Pollution of the oceans by plastics and effectiveness of legal norms of protection
| Autor | Rebeca Isabel Muñoz Arosemena, Renata Calheiros Zarelli, Miguel Etinger de Araujo Junior |
| Páginas | 1-32 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. X Núm. 1 (2019): 1 – 32
-Nota-
1
DOI:https://doi.org/10.17345/rcda2441
POLLUTION OF THE OCEANS BY PLASTICS AND
EFFECTIVENESS OF LEGAL NORMS OF PROTECTION:
COMPARISON BETWEEN THE LEGISLATION OF BRAZIL AND
PANAMA
REBECA ISABEL MUNOZ AROSEMENA
State University of Londrina
munozrebeca09@gmail.com
RENATA CALHEIROS ZARELLI
State University of Londrina
renata.zarelli@gmail.com
MIGUEL ETINGER DE ARAUJO JR.
State University of Londrina
miguel.etinger@gmail.com
Recepción: 1 de octubre de 2018 / Aceptación: 4 de febrero de 2019
ABSTRACT: Studies established that oceans cover 71% of the Earth's surface.
This area of the planet, nowadays, suffers from plastic pollution due to its
inadequate disposal, which affects marine fauna and flora. Only 9% of these
plastics are reused or recycled, meaning that the rest ends up being garbage that
goes into different places. According to United Nations Environmental Program,
about 90% of the waste that is floating in the oceans comes from plastic or
derived. Given this scenario, the UN has established the conservation and
sustainable use of oceans, seas and marine resources as one of its sustainable
development main goals, to be accomplished in 2030. This goal will not be
achieved without the containment of contemporary predatory capitalism, were the
general model of life is linked to consumption, as a way of demonstrating the
identity of the individual, his ethical values and behaviors, requiring more effective
R.I. Arosemena, R.C. Zarelli and M.E. de Araujo Jr. RCDA Vol. X Núm. 1 (2019): 1 – 32
2
coercive norms, organized with economic incentive policies. Considering that
Brazil and Panama are ROCRAM members, and that one of its main principles
is to integrate efforts and exchange experiences in order to make more effective
implementation of international conventions on maritime pollution, it’s possible to
compare these two countries related legislation. As a result of an ongoing
research, this paper proposes as a mechanism to approach to a possible answer
and to address the following points in the investigation: What are the international
environmental agreements related to the protection against incorrect plastic
disposal and ocean pollution? What are the environmental legal norms applied
by Brazil and Panama, and the relationship between the legal norms and the
effectiveness (or not) of pollution reduction? The methodology is based on a
descriptive investigation, through data collection, making an analysis and
focusing on solving the questions established above, according to the existing
international legislation, aiming for ocean protection.
RESUM: Els estudis van establir que els oceans cobreixen el 71% de la
superfície de la Terra. Aquesta zona del planeta, actualment, pateix la
contaminació de plàstics per la seva inadequada eliminació, que afecta la fauna
i la flora marines. Només el 9 % d’aquests plàstics són reutilitzats o reciclats, de
manera que la resta acaben sent escombraries que es troben en diferents llocs.
Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient,
aproximadament el 90 % dels residus que floten als oceans procedeixen de
plàstics o derivats. Davant d’aquest escenari, l’ONU ha establert la conservació
i l’ús sostenible dels oceans, mars i recursos marins com un dels seus objectius
principals de desenvolupament sostenible, que es preveu assolir el 2030. Aquest
objectiu no s'aconseguirà sense la contenció del capitalisme depredador
contemporani, on el model general de la vida està vinculat al consum, com a
manera de demostrar la identitat de l'individu, els seus valors i comportaments
ètics, que requereixen normes coercitives més eficaces organitzades amb
polítiques d’incentius econòmics. Tenint en compte que Brasil i Panamà són
membres de ROCRAM, i que un dels seus principis principals és integrar
esforços i intercanviar experiències per aconseguir una implementació més
efectiva de convencions internacionals sobre la contaminació marítima, es poden
RCDA Vol. X Núm. 1 (2019): 1 – 32 Pollution of the Oceans by Plastics…
3
comparar la legislació relacionada d’aquests dos països. Com a resultat d’una
investigació en curs, aquest article proposa com a mecanisme per acostar-se a
una possible resposta i abordar els següents punts de la investigació: Quins són
els acords ambientals internacionals relacionats amb la protecció contra
l’eliminació de plàstics incorrecta i la contaminació dels oceans? Quines son les
normes legals ambientals aplicades per Brasil i Panamà, i la relació entre les
normes legals i l'eficàcia (o no) de la reducció de la contaminació? La
metodologia es basa en una investigació descriptiva, a través de la recopilació
de dades, fent una anàlisi i centrant-se en la solució de les qüestions establertes
anteriorment, segons la legislació internacional existent, amb l'objectiu de
protegir els oceans.
RESUMEN: Los estudios establecieron que los océanos cubren el 71 % de la
superficie de la Tierra. Esta zona del planeta hoy en día sufre de la
contaminación de plástico debido a su eliminación inadecuada, que afecta a la
fauna y flora marina. Solo el 9 % de estos plásticos son reutilizados o reciclados,
lo que significa que el resto termina siendo basura que se deposita en diferentes
lugares. Según el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente,
alrededor del 90 % de los residuos que flotan en los océanos provienen de
plástico o derivados. Dado este escenario, la ONU ha establecido la
conservación y el uso sostenible de los océanos, mares y recursos marinos como
uno de sus principales objetivos de desarrollo sostenible, que se prevé lograr en
2030. Este objetivo no se conseguirá sin la contención del capitalismo
depredador contemporáneo, donde el modelo general de vida esté vinculado al
consumo, como una forma de demostrar la identidad del individuo, sus valores y
comportamientos éticos, que requieren normas coercitivas más efectivas,
organizadas con políticas de incentivo económico. Teniendo en cuenta que
Brasil y Panamá son miembros de ROCRAM, y que uno de sus principios
fundamentales es integrar esfuerzos e intercambiar experiencias para hacer más
efectiva la implementación de los convenios internacionales sobre la
contaminación marítima, es posible comparar la legislación relacionada de estos
dos países. Como resultado de una investigación en curso, este artículo propone
como mecanismo para acercar-se a una posible respuesta y abordar los
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba