Presentació

Páginas11-16

En l'enunciat oficial del volum el terme espanyol és un adjectiu gentilici que es configura com un atribut o com un accident del dret que va regir històricament els pobles d'Espanya. El plantejament ideològic implícit en aquest enunciat troba la seva explicació en la història.

La constitució política de la monarquia espanyola promulgada el 19 de març de 1812 introduïa per primer cop en la història dels pobles hispànics el terme de nació espanyola com a categoria juridicopública fonamental en configurar-la com a titular i dipositària de la sobirania, el poder polític suprem i únic que vertebra, organitza i cohesiona la comunitat estatal.

L'Estat apareix en aquests moments com una forma d'organització política unitària d'unes societats i d'uns pobles d'Espanya dotats cada un de peculiaritats, derivades de les pròpies tradicions culturals i dels respectius itineraris històrics, les quals els configuren, en algun cas com el de Catalunya, com a veritables nacions efectives en un sentit no jurídic, és a dir, en un sentit cultural, antropològic o etnogràfic.

El concepte jurídic de nació que s'introdueix en la Constitució de Cadis, i que perdurarà pràcticament en les constitucions posteriors fins a la republicana de 1931, és un concepte abstracte i general que, malgrat que no s'adapta a la realitat històrica d'Espanya, serveix per a legitimar racionalment el poder polític indefugible i cohesionador de la comunitat general. Està formada per totes les persones que neixen i viuen dins del territori delimitat per les fronteres lineals de la monarquia, i que són regides per un ordenament jurídic encapçalat jeràrquicament per un text normatiu constitucional.

La monarquia borbònica constitucional dels segles XIX-XX és hereva de la monarquia borbònica absoluta del segle XVIII, que es va afirmar en el tron després de guanyar la Guerra de Successió (1705-1714), en què es va qüestionar la legitimitat d'aquesta monarquia dins i fora de la Península.Page 12

El resultat d'aquesta guerra va dividir els pobles d'Espanya entre els vencedors -Castella, Navarra i territoris bascs i els vençuts -Aragó, València, Catalunya i Mallorca-, i va determinar que el règim jurídic de la monarquia absoluta entronqués amb la tradició del règim jurídic de la monarquia castellana. Correlativament, la llengua, el dret i la cultura castellanes van esdevenir gradualment, per obra de les instàncies polítiques monàrquiques, la llengua, el dret i la cultura espanyoles, de manera que...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR