La partició i la col·lació
| Autor | Luis Prados Ramos |
| Cargo del Autor | Notari |
| Páginas | 495-525 |
Page 495
La partició de l'herència és la forma normal d'extinció de la comunitat hereditària, que de manera descriptiva defineix roca sastrE com l'acte jurídic, unilateral o plurilateral, necessari i irrevocable, de naturalesa declarativa, compost per un conjunt ordenat d'operacions, verificades sobre certes bases o supòsits de fet i de dret i en el qual, després de determinar-se l'actiu i el passiu de la massa hereditària i de procedir a la seva avaluació i liquidació, es fixa l'haver de cada partícip, es divideix el cabal partible i s'adjudica cada lot de béns format a cada hereu, cosa que provoca la transformació de les participacions abstractes dels cohereus sobre el patrimoni relicte en titularitats concretes sobre béns determinats.
D'aquesta definició cal assenyalar les següents notes de la partició de l'herència:
Es diu que es tracta d'un acte jurídic en tant que és la categoria conceptual en la qual és possible integrar totes les modalitats de partició. No obstant això, afinant més en els conceptes, la partició realitzada pel testador o per un marmessor o comptador designat per ell té la naturalesa de negoci jurídic unilateral; la partició practicada per acord entre els hereus té caràcter contractual; i l'aprovació judicial de la partició, havent-hi acord entre els hereus, no varia la seva naturalesa contractual però, si hi ha oposició i la partició s'efectua en un procediment declaratiu, té caràcter d'acte judicial.
La partició és un acte necessari perquè qualsevol hereu la pot sol·licitar en qualsevol moment, llevat dels supòsits d'indivisió ordenada pel causant o convinguda pels hereus d'acord amb la llei, tal com determina l'article 464-1 CCCat, que veurem a continuació.
La partició és un acte irrevocable, ja que una vegada fet, únicament amb el consentiment de totes les persones interessades o dels seus hereus pot deixar-se sense efecte.
I és un acte de naturalesa declarativa. No obstant això, sense entrar en profunditats sobre la naturalesa jurídica de la partició de l'herència, des del punt de vista de la seva essència o eficàcia, tal com assenyalen lacruz i VallEt, representants de les tesis més modernes, cal distingir la funció de la partició en el total del procés successori (relació dels hereus respecte del causant) i en la comunitat hereditària (relació de cada cohereu amb els altres). En el primer aspecte (relació dels hereus amb el causant), com a acte complementari de la delació, compleix juntament amb ella (completant-la) una funció translativa, ja
Page 496
que produeix l'efecte translatiu a l'hereu de béns i drets determinats; en el segon aspecte (relació de cada cohereu amb els altres) la partició, en si mateixa considerada com a negoci jurídic que posa fi a la comunitat hereditària, té naturalesa determinativa, en subrogar la quota indivisa de cada comuner per béns concrets i determinats.
El dret a demanar la partició de l'herència, en el sentit de legitimació o qualitat per la qual s'és part legítima en la partició, correspon a tot cohereu i, llevat dels supòsits d'indivisió ordenada pel causant o convinguda pels hereus d'acord amb la llei, tal com determina l'article 464-1 CCCat, ho pot sol·licitar en qualsevol moment.
La legitimació de l'hereu per demanar la partició és independent del tipus de vocació i pot ser testamentària, intestada o en pacte successori. Qualsevol d'ells està legitimat per demanar la partició i pot exercir el seu dret per si o mitjançant el seu representant legítim, que pot ser voluntari si l'hereu té capacitat legal suficient, o legal en un altre cas.
L'hereu sota condició suspensiva no té dret a demanar la partició, ja que fins que la condició no es compleixi no és hereu. La seva posició jurídica la determina l'article 423-14 CCCat, que supera la parquedat de l'article 154 CS, assenyalant que en el casa de l'hereu instituït sota condició suspensiva, si concorre a la successió amb altres hereus que ja hagin acceptat, aquests poden fer la partició de l'herència, i l'hereu sota condició està facultat per intervenir-hi. Una vegada feta la partició, ha de mantenir-se el règim d'administració sobre els béns assignats a la seva quota. La facultat d'intervenir en la partició no suposa estrictament la necessitat del seu consentiment però, si existís, la partició efectuada amb l'hereu condicional és provisional solament quant a la determinació de la titularitat fins que la condició es compleixi o falti; mentre que si falta aquest consentiment o l'hereu condicional manifesta la seva oposició, l'hereu condicional pot impugnar la composició del lot que els altres li hagin adjudicat. Si l'hereu condicional no arribés a ser-ho, la quota ha de tenir el destí que hagi pogut preveure el testador o, en un altre cas, el que resulti de l'aplicació de les institucions pertinents per al cas que quedi vacant una porció de l'herència: el més normal és l'acreixement als altres cohereus i si no fos possible cal practicar una addició d'herència.
Els hereus fiduciaris poden, segons l'article 426-27 CCCat, demanar la partició i practicar-la eficaçment amb els altres cohereus sense necessitat que intervinguin els fideïcomissaris, sempre que es tracti d'un pur acte de partició, la qual cosa es produeix quan els interessats es limiten a partir en la forma prevista pel testament o per la llei. En cas contrari, quan l'acte, per no ser particional, és dispositiu, cal atenir-se a allò establert per l'article 426-40 CCCat que regula la disposició dels béns fideïcomesos.
Els fideïcomissaris poden concórrer a la partició i poden impugnar-la si es fa en frau dels seus drets (article 426-27 CCCat).
Els legataris de part alíquota, segons la tradició jurídica catalana, no tenen legitimació per demanar la partició de l'herència, ja que la seva posició segons l'article 427-36 CCCat és passiva enfront de la facultat de l'hereu d'adjudicar-li béns de l'actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la part alíquota fixada pel causant, o pagar-li en diners, encara que no n'hi hagi en l'herència.
Els legitimaris, en ésser titulars d'un dret de crèdit enfront de l'hereu, no tenen legitimació per demanar la partició, que els ha estat negada segons la Sentència de l'Audiència
Page 497
Provincial de Girona, de 12 de novembre de 2007, encara que concorri en ells la posició de legataris de part alíquota.
Pel que fa als cessionaris dels hereus en l'àmbit del Codi civil espanyol, la doctrina majoritària ha considerat que estan legitimats per demanar la partició, ja que aquest dret forma part del contingut econòmic que ha estat objecte del contracte de venda o cessió del dret o quota hereditària; en l'àmbit del dret català, mEzquita dEl cacho assenyala que aquests arguments resulten reforçats per la redacció de l'article 40.3 CS, que reprodueix l'actual article 462-2.4 CCCat, en preveure que els adquirents d'herència es beneficiïn del dret d'acréixer del seu transmitent, llevat que en el títol de transmissió s'hagi establert una altra cosa
Pel que fa als creditors de l'herència, poden sol·licitar extrajudicialment la partició de l'herència mitjançant requeriment notarial a aquest efecte o per qualsevol altre mitjà que sigui eficaç. En l'àmbit del procediment per a la divisió de l'herència, l'article 782.3 de la Llei d'enjudiciament civil estableix, modificant el que es preveia per al judici de testamentaria, que els creditors no poden instar la divisió, sens perjudici de les accions que els corresponguin contra l'herència, la comunitat hereditària o els cohereus, que han d'exercitar en el judici declaratiu que correspongui, sense suspendre ni entorpir les actuacions de divisió de l'herència.
Els creditors particulars dels hereus tenen una posició diferent en el Codi civil de Catalunya de la que tenien en l'àmbit del Codi de successions, on l'article 23 els reconeixia la facultat de sol·licitar al jutge l'autorització per acceptar l'herència si hagués estat repudiada en el seu perjudici, per la qual cosa s'entenia que com a hereu podia sol·licitar la partició. Amb l'article 461-7 CCCat, la repudiació de l'herència en perjudici dels creditors de l'hereu cridat no pot oposar-se a aquests, que poden cobrar els crèdits de data anterior a la repudiació sobre els béns de l'herència o sobre la quota d'herència repudiada si falten altres recursos per cobrar-los.
En relació amb la qüestió de la capacitat per sol·licitar la partició de l'herència el Codi Civil de Catalunya no estableix cap norma especial, cosa que comporta que els menors no emancipats, els absents o els incapacitats per resolució judicial (sense perjudici quant a aquests últims d'allò que pugui dir la sentència d'incapacitació) no tenen...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba