La parella de fet heterosexual
| Autor | Laia Vall i Arqués |
Introducció
La presència de les anomenades parelles de fet, o unions estables de parella en lasocietat no és pas un fenomen que hagi nascut a arrel de la transició democràtica espanyola, encara que ens ho pugui arribar a semblar. A partir de l'aprovació de la CE de l'any 1978 s'ha fet més patent que mai l'existència en el si de la nostra societat, del que és un nou model de família. És per a tots evident el fet que puguem posar una data concreta a partir de la qual podem començar a parlar sense embuts de l'existència de parelles que decideixen, lliurement, no contreure matrimoni, perquè durant la dictadura del General Franco aquestes parelles van ésser totalment ignorades pel que fa als seus drets i obligacions, a la seva constitució i extinció; i el que és més greu, la diferenciacióexistent entre els fills comuns d'aquestes parelles i els fills nascuts dins d'un matrimoni,coneguts els primers com a fills il·legítims i els segons com a legítims.
La resposta a la qüestió de perquè cada vegada existeixen més parelles de fet és molt senzilla: durant la dictadura franquista no era gens fàcil que una parella pogués decidir-se a formar una parella de fet, ja que no tenien cap tipus de reconeixement com a família,d'una banda; i de l'altra, els fills nascuts d'aquesta unió no tenien el mateix tracte que elsnascuts dins del matrimoni; per tant, és lògic que la majoria de parelles optessin pel matrimoni; com havien de formar una parella de fet dins d'un règim que ni tan solsreconeixia el matrimoni civil?
Una altra traba amb la qual han topat constament les unions estables de parella, i queha dificultat, i malauradament encara dificulta, el seu reconeixement ha estat l'Església Catòlica, la qual només reconeix com a família la formada per un matrimoni celebratca-nònicament, i els fills nascuts d'aquest matrimoni.
Ara bé, la pèrdua progressiva delpoder de l'Església sobre la societat ha beneficiat que les parelles de fet estiguin cadavegada més acceptades.Les parelles de fet, o unions estables de parella, s'han regulat, en els últims anys, en diferents Comunitats Autònomes, entre elles, la pionera, Catalunya, mitjançant l'aprovació de lleis que reben diferents noms però que regulen uncontingut equivalent; en canvi, a nivell estatal, en l'àmbit del CC, no ha estat possible un acord perlegislar aquesta realitat social. Ha estat en aquests últims anys quan han aparegut les lleis i la discussió sobre la regulació de les parelles de feten l'àmbit del CC quan ha sorgit el debat sobre siquan un home i una dona s'uneixen en parella defet existeix la voluntat que la seva relació siguiregulada per llei.
És a dir, el matrimoni imposa una sèrie de drets i obligacions per ambdós membresde la parella, que en el moment que el contrauen ja els són aplicables, de la mateixa manera que esregulen una sèrie d'efectes en cas que aquest matrimoni es trenqui; llavors si un home i una dona lliurement decideixen no contraure matrimoni és perquè no volen sotmetre's al règim que s'estableix per aquesta institució, i més encara quan el matrimoni ja no suposa una institució religiosa, sinó civil.La qüestió que s'intenta resoldre amb aquest treball és: existeix voluntat de regulació perpart de les parelles de fet? Són equiparables al matrimoni? quins problemes plantejal?actual regulació per la Llei d'Unions Estables de Parella (en endavant LUEP)?
Evidentment, articular una solució al gust de tots no és possible però si que ho és establir un sistema que pugui satisfer a la majoria de parelles, i és el que es proposa amb aquest treball.El treball està dirigit únicament a resoldre qüestions en relació a les parelles de fet o aunions estables de parella heterosexuals, a les relacions personals i patrimonials quepuguin generar-se, independentment de l'existència o no de fills comuns.
L?explicació deperquè només s'inclou a les parelles de fet heterosexuals i sense referència als fills, ésmolt senzilla, simplement pel fet que les parelles homosexuals no podem, de moment,comparar-les amb el matrimoni ni podem plantejar-nos el fet de perquè s'han decidit aformar una parella de fet i no a contraure matrimoni, no ens planteja el problema de si volen o no volen que els sigui d'aplicació un règim similar al matrimoni.
D'altra banda,l'exclusió de qualsevol menció respecte als fills comuns, crec que és innecessària quan el nucli d'aquest treball és únicament la parella, i més encara quan els fills d'aquesta parella estan, avui en dia, equiparats als fills matrimonials.Al llarg del treball es farà referència indistintament a les parelles de fet i a les unionsestables de parella com a termes sinònims.Comentaris a l'art. 1 de la LUEP en què es regulen els requisits personals i la convivència L'art. 1.1 de la LUEP estableix quins són els requisits per a què la llei sigui aplicable a les parelles de fet heterosexuals.
S'anirà analitzant cada un dels requisits que estableix aquest article amb la finalitat de poder donar una solució diferent quan s'escaigui:
-
S'ha de tractar d'una relació entre un home i una dona, a la qual cosa no podem pas donar una solució diferent ni argumentar cap crítica, i menys si només ens referim aparelles estables heterosexuals.
-
Els dos membres han de ser majors d'edat. El CC a l'art. 46.1 ens diu que no podrancontraure matrimoni els menors d'edat no emancipats; per tant, si que podran contraure matrimoni els menors d'edat emancipats. La pregunta a fer en aquest punt és: quin és el motiu que justifica que un menor emancipat pugui contraure matrimoni, però no constituir-se en parella de fet? L'art. 169 del CF i l'art. 323 del CC reconeixen que el menor emancipat pot actuar respecte als seus béns i drets i a la seva persona com si fos major d'edat, amb algunes excepcions que requerixen el complement de capacitat; però dins d'aquestes excepcions no s'inclou ni el dret a contraure matrimoni ni el dret aconstituir-se en parella de fet.
De manera que en el moment que la llei permet que un menor emancipat pugui contraure matrimoni ha de permetre que aquest pugui decidirconstituir-se en parella de fet, ja que la base és la mateixa, la de conviure juntament ambuna altra persona amb la que l'uneix una relació basada en el respecte i l'estima, i si té lasuficient capacitat per sotmetre's a la regulació del matrimoni, també la té per sotmetre's a la LUEP, més encara quan les obligacions, els drets i els efectes que s'en derivensuposen una càrrega més lleugera.
Un altre problema que es presenta en el moment en què la LUEP només es refereix a la possibilitat de constituir-se en parella de fet als majors d'edat és que no preveu que encasos excepcionals es pugui dispensar a un menor no emancipat per constituir una unióestable, i en canvi, si que es preveu aquesta possibilitat en el CC mitjançant la figura dela dispensa d'edat perquè els menors no emancipats puguin contraure matrimoni (art. 48paràgraf 2n. CC). Evidentment, la dispensa per raó d'edat només es preveu en casos excepcionals per al matrimoni, i així hauria de ser també per a les unions estables deparella.
Posant un exemple, que és el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba