La participació dels advocats de Barcelona en la redacció de la Compilació de Dret Civil català
| Autor | Juan Pablo Correa Delcasso - Sandra Enzler Fandos |
| Cargo del Autor | Doctor en Dret. Col·laborador Acadèmic Facultat de Dret ESADE (URL) - Professora Facultad de Dret ESADE (URL) |
| Páginas | 29-42 |
Page 29
A través d'aquest breu article, abordarem un dels temes més interessants -el més important, gosaríem dir- quant a la matèria que ens ocupa avui: l'aportació dels advocats a la ciència del dret.
L'any en què se celebra el cinquantè aniversari de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, podem afirmar que aquest excel·lent text legislatiu, que un legislador contemporani no ha pogut millorar, ha estat una obra magistral d´advocats (sovint també professors universitaris alhora) que van dedicar moltes hores d'estudi a l'anàlisi de les arrels de les diferents institucions que el conformen. Paradoxalment -ho veurem a continuació- aquest text va néixer després de molts anys de debat sobre l'oportunitat de procedir a la seva codificació (arran de la ideologia de Savigny), i això enmig d'una dictadura franquista repressiva amb la cultura de les diferents nacionalitats que configuren l'Espanya actual.
Page 30
2.1. Des de principis del segle XIX, els juristes catalans, igual que el legislador estatal, es preguntaren sobre la necessitat de codificar el seu dret regional. La «febre» del procés codificador de la majoria de països europeus (especialment de França) va adquirir cada cop més importància, fet que va estendre un temor legítim a perdre les institucions de dret catalanes davant la unificació legislativa que pretenia imposar el govern central de l'època. Un cop aprovat el projecte de codi civil de l'any 1851, i per tal de satisfer les reivindicacions nacionalistes, el decret del 2 de febrer del 1880 va contemplar des d'aleshores el nomenament d'un expert de cada dret local susceptible de participar en la «Comisión General de Codificación».
Però molt abans d'aquesta data, des de la seva fundació el 17 de gener del 1833, el Col·legi d'Advocats de Barcelona ja vetllava activament perquè el dret civil català es respectés en tot moment.
Així, tal com demostren les actes de reunió de la Junta de Govern, a partir del 1834 el tresorer del col·legi, el Sr. Pauladàries, expressava la seva profunda preocupació pel fet que la legislació del Regne «no compti en absolut amb alguns punts importants del dret de Catalunya que tant han influït en la prosperitat de la nostra província», com ara el dret de successions, entre d'altres1. Anys més tard, el 1841, un altre advocat de Barcelona,
Page 31
el Sr. Fèlix Domènech, va comunicar a la Junta de Govern el seu nomenament com a vocal de l'esmentada Comissió General de Codificació, i es posà a la disposició del col·legi per vetllar per la conservació o modificació del dret civil català2.
Paral·lelament, les feines preparatòries del legislador espanyol no deixaven d'augmentar i, amb elles, la inquietud dels nostres companys de Barcelona per la conservació del seu dret civil. Per aquest motiu, l'any 1845, el degà Ruyra i Lacreu va designar dos eminents juristes, membres del Col·legi de Barcelona (concretament, els Srs. Vives i Cebrià i Martí d'Eixalà), perquè redactessin dues memòries sobre les institucions civils
Page 32
catalanes que s'enviarien al govern espanyol perquè les tingués en compte.
Finalment, cal afegir que la participació dels advocats barcelonins en aquesta primera etapa no es limitava únicament a l'elaboració d'un futur codi o annex de dret civil català. Els nos tres companys advocats van escriure també manuals per als facultatius o teòrics del dret, com ara Elias i Ferrater, Thos i Codina3 o Vives i Cebrià, autor aquest últim d'una important obra en quatre volums sobre la matèria objecte del present escrit4.
2.2. Però va ser sobretot amb Duran i Bas, professor de dret civil a la Universitat de Barcelona i degà del Col·legi d'Advocats de la nostra ciutat, que la codificació i els estudis de dret civil català van prendre un impuls definitiu. En particular, un cop represos els treballs legislatius, la Junta de Govern va nomenar l'any 1880 aquest il·lustre autor per complir la seva nova tasca com a representant a la «Comisión de Códigos» que devia redactar finalment el nou codi civil espanyol. Paral·lelament, la «Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País» va preparar un congrés català de juristes per debatre sobre la preservació de les institucions de dret civil catalanes on, com sempre, va participar el Col·legi d'Advocats de Barcelona5.
Page 33
Paradoxalment, i malgrat el seu excel·lent treball en aquesta Comissió, que permetria establir les bases de la futura Compilació del Dret Civil de Catalunya, va ser precisament Duran i Bas qui esdevindria un dels principals defensors de les tesis de Savigny a Espanya i, per aquesta raó, va rebutjar obertament i en múltiples ocasions la codificació del nostre dret autonòmic, igual que altres eminents autors, com ara Permanyer i Tuyet o Reynals i Rabassa.
Dos anys més tard, el 1883, es va publicar el treball de Duran i Bas («Memòria sobre les institucions de dret civil»), fet que li va
Page 34
valer l´elecció com a degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona. L'any 1886, va veure la llum el projecte de llei de bases del codi civil espanyol, que anunciava la publicació imminent del codi civil actual. Encara sota la presidència de Duran i Bas (que fou reelegit degà), el Col·legi d'Advocats de Barcelona va denunciar, l'11 de març del 1889, el greuge que aquesta norma comportava per a les institucions forals. La decisió, però, ja no admetia recurs i, l'1 de maig del 1889, el codi civil espanyol va entrar definitivament en vigor. Malgrat tot, el gran malestar que aquesta publicació un tant «despòtica» va provocar, va obligar la Reina a rectificar immediatament. Duran i Bas, amb altres col·legues de la ciutat de Barcelona, aconseguiria així que el text legislatiu tornés a passar per la via de les correccions, i es redactés llavors l'article 15 que suprimiria la preeminència absoluta del dret espanyol i restablís a Catalunya el dret civil regional propi d'aquesta Comunitat Autònoma6.
2.3. Un cop publicat el codi civil estatal, degudament corregit de la manera que hem indicat anteriorment tant per Catalunya com per la resta de nacionalitats que componen l'Estat espanyol, el dret civil català va romandre diversos anys en l'oblit, temps dedicat, possiblement, a celebrar la promulgació del nou codi civil estatal. Temps després, els treballs es van reprendre a iniciativa, un altre cop, del Col·legi d'Advocats de Barce-
Page 35
lona: l'any 1894, amb motiu de la visita del degà Serrahima i Palà al Ministre de Justícia, aquest li confià la tasca d'elaborar un annex per a la nova norma que devia reunir les principals institucions de dret civil local.
Com en altres ocasions, però, la història es repetí, i va tornar a ser el nomenament l'any 1899 del «campió del dret civil català» -el professor Duran i Bas- com a Ministre de Justícia, el que va dinamitzar els treballs de forma decisiva. Quatre anys més tard, el 30 de juny del 1903, el President de la Comissió Especial de Codificació de Catalunya va remetre al Col·legi d'Advocats un exemplar d'avantprojecte d'annex redactat per ell mateix i pel professor Trias i Giró.
Malauradament, la mort de Duran i Bas va endarrerir la promulgació del futur text del dret civil català. Tot i això, la tenacitat dels advocats de Barcelona continuava amb la mateixa intensitat i se succeïren les obres i els estudis realitzats pels nostres companys catalans.
2.4. Curiosament però, va ser necessari esperar als primers anys del franquisme...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba