Pautas para el análisis del léxico de la jurisprudencia del Tribunal Supremo

Autor:Carles Duarte
Pàgines:414-416
 
CONTENIDO

Henríquez Salido, M.ª do Carmo i Alonso-Misol, Enrique De No . Pautas para el análisis del léxico de la jurisprudencia del Tribunal Supremo. Pròleg d’Eduardo García de Enterría. Cizur Menor, Editorial Aranzadi-Thomson Civitas, 2005, 214 pàg., isbn 84-470-2370-2.

Page 414

La professora de filologia de la Universitat de Vigo M.ª do Carmo Henríquez Salido i el magistrat de l’Audiència Nacional Enrique de No Alonso-Misol han posat en comú les seves visions expertes en el camp de la lexicologia i el dret per oferirnos una obra que aplega diversos estudis, de caràcter complementari, en alguns casos publicats dins revistes científiques i en d’altres casos, encara inèdits, realitzats sobre elsPage 415 mots que apareixen dins un corpus de més de mil interlocutòries i sentències del Tribunal Suprem. El llibre constitueix una aproximació intel.ligent i molt il.luminadora al lèxic jurídic, des del punt de vista de la formació de mots, de les unitats terminològiques i obre nous camins en el camp de la recerca sobre el llenguatge jurídic.

El volum, que ens aporta una imatge prou completa d’aspectes diferents del lèxic jurídic, s’estructura en sis capítols, dedicats, successivament, a: la paraula i la «recta raó»; les paraules prefixades; les paraules sufixades; l’expressió de la negació; el lèxic «ocult» i els procediments lexicogenèsics, i les veus i locucions llatines.

Al primer capítol, els autors ens ofereixen unes reflexions generals sobre la llengua i la varietat que adopta en el camp de la jurisprudència, amb una atenció singular als aspectes lèxics, al caràcter terminològic distintiu dels mots jurídics (on intervé no tan sols la definició que n’ofereixen els diccionaris, sinó també les que contenen les lleis i les que es deriven de les interpretacions doctrinals que se’n fan), amb formes específiques (plet…), significats específics de mots d’ús més general (actor…), una estabilitat fruit de l’existència de termes jurídics fixats des de fa segles, incloent-hi cultismes (interpel.lació…) i mots i expressions que són llatinismes directes (apud acta, sub iudice…), sèries derivatives o compositives tan productives com executar, executant, execució, executor, executorial, executòria, executable, executat, executiu, etc.; legalitzar / deslegalitzar / il.legalitzar; juridicoprocessal / juridicopenal, etc., procediments de creació i d’habilitació del lèxic, etc.

Als capítols segon i tercer, els autors concentren, respectivament, la seva anàlisi en el territori de la prefixació i de la sufixació, d’ús tan freqüent en els llenguatges d’especialitat. Hi examinen detalladament els prefixos locacionals i comitatius (extra-, supra-, co-…), els temporals (pre-, retro-…), els negatius (anti-, contra-…), els aspectuals-diatètics (re-, sobre-…), la sufixació, amb la derivació nominal a partir de verbs i adjectius (d’acció, d’agent, de qualitat, etc.), la derivació adjectival (deverbals actius i passius, denominals), la derivació verbal i la parasíntesi. El capítol quart aprofundeix en l’expressió de la negació i els autors s’hi aturen especialment en el cas de l’adverbi no- utilitzat com a prefix.

El capítol cinquè està dedicat als termes jurídics que no apareixen als diccionaris generals i als procediments lexicogenèsics (prefixació, sufixació, composició, etc.) de creació de nous mots tècnics per donar resposta a les noves necessitats comunicatives del món jurídic.

Al sisè capítol, els autors s’endinsen en un aspecte tan representatiu del llenguatge jurídic com el recurs,Page 416 ben sovintejat, a llatinismes. Hereus del dret romà, els nostres juristes continuen veient en mots i locucions del llatí un component de prestigi i d’identificació inequívoca i concisa de conceptes, de relacions de naturalesa jurídica i d’axiomes. El volum es tanca amb una interessant bibliografia.

Cal celebrar la publicació d’una obra que, a més de ser una contribució de primer nivell al coneixement del llenguatge jurídic i dels llenguatges d’especialitat en general, constitueix una autèntica invitació a emprendre noves recerques en un àmbit tan fonamental, històricament i també avui, de la comunicació com és el llenguatge jurídic, com a instrument al servei de la formalització de les normes que regulen les relacions humanes i institucionals i dels conflictes que genera la seva aplicació.