Recensió de: Martí Mestre, Joaquim. (2017). Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI); i de: Sagrera Antich, Bàrbara. (2019). Corpus de fraseologia de les Illes Balears: classificació, descripció i contextualització

AutorJosep M. Mestres i Serra
Páginas358-361
RECENSIÓ DE
MARTÍ MESTRE, JOAQUIM. (2017). DICCIONARI DE
FRASEOLOGIA (SEGLES XVII-XXI). VALÈNCIA: UNIVERSITAT
DE VALÈNCIA.
RECENSIÓ DE
SAGRERA ANTICH, BÀRBARA. (2019). CORPUS DE
FRASEOLOGIA DE LES ILLES BALEARS: CLASSIFICACIÓ,
DESCRIPCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ. PALMA: INSTITUT
D’ESTUDIS BALEÀRICS.
Josep M. Mestres i Serra
Paraules clau: fraseologia; diccionaris; lèxic dels segles XVII-XXI; lèxic valencià; lèxic balear.
REVIEW OF
Martí Mestre, Joaquim. (2017). Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI). València: Universitat de València.
Sagrera Antich, Bàrbara. (2019). Corpus de fraseologia de les Illes Balears: Classicació, descripció i contextualització.
Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.
Keywords: phraseology; dictionaries; lexicon of the XVII-XXI centuries; Valencian lexicon; Balearic lexicon.
Josep M. Mestres i Serra, doctor en lingüística aplicada, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i
professor de redacció jurídica i documental a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra. jmestres@iec.cat
Citació recomanada: Mestres, Josep M. (2019). [Recensió de les obres Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), de Joaquim
Martí Mestre, i Corpus de fraseologia de les Illes Balears: Classicació, descripció i contextualització, de Bàrbara Sagrera Antich].
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 358-361. https://doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3352
Josep M. Mestres i Serra
Recensió de les obres Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) i Corpus de fraseologia ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 359
Amb el permís dels editors de la revista, aquesta vegada he gosat de fer una recensió doble que abasta
dues obres prou relacionades temàticament: es tracta de dos reculls fraseològics corresponents a sengles
subdominis lingüístics del català ben denits: el valencià i el baleàric. Que apareguin dues obres de la
mateixa especicitat lingüística amb poc temps de diferència és poc usual, però sempre he pensat que respon
ara i adés a una necessitat social o intel·lectual d’un moment determinat. Aquest és el cas de les dues obres
que són objecte de recensió: un diccionari de fraseologia majorment valenciana publicat l’any 2017 (a partir
d’ara, DF17-21) i un diccionari de fraseologia essencialment illenca com a corpus d’estudi d’un treball
teòric sobre fraseologia de les Illes Balears que ha estat publicat l’any 2019 (a partir d’ara, CFIB), per bé
que el mateix any 2017 va rebre el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover. Per tant, podríem
considerar que són pràcticament coetànies i que venen a completar la nomenclatura de les nostres obres
lexicogràques pel que fa a les unitats fraseològiques.
Com a mínim, hi ha un precedent històric de coetaneïtat que recordi —potser perquè em va afectar
directament—: les primeres edicions del Manual d’estil i de l’Ortotipograa, ambdues del 1995, que eren
obres treballades independentment i paral·lela pels dos equips d’autors, i que han esdevingut obres de
referència general des d’aleshores. L’última edició de l’Ortotipograa (que es correspon amb la reimpressió
de la tercera edició), publicada en paper per Educaula l’any 2011, i l’última edició del Manual d’estil (que es
correspon amb la cinquena), publicada per l’Institut d’Estudis Catalans en línia l’any 2019, ho testimonien.
Pel que fa a l’extensió, el DF17-21 conté 12.450 unitats fraseològiques, mentre que el CFIB conté 14.500
entrades, a més de les variants corresponents. Són, doncs, dues obres equiparables, basades, en tots dos
casos, en textos escrits: textos literaris i de caire popular editats i inèdits valencians, en el primer cas; i els
cançoners populars, les rondalles i el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de
B. Moll, en el segon cas. Evidentment, moltes unitats són compartides, no solament pel País Valencià i les
Illes Balears, sinó per tot el domini lingüístic, per la qual cosa podem considerar que abracen el mateix camp
temàtic, per bé que totes dues són originals i no parteixen de l’altra.
Cal precisar, però, una distinció bàsica entre el DF17-21 i el CFIB: així com el DF17-21 aprota i complementa
els materials del Diccionari històric del valencià col·loquial (segles xvii, xviii i xix), publicat l’any 2006 pel
mateix autor, el CFIB es correspon amb la tesi doctoral de l’autora, defensada amb tots els honors el 27 de
febrer de 2015, que tenia com a corpus d’estudi el diccionari ara publicat (656 p. de les 789 p. que ocupa
tota l’obra).
Pel que fa a la microestructura d’aquests dos diccionaris, se supera per primera vegada, ni que sigui
parcialment, la categorització lexicogramatical de les unitats fraseològiques que havia estat habitual ns
ara en les obres lexicogràques d’aquesta classe, i aquest fet és ben lloable i recomanable. Basant-se en
les terminologies postulades per Gloria Corpas i per Leonor Ruiz Gurillo, els dos autors intenten millorar i
precisar la categorització de les unitats pluriverbals. Vegem-ho en el quadre sinòptic que segueix, extret de
les llistes d’abreviatures respectives (en negreta, les noves categories).
Categories lexicogramaticals en els diccionaris recensionats
Categoria lexicogramatical Abreviatura DF17-21 Abreviatura CFIB
adjectiu adj.
adverbi adv.
comparatiu comp.
enunciat de valor especíc en.
[nom] femení fem.
fórmula rutinària fór.
interjecció interj.
locució loc.
locució adjectiva loc. adj. loc. adj.
locució adverbial loc. adv. loc. adv.
Josep M. Mestres i Serra
Recensió de les obres Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) i Corpus de fraseologia ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 360
Categoria lexicogramatical Abreviatura DF17-21 Abreviatura CFIB
locució comparativa de caràcter
ponderatiu o intensiu
loc. comp. pond. o intens.
locució conjuntiva loc. conj. loc. conj.
locució nominal loc. nom. loc. nom.
locució preposicional loc. prep. loc. prep.
locució quanticadora loc. quant.
locució verbal loc. v. loc. v.
[nom] masculí masc.
onomatopeia on.
parèmia par. par.
quantitatiu, quantitativa quant.
[nom] substantiu subst.
Tot i que, d’antuvi, cap de les dues obres no ofereix denominacions de categoria lexicogramatical per a
les concurrències (o col·locacions; és a dir, estructures nominals que no presenten sentit gurat), perquè
consideren que aquestes estructures no són pròpiament unitats fraseològiques, el DF17-21 inclou “locucions,
parèmies i fórmules rutinàries, a més d’altres unitats plurilexemàtiques, bé siguen compostos sintagmàtics o
sintagmes nominals lliures, que presenten interés lexicogràc, historiogràc i sociològic” (p. 17); així, podem
contrastar, per exemple, ajuntament de berenars (loc. n.) ‘reunió festosa, on hom menja i es diverteix’, amb
cansalada viada (sense categoritzar) ‘la que es treu dels cuixots, que té vies de carn magra’, que l’autor deu
considerar, simplement, un compost sintagmàtic. Pel que fa al CFIB, l’autora no hi aplega concurrències
perquè considera que, en general, “solen ser [únicament] conguradores de terminologia” (p. 25).
Estructuralment, els articles del DF17-21 contenen la forma de l’entrada o subentrada en negreta minúscula,
la categoria lexicogramatical, el signicat entre cometes simples, seguit d’un o més contextos d’ús entre
cometes i amb la font entre parèntesis, ordenats cronològicament. De vegades, al nal hi ha un comentari o
una remissió a una altra entrada o subentrada. Pel que fa al CFIB, els articles contenen la forma de l’entrada
o subentrada en negreta amb la inicial en majúscula, la categoria lexicogramatical, la denició o el signicat,
i un o diversos contextos d’ús en cursiva seguits de la referència de la font. Si s’escau, al nal hi ha una
o diverses variants amb la mateixa informació que una subentrada. En totes dues obres, la informació que
ofereixen és útil i sucient.
He sotmès les dues obres al barem proposat per Mestres i Trias fa quatre anys (2015) per a comprovar si
totes dues es poden considerar obres de referència general. Recordem que les obres de referència general es
caracteritzen, principalment, per la completesa de la matèria que abasten, pel fet de destacar entre les que
tracten del mateix tema i perquè es perllonguen en el temps amb noves edicions revisades i actualitzades
(darrerament, n’és també un tret especialment rellevant el fet que es puguin consultar gratuïtament per
Internet). Dels vint-i-un trets “externs” que caracteritzen les obres de referència general de qualsevol disciplina
—la professora Mireia Trias i Freixa i jo mateix els vam escatir d’una manera essencialment pràctica durant
els cinc anys que vam impartir l’assignatura de bibliograa de consulta en els postgraus de correcció i
assessorament lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona—, el DF17-21 i el CFIB en compleixen
tan sols tretze. Aquest fet és comprensible perquè són diccionaris especícs (només contenen fraseologia)
i perquè s’ocupen d’un geolecte cada un. Tanmateix, són obres de referència en la seva especicitat per la
rigorositat metodològica i la sistematicitat.
Si les comparem amb una obra de característiques similars, com ara el Diccionari de sinònims de frases fetes
(DSFF, 15.500 expressions), ens adonem que, ultra l’extensió respecte al CFIB i l’abast geolectal respecte a
totes dues obres, són obres molt recents que encara no han tingut temps de tornar a ser publicades i únicament
estan disponibles en paper amb un preu que forçosament no pot ésser gaire accessible, fets que limiten molt
la difusió que poden arribar a tenir. Per això es troben per sota del DSFF. Tanmateix, el que falta realment a
aquests dos diccionaris per a esdevenir obres de referència general plenes és que es puguin consultar en línia.
Josep M. Mestres i Serra
Recensió de les obres Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) i Corpus de fraseologia ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 361
En resum, crec que són dues obres que poden excel·lir perquè tenen totes les qualitats cientíques necessàries,
però cal fer-les més accessibles perquè es puguin difondre com cal i esdevenir veritables obres de referència
general. S’ho mereixen.
Referències bibliogràques
Alcover, Antoni Maria, i Moll, Francesc de Borja. (2002). Diccionari català-valencià-balear [en línia].
Palma de Mallorca: Moll. (Consulta: 16 setembre 2019).
Corpas, Gloria. (1996). Manual de fraseología española. Madrid: Gredos.
Espinal, Maria Teresa. (2018). Diccionari de sinònims de frases fetes [en línia]. Barcelona: Servei de
Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i
València: Publicacions de la Universitat de València. (Consulta: 16 setembre 2019).
Martí, Joaquim. (2006). Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX). València:
Universitat de València.
Mestres, Josep M., Costa, Joan, Oliva, Mireia, i Fité, Ricard. (2019). Manual d’estil: la redacció i l’edició
de textos [recurs electrònic]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. (Consulta: 16 setembre 2019).
Mestres, Josep M., i Trias, Mireia. (2015). Les obres de referència general per a la correcció de textos.
Revista de Llengua i Dret, 63, 13-48. (Consulta: 16 setembre 2019).
Pujol, Josep Maria, i Solà, Joan. (2011). Ortotipograa: Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador
gràc. Barcelona: Educaula.
Ruiz Gurillo, Leonor. (1997). Aspectos de fraseología teórica española. València: Universitat de València.
Ruiz Gurillo, Leonor. (2002). Compuestos, colocaciones, locuciones: Intento de delimitación. Dins Alexandre
Veiga, Miguel González, i Montserrat Souto (ed.), Léxico y gramática (p. 327-339). Lugo: Tris Tram.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR