Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

Oposabilitat del dret d'ús de l'habitatge familiar

Document Citas 13 Citado por Relacionados
Vincent
AutorM. Dolors Codina i Rossà
CargoJutgessa substituta i Consultora Dret Processal UOC

[Artículo publicado en "El Lligall: Publicación de l' Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers", Núm. 36, desembre 2006]

Oposabilitat del dret d'ús de l'habitatge familiar atribuïda en un procediment de crisi matrimonial o de convivència, davant l'embargament de l'habitatge en un procediment d'execució contra l'excònjuge o convivent

En l'actualitat resulta força habitual, tant les convivències matrimonials com les convivències more uxorio o del mateix sexe, i davant una crisi d'aquestes convivències, pot procedir-se judicialment a l'atribució de l'ús de l'habitatge habitual, de vegades, a qui és cotitular o fins i tot al convivent no titular.

Aquest dret d'ús sobre l'habitatge familiar, atribuït en un procediment de crisi matrimonial o altre procediment judicial, té la consideració de dret real de gaudiment, amb característiques pròpies del dret d'usdefruit, que pot tenir accés al Registre de la Propietat, amb una eficàcia declarativa, que no constitutiva i referida a l'oposabilitat del dret davant tercers, possibilitat que preveu la legislació processal als articles 727.6º i 755.2 de la LEC, i a la legislació registral als articles 2.2 de la Llei hipotecària i article 7 del Reglament hipotecari, passant a constituir una càrrega sobre l'immoble exercitable erga omnes. El Tribunal Suprem ja va qualificar el dret d'ús de l'habitatge familiar concedit a un dels cònjuges i als fills, en procediments matrimonials com a oposable a tercers, i amb accés al Registre de la Propietat, (sentència 11 de desembre de 1992, 22 de desembre de 1992 i 31 de desembre de 1994), dret respecte de l'extensió i contingut que està recollit i autoritzat en la decisió judicial que l'autoritza i homologa i que constitueix una càrrega que té immoble. La sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció 11ª, 26 de febrer de 2003, fa referència a aquesta doctrina jurisprudencial. Malgrat que doctrinalment encara es discuteix el caràcter real o personal d'aquest dret, la jurisprudència es decanta per una concepció com a dret real, respecte del que no hi ha dubtes quant a la seva eficàcia , i és un dret de caràcter absolut i que pretén garantir un dret d'ocupació.

En aquells supòsits on es produeix un embargament derivat d'un procediment...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
Índice de navegación
Documentos relacionados

Búsquedas relacionadas:

Otros documentos interesantes:

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR