El perillós deure d informar al client

AutorMontserrat Ricart Arnau-Advocada

Page 23

Des de 1978 en què s´aprovà la Constitució la professió d´advocat és regulada en aquesta norma fonamental en els seus articles 24 i 22; essent el primer cop que de forma expressa una professió lliberal com la nostra, i és la única, no sotmesa a la funció pública per a qui el legislador va merèixer ser inclosa en dit text al considerar la nostra professió com una eina indispensable per tal de garantir i protegir els drets de les persones que acudeixen davant dels Tribunals a demanar justícia.

Tanmateix, no podem oblidar que la professió d´advocat ve regulada per altres normes d´inferior grau, com poden ser l´Estatuto General de la Abogacía, els Estatuts col.legials, i totes aquelles normes deontològiques que regulen la nostra professió. Totes aquestes normes estableixen com un dels deures fonamentals que tenim tots el professionals és el d´informar al client, en tots aquells aspectes que l´afecten i més quan parlen de les qüestions que ens han estat encomanades per defensar-les davant l´Administració de Justícia.

Aquest deure d´informar al client, es basa en el principi de confiança que ha d´haver entre client i advocat, donat que si no hi ha aquesta confiança poc podrem fer per tal de dur a terme la defensa dels interessos del propi client.

Darrerament aquest deure d´informar al client s´ha tornat perillós... sí... sí... perillós pel lletrat; donat que si al client no li satisfà el que sent es pot sentir intimidat i pot acudir al Jutjat de Guàrdia per tal d´interposar una denúncia contra el lletrat. Això que sembla una fal.làcia està succeint en la nostra ciutat de Lleida.

Fa pocs dies, una clienta d´una companya nostra, clienta per altra banda molt coneguda per tots nosaltres, donat que als que estem al Torn d´Ofici ens ha tocat defensar-la -amb tots els respectes per les persones que demanen el benefici de justícia gratuïta- es va sentir intimi- dada quan la companya li va informar que en unes diligències prèvies el Ministeri Fiscal li demanava en la seva qualificació provisional una pena de dos anys de presó. Donat que a la senyora no li va fer cap gràcia la petició del Ministeri Fiscal, es va presentar davant del Jutjat de Guàrdia i va ficar una denúncia a la lletrada fent constar a la denúncia que la companya li va ficar de manifest que s´enfrontava a una petició de dos anys de presó i per aquesta raó es va sentir intimidada. El jutjat, sense entrar a esbrinar si la denúncia...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR