Perspectives de la litigació pel canvi climàtic arran del cas Urgenda
| Autor | Albert Ruda-Gonzalez |
| Páginas | 1-43 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. IX Núm. 2 (2018): 1 – 43
-Estudio-
1
[https://doi.org/10.17345/rcda2119]
PERSPECTIVES DE LA LITIGACIÓ PEL CANVI CLIMÀTIC
ARRAN DEL CAS URGENDA
PERSPECTIVES ON CLIMATE LITIGATION AFTER THE URGENDA CASE
ALBERT RUDA GONZÁLEZ1
Professor agregat de Dret civil
Facultat de Dret, Universitat de Girona
albert.ruda@udg.edu
Recibido: 2 de abril de 2018 / Aceptado: 24 de mayo de 2018
RESUM: La sentència del tribunal de l'Haia de juny de 2016 en el cas Urgenda,
que va condemnar l’Estat holandès per no fer prou per combatre el canvi climàtic,
va suposar un autèntic terratrèmol per al Dret de la responsabilitat ambiental i va
donar lloc a una progènie de reclamacions similars. La seva confirmació pel
tribunal d’apel·lació corresponent el passat 9 d’octubre de 2018 sembla donar-hi
encara més força. No obstant això, el fet és que aquests pronunciaments judicials
susciten qüestions molt profundes no només sobre la responsabilitat (civil o
patrimonial de l'Administració, segons el sistema) sinó també d'ordre
constitucional. En judicialitzar un tema eminentment polític, permeten de
plantejar dubtes sobre si pronunciaments com aquests respecten o no la deguda
separació entre els poders de l'Estat. Aquest article analitza críticament unes
sentències que, si bé han donat una gran visibilitat a una qüestió de gran
urgència i encara d’actualitat, sembla pressuposar que un tribunal és el millor lloc
per a jutjar la responsabilitat pel canvi climàtic. Aquest treball s'acaba preguntant
si una reclamació “a la Urgenda” seria possible en el nostre sistema i quin seria
previsiblement el seu resultat.
1 Treball elaborat en el marc del projecte “Modernización y arm onización del derecho de daños:
fronteras de la responsabilidad, daño resarcible y su valoración (II)", del Ministerio de Economía
y Competitividad de España (2016-2019), del qual l’autor és un dels directors. Fou presentat en
el I Congrés català de Dret ambiental (Tarragona, gener de 2018).
A. Ruda González RCDA Vol. IX Núm. 2 (2018): 1 – 43
2
RESUMEN: La sentencia del tribunal de La Haya de junio de 2016 en el caso
Urgenda, que condenó al Estado holandés por no hacer lo suficiente para
combatir el cambio climático, supuso un auténtico terremoto para el Derecho de
la responsabilidad ambiental y dio lugar a una progenie de reclamaciones
similares. Su confirmación por el tribunal de apelación correspondiente el pasado
9 de octubre de 2018 parece darle aun más fuerza. Sin embargo, el hecho es
que suscitan cuestiones muy profundas no solo sobre la responsabilidad (civil o
patrimonial de la Administración, según el sistema), sino también de orden
constitucional. Al haber judicializado un tema eminentemente político, permiten
plantear dudas sobre si pronunciamientos como estos respetan o no la debida
separación entre los poderes del Estado. El presente artículo analiza
críticamente unas sentencias que, si bien han dado una gran visibilidad a una
cuestión de enorme urgencia y aún de actualidad, parecen presuponer que un
tribunal es el mejor lugar para juzgar la responsabilidad por el cambio climático.
Este trabajo se acaba preguntando si una reclamación “a la Urgenda” sería
posible en nuestro sistema y cuál sería previsiblemente su resultado.
ABSTRACT: The decision issued by a court in The Hague in June 2016 in the
Urgenda case, which sentenced the Dutch State for not doing enough to fight
climate change, has been a real earthquake for the law on environmental liability
and led to a progeny of similar claims. After being upheld by the appellate court
last October 8th, 2018, the claim seems to have become even more solid.
However, the fact is that it raises very profound issues not only about liability in
tort but also of a constitutional nature. Since it has judicialized an eminently
political matter, it raises doubts about whether such decisions are fully observant
of the proper separation between the powers of the State or not. The present
paper critically analyses these decision which, although they have given a high
visibility to a matter of great urgency and still a hot topic, seems to presuppose
that a court is the best place to judge on the responsibility for climate change.
This paper ends up asking whether a claim à la Urgenda would be possible under
Spanish law and what its outcome would probably be.
PARAULES CLAU: Responsabilitat ambiental — Canvi climàtic — Urgenda —
Litigació climàtica — Culpa — Separació de poders.
RCDA Vol. IX Núm. 2 (2018): 1 – 43 Perspectives de la litigació pel canvi climàtic...
3
PALABRAS CLAVE: Responsabilidad ambiental — Cambio climático —
Urgenda — Litigación climática — Culpa — Separación de poderes.
KEYWORDS: Environmental liability — Climate change — Urgenda — Climate
litigation — Fault — Separation of powers.
SUMARI: I. Introducció. II. El canvi climàtic com a tasca per a la responsabilitat civil. III. La litigació
climàtica. 1. La base de les reclamacions. 2. El cas Urgenda. 3. Altres casos. a) El cas
Klimaatzaak. b) Els casos W ashington Kids i Juliana. c) El cas Leghari. d) El cas de les illes
Lofoten. IV. Anàlisi i perspectives de futur. V. Bibliografia.
I. INTRODUCCIÓ
Avui en dia hauria de resultar innecessari insistir en com n’és, de preocupant, el
canvi climàtic. Els reptes que planteja per a la humanitat són veritablement
enormes. Té implicacions tan diverses com profundes, i, com no podia ser d’altra
manera, interpel·la també el Dret de la responsabilitat civil o extracontractual,
inclosa la comunament (i incorrectament) anomenada “responsabilitat
patrimonial de l’Administració”.2
És cert que el debat sobre el canvi climàtic sol centrar-se en termes científics,
econòmics o polítics. Tanmateix, hi ha altres enfocaments que són sovint
negligits o oblidats però que resulten igualment importants, com són l’ètic o el
jurídic. 3 Tothom coneix que la responsabilitat civil ha tingut com a objecte
tradicional els danys a les persones individuals i les seves conseqüències.4 El
cas paradigmàtic que té relació amb el Dret ambiental és el dels danys causats
per les immissions o en les relacions de veïnatge.5 El veí sorollós, que és un
incordi per als que l’envolten, no pot quedar impune, però més enllà del càstig
en els casos més greus, està obligat també a reparar els danys que causi. La
responsabilitat civil entra en funcionament, doncs, quan algú causa un dany als
interessos dels veïns en qüestió. Des d’aquest punt de vista, opera com un
2 Vegeu Fernando Pantaleón Prieto, “Los anteojos del civilista: hacia una revisión del régimen de
la responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas”, Documentación administrativa,
núm. 237-238, 1994, 239-254, p. 239.
3 Al respecte del primer, vegeu Stephen M. Gardiner / Simon Caney / Dale Jamieson / Henry
Shue (eds.), “Prologue” en Climate Ethics. Essential Readings, Oxford University Press. New
York, 2010, p. ix.
4 Es pot veure sobre això Albert Ruda González, El daño ecológico puro, Thomson Aranzadi.
Cizur menor, 2007, p. 1 ss.
5 Per tots, vegeu Antonio Cabanillas Sánchez, “La responsabilidad civil por inmisiones y daños
al medio ambiente”, Anuario de Derecho Civil, vol. 49, núm. 1, 1996, 5-74, p. 5 ss.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba