Document sobre la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits: Declaració sobre l'eutanàsia

Páginas89-104

Page 89

Presentació

El Grup d’Opinió del CER Observatori de Bioètica i Dret, amb seu al Parc Científic de Barcelona, va sorgir com a resposta a la necessitat d’analitzar científicament i des d’un punt de vista pluridisciplinari les implicacions ètiques, socials i jurídiques de les biotecnologies i per proposar després actuacions concretes.

L’Observatori de Bioètica i Dret es va crear amb la intenció de participar en el diàleg universitat-societat i amb la finalitat de fer sentir la seva veu en el conjunt de la societat i davant dels organismes públics, administratius i polítics que regulen i controlen les activitats d’investigació i l’aplicació de les noves tecnologies. Això també requereix la voluntat d’establir relació amb els mitjans de comunicació per millorar la qualitat de la informació. Per aquesta raó, el Grup d’Opinió ja ha elaborat diversos documents sobre temes d’actualitat sobre els quals no hi ha una opinió unànime en la societat ni en les diverses comunitats científiques implicades.

En aquesta ocasió el Grup presenta un document d’opinió amb la voluntat d’intervenir en el debat sobre l’eutanàsia, que es manté al llarg dels anys i que resulta d’actualitat renovada amb cada nou cas divulgat pels mitjans de comunicació. El Grup parteix del fet que el reconeixement progressiu de l’autonomia de les persones -i, per tant, també dels pacients- ha de culminar amb l’acceptació de determinats supòsits de disposició de la pròpia vida i que per regular-los és necessària una legislació específica.

En aquest tema, com sol passar en bioètica, cal una disposició especial per al diàleg pluridisciplinari, que englobi els plantejaments eticofilosòfics, els de l’antropologia cultural, els jurídics i els sociosanitaris, i que tingui una base tècnica i científica forta aportada per aquelles disciplines les noves possibilitats de les quals desencadenen el debat.

Per a l’elaboració d’aquesta proposta, el Grup ha estat coordinat per una jurista, la Dra. María Casado, i un especialista en ètica mèdica, el Dr. Albert Royes, directora i secretari de l’Observatori de Bioètica i Dret, i ha comptat amb les aportacions interdisciplinàries dels especialistes que consten en l’annex.

Page 90

Page 91

Preàmbul

Aquest document tracta sobre la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits, perquè en la discussió sobre l’autonomia de les persones sempre batega, en últim terme, la qüestió de les circumstàncies en què es pot acceptar la disponibilitat de la pròpia vida. En efecte, la dignitat humana s’invoca tant per defensar el dret a elegir lliurement el moment de la mort -dret a morir dignament- com per oposar-se, en nom seu, al reconeixement d’aquest dret. Evidentment, darrere d’aquest ús equívoc del terme dignitat hi ha subjacents diferents concepcions de l’ésser humà, de la llibertat i del conjunt dels drets humans.

En els darrers temps hi ha hagut diverses notícies rellevants sobre el problema de l’eutanàsia. La més recent ha estat la polèmica suscitada a França (el setembre de 2003) pel cas Humbert, quan una mare va ajudar a morir el seu fill amb la col·laboració d’un metge que en va preparar les substàncies necessàries i per a qui el fiscal ha demanat pena de presó. Així mateix, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha hagut de prendre posició en aquest camp en ocasió de la demanda interposada contra el Regne Unit per Diane Pretty (el juliol de 2002). I, a Espanya, és prou coneguda per tothom la repercussió que va tenir al seu dia el cas Sampedro.

Aquest debat no sols és continu i candent en els mitjans de comunicació. Sovint es fan enquestes d’opinió que avaluen el grau d’acceptació de l’eutanàsia entre els ciutadans i els professionals sanitaris, a fi d’analitzar l’interès de l’opinió pública quant a la conveniència de crear-ne una regulació específica. En totes, l’acceptació de la regulació de l’eutanàsia és absolutament majoritària en una tendència ascendent que es manté des de fa dècades. D’altra banda, respecte de l’eutanàsia, hi ha diverses recomanacions del Consell d’Europa, que s’ocupa del tema des de l’any 19761. No obstant això, per ara, només dos països del nostre entorn han regulat de manera específica l’eutanàsia: Holanda (2001) i Bèlgica (2002).

Page 92

Des de sempre, els metges han participat en la presa de decisions sobre la fi de la vida i, actualment, es considera una bona pràctica limitar, suspendre o no instaurar tractaments en determinades circumstàncies, encara que això comporti la mort del pacient: és el que se sol denominar limitació de l’esforç terapèutic, limitació de tractaments o, simplement, eutanàsia passiva.2El criteri mèdic que justifica aquestes decisions troba empara tant en les normes deontològiques de la professió com en la Llei bàsica 41/2002, de 14 de novembre, reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i de documentació clínica i, fins i tot, en diverses declaracions de cercles de la bioètica catòlica3. Aquest tipus de mesures són una pràctica habitual en tots els hospitals; les prenen els metges atenent els interessos dels pacients i, generalment, amb el coneixement i el consentiment de la família. A més, si no es fes així s’incorreria en una mala pràctica mèdica. En tot cas, el que aquí es vol posar de manifest és que decisions com aquestes continuen sent, sovint, una elecció dels metges, que actuen segons el criteri professional i la concepció que tenen del que constitueix la bona praxi.

El respecte a la llibertat de la persona i als drets dels pacients ha adquirit una rellevància especial en el marc de les relacions sanitàries, àmbit en què l’autonomia de la persona constitueix un element central, les manifestacions més evidents del qual es plasmen en la necessitat de subministrar informació veraç a les persones malaltes i de demanarlos-en el consentiment, però que no conclouen aquí.

La Llei general de sanitat de 1986 va iniciar un procés de concreció dels drets fonamentals de les persones en l’àmbit sanitari i, en especial, del dret a prendre decisions sobre la pròpia salut. Des de llavors, aquest procés s’ha desenvolupat gradualment: mitjançant la introducció de l’exigència del consentiment informat, amb l’acceptació que les persones competents poden exercir el dret a rebutjar qualsevol tractament o actuació sanitària, incloent-hi els tractaments anomenats de suport vital, i a través de la promulgació de normes que regulen els documents de voluntats anticipades -qüestió que ja s’ha tractat en un altre document

Page 93

elaborat pel Grup. Aquest desenvolupament ha de continuar i ha de dotar de contingut real el que s’ha dit fins ara, i ha d’admetre, a més, la possibilitat que el lliure exercici de l’autonomia també es pugui concretar mitjançant la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits. És a dir, admetent el que comunament s’anomena eutanàsia activa voluntària.

El debat...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR