Presentació
| Autor | Josep Maria Castellà Andreu |
| Páginas | 11-13 |
Page 11
Les preguntes sobre la democràcia mai no han deixat de ser presents en el debat científic i social, encara que no sempre ho hagin estat amb la mateixa intensitat, com tampoc les respostes que s’han anat donant al llarg del temps no han sigut coincidents. Des de l’Atenes de Pericles, en el s. V aC –arquetipus de la “llibertat dels antics”, segons B. Constant–, fins al sistema representatiu del s. XIX i la democràcia representativa del s. XX –«la llibertat dels moderns»–, les reflexions sobre la democràcia han tractat de donar resposta a dues qüestions que K. Popper va sintetitzar de manera magistral: qui governa? i com governa?, és a dir, l’origen del poder polític i els seus límits.
En aquest número monogràfic hem volgut tornar a un debat que, a Espanya, des del moment constituent, sovint hem relegat a un segon pla en les prioritats polítiques, normatives i doctrinals, tot i les emfàtiques declaracions constitucionals de la sobirania popular (art. 1.2 CE), el principi de participació (art. 9.2 CE) i el reconeixement del dret fonamental de participació en els assumptes públics (art. 23 CE). Podem parlar d’una “llibertat dels postmoderns” en termes diferents a les reflexions dels qui ens han precedit en altres contextos històrics i socials? O, dit d’una altra manera, què és el que singularitza el debat sobre la democràcia avui, als inicis del s. XXI? Quins perfils adopta ara la «democràcia constitucional»? Les preguntes sobre la democràcia continuen sent en bona mesura les mateixes de sempre, però, tal com es dedueix del que posen de manifest els autors que han participat en aquest número de la Revista, potser no serveixen les respostes conegudes i ja donades en altres moments, incloses les més recents dels anys de l’anomenada «eufòria participativa» posteriors al 1968 (W. Schmitt Glaeser).
En efecte, en vista de la situació donada dels estats democràtics contemporanis, cal demanar-se si els partits polítics, instruments fonamentals de participació política, són per si mateixos estructures que funcionen d’a-Page 12cord amb el principi democràtic; o sobre l’actuació de la funció representativa atribuïda als parlaments i la problemàtica que suposa la inserció de les institucions de democràcia participativa –particularment la iniciativa popular– en l’exercici de la potestat legislativa i de control per part dels parlaments; o el paper que pot acomplir –i que acompleix realment– el referèndum en les nostres democràcies representatives; o en quina mesura en l’àmbit del govern i l’Administració són eficaços els mandats participatius; o si es verifica que els ens territorials més propers a la vida del ciutadà –les comunitats autònomes i els ens locals– gaudeixen de marcs institucionals més idonis per a una normativa i una pràctica favorables a la participació popular; o també en quina mesura les reformes estatutàries i legals més recents contribueixen o no a complir aquesta finalitat. En els textos dels autors participants, hi van apareixent els béns jurídics que l’Estat democràtic ha de protegir: el pluralisme polític, la participació ciutadana, la transparència i el control del poder o accountability. En definitiva, no només s’ocupen de la qüestió de la legitimitat de les decisions sinó també de la responsabilitat per les decisions adoptades, el que suposa la interconnexió del principi democràtic amb el de l’Estat de dret, com proclama l’article 1.1 CE.
En la confecció del monogràfic s’ha partit de dues opcions: 1) ens hem volgut apropar a la situació de l’Estat democràtic, d’acord amb la línia de la Revista, a través d’un enfocament interdisciplinar, des del dret públic, on la teoria constitucional es combina amb un dret constitucional i administratiu positius, i incorporant a l’anàlisi algunes dades de la pràctica per arribar a conclusions més acabades, així com algunes aportacions de la ciència política, que il·luminen el discurs jurídic i li proposen reptes que cal tenir en compte; i 2) ja que el debat transcendeix les nostres fronteres i hi ha problemes que són comuns, hem volgut que la reflexió es focalitzi en uns temes determinats sobre els quals autors de procedències diverses aporten llurs experiències (com és el cas de les eleccions primàries) i/o consideracions metodològiques (l’auditoria democràtica a Austràlia) o dogmàtiques (el referèndum en el sistema constitucional), tot generant una circulació d’idees que ens enriqueixi a tots i ens esperoni a l’hora d’afrontar reformes legislatives, la interpretació judicial i la recerca científica.
L’interès per l’Estat democràtic s’ha fet palès en diversos articles relacionats amb el tema que s’han rebut i que es publiquen en la secció “Estudis”. El número que ara es presenta és, però, una obra forçosament inacabada.
Page 13
Hi ha arguments i experiències estrangeres que no s’han pogut tractar per motius diversos, i altres que requeririen un aprofundiment més gran. De la lectura del que ara es presenta, estic segur que en sortiran idees i aportacions noves.
