Progrés, seguretat i mercat
| Autor | Juan-José López Burniol |
| Cargo | Notari de Barcelona. Llicenciat en dret per la Universitat de Navarra. Ex degà del Col•legi Notarial de Catalunya (1987-1989), actualment col•labora en diversos medis de comunicació. Ha presidit Tribuna Barcelona durant deu anys i ha format part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Actualment és conseller de «La Caixa» |
| Páginas | 7-8 |
Page 7
Hi ha progrés econòmic perquè hi ha mercat; i hi ha mercat perquè hi ha seguretat jurídica
La primera aproximació dels ciutadans a la seguretat se cenyeix a l’ordre públic en sentit estricte, que engloba la protecció de vides i hisendes per part de l’Estat, únic detentor de la violència legítima. Però -com ha escrit José-Luís Mezquita- el concepte de seguretat té una dimensió més profunda, l’origen de la qual rau en l’afany de cada home de disposar d’un repertori de certeses que li permetin, a més de viure en llibertat, autorregular els seus interessos i autogestionar els seus recursos. Aquesta dimensió de la seguretat fa possible un espai de lliure acció en què els ciutadans poden desenvolupar la seva iniciativa.
Una iniciativa que -com matisava Ihering-és egoista en el seu impuls íntim, però els resultats de la qual són la causa principal del progrés de les comunitats polítiques. En aquesta línia, els historiadors s’han preguntat perquè Europa occidental es va desenvolupar abans que la resta de les civilitzacions euroasiàtiques entre 1400 i 1800. La seva resposta és concloent. A partir d’un moment, les famílies que integraven els pobles europeus occidentals van començar a limitar el seu autoconsum i a destinar al mercat una part de la seva producció. Ara bé, no n’hi ha prou de produir un excedent, ja que cal tenir la seguretat que és preferible canviar-lo abans que consumir-lo. I aquella seguretat fou possible perquè a Europa es va formar un sistema descentralitzat de poder polític, integrat per estats incipients en equilibri inestable i competència constant, més interessats a protegir el comerç dels seus súbdits que a acaparar la riquesa per destinarla, com van fer altres imperis coetanis, a finançar una política d’expansió territorial i consum sumptuari. En resum: hi va haver progrés perquè hi va haver mercat; i va ser possible el mercat perquè hi va haver seguretat jurídica.
No és estrany, per tant, que la seguretat jurídica s’hagi convertit en un principi bàsic del constitucionalisme.
Així, la Constitució espanyola de 1978 el consagra com a principi fonamental de l’ordenament amb una doble vessant: 1.
Dotar de fermesa la titularitat dels drets, així com d’eficàcia la lliure negociació d’aquests. 2. Garantir als més dèbils que no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba