Presentació
| Autor | Antoni Milian i Massana |
| Cargo | Director de la Revista de Llengua i Dret |
| Páginas | 5-6 |
Page 5
Com a nou director de la Revista de Llengua i Dret vull saludar les lectores i els lectors i explicar breument, en les ratlles que segueixen, quines són les novetats que ens agradaria introduir-hi.
Si avui, vint anys després de la creació de la Revista, fem un cop d’ull als trenta-set números publicats, crec que, sense cap ànim d’autocomplaença, ens podem sentir, en general, gratament sorpresos per la quantitat, la varietat i la qualitat dels treballs publicats fins al dia d’avui. Tot això ha estat possible gràcies al conjunt de persones que han format part del Consell de Redacció i, molt especialment, gràcies a qui n’ha estat fins ara el director, el Sr. Carles Duarte i Montserrat.
Què podem millorar d’aquest important llegat? Aquesta és la pregunta que em vaig fer quan el Sr. Josep M. Guinart i Solà, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, em va proposar la direcció de la Revista, i és la qüestió que ens hem formulat en la darrera reunió del Con- sell de Redacció.
Evidentment, tota publicació, malgrat que ja gaudeixi d’una qualitat contrastada, pot ser objecte de millora, i, a més a més, sempre cal anar-la adaptant a les exigències de cada moment. En la mesura del possible, procurarem ser encara més exigents en la tria dels articles que publiquem, per fer que la revista esdevingui el més acadèmica i rigorosa possible. Així mateix, allò que ara em sembla, i ens sembla, que la Revista més necessita és millorar-ne la difusió internacional, aconseguir que aquesta difusió sigui coherent amb la qualitat que té la publicació.
Avui, les polítiques lingüístiques estatals i subestatals no depenen només de les decisions adoptades en el si dels estats o dels ens subestatals (estats federats, regions), sinó que estan fortament limitades per les decisions que s’adopten als nivells continental i mundial. Ho sabem prou bé a casaPage 6nostra: qüestions com, per exemple, les exigències lingüístiques en matèria d’etiquetatge de productes, les quotes dels mitjans de radiodifusió i televisió basades en la llengua, les quotes de pantalla establertes sobre la base de criteris lingüístics, les exigències lingüístiques en matèria de serveis professionals o les subvencions atorgades tenint en compte criteris lingüístics resulten condicionades per les regles i decisions de la Unió Europea, i poden veure’s també afectades, segons quins siguin els criteris que hi predominin, per les decisions que adoptin organismes internacionals d’abast universal com l’Organització Mundial del Comerç.
L’entramat complex en què ens correspon de viure fa que la Revista hagi de ser sensible als nous reptes i que hagi de ser capaç de penetrar en el mercat mundial de les idees per influir-hi. En aquest sentit, millorar-ne la difusió internacional ho considerem una cosa inexcusable. Així mateix, incorporar més estudis sobre la incidència dels nivells continental i mundial en el futur de les llengües també sembla una cosa imprescindible. De fet, els efectes d’aquests dos nivells planen sobre l’evolució del llenguatge administratiu i jurídic, sobre el tractament jurídic del fet multilingüe i sobre la planificació lingüística, que són, com bé sap el lector, els tres apartats que configuren la secció d’estudis de la Revista. Per consegüent, fenòmens com la tan recurrent mundialització o la implantació de la Xarxa hi han de ser objecte de reflexió i anàlisi.
Tanmateix, tot això no vol dir, pel que fa als continguts, que la Revista hagi d’abandonar els temes locals. Aquests, tant si es tracta d’estudis sobre la nostra realitat, com si es tracta de l’anàlisi d’experiències d’altres països (que, al cap i a la fi, també són qüestions locals), han de continuar nodrint les nostres pàgines. La cosa que es vol modificar és la manera de tractar-los. Ens agradaria que aquests estudis s’enfoquessin tenint en compte la universalitat d’aquells temes: al capdavall, els temes locals són sempre universals. Consisteixen en experiències i situacions que poden repetir-se i que sovint es repeteixen arreu. En suma, no hi ha la voluntat de marginar els temes locals, sinó de dotar-los d’una perspectiva diferent. No és un canvi d’objecte el que es pretén, sinó de mentalitat. Si voleu, es tracta d’un matís gairebé imperceptible, però qualitativament rellevant.
La millora de la difusió internacional abans esmentada exigeix alguns canvis formals que el lector pot començar a apreciar en aquest número. També s’ha fet un petit canvi organitzatiu: la constitució d’un Consell de Direcció a partir del Consell de Redacció. Aquest Consell de Direcció està integrat pel director de la Revista, pel secretari, càrrec que ara ocupa el Sr. Jaume Vernet i Llobet, i pels membres del Consell de Redacció Albert Bastardas i Boada, Carles Duarte i Montserrat i Joan Ramon Solé i Durany.
