Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial. «Diccionario del español jurídico»

AutorJosep M. Mestres i Serra - Laia Campamà Mormeneo
CargoPostgraduada en tècniques editorials - Professor de redacció jurídica i documental a la Universitat Pompeu Fabra
Páginas363-367
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA Y CONSEJO GENERAL DEL PODER
JUDICIAL, DICCIONARIO DEL ESPAÑOL JURÍDICO, DIRECCIÓ DE
SANTIAGO MUÑOZ, BARCELONA: ESPASA, 2016, LV + 1.669 p.,
ISBN: 978-84-670-4730-1
Laia Campamà
Josep M. Mestres∗∗
Paraules clau: llenguatge jurídic; diccionari jurídic; Diccionari de l’espanyol jurídic (DEJ); Reial Acadèmia Espanyola
(RAE); Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
BIBLIOGRAPHICAL REVIEW OF
Real academia española y consejo GeneRal del podeR judicial, «Diccionario del español jurídico», direcció de Santiago
Muñoz, Barcelona: Espasa, 2016, LV + 1.669 p., ISBN: 978-84-670-4730-1.
Keywords: legal language; legal dictionary; Dictionary of legal Spanish; Royal Spanish Academy; Spanish General
Council of the Judiciary.
Per als professionals relacionats amb el llenguatge jurídic ha estat una bona notícia l’aparició del Diccionario
del español jurídico (DEJ), que té com a autors la Real Academia Española (RAE) i el Consell General del
Poder Judicial (CGPJ), i que aplega unes trenta mil entrades en un sol volum que ocupa més de mil set-
centes pàgines, si hi incloem els inicis del llibre. Segons els autors, hi ha hagut una selecció exhaustiva de la
nomenclatura perquè es volia donar la màxima informació amb el nombre més petit de paraules. Endemés,
manifesten que, per a no allargar-se excessivament, en aquesta edició han hagut de deixar de banda un terç
de la feina feta, la qual cosa podria representar deu mil articles més per afegir a l’obra publicada suara.
No cal dir que als responsables de la coordinació de la correcció lingüística i de la revisió lexicogràca del
Diccionari jurídic en línia (DJ) –obert al públic el desembre del 2010 per la Societat Catalana d’Estudis
Jurídics, lial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que conté deu mil entrades i continua creixent– ens
ha semblat una de les notícies més importants d’aquests darrers temps en l’àmbit de la lexicograa del
dret amb vista a la millora de la comprensió dels textos jurídics i de la redacció juridicoadministrativa en
llengua espanyola, juntament amb l’obertura, el mes d’abril del 2015, del portal Terminologia jurídica,
del Comitè Terminològic de Dret, impulsat pel TERMCAT, que conté vuit mil unitats terminològiques
amb equivalències en tres llengües. Cal deixar constància de l’expectació que ha despertat el DEJ, la qual
ha fet que, en dos mesos, s’hagi hagut de fer una nova tirada de l’obra. Atès que en el DJ fem constar
sistemàticament l’equivalència en espanyol de les entrades denides a  de facilitar la intercomprensió entre
ambdós llenguatges d’especialitat, aquesta obra serà una bona referència a l’hora de xar les equivalències
en espanyol.
Laia Campamà Mormeneo, postgraduada en tècniques editorials, correctora del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut
d’Estudis Catalans i cocoordinadora de la correcció lingüística i la revisió lexicogràca del Diccionari jurídic de l’IEC.
∗∗ Josep M. Mestres i Serra, professor de redacció jurídica i documental a la Universitat Pompeu Fabra, cap del Servei de Correcció
Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i cocoordinador de la correcció lingüística i la revisió lexicogràca del Diccionari jurídic
de l’IEC.
Citació recomanada: Campamà mormeneo, Laia; mestres serra, Josep M. «real aCademia española y Consejo General del
poder judiCial, Diccionario del español jurídico, direcció de Santiago Muñoz, Barcelona: Espasa, 2016, LV + 1.669 p., ISBN:
978-84-670-4730-1», Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016, p. 363-367, DOI: 10.2436/rld.
i66.2016.2851.
Laia Campamà; Josep M. Mestres i Serra
Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial, Diccionario del español jurídico...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 364
Per a abordar aquesta recensió hem optat per seguir dues estratègies, a més de la lectura dels prefacis i textos
introductoris de l’obra, que és la manera més habitual que hi ha amb vista a comentar obres acabades d’ésser
publicades: hem sotmès el DEJ al barem establert per Mireia Trias i Josep M. Mestres en el número 63
(juny de 2015) d’aquesta mateixa revista per a reconèixer les obres de referència general per a la correcció
i la traducció de textos (cf. l’article «Qualitat i abilitat de les obres de referència general per a la correcció
de textos»), i hem comparat sistemàticament els mètodes de treball i el maneig pràctic del DEJ i el DJ per
extreure’n una valoració ponderada i ajustada a aquest tipus d’obres d’especialitat.
El Diccionario del español jurídico és el fruit del conveni signat entre la RAE i el CGPJ el mes de novembre
del 2014 i ha estat redactat sota la direcció del membre numerari i secretari d’aquesta acadèmia Santiago
Muñoz Machado, que és alhora catedràtic de dret administratiu de la Universitat Complutense. Els obradors
d’aquest diccionari han estat, ultra el director, trenta coordinadors, cent cinquanta col·laboradors i dinou
tècnics i administratius de l’Institut Lexicogràc de la RAE.
Segons el director de l’obra, la RAE ha volgut donar resposta a tres necessitats en l’àmbit de la terminologia
jurídica espanyola: mantenir i revisar el vocabulari jurídic del Diccionario de la lengua española (que ja
conté més de sis mil termes jurídics), formar un corpus jurídic extens i actualitzat, i aconseguir que esdevingui
un diccionari d’autoritats i d’ús conjuntament. En el cas del DEJ, hom ha optat per trencar la tradició dels
diccionaris jurídics enciclopèdics (vigents des del segle xviii, amb explicacions extenses sobre l’assumpte
de què tracta cada article) i seguir els criteris lexicogràcs actuals de la RAE, que consisteixen a redactar
denicions breus i a enriquir-les amb indicacions i contextos d’ús extrets de la legislació, de juristes o de la
jurisprudència, especialment la del Tribunal Suprem.
Aquesta primera edició conté només lèxic castellà d’ús a l’Estat espanyol; però en una segona fase es vol
completar amb nomenclatura pròpia del castellà de l’Amèrica Llatina, amb la qual cosa esdevindrà un
diccionari panhispànic del dret, que s’hauria d’enllestir al llarg de l’any 2017. Aquest nou diccionari està
previst que s’editarà també electrònicament.
Abans d’entrar en l’anàlisi detallada del contingut de l’obra, hem volgut comprovar si compleix les
característiques que Mireia Trias i Josep M. Mestres van establir recentment en l’article damunt dit,
comprovació que ha donat el resultat següent: el DEJ suma un total de 28 punts (d’un màxim de 51; en aquest
sentit, se situa en la franja negra de les obres de referència general), compleix 14 trets (d’un màxim de 21; se
situa en la franja blava), i conté el 57,14 % de notes màximes (en 8 trets dels 21 totals; se situa en la franja
vermella), amb la qual cosa, en conjunt, es troba en la franja negra de les obres de referència general, que
correspon al segon bloc en qualitat de les obres de referència (els blocs són, de més a menys qualitat: blau,
negre, vermell i carabassa). En el moment que s’hi pugui accedir en línia, passarà indubtablement a situar-
se dins el color blau i esdevindrà una obra de referència general amb tots els ets i uts. En aquest sentit, cal
ressaltar la presentació acurada i la qualitat tipogràca general de l’obra, degudes als bons ocis de l’Institut
de Lexicograa de la RAE.
Pel que fa a la macroestructura i a la microestructura del DEJ, en l’anàlisi que hem dut a terme tenint com a
referència les característiques del DJ actual, hem observat el següent:
a) Pel que fa a la selecció, els lemes del DEJ són essencialment nominals, per bé que hi podem trobar: noms
comuns (moción); adjectius (atlantista); verbs (anular); locucions i concurrències (a la orden; ajuste scal;
persona non grata; entrar en morada ajena); parèmies, incloent-hi aforismes, i fórmules rutinàries (luz
y taquígrafos; vuelva a las Cortes); noms propis de persones, coses i institucions (Bustamante y Sirvén,
Antonio; Oztürk; Casa de Contratación de Especería); abreviacions, lexicalitzades o no (AMC; PM10; a.
C.; ecu; ebitda), denominacions híbrides (quad-ATV); mots, expressions i màximes llatines (caarpentum;
a posteriori; vist est et tunc, quotiens quis id, quod deberi sibi putat, non per iudicem reposcit), i manlleus
nominals de l’anglès (byte, rewall, passivity rule), de l’alemany (Kompetenz-Kompetenz; Konzert –escrit
erròniament amb la inicial en minúscula en el diccionari–), del francès (remontrer, référé législatif ), de
l’àrab (bay’a; saniya; baladyyun), del català (agermanament, cabalatge –escrita erròniament amb j–,
almirall, xarmataire, germania de cambra) i potser d’alguna altra llengua que no hem sabut identicar.
Sobta, però, la tria d’alguna abreviatura (hi ha a. C., ‘abans de Crist’, però no hi ha d. C., ‘després de Crist’),
que potser hauria estat més convenient afegir a la llista general d’abreviacions i signes del DEJ, i de símbols
Laia Campamà; Josep M. Mestres i Serra
Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial, Diccionario del español jurídico...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 365
com ara B, C, F, PM10, molt especícs, dels àmbits del dret administratiu i del dret ambiental, o bé, dB,
símbol de la física que remet al mot desenvolupat, decibelio, que només conté una breu denició general,
sense fer referència a cap normativa jurídica concreta. D’altra banda, hi ha lemes molt llargs que, en un
altre tipus de diccionari, difícilment es podrien considerar «unitats terminològiques», com passa també al
Diccionari jurídic de l’IEC; en aquests casos, és important reduir al mínim el nombre de lemes extensos,
per la distorsió que provoquen en la nomenclatura global del diccionari (cf., per exemple, els lemes que
comencen per infracción…, com ara infracción tributaria por dejar de ingresar la deuda tributaria
que debiera resultar de una autoliquidación). Tanmateix, hi ha termes respecte als quals encara podria
ésser més discutible l’oportunitat d’haver estat inclosos en aquesta primera selecció: caché (dret de les
telecomunicacions), luna (dret internacional públic), arruí (dret administratiu), luz antiniebla trasera (dret
administratiu).
b) En el DEJ, els lemes s’ordenen alfabèticament pel sistema continu, la qual cosa ha obligat a haver de
xar excepcions importants que poden dicultar la consulta (p. ex., actor gura després de actos), encara
que s’ha intentat pal·liar aquest problema afegint-hi remissions per a evitar errors de cerca. El fet de donar
més importància a la coherència formal i conceptual dels lemes que a llur ordre alfabètic estricte ens sembla
una tria possible i encertada, però té un greu inconvenient, i és que de vegades, si hom no està familiaritzat
amb el sistema continu d’ordenació, pot resultar difícil de trobar la informació cercada. Quant a l’ordenació
dels sintagmes, la cerca encara pot ésser més enrevessada (p. ex., diverses entrades començades per l’adverbi
no guren després d’altres entrades començades per l’adverbi llatí non). Hi ha també sintagmes que han
estat ordenats per l’article inicial en comptes de pel primer mot signicatiu (cf. la bolsa o la vida, el gordo;
El patriarca –títol d’una obra–). Tampoc no s’acaba d’entendre que les subentrades doctrina correcta,
doctrina errónea i doctrina gravemente dañosa depenguin de l’entrada doctrina legal, quan de fet totes
quatre haurien de dependre, si de cas, de doctrina.
c) En relació amb la variació idiomàtica a l’Estat espanyol, el DEJ només presenta la diversitat lingüística de
les llengües coocials en l’àmbit del dret històric i amb una mostra bastant reduïda de lemes. Conté entrades
–generalment, adaptades a l’espanyol– pròpies dels drets històrics català (cabaler), valencià (Tribunal de
las Aguas de la Vega de Valencia), aragonès (cabalero, ra) i gallec (petrucio); però, en general, no s’ha
tingut en compte la legislació de les comunitats autònomes que tenen una altra llengua coocial. En el
cas dels lemes catalans no adaptats, es nota una certa desconeixença d’aquesta llengua en els lemes mal
escrits, com ara rma de spoli, que ha d’ésser ferma d’espoli (al costat de ferma de dret, que sí que gura
correctament en el DEJ).
d) Pel que fa a la forma del lema, en el DEJ està escrit en lletra negreta rodona de caixa baixa (cuerpo
del delito), llevat dels noms propis, que van en caixa alta i baixa (Banco de España; Paz de Westfalia);
els noms de les institucions porten, a continuació, la sigla que les representa: Ocina de Asilo y Refugio
(OAR), i els lemes no adaptats van en lletra negreta cursiva (not self executing; property; time charter;
nova causae propositio; saqiya), orientació molt útil per als usuaris de l’obra. El fet que no s’indiqui de
cap manera la llengua d’origen dels manlleus (llevat d’algun cas excepcional, com ara pro regula, en què
la denició especica que es tracta d’una expressió llatina) fa que els usuaris del DEJ hagin de pressuposar
de quina llengua prové el terme. Considerem que és una informació massa valuosa per a deixar-la a la
imaginació dels lectors.
e) De vegades, els articles són encapçalats per lemes amb variants purament gràques (recuage o recuaje)
i, en d’altres, per dobles formes sinònimes (bien de abolengo o bien de abalorio; adprisio o adprisión),
en què la segona forma del lema no té entrada pròpia, amb la qual cosa, si s’utilitza la forma secundària
com a principal, pot passar que no es trobi la informació que es busca. És una mancança que seria molt fàcil
d’esmenar.
f) Tot i que hi ha articles amb accepcions, també hi ha formes homògrafes distingides amb números volats
i separades en articles independents. En la major part dels casos, aquesta disposició respon a la necessitat de
distingir semànticament un mateix terme (acción1 i acción2, dominio1 i dominio2) per raó de l’àrea temàtica.
Potser seria preferible optar per un sistema o per l’altre a tot el diccionari.
Laia Campamà; Josep M. Mestres i Serra
Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial, Diccionario del español jurídico...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 366
g) En general, s’indica la exió quant al gènere dels lemes nominals i adjectivals quan escau (inspector,
ra; jefe, fa; duciario, ria; académico, ca; operador, ra económico, ca; contencioso-administrativo, va;
peatón, na, alicorto, ta; príncipe, princesa), que és tota una novetat en els diccionaris jurídics espanyols.
h) Els articles del DEJ són constituïts pel lema, la marca d’ús, la marca d’àrea temàtica i les diferents
accepcions. Per la seva banda, cada accepció va precedida d’un número, si n’hi ha més d’una (separades
entre si per una pleca doble), i és formada per la denició, però també pot contenir la referència normativa
de la denició, informació enciclopèdica i contextos d’ús en forma de citacions d’«autoritat» o exemples
fabricats i, de vegades, remissions a altres lemes o sublemes.
i) Per bé que el DEJ diferencia les accepcions per categories lexicogramaticals, no indica explícitament
la categoria que té cadascuna. Considerem que és una gran feblesa que un diccionari que utilitza tècniques
lexicogràques avançades no hagi volgut incloure la informació de les categories lexicogramaticals en
les accepcions, ja que complica la comprensió de l’abast que té, com passa amb l’entrada sufragista, que
només recull accepcions nominals –s’oblida de l’adjectiva–, però no té en compte que l’accepció 1 és només
femenina, mentre que l’accepció 2 és masculina i femenina alhora. El «Plan y guía de la obra» no dóna cap
explicació sobre aquesta absència cabdal.
j) El DEJ utilitza únicament dues marques d’ús: una de cronolectal o diacrònica, desús., ‘desusat’ (abogado
de pobres; atalayero), i una altra de diastràtica o social, germ., ‘germania’ (bravo1, ‘juez’).
k) El DEJ fa servir vint-i-dues marques diatècniques o tecnolectals per a organitzar temàticament la
nomenclatura. Abasten les àrees habituals en qualsevol diccionari de dret, però ens ha cridat l’atenció
especialment que hi hagi àrees molt especíques (com per exemple, el dret aeronàutic, el dret de la
competència, el dret concursal, el dret parlamentari o el dret de les telecomunicacions) i, en canvi, no hi hagi
àrees més generals, com ara el dret notarial (que queda inclòs dins del dret civil) o el dret scal i tributari
(que s’inclou en el dret econòmic).
l) El DEJ no és, en principi, un diccionari enciclopèdic, tal com els autors expliquen en la presentació; però,
per a orientar l’ús dels lemes, fa servir fragments de textos històrics o actuals, referències a la legislació,
paràgrafs de sentències o d’exposicions doctrinals, etc. Segons sembla, és el mateix mètode que va seguir
el Diccionario de autoridades, publicat entre el 1726 i el 1739. Hi ha una llista extensa de fonts a l’inici de
l’obra, entre les quals gura la Constitució espanyola, els estatuts d’autonomia, lleis orgàniques i altres normes
espanyoles (però no autonòmiques) i sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem (però no
dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes). També hi ha obres citades que no guren en
aquesta llista («Espéculo»; «Lomé II») i no existeix tampoc cap llista de bibliograa consultada, mancances
que s’haurien de cobrir. D’altra banda, hem constatat que el sistema per a completar i il·lustrar les accepcions
és una mica asistemàtic i confusionari (ens referim a la informació –composta sempre en lletra regular cursiva–
que apareix darrere el símbol ): hi ha accepcions sense cap informació complementària (despenalizar), n’hi
ha amb informació que es podria qualicar d’enciclopèdica en el mateix paràgraf (islam; jurisprudencia),
n’hi ha que porten informació enciclopèdica en paràgraf a part (Parlamento Europeo), n’hi ha que porten
citacions literals entre cometes dins la informació enciclopèdica (enjuiciamiento parlamentario), n’hi ha
que únicament porten citacions textuals entre cometes en paràgraf seguit (enjuiciable) i, encara, n’hi ha que
porten una citació textual entre cometes en paràgraf a part (enguera; perpetuatio iurisdictionis; riepto). En
qualsevol cas, és evident que no caldria que les citacions textuals anessin entre cometes i en cursiva alhora;
amb una sola marca n’hi hauria prou.
m) Una petita part de les entrades tenen notes d’ús, sobretot les expressions llatines, que requereixen alguna
indicació per a emprar-les correctament (de iure, ex ofcio).
n) Al nal de moltes accepcions es fan constar remissions a lemes o sublemes ans segons la denició donada
(festejo taurino > espectáculo taurino; rabassa morta > aparcería), i a sinònims estrictes ( pausatarius
> aposentador; deber de reserva > deber de sigilo). També hi ha remissions dels sinònims a les formes
principals respectives (acta de junta > acta de la junta; ONG > organización no gubernamental).
Laia Campamà; Josep M. Mestres i Serra
Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial, Diccionario del español jurídico...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 66, 2016 367
Finalment, creiem que aquest magne i magníc diccionari, que és i que serà una obra de referència
indiscutible a partir d’ara, sembla pensat més per a la descodicació –és a dir, per a la comprensió– que per
a la codicació –és a dir, per a la redacció– del llenguatge jurídic, i també adreçat més als juristes que als
funcionaris, els traductors i els correctors de textos, aspecte que s’hauria d’equilibrar una mica més perquè
pugui esdevenir realment de referència general. En aquest sentit, creiem que hauria de millorar en aquest
aspecte concret i en els altres que hem comentat al llarg d’aquesta recensió. En tot cas, felicitem els autors
i els impulsors d’aquest projecte i els encoratgem a arrodonir-lo i a completar-lo amb vista a l’edició digital
que han anunciat.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR