Panorama d'història de la llengua
| Autor | Carles Duarte |
| Páginas | 209-211 |
Antoni Ferrando i Miquel Nicolàs, Panorama d'història de la llengua, Tàndem Edicions, col. "Base de dades", València, 1993.
Page 209
Aquest llibre s'inicia amb un extens pròleg dels autors que inclou una interessant reflexió teòrica sobre la història de la llengua, tant des del punt de vista dels canvis en l'estructura interna com des de la perspectiva de l'evolució de l'ús. En aquest text preliminar Ferrando i Nicolàs, professors de la Universitat de València, expliciten el plantejament que han seguit en l'elaboració del llibre, que té l'orientació d'una obra de divulgació universitària, que ha estat concebut com una
Page 210
síntesi d'història externa, incorporant-hi, però, un inventari mínim dels trets evolutius interns, i que ha estat redactat procurant d'adoptar una perspectiva nacional per al conjunt de la comunitat lingüística catalana.
El nucli del llibre arrenca amb un primer capítol en què els autors es refereixen a la procedència llatina del català (en aquest punt recorden la vinculació del català al llatí gàl·lic) i als altres elements constitutius de la llengua catalana, que reflecteixen la incidència que hi han tingut diverses llengües, tant en el seu procés de configuració com a llengua diferenciada com en les transformacions que ha viscut fins al moment present.
A partir del segon capítol, els autors ens ofereixen un documentat recorregut per la història de la llengua catalana. Encapçalen cada un d'aquests capítols una valuosa taula cronològica (amb informacions polítiques; socials i culturals, i lingüístiques) i un útil apartat sobre el context històric.
Aquesta primera part contextual, que ens permet de situar els fets examinats dins del capítol en un marc històric definit, és seguida, pel que fa al segon capítol del llibre, d'altres apartats que tracten del pas del llatí al romanç, de l'origen de la divisió ja antiga del català en els dos grans blocs dialectals (oriental i occidental) i de les relacions entre el català i l'occità i entre el català i el mossàrab.
Al capítol tercer Ferrando i Ni-colàs s'ocupen de l'expansió territorial de la llengua catalana a l'edat mitjana, de la primera etapa de la literatura catalana i de la funció de la Cancelleria Reial com a factor d'unitat idiomàtica en el català medieval.
El quart capítol tracta del nom de la llengua, de l'època clàssica de la nostra literatura i dels trets més representatius de l'evolució de la llengua medieval.
Dins del cinquè capítol Ferrando i Nicolàs analitzen el període de la decadència, les apologies i reivindicacions de la llengua que s'hi produeixen i la disgregació onomàstica de la llengua i la consciència idiomàtica unitària.
El capítol sisè fa referència a l'etapa de repressió que s'inicia arran de la desfeta catalana a la Guerra de Successió i a la represa que significarà la configuració de la Renaixença a la primera meitat del segle xrx.
Al capítol setè Ferrando i Nicolàs descriuen el procés viscut per la llengua catalana durant el segle xx, incloent-hi l'establiment de la normativa i les diverses etapes de redreçament i de persecució que s'hi han succeït.
Finalment el capítol vuitè, dedicat a l'actualitat, conté una breu descripció del marc legal actual de la llengua catalana i de la situació sociolingüística i de les perspectives de la normalització als diferents territoris de l'àrea lingüística.
Page 211
En conjunt, el llibre d'Antoni Ferrando i Miquel Nicolàs mereix una clara valoració elogiosa pel rigor i l'exigència amb què ha estat elaborat i per la seva notable qualitat com a obra de divulgació. Els autors demostren en aquest llibre un gran domini de la matèria examinada i alhora un reeixit esforç d'equilibri i de globalitat, i una encertada voluntat pedagògica.
