura, que'l digan las ledanyas.

    Testament19

    Primerament eslío mi sepultura pora mi cuerpo enterrar en el cimenterio o fonsar de senyor Sant Nicolás del dito lugar de Cascant.

    Item quiero e ma«do que me seya feita vna caxa de fust Z dentro de aquella seya mi cuerpo enterrado.

    E quiero que seyan al enterrar de mi cuerpo dos o tres clérigos e que me digan las ledanyas Z seya

    pagados de lo mío bien e complidament.

    La comparacio entre aquests dos fragments pot donar-nos una idea del tipus de transformacions experimentades per un esborrany en mans del notari, la mes important és la substitució de la tercera persona verbal del text provisional per la primera persona emprada en el document definitiu.

    Registre contractual

    És el registre utilitzat en la redacció de contractes. Per contráete entenem un converú mitjancant el qual les dues parts contractants estipulen les con-dicions per a la possessió en comú o per a la transmissió de certs béns o ser-veis. Cada una de les parts pot estar constituida per una sola persona, per diverses o per una entitat pública.

    A diferencia del registre testamentan, el contractual implica necessária-ment la forma dialogada, entenent per dütleg la forma textual que manifesta la relació entre dos interlocutors que coHaboren en la creació d'un mateix discurs sobre un tema comú.

    Ara bé, el registre contractual es troba molt lluny del díáleg conversacional i espontani. Un contráete «de paraula» entre dos ramaders que acu-deixen a una fira de bestiar difereix radicalment d'un contráete «per escrit» davant d'un notari. Cal ésser conscients que el llenguatge notarial de les Ilen-gües romániques té darrera una llarga tradició, marcada per 1'empremta inde-Page 43 leble del Ilatí, llengua de Padmínistradó i de la burocráda durant molts segles.

    L'estructura semiótica del contráete pot reduir-se a tres fundons:

  4. Donado retíproca de béns o servéis.

  5. Acceptació recíproca de béns o servéis.

  6. Obligado de complir les condidons sota les quals es realitzen la do-nació i l'acceptació.

    En esquema:

    [GRAPHICS ARE NOT INCLUDED]

    La donació consisteix en l'enunciació per part del contractant de la pa-raula «doy» (recordeu que, l'exemplificadó, la fem amb documents aragone-sos). L'acceptadó és l'acte peí qual el contractant enuncia la paraula «acepto». Son aqüestes accions individuáis20les que constitueixen la primera fase delPage 44 contráete. Les formes verbals están forcosament en primera persona i en pre-sent d'indicatiu: «nos damos e atorgamos...», «parto e diuido e do a partir e diuidir...», «partimos e diuidimos e damos a partir e díuidir...», «tomo e recibo a uos, dita Johana por leal muller...», «do, liuro e atorgo...».21

    Una simple narrado, redactada en tercera persona, de l'acte de donado, no pot ésser considerada com a mostra de registre contractual: «Francés de Puig Miga (...) da a media a Parido Villespesa...». El tema d'un document en qué es realitza un contráete i el tema d'un altre document en qué es narra el mateix fet coinddeixen, pero ni el camp, ni el tenor ni el mode del dis-curs son ídéntics en aquests documents. El text narratiu pot servir d'esborrany per a la redacció del contráete o bé servir per a deixar constancia d'un fet, pero mai no sera un contráete. Son aquí aplicables unes paraules d'Émile Benveniste: «la reproduction de l'énoncé performatif par un autre le transforme nécessairement en énoncé constatif».22

    Els autors d'un contráete son sempre els contractants. La labor del notari es redueix a consignar per escrit els enunciáis en primera persona que aquells pronuncien. La reprodúcelo en tercera persona deis tais enunciáis els transforma en enunciats constatatius, impropis del registre contractual.

    El contráete s'inicia amb els actes verbals de donado i d'acceptació, pero no s'acaba pas amb ells. El contráete posseeix vigencia durant un espai de temps estipulat verbalment. Durant aquest lapse temporal els contractants ¡'obliguen a complir una serie de condicions; Pincompliment d'alguna d'elles pot suposar l'anul-lació del contráete i la invalidado deis actes de donado i d'acceptació.

    L'obligació queda també expressada verbalment: «prometo e me obligo que en la dita mediadoria del dito ganado me hauré e leuaré bien e leal-ment...», «e prometo e me obligo tenemos e man tenemos...». Com és d'es-perar, en la formulado de les condicions del contráete abunden les oracions anomenades condicionáis: «Et si por auentura por alguna de las ditas partes,..», «con tal manera e condición que vos...», «Item es condición entre vos e mi que, si durant el dito tiempo...». Els temps característics de les clausules d'obligació23son els prospectius, capacos d'expressar la indicado de futur. És lógic que sigui així, per tal com la fase que hem denominat obligado representa la projecció cap al futur de l'acte inicial que constitueix la firma del contráete.

    Futur: «nos obligamos que de oy adelant, en tiempo alguno no demandaremos, mouremos e intemptaremos otra partición...».

    Subjuntiu present: «...tengades, ministredes e guardedes el sobre dito ganado bien e lealment».Page 45

    Registre capitular

    Els textos en qué predomina aquest registre es caracteritzen peí seu tenor prescriptiu. Cada text constitueix un conjunt de normes que regulen l'activitat professional d'una persona jurídica, individual o collectiva: normes a les quals han d'ajustar-se els carnissers, els forners, el mestre de construccíó d'un pont... L'expressió lingüística de cada una d'aquestes normes rep la denominado de capítol. És freqüent que cada capítol vagi precedit d'un número o d'un adjectiu numeral ordinal.

    A l'hora d'explicar les peculiaritats del registre capitular, pot partir-se de I'estructura básica del contráete, pero mai no s'ha de confondre el registre capitular amb el contractual.

    Els capítols pressuposen l'existéncia d'alguna mena de contráete, com pot ésser un arrenáament Boun preu fet.24Les obligacions25que l'arrendador i l'arrendatari contreuen queden estipulades en els capítols. Deis tres compo-nents del contráete -donació, acceptació i obligado- solament aquest últim pot explicar els trets del registre capitular.

    Quan hem estudiat el registre contractual, hem observat que, en l'expressió de les obligacions del contráete, abundaven les oracions condicionáis i els temps amb indicació de futur. Aqüestes observacions son també valides refe-rides al registre capitular. Aixó podria fer pensar que el registre capitular és simplement una variant del registre etnprat en la part del contráete que bem anomenat obligado. Pero existeix una diferencia fonamental entre aquests dos tipus de registre: el contráete utilitza la primera i la segona persones verr bals, els capítols recorren a la tercera.

    Contrácte

    (3.a persona)

    la dita obra fará por todo el mes de noviembre

    .

    (3.3 persona)

    Item qu'el dito maestro sea tenido fazer los aparadores...

    .

    Capítols

    (1.a persona)

    e faré buena, justa e leal administración...

    .

    (2.a persona)

    Item que seades tenido pagar la meatat de la expenssa

    .Page 46

    El mode del discurs és, per tant, molt diferent en. cada registre: en un cas exigeix la forma dialogada, per mitjá de la qual entren en relació les persones de la situado comunicativa, en l'altre s'usa una forma expositiva basada en la utilització de la tercera persona.

    Podem resumir tot aixó dient que el registre capitular s'utilítza per a expressar els mateixos continguts que en un contráete corresponen al com-ponent que hem anomenat obligació i podem dir també que el registre capitular exigeix Pus de la tercera persona.

    Els capítols teñen sovint una finalitat práctica: és mes senzill per al no-tari consignar en tercera persona els acords deis contractants. Un cop ho ha fet, pot transformar els capítols en contráete, a£egint-hi les formules típiques de donado, acceptació i obligació i substituint-hi la tercera persona per la segona o la primera. Si algú vol teñir copia de les condicions del contráete, no li cal al notari copiar integre tot el document. Si el mestre de construcció d'un pont vol teñir a l'abast les normes que li varen donar en contractar els seus servéis, el que espera és que li facilitin, en un llenguatge planer i sense formulismes inútils, la part pertinent del contráete; i aixó s'aconsegueix grá-cies ais capítols.

    Hem pogut comprovar que en la documentado notarial es manifesten diverses modalitats de llenguatge. Unes es troben molt próximes a la llengua parlada, com és el cas del registre directe. Unes altres, com veiem en els registres testamentan i contractual, deixen entreveure el carácter artificios i elaborat de la llengua escrita. Algunes, tot i presentant el carácter elaborat de la llengua escrita, evidencien un estil mes planer que el deis contractes; és el cas del registre capitular.

    -----------------------

    [1] Joan Miralles i Montserrat, Sobre Vús linguistk a les viles medievals mallor-quines. Els ¡libres de cort retal, dins Actes del cinque colloqui internacional de llengua i literatura catalanes (Publ. de l'Abadia de Montserrat), 1980, ps. 567-618.

    [2] La major part d'aquests textos pertanyen a la coHecció documental que vaig preparar per a la meva tesi de doetotat titulada Documentos notariales turolenses del siglo XV: transcripción y estudio lingüístico, que sera publicada prccrimament per I'Insti-tuto de Estudios Turolenses.

    [3] Totes les citacions d'aquest autor están extretes de l'obra: Language as social se-miotic, Londres (ed. Edward Arnold, 1978. N'hi ha traducdó castellana, Nogensmenys, citarem directament de l'obra en anglés. Vegem com defineix la noció de registre: »A register can be defined as the configuraron of semantic resources that the member of a culture typically associates with a situation type. It is the meaning potential that is acceísible in a given social contexto (p, 111). El registre es reconeíx grades a la seva manifestado textual: «Since these optians are realized in the form of grammar and vocabuiary, the register is recognízable as a particular selection of words and structures» (p. 111).

    [4] Traduím per codi el terme anglés code que Halliday defincix com «the principie of semiotic orgaritzation governing the chotee of meanings by a speaker and their inter-pretation by a bearer. The code controtes the semantic styles of the culture-» (p. 111).

    [5] Halliday empra la noció de siluation types (tipus de situació). Cada tipus de situació seria una noció abstracta a la qual podrien referir-se infinites situacions concretes. Per exemple, totes les demandes de presó sollicitades al jutge poden referir-se, fent abs-tracció de les persones i deis casos concrets, a un mateix tipus de situació. Vegeu també l'obra de Claude Germain, La notion de situation en lingüistique (Édi-tions de l'Université d'Ottawa), 1973, on es delinebe la situació com «l'ensemble des faits connus par le locuteur et par l'auditeur au moment oú l'acte de parole a lieu» (p. 26).

    [6] M. A. K. Halliday, op. cit,, p. 31: «Types of linguistic situation differ from One another, broadly speaking, in three aspeets: first what is actually taking place; se-condly, who is taking part; and tbirdly, what part the language is playing».

    [7] M. A. K. Halliday, op. cit,, p. 62: «Field refers to the ongoing activity and tbe particular purposes that the use of language is servtitg within the context of that activity». Ib'tdem, p. 142: «tipically a complex of acts in some ordered configuralion, and in which the text is playing some part, and íncluding "subject-matter" as one special aspecl».

    [8] M. A. K. Halliday, op. cit., p. 62: «tenor rejers totbe interrelatians among the participants (status and role relalionships)-».

    [9] M. A. K. Halliday, op, cit., p. 189: «tnode of symbolic interaction (bow are the meanings excbanged)». Ibidem, p. 113: «the mode, the rbetoricd cbannel witb tts associated strategtes». Ibidem, p. 144: «Mode. The selection of options in the textual systetrts, such as those o) theme, tnformation and volee, and alio the selection of cobesive patterns, those of reference, subtitution and ellipsis, and conjunction, tend to be determined by tbe symbolic forms takert by the interaction, in particular the place that is assigned to tbe text in the total situation. This includes tbe dislinction oj médium, writlen of spoken».

    [10] M. A. K. Halliday, op. cit., p. 144: «Tbe rethorical concepts or expository, didactic, persuasive, descriptiva and tbe like are examples of such semiotic functiotts».

    [11] Un fons molt interessant de processos inquisitorials es troba a 1'Archivo Histórico Provincial de Saragossa. Els documents van des de 1466 a 1563. Va donar noticia d'aquests procesos Antonio Ubieto Arteta en un article titulat Procesos de ¡a inquisición de Aragón, dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, t. lxvii, 2, 1959. Sobre el registre directe en aquests documents versa la tesina de llicenciatura, encara en elaborado, de la senyoreta Neus VilS, de l'Estudi General de Lleida.

    [12] Archivo Histórico Provináal de Zaragoza, secció Inquisición, volum 24-1, fo-lis 31v. i 32r. El document está redactar a Saragossa el dia 23 d'abril de 1490.

    [13] Utilitzo aquest terme en un sentit rekcionable amb el del llatí appellare «adre-car la paraula» «cridar (algú)», no pas en l'accepctó jurídica «apellado contra una sentencia».

    [14] Arxiu de la Corona d'Aragá, secció Diversos, serie Varia, volum 17 del £ons Pérez Uriz, fol. 5v,; el document está redactat a Terol el dia 5 d'abril de 1434.

    [15] Per aqüestes qüestions en castella antic, vegeu: Rafael Lapesa Melgar, a Revista de la Universidad de Madrid, vol. 19, núm. 74, t. iv, 1970, ps. 141-167.

    [16] Aquest fragment pertany al testament que descrivim a la nota 19.

    [17] Aquest fragment peitany a l'esborrany descrit a la nota 18.

    [18] L'esborrany está escrit sobre un plec solt indos dintte del volum que descriurem a continuado. Está redactat a Cascante (Terol) per Juan Sadornín, el dia 12 d'abril de 1420.

    [19] Arxiu de la Corona d'Aragó, secdó Diversos, serie Varia, vol. 14 del fons Pérez Uriz, fol. 21r.-22r. El notari és Pascual Domínguez.

    [20] Aptofitem ací les ensenyances de la filosofía del llenguatge, espedalment les observacions sobre els «enunciats perfonnatius» d'un deis mestres ¿'aquesta disciplina: J. L. Austin. Vegeu la seva obra Hoto lo do tbings with words, Londres (Oxford Uní-versity Press), 1985, 2a. ed. Son també útils dos articles d'Émile Benveniste: La philoso-pie andytique et le langage i De la subjectivité dans le langage, tots dos inclosos dintre l'obra Froblémes de linguistique genérale, París (Gallimard), 1966, vol. I, ps. 267-276 i 258-266 respectivament.

    [21] No donaré la referencia del document quan es tracti de formules bañáis que apareixen repetidament en els documents.

    [22] La pbiiosophte andyttque et le langage, p. 273. Vegeu la nota núm. 20.

    [23] Arrendar és donar a una persona una cosa o un dret que produeix íenda.

    [24] Una obra es contracta a preu fet quan s'estipula una quantitat fixa per a la seva realització.

    [25] Una obligado és un vinde de dret que constitueix a algú en la necessitat de donar o de fer alguna cosa.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR