La política lingüística a la societat de la informació

AutorCarles Duarte
Páginas385-386

Toni Molla (ed.), La política lingüística a la societat de la informació, Alzira, Edicions Bromera, 1998, isbn 84-7660-435-1.

Page 385

Aquest dotzè volum de la col·lecció Graella d'Edicions Bromera consolida el prestigi i l'encert d'una línia editorial coherent i ambiciosa que ha col·laborat d'una manera rellevant a l'establiment i a la difusió d'uns estudis sobre sociolingüística caracteritzats pel rigor i la modernitat del seu plantejament. L'aparició continuada de publicacions com aquesta ajuden a mantenir la sociolingüística catalana en un bon nivell internacional.

Toni Molla és sens dubte un dels artífexs d'aquesta destacada labor intel·lectual i científica, i és alhora l'editor del volum que ara ressenyem. La política lingüística a la societat de la informació inclou, després de la presentació d'Anna-Raquel Serrano i d'un extens i important preàmbul de Toni Molla, deu treballs agrupats en les seccions temàtiques següents: la societat de comunicació de masses, la societatPage 386 de la informació, l'espai econòmic i l'espai lingüístic, l'àmbit legal, les esferes pública i privada, una proposta de política lingüística.

Aquests textos són, de fet, una tria de les ponències presentades durant les Jornades de Sociolingüística, un prestigiós fòrum anual que el Gabinet de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcoi organitza periòdicament, dels anys 1996, 1997 i 1998. I en són autors Joan-Manuel Tresserras, Josep-Lluís Gómez Mompart, Mavi Dolç, Miquel de Moragas, Joan Majó, Bernat López, Enric Marín, Josep-Antoni Ybarra, Jaume Vernet, Lluís Flaquer i José Maria Sànchez Carrión.

Al seu preàmbul, Toni Molla es refereix a la complexitat i al canvi com a característiques fonamentals de la nostra societat, i assenyala els avenços escassos de la producció teòrica de la sociolingüística catalana en els darrers trenta anys, tot i l'esment elogiós que fa d'alguns llibres.

Les institucions públiques han assumit des de l'aprovació de la Constitució i els estatuts d'autonomia una posició activa amb l'impuls d'una política de promoció de la llengua catalana i de regulació del seu ús. Alhora la incorporació a la Unió Europea, la liberalització de les telecomunicacions i el desenvolupament tecnològic confereixen una nova dimensió a la reflexió sociolingüística i a les formes d'actuació en el camp de la política lingüística.

La política lingüística a la societat de la informació ens aporta una mirada actual i qualificada sobre una realitat que ha viscut canvis profunds en pocs anys i que es veu sotmesa a uns nous paràmetres. Ens trobem, doncs, davant d'una contribució molt valuosa i interdisciplinària a la modernització de la sociolingüística catalana, que d'aquesta manera demostra la seva vigència i la capacitat per adequar el seu discurs a les circumstancies presents.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR