L'ordenament jurídic civil

AutorCarlos J. Maluquer de Motes i Bernet
Páginas18-53
Introducció

Caldria iniciar una introducció a l'ordenament jurídic civil amb una definició del que significa dret, cosa que resulta pràcticament impossible. Això és conseqüència de la varietat d'elements que es poden trobar en la definició, en funció del criteri o del punt de vista de què es parteixi. En principi, dret és un conjunt de normes que, amb caràcter coactiu, estableix un Estat.

Si qualifiquem el dret considerant-lo d'una manera determinada, quan ens referim al dret civil el concretem per la naturalesa especial de normes més particulars o privades. Dins aquest conjunt tan abstracte ens referim més específicament a les normes que consideren la persona en les seves múltiples i variades relacions i situacions de tota índole, sense que sigui necessari qualificar-la concretament.

Quan ens volem referir a l'ordenament jurídic privat, cal, però, que especifiquem encara més que es tracta d'un conjunt de normes que regeixen una comunitat en un moment històric determinat i que aquest ordenament està format per normes, principis i sistemes que tenen vitalitat pròpia.

Això es demostra amb el fet que en un mateix Estat poden coexistir ordenaments jurídics privats diferents, en la mesura que aquests són fruit d'unes situacions històriques anteriors que ja determinaven l'existència de fets diferencials, perquè provenien de realitats polítiques, socials i econòmiques diverses i van donar lloc a la seva pròpia evolució diferencial.

L'existència, l'abast i la configuració actual d'aquestes normes, principis i sistemes és conseqüència de tot un procés evolutiu que anomenem codificació, el punt de partida de la qual fou un règim polític determinat: el constitucionalisme.

La configuració dels ordenaments, en la mesura que inclouen el dret civil propi, es va iniciar al principi del segle XIX amb les Corts de Cadis i es va perllongar, pel que fa als territoris regits per l'anomenat dret de Castella, fins al final del mateix segle, amb la publicació definitiva, l'any 1889, del Codi civil espanyol.

El nostre dret propi, el dret civil català, hauria deixat d'existir si haguessin triomfat alguns dels projectes de codi civil castellà elaborats en la primera meitat del segle XIX, atesa la inexistència d'òrgans legislatius propis.

Sortosament, les coses no van seguir aquest camí gràcies a la lluita constant del nostre poble per evitar-ho. Amb tot, no va ser fins a la promulgació de la Constitució de 1978 i de l'Estatut d'Autonomia de 1979 que, en erigir-se el Parlament de Catalunya com a òrgan de legislació pròpia, es va possibilitar el desenvolupament del dret propi, la configuració de l'ordenament jurídic i la seva plasmació en sistemes.Page 19

Objectius

Amb anterioritat a la Constitució ja hi havia unes normes jurídiques que configuraven el dret civil propi de Catalunya. Aquest, juntament amb les normes actuals que el modifiquen i el desenvolupen, constitueix l'ordenament jurídic català, que s'aplica als membres pertanyents a la comunitat autònoma de Catalunya, els quals també han d'observar unes altres normes provinents de l'ordenament jurídic estatal.

Cal donar importància a la consecució dels objectius que s'enumeren a continuació:

1. Entendre el significat del que constitueixen les normes jurídiques.

2. Comprendre l'abast de l'ordenament jurídic.

3. Diferenciar les normes de dret públic i les de dret privat.

4. Descriure i establir el contingut del dret civil.

5. Concretar el que constitueix el codi civil i les lleis especials.

6. Analitzar les causes del procés de codificació a Espanya.

7. Explicar i enumerar els projectes de codi civil existents.

8. Descriure l'existència i la posterior codificació del dret civil de Castella.

9. Entendre el procés i les fonts actuals del dret civil de Catalunya.

10. Concretar l'ordenament jurídic català i la seva composició en sistemes.

El dret objectiu és el conjunt de normes o regles que estan en vigor en un moment determinat. Representa el que està ordenat, el que es dirigeix cap al que és just en les relacions entre les persones i el que es concreta i desenvolupa en preceptes.

1. El dret objectiu El concepte de dret civil
1.1. El dret objectiu i la norma jurídica

Per aquest motiu el dret és la imposició d'un ordre regulat i vinculant, que es concreta amb l'articulació d'un conjunt de normes.Page 20

La norma és entesa com la proposició jurídica completa i constitueix la unitat bàsica per a l'estudi lògic del dret (De Castro, 1949, pàg. 57).

Però, sobretot, la norma incorpora una proposició lògica, que constitueix el supòsit de fet, i una conseqüència jurídica. La primera representa el fet d'haver acotat una part de la realitat social; la segona constitueix la determinació de les conseqüències i els efectes.

Per aquesta raó, en tota norma jurídica pot distingir-se entre la situació de fet regulada i la seva eficàcia jurídica, que pot ser tant ordinària com extraordinària, en funció de si el compliment es duu a terme de manera normal o inadequadament.

La situació de fet inclou tot el conjunt dels elements del fet que determina l'aplicació de la norma considerats d'una manera més o menys abstracta, als quals s'atribueix una determinada eficàcia jurídica, que és la que constitueix,precisament, la projecció i els límits del deure jurídic que estableix la mateixa norma.

D'aquesta manera, en la norma jurídica es determina la conducta que alguns membres d'una comunitat concreta han d'observar en les seves relacions i que, si s'incompleix, pot derivar en una sanció o en un perjudici, per la qual cosa es pot fer efectiva de manera coactiva (García Valdecasas, 1983, pàg. 63).

Les normes jurídiques acostumen a presentar les característiques següents:

1) Generalitat, en el sentit que es dirigeixen no a un acte determinat sinó a una generalitat d'actes.

El Tribunal Suprem ha assenyalat la generalitat com a caràcter de la norma jurídica en diverses sentències, com les de 8 d'octubre de 1965 i de 30 de juny de 1966. La primera, en el tercer considerant, diu el següent:

Partiendo de la distinción entre leyes materiales y leyes formales, en cuanto las primeras establecen normas jurídicas de obligatoria y general observancia, mientras que las segundas sólo contienen actos concretos de administración, sin crear Derecho objetivo, es claro que la de 17 de marzo de 1906, por virtud de la cual el Estado cedió perpetua e irrevocablemente al Ayuntamiento de Cádiz determinados terrenos, es de naturaleza formal, por lo que, no constituyendo fuente de Derecho en sentido propio, resulta ineficaz para fundar en su supuesta violación un recurso de casación (...).

2) Dignitat externa o origen, que determina que l'òrgan jurídic que dicta la norma té competència a aquest efecte.

3) Imperativitat, en el sentit que té genèricament una funció coercitiva.

Això darrer no significa que la norma hagi de tenir sempre un sentit imperatiu, ja que, si bé el dret sempre és fruit de l'autoritat que l'ha creat, hi ha casos en què s'imposa d'una manera absolutament imperativa i, en altres, simplement supletòria, amb la finalitat de cobrir allò que les parts hagin convingut.Page 21

Però les normes han de distingir-se dels textos o de les disposicions legals en què s'exterioritzen. Les disposicions constitueixen la manifestació total o parcial de les normes, ja que una cosa és la norma o proposició jurídica i una altra és el seu signe d'exteriorització.

Si la norma constitueix el mandat jurídic amb eficàcia organitzadora, la disposició jurídica és el signe mitjançant el qual es manifesta aquell mandat.

1.1.1. L'ordenament jurídic

L'expressió ordenament jurídic apareix en l'article 1 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya i també en l'article 1 del Codi civil espanyol.

És evident que es refereixen a dos ordenaments jurídics diferents, però sempre hi ha una idea comuna, la d'ordenament jurídic: conjunt de normes existents en un moment històric concret en el si d'una comunitat determinada.

Sovint s'identifica el dret objectiu amb la norma i amb l'ordenament jurídic, si bé la norma ha de diferenciar-se del concepte global, ja que hi ha elements diferenciadors dels principis generals i del sistema, i tots ells inclouen l'ordenament.

Així, norma, principis i sistema són els tres elements que integren l'ordenament jurídic, que també es coneix comunament amb el nom de dret objectiu (De los Mozos, 1977, pàg. 380).

L'ordenament és un conjunt de normes amb un sentit organitzatiu, que respon a un seguit de conviccions i de creences culturals i de valor que li atorguen la seva dimensió pròpia en el si de la comunitat en què es...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR