Presentació
| Autor | Joan Vintró Castells |
| Cargo | coordinador del número monogràfic |
| Páginas | 15-16 |
Page 15
La STC 31 /2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 és un pronunciament del Tribunal Constitucional de gran transcendència que ofereix a la doctrina jurídica diverses perspectives d’anàlisi.
La primera, i més òbvia, és l’estudi de les diverses afectacions, tant de caràcter més general com de detall, que la Sentència té sobre els continguts concrets de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006. Aquesta aproximació ha donat lloc, ja, a rellevants publicacions que sens dubte tindran continuïtat en els propers temps.
Ara bé, la STC 31/2010 planteja també la necessitat de refiexionar novament sobre diversos aspectes relatius a la configuració i al paper de la justícia constitucional, tant des del punt vista general com, específicament, pel que fa als estats compostos. A aquesta refiexió pretén contribuir el present número de la Revista catalana de dret públic, mitjançant el tractament d’algunes de les qüestions que es deriven de la lectura de la STC 31/2010.
Així, en primer lloc, es tracta de la problemàtica del control de constitucionalitat dels estatuts. Aquest va ser un assumpte molt debatut, tant en el terreny jurídic com, especialment, en l’àmbit polític, durant el llarg període d’espera de la STC 31/2010 i sobre el qual és convenient destriar acuradament els elements de lege data i els de lege ferenda, tot tenint molt present els elements que una mirada al dret comparat aporta.
A continuació s’estudia la tipologia dels pronunciaments que es troben en la STC 31/2010, en particular els de caràcter interpretatiu, amb una presència molt significativa en la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català. La discussió sobre l’admissibilitat d’aquests pronunciaments, els seus límits i els seus efectes sobre l’ordenament es pot dir que és ja clàssica i ha rebrotat
Page 16
amb força després de la STC 31/2010, com es posa en relleu en la contribució que es publica.
En tercer lloc, s’aborda un dels temes generals de major entitat que es deriva de la STC 31/2010: la posició del Tribunal Constitucional en el si del sistema constitucional. L’afirmació, continguda en la Sentència, segons la qual la interpretació constitucional que fa el Tribunal Constitucional és «autèntica» i «indiscutible» suscita l’interrogant de si l’Alt Tribunal es configura com el substitut del poder constituent i fa que sigui oportú tractar aquesta qüestió.
Finalment, s’examina el paper del Tribunal Constitucional en la configuració de l’Estat autonòmic a Espanya i si la STC 31/2010 ha estat un factor positiu o negatiu en el procés de construcció d’aquesta forma d’Estat. És un assumpte que, inevitablement, implica que hi hagi una aproximació amb l’aportació d’elements jurídics i polítics. Les habituals contribucions de dret comparat (en aquest cas sobre Alemanya i Canadà) i de comentari jurisprudencial i bibliogràfic completen la perspectiva i les dades sobre aquesta relació entre justícia constitucional i organització territorial de l’Estat.
