El règim de participació en els guanys, el règim de comunitat de béns i els règims històrics

Autor:Adolfo Lucas Esteve
Càrrec de l'autor:Profesor i Magistrado, Universitat Abat Oliva
Pàgines:313-339
RESUMEN

1. El règim de participació en els guanys - 1.1. Concepte i naturalesa jurídica - 1.2. Acords constitutius - 1.3. Règim jurídic durant la vigència del règim de participació - 1.4. Extinció del règim de participació en els guanys - 1.5. La liquidació del règim de participació en els guanys: el crèdit de participació - 1.5.1. Diferència entre el patrimoni final i l’inicial de cada cònjuge - 1.5.2.... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 313

1. El règim de participació en els guanys

Aquest règim té el seu origen a les antigues costums hongareses i, per exemple, és el règim legal supletori a Alemanya. Es presenta com la combinació perfecta entre els règims de comunitat i els règims de separació, ja que durant el matrimoni els béns es mantenen separats i en el moment de la dissolució del règim es comuniquen els guanys obtinguts. Tanmateix, aquest règim implica la necessitat de realitzar un inventari i de valorar quatre patrimonis: el patrimoni inicial i el patrimoni final de tots dos cònjuges, situació que no em sembla en absolut senzilla i més en una situació de conflicte en què es discuteixin el béns que l’integren i les respectives valoracions.

En el dret català, aquest règim apareix amb la Llei 8/1993, de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre els cònjuges. En el moment de la seva promulgació es criticava obertament el règim de separació absoluta de béns per les desigualtats que originava entre els esposos, plantejant convertir el règim de participació en el règim supletori legal a Catalunya. Tanmateix, finalment, la reforma del 93 va comportar la continuïtat del règim de separació de béns com a règim legal, però amb una sèrie de factors correctors, i la regulació del règim de participació en els guanys com a règim voluntari que els cònjuges podien pactar en capítols. Aquest plantejament es va mantenir en el Codi de família i ha arribat fins al Codi civil de Catalunya.

Aquest règim es regeix, primerament, pels pactes dels cònjuges; a manca de pacte (o per suplir les llacunes existents), s’apliquen les disposicions relatives al règim de participació en els guanys (arts. 232-13 a 232-24), i a manca d’ambdues, s’apliquen les normes del règim econòmic de separació de béns, fet que suposa l’aplicació de les figures pròpies del règim de separació de béns. Això no obstant, normalment s’exclou d’aquesta remissió la compensació econòmica per raó de treball (art. 232-5 i ss), ja que sembla inadequat que en un règim de participació que comunica els guanys s’afegeixi la compensació pel treball. Tanmateix, si la participació en els guanys pactada entre els esposos és molt petita,

Page 314

es podria plantejar la seva aplicació, perquè el règim de separació actua com a norma de tancament del sistema.

1.1. Concepte i naturalesa jurídica

El règim de participació en els guanys és un règim voluntari que els cònjuges han de pactar en capítols matrimonials i que es caracteritza perquè «atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment en què s’extingeix el règim, el dret a participar en l’increment patrimonial obtingut per l’altre durant el temps que aquest règim hagi estat vigent» (art. 232-13.1). Es tracta d’un dret de crèdit recíproc que pot operar a favor de qualsevol dels esposos.

El règim de participació en els guanys és un règim mixt o intermedi entre el règim de separació i el règim de comunitat, ja que durant la seva vigència funciona com un règim de separació i amb la seva extinció es comuniquen els beneficis. Ara bé, la realitat comunitària del règim de participació és, com a mínim, discutible, ja que en el règim de participació no apareix mai un patrimoni comú, sinó un dret d’un dels cònjuges a participar en els guanys de l’altre. En aquest sentit, «esa esencia comunitaria se manifiesta siempre, de forma paradójica, cuando el régimen se ha extinguido, siendo por tanto una comunidad virtual lo que existe durante el matrimonio, pero nunca real» (dE lEón ArcE); per tant, la comunicació es limita a un dret de crèdit que neix amb l’extinció del règim.

En aquest sentit, cal recordar que existeixen dos models teòrics que regulen els règims intermedis:

  1. El sistema de comunitat diferida de béns, «que en el momento de su extinción hace nacer una masa común a repartir entre los cònyuges por igual» (dE lEón ArcE), «amb la finalitat de ser sotmesa immediatament a un procés de liquidació, que determina normalment que aquests béns comuns es divideixen a parts iguals..., amb la particularitat que la participació en els guanys sol concretar-se en l’adjudicació de béns concrets i determinats (puiG i FErriol).

  2. El sistema de participació en els guanys, en el qual no es genera un patrimoni comú, sinó un crèdit de participació en els guanys de l’altre. En aquest sistema es poden dibuixar dos models diferents:
    • El model que determina els guanys per comparació entre el patrimoni final i el patrimoni inicial, amb l’actiu i el passiu de cadascú, que és el sistema que ha acollit el Codi civil de Catalunya.

• El model que estableix els guanys partint d’una massa de béns determinats (entre ells el patrimoni final) de la qual es dedueixen una sèrie de partides (entre ells el patrimoni inicial). Aquest és el sistema del Codi de família i el que s’estableix per calcular la compensació per raó de treball en el règim de separació de béns.

Els guanys són els increments patrimonials obtinguts pels cònjuges durant la vigència del règim, que es computen com la diferència positiva entre el patrimoni inicial i el patrimoni final. En aquest sentit, el règim de participació confereix a un dels cònjuges un crèdit sobre els guanys de l’altre cònjuge, un cop descomptats els guanys propis. Si no hi ha pacte en contrari, aquest crèdit de participació correspon a la meitat del guanys, de manera que s’igualen els guanys obtinguts pels esposos durant la vigència del règim. Per exemple: si un cònjuge guanya 100 i l’altre 20, hi ha una diferència de 80, s’origina un crèdit sobre la meitat (40) a favor del cònjuge que ha guanyat menys, és a dir, un cop liquidat el règim, tots dos cònjuges hauran guanyat 60.

Page 315

1.2. Acords constitutius

El règim de participació és un règim voluntari que ha de constituir-se en capítols matrimonials. A l’escriptura de constitució del règim s’ha d’acompanyar un inventari del patrimoni inicial de cada cònjuge, en el qual s’han de ressenyar els béns, indicant-ne l’estat material, les càrregues i les obligacions (art. 232-14) i, a més, es poden adoptar els acords que els cònjuges estimin convenients. Entre aquests acords, cal destacar els pactes sobre l’abast de la participació en els guanys (art. 232-15), que poden ser els següents:

  1. Restringir els guanys que s’han de computar (per exemple: excloure del patrimoni final els béns donats a tercers) o incloure altres béns que no estiguin comptabilitzats.

  2. Es pot atribuir una participació en els guanys diferent de la meitat de l’increment patrimonial. Ara bé, aquest pacte solament és vàlid si s’estableix amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges (art. 232-15). Tots dos cònjuges han de tenir un sistema únic de participació en els guanys, en la mateixa proporció i de manera simultània, «és a dir, haurà de ser un criteri cec o, si es prefereix neutral, capaç de beneficiar o perjudicar a qualsevol d’ells» (cAsAs VAllés). Així doncs, no s’admet l’exclusió d’un cònjuge en els guanys ni tampoc una participació desigual no recíproca, és a dir, en què cada cònjuge participi en un percentatge diferent (per exemple: un cònjuge en el 50% i l’altre en el 25%). La invalidesa del pacte determina que la participació en els guanys es faci per meitats.

    El pacte de participació diferent a la meitat dels guanys pot tenir dues vessants: amb caràcter general o preveient una participació diferent segons quina sigui la causa d’extinció del règim:
    • Amb caràcter general, es pot pactar una participació tant inferior com superior al 50%, sempre que sigui recíproca i igual per a tots dos cònjuges. Si és inferior al 50% s’afavorirà al cònjuge que hagi obtingut més guanys i si és superior s’afavorirà al cònjuge «dèbil».

    • Establir un percentatge diferent, segons la causa d’extinció, de manera que si el règim es dissol per nul·litat, divorci o separació s’estableixi un percentatge inferior (per exemple, el 20%) i si la causa d’extinció és la mort d’un dels cònjuges, s’estableixi un percentatge superior (per exemple, el 75%), fins i tot, es pot plantejar que en cas de mort la participació del cònjuge supervivent sigui del 100% de l’increment patrimonial.

  3. Pactar una participació per meitats però que afecti a un determinat percentatge dels guanys o a uns determinats tipus d’ingressos.

  4. Acordar que el pagament del crèdit de participació es pugui fer en diners o en béns i que aquesta petició pugui fer-la qualsevol dels cònjuges, tant el deutor com el creditor.

1.3. Règim jurídic...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA