El passiu
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 209-260 |
Page 209
La regulació del passiu de la comunitat conjugal determina els deutes dels cònjuges i les normes per les quals aquests deutes s'imputen al patrimoni comú o als patrimonis privatius.
Com hem vist, tant la regulació de l'actiu, com la gestió del règim deixen un ampli marge a l'autonomia privada; en canvi, el passiu està presidit per la impossibilitat d'introduir modificacions en la responsabilitat externa dels deutes. Al meu entendre, això no vol dir que no es puguin introduir alteracions, però aquestes modificacions solament tindran efecte inter partes. Per tant, no es podran oposar davant de tercers, ja que un pacte privat no pot disminuir les garanties que la llei concedeix en favor de tercers a través de les corresponents responsabilitats patrimonials.
En la responsabilitat per deutes dels cònjuges podem distingir dos moments: a) La responsabilitat externa, que regula la responsabilitat dels cònjuges davant de tercers i que es regeix pel principi d'inderogabilitat de les normes (art. 8 i 72 CF), i b) La responsabilitat interna, que determina quin patrimoni haurà de suportar finalment la despesa realitzada i que admet la intervenció de l'autonomia privada (art. 5 CF).
En tractar el règim de comunitat de béns, el Codi de família no regula el passiu de forma completa i sistemàtica i solament trobem referències parcials a l'article 71 CF que regula el règim dels béns privatius i a l'article 72 CF que parla de l'atenció a les despeses familiars.
La idea principal que podem extreure d'aquest dos articles és que el Codi de família distingeix dos tipus de deutes: uns deutes que graven directament el patrimoni comú i uns altres deutes dels quals no respon directament el patrimoni comú. Els primers, els denominarem deutes comuns, i els segons, els denominarem deutes privatius, ja que en respon primerament el patrimoni privatiu. Page 210
La qualificació d'un deute com a comú o com a privatiu indica quin patrimoni ha de respondre d'una obligació. En aquest sentit, podem avançar que els deutes comuns són aquells que han estat contrets per satisfer despeses familiars i que la resta són deutes privatius, ja que el patrimoni comú està destinat a satisfer les necessitats de la família. Aquests patrimonis responen directament dels deutes que els hi pertoquen i si són solvents satisfan el deute. Ara bé, en cas d'insolvència d'un tipus de patrimoni en respon l'altre i això ocasionarà el posterior reintegrament de la quantitat pagada354. Tanmateix, queda exclosa la responsabilitat del patrimoni privatiu d'un dels cònjuges per deutes privatius de l'altre.
La responsabilitat patrimonial depèn del destí del deute, amb independència de si actua un cònjuge o tots dos. Així doncs, els cònjuges poden contraure deutes privatius i deutes comuns, en funció del seu destí comú o privatiu. Amb tot, aquesta situació pot plantejar dubtes en els creditors, ja que poden ignorar si una determinada obligació té una finalitat comuna o privativa i, per tant, no saben quin és el patrimoni que ha de respondre d'un deute determinat.
Finalment, hem de recordar que el patrimoni comú no és una persona jurídica, sinó un patrimoni diferenciat355. En aquest sentit, solament hi ha dos possibles deutors, els dos cònjuges, però la responsabilitat pot recaure sobre tres patrimonis diferents: el comú i el privatiu de cada cònjuge356.
Per estudiar aquest capítol, en primer lloc definiré el concepte de deutes comuns i de deutes privatius, posteriorment estudiaré la responsabilitat pels deutes comuns i pels privatius i, finalment, consideraré quin patrimoni és el responsable últim d'un deute. Page 211
El règim de comunitat reconeix i regula dos tipus d'interessos diferents: el comú i els privatius de cada espòs. Aquests interessos divergents es manifesten en els diversos àmbits del règim: l'actiu, la gestió i el passiu.
- En tractar l'actiu del règim, el Codi de família regula els béns comuns (art 67 CF) i els béns privatius (art. 68 CF). Aquesta distinció té una regla general segons la qual seran comuns tots els béns, excepte aquells que per llei o per pacte siguin privatius.
- En regular la gestió del règim, el Codi de família diferencia la gestió i la disposició dels béns comuns (art. 69 i 70 CF) i el règim dels béns privatius (art. 71 CF). Aquestes regles recauen sobre els béns que han estat classificats com comuns o com privatius. Per tant, la regulació de la gestió també ofereix una pauta que serveix com a regla general.
- En tractar el passiu, el Codi de família també determina uns deutes amb responsabilitat comuna i uns altres amb responsabilitat privativa. Ara bé, tot i que el legislador català torna a utilitzar la distinció entre interessos privats i comuns com a forma de determinar els tipus de deutes, en aquesta ocasió, es queda a mig camí, ja que no realitza una enumeració exhaustiva ni ofereix una regla general que serveixi de pauta357. El Codi de família solament distingeix dos tipus de deutes: els deutes derivats de la tinença i l'administració dels béns privatius (art. 71.2 CF) i els deutes contrets en atenció al manteniment de les despeses familiars (art. 72 CF). Amb tot, aquests articles recullen dos casos puntuals, més o menys extensos, però no donen resposta a l'ampli ventall de possibles supòsits.
És necessari remarcar que el Codi de família en cap moment utilitza els conceptes de deute comú i de deute privatiu, sinó que distingeix exclusivament els deutes esmentats (derivats de la tinença i l'administració dels béns privatius i deutes contrets en atenció al manteniment de les despeses familiars). Amb tot, malgrat la manca de definició del Codi, considero que podem distingir dos tipus de deutes, que denominaré comuns o privatius, Page 212 en virtut de quin sigui el patrimoni responsable.
El criteri de responsabilitat s'estableix en dues fases diferents: 1) determinar el patrimoni que ha de respondre en primer lloc d'un deute i 2) determinar el patrimoni que és el responsable últim d'una obligació358. Amb bon encert, el legislador català ha unit els dos criteris i ha determinat que aquestes dues responsabilitats coincideixin, per tant, el primer responsable serà també el responsable últim de l'obligació. Així doncs, en cas d'insolvència d'un tipus de patrimoni (comú o privatiu) l'altre patrimoni ha de satisfer el deute subsidiàriament; però el patrimoni pagador té dret de reclamar allò satisfet al patrimoni deutor.
Amb aquestes premisses podem definir deute comú i deute...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba