Les principals novetats introduïdes per la Directiva 2008/98/CE sobre residus i les línies d'actuació en la seva transposició a l'ordenament espanyol

AutorNoemi Blázquez Alonso
CargoProfessora associada de Dret Administratiu, Universitat Internacional de Catalunya
Páginas1-52

L’autora agraeix al Prof. Dr. Juan Antonio Pérez Rivarés les seves aportacions a aquest treball. Qualsevol error o imprecisió és d’exclusiva responsabilitat de l’autora.

Page 3

I Introducció

El 22 de novembre de 2008 es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea la Directiva 2008/98/CE sobre Residus, coneguda com la Directiva Marc de Residus (la "Directiva Marc"). L’article 40 de la Directiva emplaça els Estats membres a transposar la norma abans del 12 de desembre de 2010.

A aquest efecte, i a falta de que es publiqui l’avantprojecte pel qual es transposi la Directiva Marc, el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (el "Ministeri") va elaborar el passat 19 de gener de 2010 una presentació amb motiu de la reunió del Grup de Treball de Residus del Consell Assessor de Medi Ambient en el qual s’avançava quin hauria de ser el sentit de la norma de transposició.

Page 4

La transposició de la Directiva Marc suposa una oportunitat per a l’actualització i unificació de la normativa sobre residus. A més, la Directiva Marc deroga tres directives anteriors (la Directiva 75/439/CEE de 16 de juny, relativa als olis usats, la Directiva 91/689/CEE, de 12 de desembre, relativa a los residus perillosos i la Directiva 2006/12/CE de 5 d’abril, relativa als residus). Per això, és possible que, de manera similar, canviï significativament el panorama legislatiu espanyol que afecta a la gestió de residus.

En el context descrit, aquest article té per objecte l’estudi de les principals novetats introduïdes per la Directiva Marc, així com les línies d’actuació que està duent a terme el Grup de Treball de Residus del Consell Assessor de Medi Ambient a l’efecte de transposar la Directiva.

En aquest sentit, s’exposarà succintament la legislació estatal de residus existent en l’actualitat, així com la valoració i justificació dels principals canvis previstos en la nova Directiva Marc. Identificades les modificacions, s’assenyalaran els avenços en la transposició de la norma comunitària a l’ordenament espanyol, així com l’eficàcia directa de la Directiva Marc en cas de manca de transposició o transposició incorrecta.

II Regulació de residus en espanya
1. Antecedents normatius

Fins a 1998, la legislació estatal aplicable als residus estava constituïda principalment per la Llei 42/1975, de 19 de novembre, sobre deixalles i residus sòlids urbans (la "Llei 42/1975")1i per la Llei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de residus tòxics i perillosos (la "Llei 20/1986"). No obstant això, com a conseqüència de l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea es va transposar la Directiva 75/442/CE del Consell, del 15 de juliol de 1975, relativa als residus (la "Directiva 75/442/CE"), mitjançant el Reial Decret Legislatiu 1163/1986, de 13 de juny que va modificar la Llei 42/1975.

Page 5

Per la seva banda, la Llei 20/1986 va ser desenvolupada pel Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol i pel Reial Decret 952/1997, que modificava l’anterior.

La transposició de la Directiva 75/442/CE va exigir adaptar la Llei 42/1975 a l’ordenament comunitari, introduint per primera vegada una sèrie de definicions, com és el concepte residu2o de gestió, tractament, eliminació i aprofitament de residus3, que, a partir d’aquest moment, resultaran clau per a la correcta aplicació del règim jurídic als agents que intervenen en la producció i gestió dels residus.

D’acord amb la Llei 42/1975, els productors i posseïdors de residus sòlids urbans estaven obligats a posar aquests residus a disposició de l’Ajuntament, el qual n’adquiria la propietat des de llur lliurament i recollida. No obstant això, hi havia la possibilitat de que els propis productors o posseïdors dels residus procedissin al seu tractament, prèvia obtenció de la llicència municipal adient4.

En relació a l’aprofitament de recursos, la legislació espanyola vigent en aquell moment estava pensant en empreses particulars per a la realització d’aquestes operacions, com demostra el fet de que en cap moment s’al·ludís a iniciatives municipals. Les instal·lacions també havien de ser autoritzades tant per l’Ajuntament com pel Ministeri d’Indústria. L’impuls de les operacions d’aprofitament podia realitzar-se instant-se als titulars de les instal·lacions a la seva ampliació o modificació amb vista a un aprofitament més racional, concedint-se a aquests efectes ajudes econòmiques i podentse procedir a l’expropiació de la instal·lació si no es realitzaven les ampliacions proposades. L’atorgament de l’autorització d’aprofitament duia implícita la declaració

Page 6

d’utilitat pública d’aquestes activitats i l’accés dels seus titulars als beneficis que concedeix la Llei de 16 de desembre de 1954, d’expropiació forçosa5.

Aquest marc normatiu va canviar amb la promulgació de la Llei 10/1998, de 21 d’abril de residus (la "Llei 10/1998"), la necessitat de la qual era doblement sentida.

D’una banda, l’ampli ventall normatiu regulador dels residus requeria una norma de capçalera. Els supòsits de fet relatius a la producció i a la gestió dels residus van donar lloc a un enorme i complexíssim bloc normatiu, sent més que necessària la presència d’una norma directriu que li donés coherència, inspirant-lo i informant-lo de manera que fora en ella on poguessin buscar-se els principis generals que donessin unitat al grup normatiu.

D’altra banda, la modificació pràcticament íntegra de la Directiva 75/442/CEE per la Directiva 91/156/CEE del Consell de 18 de març obligava a dictar una llei general de residus. La transposició es va fer cinc anys després de que expirés el termini concedit per a la seva transposició, i un cop condemnada Espanya pel retard en la transposició6.

2. La normativa vigent: Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus
2.1. Àmbit d’aplicació

La Llei 10/1998 té per objecte prevenir la producció de residus, establir el règim jurídic de llur producció i gestió, i fomentar, per aquest ordre, llur reducció, reutilització, reciclat i altres formes de valorització.

S’aplica a tot tipus de residus, excepció feta de les emissions a l’atmosfera, dels residus radioactius i dels abocaments d’afluents líquids a les aigües7.

Page 7

2.2. Classificació dels residus

La Llei 10/1998 acull la definició de residu prevista en la Llei 42/1975, això és, "qualsevol substància o objecte [...] del que el seu posseïdor es desprengui o del que tingui intenció o l’obligació de desprendre’s" i afegeix "pertanyent a alguna de les categories que figuren en l’Annex d’aquesta Llei"8. El legislador estatal precisa que, en tot cas, tindran aquesta consideració els que figurin en el Catàleg Europeu de Residus (CER) aprovat per les Institucions Comunitàries.

Aquest concepte, sobre el qual tornarem quan tractem la Directiva Marc, ha estat llargament debatut per la jurisprudència i la doctrina, especialment pel que fa al significat del terme "desprendre’s".

Dins el concepte genèric de residu, la Llei 10/1998 distingeix entre residus urbans9i residus perillosos10.

La doble classificació dels residus es tradueix en una dualitat de règims. Així, la Llei 10/1998 estableix unes normes generals per als residus i, addicionalment, unes regles especials per al tractament dels residus urbans o perillosos, de les quals ens ocuparem en els apartats següents.

Page 8

2.3. Sobre les obligacions del productor de residus

Sobre la base de la definició de productor, la Llei 10/1998, en el seu article 7, imposa una sèrie d’obligacions al productor de residus, entès aquest no només com aquella persona física o jurídica l’activitat de la qual (exclosa la derivada del consum domèstic) produeixi els residus, sinó també com l’importador o adquirent intracomunitari, agent o intermediari, o qualsevol altra persona responsable de l’entrada en el mercat de productes que amb llur ús esdevinguin residus11.

Aquests subjectes estaran obligats a (a)...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR