Una proposta de desenvolupament de l'autogovern català i andalús en matèria de costes: el Projecte de llei d'ordenació del litoral
Autor | Josep Maria Aguirre i Font |
Páginas | 1-32 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. IX Núm. 1 (2018): 1 – 32
-Nota-
1
[DOI: 10.17345/1874]
UNA PROPOSTA DE DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOGOVERN CATALÀ I ANDALÚS EN
MATÈRIA DE COSTES: EL PROJECTE DE LLEI D’ORDENACIÓ DEL LITORAL1
A PROPOSAL OF DEVELOPMENT OF THE CATALAN AND ANDALUSIAN SELF-
GOVERNMENT IN COASTAL MATTERS: THE PROJECT OF THE LAW ON COASTAL
PLANNING
JOSEP M. AGUIRRE I FONT
Professor lector de Dret Administratiu
Universitat de Girona
josepmaria.aguirre@udg.edu
Recibido: 11 de diciembre de 2017 / Aceptado: 28 de mayo de 2018
RESUM: En un context en què la pressió econòmica i els efectes del canvi climàtic sobre
la costa són cada vegada més evidents, i davant la incapacitat de la legislació estatal de
donar-hi resposta, aquest article estudia les potencialitats del marc competencial de la
Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía per desplegar instruments propis
d’ordenació de la costa que regulin conjuntament el domini públic maritimoterrestre i els
seus espais confrontants. Ho fa a partir de l’estudi de les competències que els foren
traspassades, de l’estudi de la jurisprudència constitucional, i singularment del Projecte
de llei d’ordenació del litoral que ha aprovat la Generalitat de Catalunya. Una norma
pionera a l’Estat que pot posar les bases d’un nou model de governança del litoral
RESUMEN: En un contexto en el que la presión económica y los efectos del cambio
climático sobre la costa son cada vez más evidentes, y ante la incapacidad de la legislación
estatal de darles respuesta, este artículo estudia las potencialidades del marco
competencial de la Generalitat de Catalunya y la Junta de Andalucía para desplegar
instrumentos propios de ordenación de la costa que regulen conjuntamente el dominio
1 Aquest article s’ha redactat en el marc del projecte “El urbanismo y sus instrumentos de incidencia positiva
en el medio ambiente y en el cambio climático” (DER2017-85624-C3-1-R) dirigit pel Dr. Joan M. TRAYTER
JIMÉNEZ i finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.
J.M. Aguirre i Font RCDA Vol. IX Núm. 1 (2018): 1 – 32
2
público marítimo terrestre y sus espacios colindantes. Lo hace a partir del estudio de las
competencias que les fueron traspasadas, del estudio de la jurisprudencia constitucional,
y singularmente del Proyecto de Ley de ordenación del litoral que ha aprobado la
Generalitat de Catalunya. Una norma pionera en el Estado que puede poner las bases de
un nuevo modelo de gobernanza del litoral.
ABSTRACT: Despite economic pressure and climate change effects on coastal areas are
becoming more and more apparent, the current Spanish legislation is not providing
satisfactory solutions. As a consequence, this article investigates the possibilities of the
Government of Catalonia and the Government of Andalusia to develop their own coastal
planning legislation that jointly regulate maritime-terrestrial public domain and its
adjacent spaces. To do so, the article focuses, firstly, on the study of the regional
competencies previously transfered from the Spanish government. Secondly, the focus is
on the study of the Spanish constitution jurisprudence. Finally, the article presents the bill
on coastal planning legislation approved by the Government of Catalonia, which supposes
a pioneering work in Spain and which might settle the foundations of a new coastal
governance model.
PARAULES CLAU: Ordenació del litoral — Urbanisme — Ordenació del territori —
Medi ambient — Canvi climàtic.
PALABRAS CLAVE: Ordenación del litoral — Urbanismo — Ordenación del territorio
— Medio ambiente — Cambio climático.
KEYWORDS: Coastal management — Urban planning — Land management —
Environment — Climate change.
SUMARI: I. El punt de partida: la necessitat d’instruments propis d’ordenació de la costa II. L’abast de les
competències de la Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía en ordenació del litoral 1. L’ordenació
del litoral en els estatuts de segona generació català i andalús 2. Els traspassos competencials en matèria
d’ordenació del litoral 3. La interpretació de la jurisprudència constitucional del nou marc competencial III.
El desplegament legislatiu necessari de les competències en ordenació del litoral IV. El Projecte de llei
d’ordenació del litoral 1. L’àmbit d’aplicació 2. Els instruments d’ordenació a) El Pla d’Ordenació del
Litoral b) Els plans d’ús del litoral 3 . Règim d’intervenció administrativa 4. Règim econòmic i financer 5.
Participació pública V. Conclusions VI. Bibliografia.
I. EL PUNT DE PARTIDA: LA NECESSITAT D’INSTRUMENTS PROPIS
D’ORDENACIÓ DE LA COSTA
RCDA Vol. IX Núm. 1 (2018): 1 – 32 Una proposta de desenvolupament...
3
Pràcticament ens separen quaranta anys del moment que moltes comunitats autònomes,
començant pel País Basc i Catalunya, van assumir la competència exclusiva en matèria
d’ordenació del litoral. Al llarg d’aquest període, l’ordenació del litoral per part de totes
les comunitats autònomes costaneres a l’Estat espanyol, ha estat marcada per la
imprecisió terminològica, geogràfica i fins i tot jurídica del mateix concepte litoral2, fet
que s’ha acompanyat de la manca de concreció dels límits del mateix títol competencial.
Un breu repàs històric d’aquest període permet assenyalar tres períodes diferenciats. Un
primer, entre 1979 i 1988, amb la redacció de estatuts d’autonomia i els primer decrets de
traspassos, en què s’apuntava la possibilitat que les comunitats despleguessin les seves
competències en un espai històricament intervingut per l’Estat. Un segon, entre 1988 i la
segona meitat de la primera dècada d’aquest segle, marcat per una interpretació
absolutament residual del concepte ordenació del litoral que la jurisprudència
constitucional va arribar a subsumir al d’ordenació del territori —en la Sentència del
Tribunal Constitucional (STC) 149/1991, de 4 de juliol, sobre la Llei 22/1988, de 28 de
juliol, de costes (LC)—, la qual cosa va deixar a les comunitats autònomes una
participació pràcticament nul·la en l’ordenació de la seva costa i als ajuntaments un paper
secundari centrat essencialment en les platges. Finalment, un tercer període, que s’inicià
ara fa una dècada, en què les comunitats, mitjançant la redacció dels estatuts autonomia
de segona generació, no només volien resoldre la manca de concreció del concepte
ordenació del litoral sinó també, i més important, assumir competències en l’ordenació
del domini públic maritimoterrestre que fins llavors els havien estat vedades.
Al llarg dels darrers deu anys València, Catalunya, les Illes Balears o Andalusia han
redefinit la seva competència exclusiva en ordenació del litoral a partir de requerir un títol
competencial, que per primer cop incorpora en totes la gestió dels títols d’ocupació del
domini, però amb singularitats evidents. Així, els estatuts valencià i balear diferencien la
competència exclusiva en ordenació del litoral i les funcions executives sobre la zona
maritimoterrestre que els atribueixen els estatuts, i deixen en evidència que el litoral i el
domini públic maritimoterrestre són espais diferents, ja que és impossible exercir les
competències exclusives sobre un espai però al mateix temps tenir delimitades únicament
algunes funcions executives. En canvi, els estatuts català i andalús, incorporen en la
2 So bre la delimitació del concepte litoral i la seva evolució història es pot llegir l’autor de l’article a
Régimen Jurídico del Litoral Catalán: especial referencia a la reforma de la Ley de Costas operada por la
Barcelona, 2014 (pàg. 50-55).
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba