Record de Simeó Miquel i Peguera
| Autor | Miquel Àngel Alonso Sancho |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 28-29 |
Page 28
La matinada del passat dia 13 de febrer morí en Simeó Miquel i Peguera, la notícia em va sorprendre dolorosa i amargament doncs, sovint em trobava amb ell i, malgrat la seva avançada edat, res em feia sospitar aquest desenllaç. Com tots sabeu, amb ell perdia, a més de l'amic entranyable, el mestre i, per segon cop, una de les persones més estimades per mi en aquesta professió nostra i recordava el compungiment que anys enrera em va produir la mort del seu incondicional amic i també advocat carismàtic en Celestí Pol i Pol, tots dos tocats per la mateixa obsessió, Catalunya, els seus ciutadans, la llibertat d'opinió com llibérrima expressió de l'esperit democràtic i el sentit de la justícia. No cal dir que, a més de constituir-se en el meu referent, la relació que vaig tenir la sort de mantenir amb ells va despertar en mi un profund sentiment d'admiració i respecte a mig camí entre l'amistat i la paternitat de difícil definició.
Vaig conèixer al Sr. Simeó Miquel de la mà d'en Celestí Pol amb el que, per casualitat havia coincidit el meu pare amb motiu d'unes diligències practicades en un Jutjat de Pau de les nostres comarques a finals de l'any 1969, jo tenia 33 anys i la carrera recent acabada. Em va rebre al seu despatx, la seva presència imposava, vàrem iniciar una llarga conversa parlant de les meves inquietuds vocacionals i la realitat de la professió i a l'acabar, sense més tràmit, em va oferir la possibilitat d'iniciar-me en l'exercici de la professió al seu despatx sota la seva tutela i direcció. A mi em va impressionar el seu senyoriu i exquisida amabilitat, la sobrietat del seu talant personal, desperta intel·ligència, bon criteri i seguretat amb ell mateix. Vaig pensar que aquell dia jo estava tocat de la mà de Déu i no ho vaig pensar ni un moment i, al dia següent, començava la passantia al seu despatx en el que vaig estar integrat durant tot el temps en què ell, el mestre, va exercir l'activitat professional de l'advocacia, una llarga etapa plena de nostàlgica membrança.
Són molts els records d'aquells primers temps de formació que ara em vénen a la memòria i que, simultàniament, varen donar lloc al creixement d'una gran i sincera amistat, amb independència del respecte i admiració que sempre he sentit per la persona d'en Simeó Miquel Peguera, però ara em quedo amb el seu consell primari quan em deia "el dia a dia t'ensenyarà a enfrontar-te amb valentia amb els assumptes que es presenten, escolta atentament l'exposició...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba