Les polítiques d'adaptació al canvi climàtic a Catalunya

AutorGabriel Borràs Calvo
CargoOficina Catalana del Canvi Climàtic
Páginas1-21

Page 2

I Introducció

El clima del planeta és en un procés de canvi que ha comportat i comportarà impactes positius i negatius sobre diversos sectors socioeconòmics i sistemes naturals del món. La comunitat científica internacional alerta de la necessitat de mantenir la temperatura global del planeta per sota de l’increment dels 2ºC des de l’era preindustrial. Per aconseguir-ho és necessari l’establiment de reduccions significatives de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. En cas que aquestes reduccions no s’assoleixin, caldrà destinar més esforços a l’adaptació dels impactes i, en conseqüència, majors costos. D’acord amb l’informe Stern1cal una inversió equivalent a l’1% del PIB mundial per a poder esmorteir els efectes del canvi climàtic i, si no s’executa aquesta inversió, el món sencer s’exposaria a una recessió que podria arribar a suposar el 20% del PIB del planeta. Per això, el Govern de la Generalitat de Catalunya, conscient del repte que suposa i suposaran els impactes del canvi climàtic, ha aprovat l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC, vegeu capítol 3)2.

En el seu últim informe presentat el 2007, el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC)3ha determinat que l’origen de l’escalfament global i del conseqüent canvi climàtic, ja inqüestionable, és fonamentalment antròpic. Redactat i/o avalat per la més àmplia comunitat científica internacional i, independentment del llenguatge més o menys tècnic utilitzat i sovint expressat en termes de probabilitats o nivells d’incertesa, el que es reconeix amb aquest informe suposa un important pas respecte informes anteriors, en confirmar l’origen antropogènic de les causes del canvi climàtic a través de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

Page 3

El canvi climàtic, però, només és un indicador de l’anomenat canvi global, el procés que s’està produint arreu com a conseqüència de la intensa modificació de les condicions naturals dels ecosistemes, fruit d’un creixement sense precedents al llarg de tot el passat i present segle (ja som 7.000 milions d’habitants) i un desenvolupament extrem en tots els camps: la generació d’energia, la gestió agrícola i forestal, la urbanització, la sobreexplotació hídrica, etc. Un canvi global que comporta, entre d’altres, la desruralització de les societats, la concentració de la població en grans urbs, els moviments migratoris, la globalització de la comunicació i del coneixement i, sobretot, un canvi global producte d’una economia basada, en els darrers decennis, en la concepció que els recursos naturals són gratuïts i infinits i, per tant, depredables eternament; una economia que si bé ha millorat les condicions de vida d’una part de la població mundial, no ha estat capaç de resoldre el problema de l’equitat i l’accés als serveis bàsics.

Aquests canvis, o els seus efectes, es manifesten en diferents sistemes naturals o físics (costes, deltes, mars, aigua dolça, boscos, serralades, geleres) i en diversos sectors socioeconòmics (agricultura, turisme, energia, gestió forestal, protecció civil, gestió de l’aigua, salut, pesca). En general, es pot dir que les estratègies per afrontar els impactes del canvi climàtic en els sistemes i en els sectors passen per la diagnosi dels seus impactes, la mitigació de les seves causes i l’adaptació a les condicions futures. De fet, les estratègies d’adaptació a les noves i/o actuals condicions del canvi climàtic requereixen, primer, desenvolupar una diagnosi el més detallada i fiable possible sobre quines seran les condicions futures de referència. En el cas que ens toca, aquestes condicions cal referir-les a escala nacional de Catalunya. Aquest és precisament un dels objectius de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC): determinar amb el major detall possible els impactes que el canvi climàtic produirà i/o està produint en els diversos sistemes i sectors en totes les seves dimensions a Catalunya d’acord amb el millor estat del coneixement actualment disponible. En conseqüència, i aquesta és una de les raons del per què cal bastir una estratègia i no pas un pla, és menester afavorir l’impuls en la recerca de simulacions d’escenaris regionals per tal de reduir la incertesa en la projecció de l’evolució dels indicadors climàtics (temperatura, precipitació, vent, humitat, ascens del nivell del mar, circulació marina, etc.) al nostre país i, així, delimitar millor els impactes i les vulnerabilitats. Una de les principals fonts d’incertesa de les simulacions d’escenaris regionals de canvi climàtic

Page 4

resideix en la definició dels anomenats escenaris d’emissions, que reflecteixen diferents concentracions a l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle segons l’evolució socioeconòmica arreu del planeta durant les properes dècades. Cal tenir present que la situació global actual sembla dirigir-se cap als escenaris de majors nivells d’emissions d’acord amb les últimes mesures preses per l’observatori de Mauna Loa4que situa en 400 parts per milió la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, ben lluny dels 280 ppm de l’era preindustrial.

La pròpia modelització climàtica també presenta incerteses destacades, en part intrínseques als models, en part degudes al coneixement només parcial de certs processos fisicoquímics que intervénen en el sistema climàtic (manca de coneixement complet del cicle del carboni, de la dinàmica de les escorces de gel, etc.) i en part associades a limitacions actuals de càlcul, que van millorant paulatinament. Dels models climàtics globals disponibles al món, s’han desenvolupat nombrosos models climàtics regionals que, aplicats en àmbits menors a partir de l’aniuament sobre els globals, ofereixen resultats més particulars i de major detall espacial, tot i que amb importants diferències entre uns i altres. Actualment s’avança en la integració d’aquests diferents models regionals, amb diferents escenaris i diferents tècniques estadístiques de regionalització, a la vegada que es progressa directament en ampliar la capacitat dels models globals amb nous simuladors cada vegada més potents que amplien la resolució dels càlculs realitzats fins ara pràcticament al nivell dels models regionals actuals; d’aquí la importància del conveni signat entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el Centre de Supercomputació per a l’ús del superordinador Mare Nostrum per a la generació d’escenaris climàtics regionalitzats a Catalunya durant el segle XXI (projecte "ESCAT", vegeu capítol 3)5.

El canvi climàtic com a tal ja ningú no el qüestiona. Fins i tot, des d’instàncies negacionistes i escèptiques -convençuts bé sigui de què no hi ha relació entre l’activitat antròpica i l’escalfament del planeta, bé sigui de què en realitat aquest escalfament no és tal- s’han afanyat amb rapidesa a pujar al tren de l’adaptació al canvi climàtic perquè hi veuen una seriosa i àmplia oportunitat de negoci. Una dada: la Xarxa d’Inversors en

Page 5

Risc Climàtic dels Estats Units (INCR en anglès)6, la Institució Europea del Grup d’Inversors en Canvi Climàtic (IIGCC en anglès) i l’homònim europeu d’Austràlia i Nova Zelanda, i que reuneixen un grup de 285 inversors que representen més de 20 mil milions de dòlars en actius, van adreçar el 19 d’octubre de 2011 una carta als governs del G20 on reclamen majors inversions en accions de lluita contra el canvi climàtic i en favor de l’adaptació.

Una enquesta publicada al número 127 de la "Revista Economistas" el maig de 2011 i realitzada per Xavier Labandeira, catedràtic d’economia de la Universitat de Vigo7,

demostra que el 77,3% dels ciutadans de l’Estat espanyol manifesten que el canvi climàtic és un fenomen real i no exagerat, mentre que un 87,6% creu que cal aplicar polítiques correctores. Per polítiques correctores s’entenen bàsicament aquelles orientades a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) atès que el coneixement general sobre què és l’adaptació i les mesures d’adaptació al canvi climàtic és força inexistent, per no dir nul, entre la majoria de la població; només algunes entitats i organismes especialitzats en la recerca i innovació en els sistemes naturals i determinats sectors (biodiversitat, innovació agroramadera, sector vitivinícola, gestió de l’aigua i gestió forestal) disposen de coneixement sobre l’adaptació. Unes mesures d’adaptació que cal identificar i impulsar perquè Catalunya ja ha constatat l’augment de la variabilitat climàtica: l’increment de temperatura ha estat d’uns 0,24 ºC per dècada de per al període 1950-20118, de forma més acusada a l’estiu i per a les temperatures màximes diàries. Els canvis sobre les precipitacions, però, són molt més difícils d’establir o constatar de forma clara, especialment en el nostre àmbit mediterrani de gran variabilitat pluviomètrica estacional i interanual, a més de la seva característica distribució espacial irregular. Tanmateix, per al període 1950-2011, s’ha observat una reducció de la precipitació a l’estiu del 5,4% per dècada. Recentment, la Societat Americana de Meteorologia s’ha fet ressò d’un estudi ("On the Increased Frequency of Mediterraean Drought", NOAA Earth System Research Laboratory, Journal of Climate

Page 6

20119) on conclou que el canvi climàtic és el responsable de la meitat de l’increment de les sequeres a la Mediterrània en els 10 últims episodis de sequera que s’han succeït els darrers 20 anys. El 50% restant de responsabilitat en l’increment de freqüència de les sequeres a la nostra regió bioclimàtica es reparteix entre la variablitat natural del clima i el patró cíclic de l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord.

Cal destacar com l’increment de temperatura de les darreres dècades està provocant importants alteracions fenològiques en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR