Recensió de: Morales Moreno, Albert. (2018). Estudi lexicome?tric contrastiu dels estatuts d'autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006

AutorLluís de Yzaguirre i Maura
CargoLluís de Yzaguirre i Maura, director del Laboratori de Tecnologies Lingu?ístiques (IULA ? UPF). lluis.deyzaguirre@upf.edu 0000-0001-7073-5625
Páginas300-305
RECENSIÓ DE
MORALES MORENO, ALBERT. (2018). ESTUDI LEXICOMÈTRIC
CONTRASTIU DELS ESTATUTS D’AUTONOMIA DE
CATALUNYA DE 1932, 1979 I 2006. BARCELONA: INSTITUT
D’ESTUDIS DE L’AUTOGOVERN.
Lluís de Yzaguirre i Maura*
Paraules clau: lexicometria; terminologia; llenguatges d’especialitat; llenguatge jurídic; dret; politologia.
REVIEW OF
Morales Moreno, Albert. (2018). Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de
Catalunya de 1932, 1979 i 2006. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Keywords: lexicometrics; terminology; specialized languages; legal language; law; political science.
* Lluís de Yzaguirre i Maura, director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques (IULA – UPF). lluis.deyzaguirre@upf.edu
0000-0001-7073-5625
Citació recomanada: De Yzaguirre i Maura, Lluís. (2020). [Recensió de l’obra Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts
d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006, de Lluís de Yzaguirre i Maura]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language
and Law, 73, 300-305. https://doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3419
Lluís de Yzaguirre i Maura
Recensió de l’obra Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 301
Albert Morales Moreno és doctor en ciències del llenguatge per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i exerceix
actualment com a professor docent i investigador a la Universitat de Ginebra, punt d’estabilització després
d’haver impartit docència a Catalunya i Itàlia; és i ha estat membre actiu del grup IULATERM de la UPF.
La metodologia que aplica, innovadora per a molts dels que fa més estona que voltem pel món, ha format
part de la seva formació, juntament amb l’ús intensiu de les TIC, tant per a documentar-se com per a tenir
capacitat de tractar grans volums d’informació. Això podria valdre per a qualsevol persona que hagi seguit
un currículum similar en els darrers vint anys, però el doctor Morales l’ha adoptada, l’ha aplicada en treballs
successius i duu camí de convertir-se, a casa nostra, en l’especialista de referència en un futur no gaire llunyà.
El llibre Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006,
publicat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (Catalunya), mereix la nostra atenció sota diferents punts
de vista. Ha de despertar interès entre lingüistes, traductors1, juristes i politòlegs, per raons pròpies de cada
especialitat, però especialment per l’exemplaritat amb què palesa que, en el segle de la interdisciplinarietat,

pocs llauradors, tot i que entre lingüistes i juristes fa temps que hi ha col·laboracions (terminologia, exegesi
textual, lingüística forense...), com n’hi ha entre lingüistes i traductors i entre aquests darrers i el món del
              
què la societat catalana observa perplexa com és possible reescriure i canviar de dalt a baix tot un sistema
legislatiu amb el simple mecanisme de distorsionar el sentit de mots com violència, tumult, desobediència
o neutralitat. Abans d’entrar en detall al llibre, cal deixar constància que el resultat (contingut i edició) és
globalment luxós com a conseqüència del luxe de suports de què ha gaudit, amb un retret principal i molt

Quant al contingut, allò que podríem objectar com un defecte acabarem argumentant que és una de les seves
més grans virtuts: el llibre no es limita a formular uns objectius i una hipòtesi, anunciar la metodologia

  
d’aquestes etapes: la metodologia es presenta pedagògicament, es descriuen detingudament les escoles (i
llurs teories) d’on emanen les eines aplicades i es mostra minuciosament l’aplicació pas a pas del mètode de
treball. Per a ser un manual complet de lexicometria aplicada només li faltarien les instruccions d’execució
de les aplicacions que ha emprat l’autor.
Sobre la hipòtesi
L’Albert Morales ens proposa aquesta hipòtesi per al seu estudi:
“A més, si considerem la gran modernització que ha viscut la llengua catalana des del restabliment de les
institucions democràtiques l’any 1978, partim de la hipòtesi […] que hi haurà més similituds entre els EAC
1932 i 1979 entre ells que no pas amb l’EAC 2006” (pàgines 26-7)
Sembla previsible que el constrast entre tres textos legals separats per vuitanta anys ens aporti informació
molt rellevant sobre l’evolució del dret, de la ciència jurídica, de la llengua i de la societat: la diacronia del
llenguatge jurídic, subsidiària de la de la llengua general. El que no sembla tan inqüestionable d’entrada és
que el salt sigui més gran entre 1979 i 2006 (27 anys) que entre 1979 i 1932 (47 anys).
Fent espòiler, avanço que la hipòtesi serà validada, especialment amb algunes metodologies analítiques
concretes que ens ofereix la lexicometria:
 “[…] aquesta tendència en les diferents corbes [de riquesa lèxica]2 es deu al fet que el llenguatge
1 En aquest text empraré els genèrics tradicionals. No comparteixo la visió hipersexualitzada dels que reinterpreten els genèrics
           
                 
discriminacions.
2 Que no ens confongui el terme riquesa lèxica: en general, com més vocabulari tingui un text (mesurat, per exemple, amb la ràtio
gramemes/lexemes), més ric el considerem. Però en els llenguatges d’especialitat no tothom ho veu de la mateixa manera. L’escola
terminològica de Viena, a la primera meitat del segle XX, considerava l’ideal que cada concepte es vehiculés amb un sol terme. “Por
el contrario, en el lenguaje especializado, los sinónimos muchas veces dan la falsa impresión de que existe más de un concepto, con la
Lluís de Yzaguirre i Maura
Recensió de l’obra Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 302
emprat a l’EAC 2006 està molt ḿs ixat3 que el dels estatuts anteriors.” (pàgines 150-151)
 “Aquesta proximitat [distància intertextual] torna a validar la hipòtesi que es derivava de l’anàlisi
de riquesa lèxica de l’apartat anterior: els vocabularis de l’EAC 1932 i l’EAC 1979 són més propers
entre ells i formen un conglomerat, mentre que l’EAC 2006 se’n distancia força i, per tant, el seu
vocabulari es diferencia, des d’un punt de vista estadístic, més dels altres estatuts més antics.”
(pàgina 154)
 “...en la majoria de segments repetits s’observa un comportament lingüístic diferent entre els EAC

hem plantejat inicialment.” (pàgines 202-203)

cadascuna de les evidències que serviran per a validar la hipòtesi de partida. I aquesta hipòtesi és molt
més important del que podria semblar perquè l’evolució que evidencia és paral·lela a una modernització
planetària del llenguatge jurídic, com argumento tot seguit.
Sobre l’interès de la hipòtesi
Durant l’etapa de més autonomia (1979-2010) des que Catalunya va perdre la independència, el govern
català ha instigat una modernització del llenguatge jurídic seguint tendències mundials. Entre d’altres, la
d’intentar disminuir la necessitat que un judici s’acabi dirimint amb una interpretació d’un terme que no es
correspon amb la que tenia quan es va redactar la llei pertinent.
jurisprudència al GDLC té, entre d’altres, aquestes dues accepcions:
3 Normes de judici que supleixen les omissions o llacunes de la llei i que es fonamenten en les pràctiques
seguides en casos iguals o anàlegs.
4 Doctrina emanada de dues o més sentències del tribunal suprem, la qual es desprèn dels criteris decisius per
a la resolució i que té la missió de completar l’ordenament jurídic.
Les paraules que he destacat amb negreta evidencien una visió limitada (per sincrònica) del problema i
demostren la necessitat d’estudis com el que ens ocupa, perquè molt sovint les suposades “omissions” o
“llacunes” que cal “completar” responen a un neologisme semàntic (un mot ja existent adquireix un nou
sentit) o lèxic (la societat designa de manera diferent allò que la llei pretenia regular).
No és infreqüent, avui en dia, que el legislador reculli l’envit que li fa el jutge quan, en una sentència,
basa la seva determinació en una interpretació dels termes d’una llei segons l’evolució del llenguatge a
remolc de l’evolució de la societat. Això ho fa el legislador quan incorpora al text de la llei un glossari que
concreta el sentit de determinats termes en l’abast d’aquella llei (no forçosament amb el sentit adoptat per
la jurisprudència: pot ser que la vulgui reconduir). Això facilitarà al jutge l’aplicació de la llei o li donarà

textos legals (municipals, autonòmics, estatals o internacionals) que incorporen un glossari més o menys
explícit:
 el BOPB del 29 d’abril del 2015 publica una circular de l’Ajuntament de Barcelona relativa a
les pautes d’actuació en relació amb el funcionament del repositori obert de la documentació de
l’Ajuntament de Barcelonaauto-publicació (sic),
carga inútil que esto representa para la memoria.” (Wüster, 1979/1998: 137). L’escola de la Teoria Comunicativa de la Terminologia,
sota el mestratge de na Teresa Cabré i de la qual és seguidor l’autor del llibre, té una visió global de la terminologia que no es limita
als textos normatius com els que han donat peu a les recerques del doctor Morales.
3 Molt més ixat, en aquest context, implica regulació que exclou o limita la variació. Segons Cabré (1999: 85): “Tot procés de
comunicació comporta inherentment variació, feta explícita en formes alternatives de denominació del mateix concepte (sinonímia)

diversos graus de variació segons les condicions de cada mena de situació comunicativa. El grau màxim de variació l’acomplirien
els termes de les àrees més banalitzades del saber i els que s’usen en el discurs de registre comunicatiu de divulgació de la ciència
i de la tècnica; el grau mínim de variació és el propi de la terminologia normalitzada per comissions d’experts; el grau intermedi el

que ens aporta la lexicometria.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Recensió de l’obra Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 303
metadades o versió publicada;
 a la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives (catalana), l’article segon està dedicat exclusivament

 hi trobem un mot de la llengua comuna que en aquesta llei activa4 el seu valor com a terme:
“retorn”;
 
d’estatuts de cooperatives o de contractes entre el món cooperatiu i altres sectors econòmics
els empren d’acord amb aquest article: activitat cooperativitzada, bestreta laboral, excedent
cooperatiu, seccions de cooperativa, reglament de règim intern (ordre no alfabètic tal com
surt a la llei);
          Fons de reserva obligatori
(FRO), Fons d’educació i promoció cooperatives (FEPC);
 en l’àmbit de l’estat espanyol, podem trobar un exemple de regulació terminològica al Reial decret

primera a suprimir un concepte bàsic     conceptes bàsics com
autovia o travessiacarretera o rotonda;
 a escala europea, ens ateny especialment la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
llengües regionals o minoritàries i
llengües desproveïdes de territori i un cas especialment complex com territori en què és usada una
llengua regional o minoritària.
La constatació que el món jurídic ha necessitat adoptar estratègies terminològiques i, com demostra el llibre,
també sintàctiques i fraseològiques és una evidència que la intersecció entre les ciències jurídica i lingüística
reclama un protagonisme als plans d’estudi i als projectes de recerca; hi afegim, evidentment, traductors
(compareu l’article primer de la CELRoM en totes les llengües europees) i politòlegs (per als quals, sovint,
la diacronia del llenguatge jurídic pot ser un jaciment inesgotable de descobertes o constatacions).
Sobre l’interès de la metodologia
Si el país tingués autoritats acadèmiques serioses, que no dimensionessin l’oferta d’estudis segons les modes
televisives (ara metges remugaires i personal d’urgències, ara superforenses amb poders il·limitats, ara
   
lexicometria: pràcticament ens en regala el pla d’estudis, suggereix el tipus de pràctiques que caldria fer i
apunta els àmbits d’aplicació.

ser per si sola un argument a favor de no deixar mai més d’explorar contínuament la diacronia del llenguatge
jurídic amb aquests instruments. Si hi afegim que en el segle del lawfare una part molt important de les
estratègies de persecució de la disidència es basen en recaragolar el sentit dels termes jurídics, l’interès de
promoure aquests estudis em sembla innegable i aquest llibre pràcticament ens ho donaria mastegat.
Les neollengües treuen el nas
Un darrer aspecte de contingut que vull destacar (que explica un cop més el meu entusiasme per la metodologia

següents) hi treu el nas la problemàtica de les neollengües sexualitzades (aquelles que ofensivament anomenen
llengua inclusiva i que exclouen els amants de la correcció gramatical i de la precisió semàntica) gràcies a
la irrupció de “persona”. En una batalla per l’hegemonia del discurs entre els laboratoris d’enginyeria social
dels Comuns (llengua duplicadora de tots i totes) i els de les CUP (llengua de totes [si són del meu bàndol] o
de tots [si són dels dolents]) ha aparegut una fórmula desastrosa que és la de blasmar els genèrics correctes
socis i dir socis masculins)
i de substituir-los per l’aberració persones sòcies. Aquesta fórmula intenta evitar els inconvenients de les
4 “L’Escola de Barcelona, des de la perspectiva de la TCT, sustenta que el terme és un valor associat a totes les unitats del lèxic,
de manera que cap d’elles per si mateixa és un terme i totes ho poden ser segons l’ús que se’n faci en un context comunicatiu
determinat.” (Cabré, Domènech i Estopà, 2018: 75)
Lluís de Yzaguirre i Maura
Recensió de l’obra Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 304
dues neollengües en confrontació però n’introdueix de nous que aquí seria molt llarg d’explicar; m’he
sentit en el deure, en tot cas, de deixar constància que aquesta podria ser una línia d’investigació futura.
       

el pes rellevant que té persones a l’estatut del 2006.
Aspectes millorables

quan l’autor de la recensió no pot honestament ocultar el seu entusiasme pel treball fet, podria qüestionar la
credibilitat de la crítica. De manera que no m’ho estalviaré.
 Els capítols 7 (Línies de recerca futura) i 8 (Primeres conclusions) podrien haver-se fusionat, amb
unes conclusions que no fossin primeres i la promesa que fa de desenvolupaments posteriors. Llavors
potser no sobtaria que entre les conclusions aparegués una proposta de recerca futura com la següent:
“En paral·lel, una de les recerques que creiem que donarà millors resultats és la de l’estudi de la

però que volem ampliar.” (pàgina 278)
 S’hi troba a faltar un índex temàtic o almenys de conceptes; alternativament, un annex que reculli els

 Resulta difícil la lectura de certs quadres o taules, massa densos però immancables. Per exemple,
el de la pàgina 147 és insalvable, i n’hi ha algun de força difícil de llegir (concordances de la
pàgina 174). Seria d’agrair que el web de la institució que publica el llibre permetés accedir a una

publicat d’altra manera per raons d’espai i de pressupost.
 Se li pot fer algun retret terminològic:
 Empra profusament hàpax com a invariable per hàpaxs, que trobo que hauria de seguir el
model d’índex > índexs.
 Utilitza el terme programari (vg. a les pàgines 281-282) com a comptable (un error molt
estès) allà on volia dir programa, aplicació, aplicatiu, paquet lexicomètric...
 

en poso exemples tot seguit que, honestament, haig de dir que són quasi exhaustius:
 El fruït de la pàgina 19 és certament fruit d’haver fruït d’aquestes eines.
 A la pàgina 126 trobem una repetició llarga de deu o dotze mots, que supera la capacitat de
detecció de repeticions.
 A la pàgina 284 trobem un “és palesa” que grinyola pel fet d’anar coordinat amb un “es
constata”.
 A la pàgina 247 (nota 45) ens aporta una llista suposadament ordenada en català, però de fet
ens la forneix en ordenació màquina: accions, acció, acomodació, acreditació, actuacions,
actuació, actualització, adaptacions, adaptació...
Valoració global
Aquest llibre és el resultat d’un plantejament brillant, executat quasi impecablement gràcies a una preparació
acadèmica envejable i un suport institucional que s’agrairia de trobar en moltes més ocasions. I seria un gran
guany per al país poder repatriar tot el talent que s’hi ha fet evident.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Recensió de l’obra Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 305

Cabré, Mª Teresa. (1999). La terminologia: Representació i comunicació. Barcelona: IULA - Universitat
Pompeu Fabra.
Cabré, M. Teresa, Domènech, Ona, i Estopà, Rosa. (2018). La terminologia avui: termes, textos i aplicacions.
Barcelona: Editorial UOC.
Wüster, Eugen. (1979/1998). Introducción a la teoría general de la terminología y a la lexicografía
terminológica. IULA - Universitat Pompeu Fabra.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR