El Registre de la propietat de béns mobles

AutorAdolfo Lucas Esteve
Páginas375-392

Page 375

1. Introducció i caràcters definitoris

El Registre de Béns Mobles, com a tal, és una institució recent ja que va ser creat per la disposició addicional única del Reial Decret 1828/1999, de 3 de desembre pel qual s’aprova el Reglament del Registre de Condicions Generals de Contractació. Mitjançant aquesta norma s’integra en un sol registre el que fins aleshores eren dos: el Registre d’Hipoteca Mobiliària i Penyora Sense Desplaçament, i el Registre de Venda de Béns Mobles a Terminis, als quals s’afegeix el Registre de Condicions Generals de la Contractació. Tal i com posa de relleu la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat d’11 de gener de 2012, el nucli de la regulació del registre el constitueix la Llei 28/1998, de 13 de juliol de Venda de Béns Mobles a Terminis i l’Ordre de 19 de juliol de 1999 per la qual s’aprova l’Ordenança del registre que, com ha insistit la pròpia Direcció, té categoria de Reglament en virtut de l’habilitació normativa continguda a la disposició addicional 2a de la mateixa Llei 28/98, a pesar d’adoptar la forma d’Ordre i no de Reial Decret (resolució de 26 de gener de 2005). A aquestes normes essencials cal sumar-hi les Instruccions dictades per la mateixa Direcció General en exercici de l’habilitació de l’esmentada disposició addicional de la Llei i a les que ens referirem més endavant.

Tot i que ha existit un règim de Registre de Béns Mobles des de 1954 (any del qual data la Llei d’Hipoteca Mobiliària i Penyora sense Desplaçament), el cert és que no és fins l’any 1999 en què es crea un registre amb vocació unificadora o el que és el mateix, un registre destinat a la inscripció dels béns mobles en general.

És cert que la unicitat és limitada, ja que com disposa la mateixa disposició creadora del registre: «Dins de cadascuna de les seccions que l’integren s’aplicarà la normativa específica reguladora dels actes o drets inscriptibles que afecten als béns, o la corresponent a les condicions generals de la contractació»

Aquesta circumstància, unida al fet que en el registre es distingeixen diverses seccions relatives a diferents tipus de béns, tal com recull igualment la disposició, ha provocat que sigui molt freqüent l’afirmació que el Registre de Béns Mobles és una amalgama de règims

Page 376

jurídics diferents, la qual cosa complica tant la seva gestió com la pròpia consideració que és un registre únic.

Aquesta afirmació s’ha de matisar, ja que l’existència de seccions per a cadascun dels grups de béns objecte de la regulació del registre és un convencionalisme que no té mes finalitat que facilitar la seva gestió (que tampoc és estranya al nostre sistema registral, tal i com ho acredita el fet que al Registre de la Propietat existeixi el llibre especial d’incapacitats o que al Registre Mercantil hi hagi seccions o llibres especials per a la legalització de llibres, el dipòsit de comptes o el nomenament d’experts i auditors). De la mateixa manera, l’existència de diferents règims jurídics aplicables en funció del bé objecte d’inscripció és igualment una circumstància gens estranya al nostre sistema registral, per la qual cosa no se li pot donar en aquest context una rellevància que no té en d’altres (en el Registre de la Propietat s’apliquen normatives molt diverses en funció del bé immoble al qual s’apliquen, tal i com passa en matèria de propietat horitzontal, o d’habitatge protegit, de béns rústics, d’aigües, de concessions... de la mateixa manera passa en el Registre Mercantil, en el qual fins a la promulgació de la Llei de societats de Capital cada tipus societari tenia un règim general diferent i on se segueixen aplicant un conjunt molt divers de normes diferents).

El que és cert és que no existeix un conjunt homogeni i únic de normes reguladores del registre, a causa del diferent origen normatiu d’algunes de les seccions del registre. Aquesta circumstància fa inevitable que s’apliquin normes diferents als mateixos béns integrants d’una secció quan el dret que es constitueix és un o altre. Com diu la Direcció General dels Registres i del Notariat, aquesta particularitat procedeix del fet que s’han integrat en un de sol diferents registres amb contingut i competències diferents, per la qual cosa només una interpretació flexible i finalista de les normes permet solucionar els problemes que poden sorgir (resolucions de 22 d’octubre de 2002, 19 de juliol de 2004, 1 d’octubre de 2008 i 1 de febrer de 2012). Com a conseqüència, a un mateix bé se li pot aplicar una legislació o una altra segons quin sigui el dret que es constitueixi (hipoteca o venda a terminis amb reserva de domini, per exemple). Aquesta particularitat no entela la circumstància que el Registre de Béns Mobles agrupa en una sola base de dades el conjunt de titularitats i drets relatius als béns mobles inscriptibles i inscrits.

1.1. Els béns inscriptibles

Les set seccions que composen el contingut del Registre de Béns Mobles són les següents, d’acord amb la disposició transitòria única de l’ordre de 19 de juliol de 1999 per la qual s’aprova l’Ordenança per al Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles:

• 1a Secció de Vaixells i Aeronaus. Per qüestions de sistemàtica farem el seu estudi al tema 27.

• 2a Secció d’Automòbils i altres Vehicles de Motor. La secció més important per volum d’entrada de documents.

• 3a Secció de Maquinària Industrial, Establiments Mercantils i Béns d’Equip. Aquesta secció es caracteritza pel freqüent gran valor econòmic dels béns que s’hi inscriuen.

• 4a Secció de Garanties Reals sobre Drets de Propietat Intel·lectual i Industrial.

• 5a Secció d’altres Béns Mobles Registrables. Els elements accessoris identificables s’inscriuran en la Secció a què pertanyi l’element principal. Secció residual en què es fan constar els drets constituïts sobre béns no compresos en altres seccions.

Page 377

• 6a Secció del Registre de Condicions Generals. Pel seu escàs moviment, tot i la gran transcendència d’aquelles, defugirem el seu estudi.

La Llei 55/2007, de 28 de desembre ha incorporat una nova disposició addicional quarta a la Llei 28/1998, de 13 de juliol per la qual es regula la venda a terminis per mitjà de la qual crea una nova secció d’obres i gravacions audiovisuals, en els següents termes: Es crea una secció addicional en el Registre de Béns Mobles destinada a la inscripció, amb eficàcia davant de tercers, de les obres i gravacions audiovisuals, els seus drets d’explotació i, si escau, de les anotacions de demanda, embargaments, càrregues, limitacions de disposar, hipoteques, i altres drets reals imposats sobre elles, en la forma que es determini reglamentàriament.

Tal i com s’observa, la llista de béns registrables és oberta i qualsevol bé moble que reuneixi unes condicions mínimes pot ser objecte d’inscripció. L’Ordenança exigeix com a únic requisit que el bé sigui identificable i individualitzable en els següents termes: article 6: «2. Es consideraran béns identificables tots aquells en què consti impresa la marca, el model si escau, i el número de sèrie o fabricació de forma indeleble o inseparable en una o diverses de les seves parts fonamentals, o que tinguin alguna característica distintiva que exclogui raonablement la seva confusió amb altres béns. Si es tracta d’automòbils, camions o altres vehicles susceptibles de matrícula, la seva identificació registral s’efectuarà mitjançant l’esmentada matrícula o el número de xassís».

Precisament respecte dels vehicles susceptibles de matrícula cal emfasitzar el fet que l’ordenança permet la seva identificació per qualsevol d’ambdós mitjans, matrícula o número de xassís. Tal i com va posar en relleu la Direcció General dels Registres i del Notariat en resolució de 10 de gener de 2005, els termes normatius són clars i no es pot exigir, a efectes d’identificació, que constin ambdós números. La mateixa resolució admet que és molt més segura la identificació per número de xassís ja que és única per a cada vehicle, però fora dels supòsits on hi hagi dubtes d’identificació, només es pot exigir un dels dos mitjans identificadors.

També s’ha de matisar l’afirmació segons la qual poden accedir al registre qualssevol béns mobles sempre que siguin identificables. Com ha tingut ocasió de recordar la Direcció General dels Registres i del Notariat (resolució no publicada de 29 de gener de 2003), cal que a més els béns siguin registrables; és a dir, que d’acord amb la seva normativa regula-dora siguin susceptibles d’accedir al registre i produir els efectes previstos a la seva legislació. Per aquesta causa queden fora del registre les accions i participacions socials, ja que la normativa reguladora relativa a la seva circulació i transmissió, legitimació d’exercici de drets inherents i constitució de gravàmens és completament aliena al registre i incompatible amb els seus requisits i efectes.

Atesa l’especial naturalesa dels béns mobles i la seva possible integració en un conjunt identificable com a tal o el seu caràcter igualment fungible, l’Ordenança disposa: Article 8. «…Si aquests diversos béns formen una unitat econòmica de producció o explotació, s’ha de consignar així i determinar-se la descripció suficient d’aquests...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR