La protecció del dret de l'herència

AutorDra. Carolina Fons Rodríguez
Cargo del AutorJutgessa i professora de la UAO
Páginas527-533

Page 527

1. l'acció de petició d'herència

La protecció del dret hereditari es regula als articles 465-1 i 465-2 CCCat. El primer es refereix a l'actio petitio hereditatis que consisteix en la reclamació davant dels tribunals que pot fer l'hereu a fi que se li restitueixin els béns objecte del cabal relicte en virtut de la seva condició d'hereu. El segon contempla el règim jurídic de l'hereu aparent o del posse- ïdor dels béns.

Els preceptes esmentats preveuen:

  1. Article 465-1: «L'hereu té l'acció de petició d'herència contra qui la posseeix, en tot o en part, a títol d'hereu o sense al·legar cap títol, per a obtenir el reconeixement de la qualitat d'hereu i la restitució dels béns com a universalitat, sense haver de provar el dret del seu causant sobre els béns singulars que la constitueixen. L'acció de petició d'herència és procedent també contra els successors de l'hereu aparent o del posseïdor i contra els adquirents de la totalitat de l'herència o d'una quota d'aquesta. L'acció de petició d'herència és imprescriptible, salvats els efectes de la usucapió respecte als béns singulars».

    Per tant, de la simple lectura de l'art. 465-1 CCCat s'observa que remarca l'objecte, finalitat o pètita de l'acció; fa referència a la legitimació activa i passiva; i, finalment preveu que som davant d'una acció imprescriptible, sense perjudici d'una eventual usucapió per part del posseïdor sense títol o de l'hereu aparent.

  2. Article 465-2: «L'hereu aparent o el posseïdor vençut per l'exercici de l'acció de petició d'herència ha de restituir a l'hereu real els béns de l'herència, aplicant les normes de liquidació de la situació possessòria i distingint si la possessió ha estat de bona fe o de mala fe. S'exclouen de la restitució els béns adquirits a títol onerós per tercers de bona fe, d'acord amb el que estableixen la legislació hipotecària i les normes sobre la irreivindicabilitat dels béns mobles. En aquest supòsit, l'hereu aparent o el posseïdor vençut ha de lliurar a l'hereu real el preu o la cosa que ha obtingut com a contraprestació o els béns que ha adquirit amb aquests. Si la contraprestació encara no ha estat pagada, l'hereu real se subroga en les accions del transmitent per a reclamar-la».

    Aquest article fa referència a la conseqüència de l'acció estimada pels tribunals, és a dir, la restitució dels béns hereditaris que comporta una liquidació de la situació possessòria amb efectes diversos si el posseïdor ha estat de bona o de mala fe. En aquesta liquida-

    Page 528

    ció, el Codi també té en compte els tercers de bona fe, és a dir, els adquirents del posseïdor a títol onerós, ja sigui adquirent d'un bé immoble (pot ser un tercer hipotecari), ja ho sigui d'un moble. En cas que hi hagi tercers de bona fe, el fals hereu o el posseïdor vençut hauràn de lliurar al verus heres la contraprestació obtinguda per la transmissió del bé, i si encara no l'han rebut, l'hereu pot subrogar-se en les accions del transmitent per a reclamar-la.

1.1. la legitimació activa

La legitimació activa per exercitar l'actio vindicati hereditatis l'ostenten l'hereu; el cohereu; i també els fideïcomissaris des de la delació al seu favor; així com els hereus de l'hereu que accepten l'herència en l'exercici de l'ius transmissionis. De fet, totes aquestes persones se subroguen mortis causa en la posició del causant, en la universalitat dels seus béns.

En canvi, no gaudeixen de legitimació activa els legataris i els donataris per causa de mort, atès que no adquireixen a títol universal, sinó a títol particular. Tampoc poden instar aquesta acció els cessionaris de l'hereu, ja que no ostenten la qualitat d'hereu.

Al respecte, és interessant la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala I, de 28 de novembre de 2002, rec. núm. 25/2002, ponent Guillem Vidal Andreu, que estima la falta de legitimació activa ad causam del nét de la causant trobant-se viva la seva mare, hereva directa del testament, ja que el tribunal considera que el nét no té interés en el plet, ni per substitució de la seva mare en vida, ni per interés directe.

1.2. la legitimació pasiva

Aquesta reclamació judicial s'adreça contra l'hereu aparent (possessor pro herede) i el posseïdor sense títol (possessor pro possessore), així com contra els successors d'aquests dos; i contra els adquirents d'una part o de tota l'herència, sense perjudici que aquests puguin acreditar la seva bona fe en l'adquisició, és a dir, el convenciment que adquiríen de persona amb poder de disposició.

L'acció és imprescriptible, ara bé, la usucapió del posseïdor dels béns pot impedir que prosperi, tal com s'analitzarà més endavant.

2. Objecte de l'acció de petició d'herència

Segons la dicció literal de l'art. 465-1.1 CCCat, l'acció de petició d'herència té un contingut doble: «obtenir el...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR